VI Jornades Educació i Arxius: formació i motivació per a docents i arxivers

11 juliol, 2018 - Erola Simon Lleixà (Vocal de Comunicació i Educació de l’AAC-GD)

Al voltant de la idea de construcció de coneixement les VI Jornades Educació i Arxius han constatat el potencial educatiu dels arxius i la necessària cooperació professional entre els dos col·lectius.

Aquest dilluns 9 de juliol s’ha celebrat a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona les VI Jornades Educació i Arxius amb una vuitantena de persones inscrites, assistència que des de l’organització considerem molt satisfactòria.

Després de l’obertura institucional amb representants de totes les institucions organitzadores, la ponència de la professora de Didàctica de les Ciències Socials de la UAB i inspectora d’ensenyament del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, Roser Canals Cabau ha iniciat la jornada tècnica. Canals ha fet una magnífica exposició sobre el treball competencial i la construcció del coneixement en un pla teòric. La seva intervenció, si bé pel col·lectiu d’educadors ja és una lliçó en part apresa, pels arxivers ha estat enormement suggeridor. L’evidència que el treball per competències és un plantejament encertat l’hem trobat més tard amb l’aplicació pràctica que de tot això ja n’estan fent a alguns centres educatius amb bons resultats.

Roser Canals en un moment de la ponència inaugural. Fotografia: Erola Simon

La segona ponència de la jornada ha anat a càrrec de Coia Escoda, arxivera responsable de l’Arxiu del Port de Tarragona que ens ha fet un repàs teòric del rol dels arxius en la generació de coneixement acompanyat d’una mostra d’activitats didàctiques i de difusió que tenen per objecte fer conèixer l’arxiu i les seves funcions. Escoda, ha remarcat la importància del treball amb el col·lectiu local d’educadors en entendre que a les escoles i instituts és on hi ha els futurs ciutadans i potencials usuaris dels arxius.

Posteriorment s’han presentat disset comunicacions en espais de deu minuts. Les comunicacions són el reflex de la diversitat de projectes existents, alguns impulsats per mestres, d’altres per arxivers. També és de destacar que s’han exposat experiències de tots els nivells educatius, des de parvulari fins a secundària sense oblidar la mateixa formació de mestres, cosa que evidencia la potència de l’ús de documents d’arxiu per a la construcció de coneixement.

Una altra constatació a partir de les comunicacions presentades és la capacitat que tenen els documents d’arxiu d’apropar els alumnes al seu context més local, tot posant en valor un patrimoni que els és proper i els identifica amb el seu municipi. L’emotivitat que generen els documents serveix, tal com han experimentat l’equip de l’Institut Domènec Perramon d’Arenys de Mar, per motivar els alumnes i fer realitat el seu lema: “la història no s’ensenya, la història es viu”.

A la tarda dos tallers simultanis han apropar als assistents a les experiències didàctiques concretes de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona i de l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Per acabar, la taula rodona amb participació de docents i arxivers, ha servit per reflexionar sobre el rol d’uns i altres en la construcció de les activitats didàctiques, remarcar la diferència en el que entenem com a activitats de difusió i activitats didàctiques i constatar, un cop més, la necessitat de col·laboració entre arxivers i professors per tal que la construcció de coneixement en les activitats plantejades sigui real i eficient.

Les VI Jornades Educació i Arxius s’han tancat amb un balanç molt positiu en tots els aspectes. Personalment penso que si un dels nostres objectius és la obertura dels arxius a ciutadania, una línia de treball que cal reforçar és aquesta relació amb la comunitat educativa i l’alumnat en tant que són ciutadania futura. Un cop establert el vincle caldrà treballar el missatge, que sens dubte ha d’anar més enllà de la clàssica recuperació de la memòria històrica i presentar-nos com a centres especialitzats en el coneixement del territori i garants dels drets de la ciutadania.

Com hem pogut veure en aquestes jornades, els arxius tenen un gran potencial educatiu que, a més, encaixa amb el treball per competències que molts centres ja estan implementant. És cert també que aquest vincle amb els educadors té molt de voluntariosa, tant per ells com per nosaltres els arxivers, però no és sense esforç i treball en equip que s’aconsegueixen els resultats més satisfactoris.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *