Testimonis orals: Enregistrament, migració i necessitat.

Sempre hi ha hagut qui ha tingut cura d’enregistrar les veus de les persones: folkloristes com Joan Amades, historiadors com Ronald Fraser, arxivers nacionals, comarcals, locals, urbans i rurals, periodistes de TV i Ràdio i tota mena d’investigadors. Des de l’arxiu on treballo vaig participar a les campanyes (2005-2010) endegades pel Memorial Democràtic que van facilitar recursos, metodologia  i un portal de cerca www.bancmemorial.gencat.cat/web/home/

 Les demandes dels actuals usuaris dels arxius ens confirmen que els enregistraments fets de tota manera en funció dels mitjans no es pot deixar perdre. Les gravacions fetes amb voluminosos aparells de gravació i Compact Cassette de cinta regrabable, es barregen amb les cintes VHS i les primeres cintes MiniDisc totes elles sobre cintes magnètiques que es deterioren cada vegada que s’escolten o es rebobinen. Les primeres targetes digitals van deixar a la cuneta els anteriors suports, i les capacitats per enregistrar, tallar i copiar testimonis  d’àudio i so s’incrementà.

Autor: Jordi Amigó

Durant anys les velles cintes de cassette tenien un ús baix però la desaparició dels protagonistes i l’aparició de nous productes de difusió audiovisual, l’aparició de les xarxes socials i l’ interès per la “Memòria Històrica” ha fet augmentar les sol·licituds. Els peticionaris sol·liciten còpies i talls de veu en format digital, i si pot ser avui que no sigui demà, atenem clients remots, que demanen on cal fer clic per accedir a la gravació. I per nosaltres queda la tramitació de permisos d’ús que –molt sovint- no es van sol·licitar en el moment de l’enregistrament. Son minoria els arxius que disposen de portals potents on localitzar aquests testimonis sonors.

Aquestes dificultats no ens aturen i seguim cercant més i més testimonis, veient amb una gran tristor que si fa 10 anys encara trobaves testimonis del 36-39 de forma fàcil, ara constatem que no queda per exemple cap soldat de la lleva del biberó del nostre poble. Les velles cintes magnètiques augmenten de valor, no hi ha res més, la seva veu, el seu testimoni, esta allà “enllaunat” i l’usuari el vol escoltar i segurament en voldrà un tall. La desaparició gairebé total dels testimonis de la República i la Guerra Civil ha donat pas a la cerca de testimonis dels anys 40, rics en dades estadístiques oficials però més mancats de relats personals sobre el pas pels camps de concentració i batallons de treballadors malgrat les polítiques de compensació econòmica realitzades fa uns anys. Desapareixen per llei de vida els joves que es van incorporat al 1r franquisme i els vells lluitadors de les lluites antifranquistes. Encara hi ha més  testimonis vius de l’activisme obrer però no val a badar.

Cal alhora cercar testimonis de vida quotidiana, del lleure, de les pràctiques que es realitzaven a les poblacions de costa a l’inici del boom turístic quan la regulació no existia. La pèrdua del món rural, la reducció del número de pagesos, la desaparició de les vinyes i els camps de conreu a les noves zones urbanes fa que sigui vital parlar amb els masovers de les masies catalanes, amb els darrers pagesos i viticultors. Enregistrar-ne també els sentiments que van tenir el dia que van haver de marxar de la muntanya per anar a ciutat o a les poblacions del pla. Tots ells encara poden explicar com era la vida i per quins motius van abandonar aquelles finques. Comencen a realitzar itineraris de carrer per conèixer els vells oficis, les petites botigues i els comerços de proximitat cada vegada menys habituals.

Desapareixen els protagonistes del moviment veïnal de fi dels seixanta principis del setanta, o els actors de la transició política que van organitzar els primers partits polítics i van concórrer a  les municipals del 79. L’any vinent farà 40 anys de tot plegat. Es la mateixa distància que ens separava l’any 1979 del final de la guerra el 1939. I cal entrevistar els protagonistes inicials de les noves migracions Amèrica Llatina anys 70 i dictadures militars, Sàhara Occidental, magrebins, la nova l’emigració sud-americana, la de l’Europa de l’Est, els refugiats de les guerres d’Orient, etc .

Les possibilitats tecnològiques actuals son majors i ens permeten fer-ho amb més facilitat i a un cost proporcionalment més reduït: disposem de telèfons mòbils que graven àudio, i proporcionen filmacions de molta qualitat sense càmeres voluminoses.  Els arxius municipals i comarcals tenen un contacte de proximitat amb la societat civil. Arxivers i arxiveres han creat amb el teixit associatius i amb els usuaris confiances i complicitats. Per altra banda els responsables dels arxius coneixen les manques de documentació de certs temes, motiu pel qual podem decidir quins testimonis cal prioritzar en futures recerques.

Voldria animar des d’aquí als que ja feu aquesta feina, i encoratjar als que encara no heu trobat el moment. Per mantenir la tasca feu de forma tranquil·la però amb continuïtat. Cerqueu un tema que sigui rellevant pel vostre entorn i comenceu! Es evident que no podrem entrevistar a tothom. Amb el temps podrem teixir una xarxa fina, formada per les aportacions petites de tots plegats que disposarà d’un fons que les generacions futures podran aprofitar. I fem-ho a poder ser sense duplicar esforços. Es cert que ens hem de preocupar pels documents que tenim, però també podem intuir aquells documents sonors que podem aconseguir, per posar-los a disposició dels futurs usuaris i usuàries.