VIII Jornades d’Arxivers sense Fronteres #AsF8J

El mes de novembre de 2018, Arxivers sense Fronteres va celebrar les seves vuitenes jornades. El neguit per oferir unes jornades que generessin l’interès d’un públic que no fos estrictament l’arxiver, va ser un element que es va tenir en compte d’ençà la seva planificació inicial. Per aconseguir-ho vam decidir mantenir l’essència d’AsF que se centra en la relació dels arxius amb els drets humans, però amb la voluntat d’incloure noves realitats, les quals no es podien defugir, com la relació dels arxius amb els refugiats, per una banda, i la dels arxius amb les noves tecnologies, per una altra.

L’esborrany dels Principis guia per a refugis segurs d’arxius en risc, va servir per superar el marc mental dels perills tradicionals dels arxius i introduir-ne de nous, com ara, les condicions naturals climàtiques canviants que poden afectar als arxius, o sigui el canvi climàtic.

En aquestes jornades es va reivindicar, un cop més, el pes i la importància de la Memòria, un aspecte sobre el qual els arxius i les associacions per la recuperació de la memòria històrica hi continuen treballant amb l’objectiu de la reparació dels afectats o bé la transició cap a règims democràtics que interioritzen els excessos fets per règims autoritaris.

El concepte de Refugiat, no és cap novetat, però l’onada migratòria que estem vivint des de fa uns anys i que ha afectat a Europa, ha suscitat l’interès i la inquietud creixent d’alguns col·lectius i també de la població en general. De fet és incontestable la importància del document que acredita ser qui ets, per la seguretat i els drets de la pròpia persona.

Finalment, es van abordar les noves tecnologies com a eina necessària per documentar els moviments socials i com un instrument vàlid  de lluita contra una epidèmia, que no és nova, però que amb les noves tecnologies ha adquirit una nova dimensió: les notícies falses o fakes. La ingent quantitat d’informació que s’obté  i la seva influència per tal que pugui ser emprada per a la redempció de comptes, són elements que actualment estan a l’ordre del dia i és important tenir present que qui dissenya la tecnologia són persones; per tant no hi ha neutralitat.

Aquí només s’han desgranat alguns dels aspectes que es van tractar a les sessions de treball de les jornades, però a banda de fixar-nos, amb més o menys intensitat, en cada una de les intervencions, cal destacar dos conceptes claus com són  la transversalitat dels arxius i la cooperació. La transversalitat és difícil de qüestionar, però el fet d’haver incorporat a les jornades periodistes, juristes, associacions i membres de la comunitat universitària, va ser el que precisament va permetre anar més enllà de l’àmbit estrictament arxivístic, i  va servir per visibilitzar que l’arxivística pot representar una eficaç eina de canvi a partir de la gestió de la informació, de documentar els abusos per  agents no avesats en el món arxivístic.

L’experiència, tot i no ser novedosa, va servir per reafirmar-nos en què s’ha de continuar reclamant voluntat política i valentia per frenar la impunitat dels estats, així com la violació dels drets humans. És per aquest motiu que esdevé vital  col·laborar, compartir, intercanviar coneixement per saber, des de la nostra disciplina, on es pot incidir i millorar la qualitat democràtica i els drets socials de totes les persones.

Acabo amb una frase que es va pronunciar a les jornades, “ la política ha practicat maneres per generar l’oblit” i nosaltres diem que els arxius donen llum a l’oblit i reparació a les injustícies, passades i presents. Seguim……

Fotografia: Jordi Amigó