Una vida buscant la llum. L’arxiu professional de Francesc Català-Roca

20 abril, 2022 - Andreu Carrascal Simon. Arxiver. Arxiu Històric del COAC

L’any 2022 commemorem el centenari del naixement de Francesc Català-Roca, un dels fotògrafs més importants del segle XX. Des de l’any 2007, l’Arxiu Històric del COAC gestiona el seu fons arxivístic.

Foto: Andreu Carrascal

Aquest any commemorem el centenari del naixement d’un dels grans de la fotografia d’autor del segle XX a Catalunya. Nascut a Valls el 19 de març de 1922, Francesc Català-Roca comença de ben de jove la seva experiència en la fotografia de la mà del seu pare, Pere Català Pic, autèntic impulsor de la fotografia publicitària i un dels primers del país que creu en la importància d’unir psicologia i creació fotogràfica. Francesc Català-Roca a finals del 1936 i amb només catorze anys, col·labora amb el seu pare (que dirigia la secció fotogràfica del Comissariat de Propaganda de la Generalitat) en la realització del cartell “Aixafem el Feixisme”, uns dels millors exemples de l’ús de la imatge com a mitjà de comunicació per a les masses.

Un cop passada la guerra, col·labora junt amb els seus germans en la feina diària de portar endavant el taller fotogràfic del seu pare, fins que a inicis dels anys 50 trenca de forma completa amb la feina familiar. Francesc Català-Roca entén que el seu treball pot ser autònom i enfoca la seva labor no tant cap a la fotografia publicitària sinó cap al reportatge de carrer, trepitjant el territori i cercant la imatge que sempre ens espera i que només la podem tenir en el lloc adequat i en l’instant precís. Aquesta manera de mirar el territori i la gent que hi viu ja resta plasmada des del primer moment en la col·lecció de llibres turístics que l’editorial Destino li comença a encarregar a partir del 1954 o més tard amb les imatges que serveixen per als cartells que promou la Dirección General de Información y Turismo.

A més de la fotografia més social, cal dir que Català-Roca comença a moure’s en dues altres esferes, com són el món de l’art amb treballs per a Dalí, Artigas, Tàpies, Guinovart i sobretot Miró i també el món de l’arquitectura, fotografiant els edificis dels membres del Grupo R, dels arquitectes Coderch-Valls i d’altres. Tots aquests reportatges milloren la qualitat de la seva mirada i simbiòticament aporta noves maneres de veure els elements fotografiats.

En fi, col·laborador en múltiples publicacions, va ser distingit en nombroses ocasions, destacant-ne el premi de l’Ajuntament de Barcelona el 1951 i el 1952, el premi nacional de les arts plàstiques del ministeri de cultura el 1983, el Premi Nacional de la Generalitat de Catalunya el 1991, Creu de Sant Jordi el 1992 i la Medalla d’Or al mèrit artístic el 1993.

Després de la mort d’en Francesc, el 5 de març de 1998, els seus fills, Andreu i Martí es van encarregar de continuar la labor del despatx i alhora van anar pensant que podia ser el millor per l’enorme patrimoni documental que calia preservar. 

Tal com he comentat abans, Francesc Català-Roca havia treballat molt per a arquitectes de renom (Coderch, Moragas, Sostres, Barba Corsini, Martorell i Bohigas, etc.) i per a revistes d’arquitectura com “Cuadernos de Arquitectura” (editada pel Col·legi d’Arquitectes). És normal, doncs, que l’Andreu i el Martí Català pensessin en l’Arxiu Històric del COAC a l’hora de dipositar el fons professional pocs anys que el seu pare morís.

El desembre de 2007 es va signar un conveni entre els fills del Francesc i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) per a dipositar el fons a l’Arxiu Històric. El conjunt del patrimoni representen uns 175.000 negatius –la majoria en format 6×6-, milers de positius, maquetes de llibres i fotollibres, a més de documentació administrativa, objectes de treball i d’ús personal. Prèviament, es va habilitar una zona dins d’uns dels dipòsits genèrics per a poder preservar de forma ambientalment correcta tota la documentació més tota aquella que pogués arribar en altres acords de cessió. Aquest espai està habilitat amb prestatgeries mòbils i fixes, la temperatura com la humitat relativa són les idònies per a suports plàstics i vidre fotogràfics en blanc i negre i també disposa de detectors de fum connectats al sistema de detecció de la xarxa d’alarmes contractada pel COAC i al sistema d’extinció basat en l’alliberament de gas inert que empobreix les condicions ideals de combustió sense afectar els documents.

Foto: Andreu Carrascal

L’adquisició del fons ve marcat per una cessió de dipòsit en comodat i incorpora, per una banda, la possibilitat d’usar les imatges del fons de forma avantatjosa per part del COAC i també la cessió de la gestió dels drets d’explotació. Respecte a aquest darrer punt, cal dir que la feina de gestió del fons ve en gran manera determinada pel control i gestió econòmica de la propietat intel·lectual de l’obra de Francesc Català-Roca, la qual cosa incideix determinantment en la gestió que seria pròpiament arxivística.

Després de la creació d’aquest espai àdhuc per al material fotogràfic s’ha fet tota una sèrie de treballs per a millorar les condicions una mica precàries de la documentació cedida:

Preservació de les còpies d’època, posant-les en fundes de material inert. Val a dir, que Francesc Català-Roca donava una importància absoluta a l’arxiu de negatius originals i sense menystenir-ho no prioritzava la producció de positius com a obra d’art, tal com fan alguns fotògrafs més centrats en el valor del positiu. Tanmateix, a l’Arxiu han arribat caixes amb positius vintage que ha calgut preservar dels sistemes de conservació primigenis trobats. 

Neteja i reinstal·lació d’alguns dels primers negatius -pocs- en acetats que s’estaven degradant. En aquest cas, la intervenció del fotògraf i restaurador Jordi Mestre, ha permès un bon treball de neteja, trasllat de l’emulsió en casos d’evident perill de pèrdua i la digitalització de les peces.

Digitalització dels fulls de contacte. Francesc Català-Roca inicia a mitjans dels anys 60 un sistema per a optimitzar la gestió de la producció documental que ja en aquells moments era ingent i actua sota tres premisses. Per una banda, crea uns contenidors de fusta que tant serveixen per als negatius de 35 mm creats amb la Leica M3. com per als negatius 6×6 de les Hasselblad. En segon lloc, instal·la els negatius en sobres. Els negatius de 35 mm (uns 35.000) els guarda en les típiques fundes en acordió, per tires i les numera precedits de la lletra A. Els negatius 6×6, que són aproximadament uns 120.000, els retalla per unitats i també els incorpora en fundes d’acordió i contenidor de cartolina, numerant-los precedits per la lletra B. Els suports 9×12 (prop de 10.000) tindran la lletra C i els 75 negatius en placa 13×18 tindran la lletra D. Finalment a partir dels negatius, realitza fulls de contacte i genera 194 àlbums de treball ( que tant li permeten la gestió pròpia del fons com mostrar-los als clients (empreses, museus, etc.) per a fer cerques prèvies al tractament dels negatius. La digitalització dels fulls de contacte permet a l’Arxiu Històric del COAC la conservació dels àlbums a banda d’una major eficiència en el treball susceptible de ser tractat en múltiples punts d’accés de la nostra xarxa. Fins a mitjans dels anys 60 els fulls de contacte barregen la cronologia i posteriorment ja segueixen un criteri d’ordenació basat en el temps de la tirada.

Digitalització dels positius en suport plàstic. Català-Roca des del primer moment cerca la manera d’usar el color en la fotografia, que concep com a forma necessària i natural, ja que “la realitat és a color, policromàtica”. En aquest sentit, a mitjans dels anys 60 realitza uns primers treballs en diapositiva, però no el convenç: “el color de la diapositiva es funesto para la fotografía, porque tú no ves nada por transparencia, salvo las cristaleras de las iglesias. Es una cosa falsa totalmente; tiene un saturado de color como reacción al blanco y negro”. El fotògraf va dur a terme unes dues mil diapositives que a causa de la dificultat de visualització i a la degradació i virat dels colors, vam considerar oportú digitalitzar-les.

 Hi ha treballs que són rutinaris, però que són igual d’importants. La descripció documental d’un conjunt de prop de 200.000 negatius és descoratjadora perquè fa la sensació que mai acabarà. En aquest sentit, l’Arxiu treballa per anar incorporant la descripció de cada unitat simple en el sistema de base de dades genèric de l’Arxiu sabent que el poc que es va fent cada dia, culminarà en algun moment. A banda de la descripció documental s’està estudiant la reinstal·lació dels negatius en contenidors més estables, intentant alhora no perdre l’essència que va marcar el mateix productor.

Mentre no tenim prou massa crítica a la base de dades genèrica, estem treballant en els sistemes de cerca més immediats. Francesc Català-Roca comptava amb quatre llibretes on afegia informació sobre els treballs realitzats. En una primera llibreta anotava per ordre alfabètic els clients que li havien demanat reportatges. En les tres llibretes restants incorporava també per ordre alfabètic una sèrie d’etiquetes dutes a terme de forma subjectiva i que li permetia trobar els negatius sota aquests termes. En l’actualitat i des de l’Arxiu Històric, a mesura que els usuaris li han demanat cerques s’ha anat creant repositoris amb la col·lecció de fulls de contacte que incideixen en temes concrets. Aquestes dues maneres de localitzar negatius s’està traslladant a un portal d’internet especialitzat en fotografia, on es bolcaran tots els fulls de contacte, se’ls incorporarà les etiquetes creades pel fotògraf i se li afegiran de noves, amb la idea que a mitjà termini aquest repositori sigui d’accés públic i permeti a la ciutadania la mateixa cerca, bé visualitzant els fulls de contacte, bé fent cerques que vagin sota les etiquetes introduïdes. Creiem que aquesta nova eina ajudarà a difondre el treball d’en Francesc Català-Roca, més enllà de les imatges ja conegudes i permeti visualitzar encàrrecs que tenint una gran qualitat no han vist de forma tan sovintejada la llum.

De cara a la difusió, l’Arxiu està col·laborant contínuament (i encara ho farà amb més intensitat en aquest any Francesc Català-Roca) per a mostrar l’obra del fotògraf en publicacions, exposicions i material d’investigació sobre la seva persona i obra. De fet, el material produït en els darrers 14 anys sobrepassa qualsevol expectativa i ens enorgulleix del treball realitzat. El repte que se’ns presenta en els pròxims anys  de fet no és només un repte de l’Arxiu Històric del COAC sinó que és comú a la majoria d’Arxius catalans que tenim patrimoni fotogràfic, com és la d’aconseguir que la història de la fotografia europea i mundial obri els ulls de forma més generosa per la labor d’en Francesc Català-Roca i tants fotògrafs catalans de primer ordre que no tenen la difusió que els pertocaria.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *