XIV Jornada d’Estudi i Debat: La validesa dels conceptes arxivístics en el món digital actual: estructura i continguts

19 maig, 2022 - Julio Quílez Mata, Vocal de recerca i innovació de l’AAC i responsable del comitè científic de la XIV JEID

El proper dijous 25 de maig es portarà a terme la XIV Jornada d’Estudi i Debat organitzada per l’Associació de Professionals de l’Arxivística i la Gestió de Documents de Catalunya (AAC)

El dimecres 25 de maig es portarà a terme la XIV Jornada d’Estudi i Debat organitzada per l’Associació de Professionals de l’Arxivística i la Gestió de Documents de Catalunya (AAC). L’esdeveniment té com a objectiu definir un marc de debat sobre aspectes propis de la professió des d’una perspectiva pràctica, però molt oberta a la reflexió teòrica on la innovació ocupa un lloc molt rellevant. De fet, els plantejaments de la jornada han servit, històricament, per a definir un refererent semàntic i conceptual sobre nous plantejaments arxivístics que ha actuat de catalitzador per a la seva reflexió i incardinació en els processos de treball de la professió. 

Motivació i justificació de la jornada

L’edició d’enguany que porta per títol “La validesa dels conceptes arxivístics en el món digital actual” pretén analitzar la vigència del corpus conceptual arxivístic en el context d’una realitat cada vegada més digital caracteritzada per la generació d’entorns absolutament líquids, on els sistemes d’informació han d’iniciar un procés de transformació per adaptar-se a àmbits en constant canvi i evolució, tant des d’una perspectiva tecnològica com social. Canvis, d’altra banda, que s’acceleraran exponencialment davant de la irrupció –ja una realitat en alguns camps- de les tecnologies basades en els principis de la física quàntica com, ara, la computació, l’algorítmica, les comunicacions, l’augment de la precisió i multiplicació dels sensors, la criptografia, etc., uns principis regits pel principi d’incertesa que trenca la visió estàtica i rígida de la lògica tradicional i ens apropa a la perspectiva de les lògiques difuses. Tot això planteja un seguit de preguntes: com podem gestionar, definir i modelar sistemes en aquest nou ecosistema en constant mutació amb eines destinades a manipular exclusivament objectes? Continuen sent vàlids els nostres instruments i, el més important, quin recorregut tenen en el futur? Quin és el seu grau de flexibilitat i adaptabilitat? Quina és o hauria de ser l’esfera d’actuació dels professionals o l’àmbit d’influència de l’arxivística? Quin serà el paper dels professionals de l’arxivística en el marc d’una futura consciència global i cibernètica? Com els arxivers i arxiveres podem col·laborar en el desenvolupament d’una intel·ligència col·lectiva? I, potser igualment important d’acord amb aquest escenari, amb quins nous perfils professionals i acadèmics haurien de col·laborar? 

Precisament, la interacció de l’arxivística en el marc d’una realitat basada en sistemes cada vegada més complexos la situa, com a disciplina, en la necessitat d’abordar nous camps de reflexió i d’inspiració tal com s’està portant a terme en altres àmbits com, ara, el de la intel·ligència artificial, basats en l’emulació i adaptació de principis propis de la biologia (xarxes neuronals) o mecanismes procedents del camp de la física (la intel·ligència artificial quàntica) però també en un retorn a principis filosòfics, com ara els dedicats a la reflexió sobre l’ètica o l’axiologia, que ens obliga a cercar noves vies de col·laboració interdisciplinàries. 

Organització, estructura i contingut de la jornada

Els continguts i la selecció dels ponents han anat a càrrec del comitè científic integrat per Sònia Torreblanca, vocal de formació de l’AAC; Pilar Campos, vocal de comunicació de l’AAC; Jordi Vilamala, vocal d’estratègia patrimonial de l’AAC, Jordi Serra, director de la revista Lligall i Julio Quílez, vocal de recerca i innovació de l’AAC. 

En relació amb l’estructura, la jornada s’ha dividit en quatre blocs, en àmbits diferenciats però complementaris:

  1. Obrirà l’acte la presentació de “El Pla d’arxius i gestió documental de Catalunya: documents finals i calendari” a càrrec de Josep Fernández Trabal. 
  2. El segon bloc es basarà a qüestionar els processos arxivístics, amb relació a com es desenvolupa la feina dels professionals arxivístics amb una ponència trencadora i articuladora del discurs així com una taula rodona de debat. 
  3. El tercer bloc adopta un esquema similar: una ponència a càrrec d’una professional externa a l’arxivística per incentivar la reflexió sobre el valor de la informació en el sentit del perquè es porta a terme la feina dels professionals de l’arxivística a la qual seguirà una taula rodona on es debatran els límits de l’arxivística en relació amb la garantia del compliment amb l’autenticitat, la integritat o la veracitat de les dades. 
  4. Finalment, tancarà l’acte un taller pràctic amb l’objectiu de reflexionar sobre l’objecte de la disciplina arxivística. 

Primera ponència: Àmbit de noves estratègies per a la modelització i definició de sistemes arxivístics

La primera ponència “Processos cognitius: memòria humana i gestió i recuperació de la informació, com a marc per a projectes bioinspirats” es fonamenta en una anàlisi des de la perspectiva dels sistemes bioinspirats i pren com a marc de referència el funcionament de la memòria humana entre altres elements que intervenen en els processos cognitius dels humans. A grans trets, les principals línies del discurs es basen en aspectes que preocupen a la professió com ara els mecanismes que operen en la representació, conceptualització i categorització de la realitat; els que se centren en els processos lligats a la conservació, perdurabilitat o no de la memòria; els relatius a la interacció amb el medi a través dels estímuls en els processos de captura i consolidació de la informació; i, finalment, els procediments que gestionen tot el relacionat amb el processament de la informació. Tots aquests mecanismes són analitzats i interrogats des de la necessitat de comprendre el funcionament d’un sistema biològic fonamentat en el principi de plasticitat, adaptabilitat i resiliència. En paral·lel, i com a pont per apropar la investigació en neurociència a una concreció més propera a la gestió de la informació des d’una perspectiva informàtica, la ponència tractarà també de forma complementària els principals desenvolupaments de la intel·ligència artificial resultat d’una emulació biològica del cervell. 

La ponència serà impartida conjuntament pels doctors Lluís Fuentemilla, dins de l’àmbit de la neurociència i la doctora Alícia Fornés, en el camp de la intel·ligència artificial. Fuentemilla és catedràtic de la Universitat de Barcelona des d’on dirigeix el grup de Dinàmica de la Formació de la Memòria. Entre 2010 i 2018 ha estat guardonat amb el premi Ramón y Cajal de biologia i el prestigiós premi ICREA Academia. Per la seva part, Fornés és professora titular de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigadora adscrita al Centre de Visió per Computador (CVC). Ha participat en nombrosos projectes de recerca i de transferència i ha rebut diversos premis, incloent-hi el de la millor tesi doctoral per la AERFAI, l’atorgat per IAPR/ICDAR a la investigadora jove així com el premi DonaTic 2021. 

Completa el contingut de la ponència la taula rodona que amb el títol de “Validesa dels conceptes arxivístics davant dels nous reptes tecnològics i conceptuals” que analitzarà els processos arxivístics relatius, principalment, als sistemes de classificació, la captura de la informació i l’avaluació documental. La taula serà moderada per Pilar Campos, vocal de comunicació de l’AAC i integrada per Anna de la Fragua, arxivera i tècnica de gestió documental i administradora del Sistema Integral de Gestió Documental de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat; Raimon Nualart, cap de serveis de gestió i preservació digital del Consorci AOC; Jaume Miralles, data scientist a IBM i Maria Vanrell, del Centre de Visió per Computador. Finalment, la taula rodona associada a la ponència serà l’escenari de debat sobre els processos arxivístics, sobre la seva validesa, necessitat d’adaptació o redisseny en profunditat així com sobre si perfil dels professionals de l’arxivística pot donar resposta ara però especialment en el futur a les necessitats de la gestió de la informació.  

Segona ponència: Àmbit de l’ús i de l’impacte de la tecnologia des d’un punt de vista ètic i social

La segona ponència “Les dades com a representació: subjectivitat i visió dominant. Ètica i filosofia del dret” obre la reflexió sobre els aspectes ètics de la digitalització i l’automatització, especialment en tot allò relacionat amb l’ús dels algoritmes socialment rellevants i el perill de la manipulació de la informació i de la realitat en un món cada vegada més dependent de sistemes automàtics absolutament invisibles i transparents per als ciutadans. L’arxivística, en aquest sentit, té una especial rellevància en tot el relacionat amb les polítiques de difusió, explotació i reutilització de la informació en el marc de la definició i implementació de polítiques de governança de les dades. Aquesta ponència complementa la primera centrant el focus en el vessant més social i ètica del paper dels professionals de l’arxivística en relació amb els principis com ara d’autenticitat i integritat, entre d’altres. 

L’exposició  anirà a càrrec de Lorena Jaume-Palasí, directora executiva de la Ethical Tech Society, científica i experta en filosofia del dret. És consellera del Parlament Europeu i la Comissió Europea i l’any 2020 va ser nomenada membre del “Consejo Asesor de Inteligencia Artificial del Gobierno de España”. A més de l’organització que dirigeix, va ser cofundadora de l’ONG AlgorithmWatch i, entre altres distincions, ha estat guardonada amb la medalla Theodor Heuss per la seva contribució a una visió diferenciada dels algoritmes i els seus mecanismes d’actuació. 

Amb el títol “Nous plantejaments en l’explotació, accés i difusió dels documents” s’iniciarà el debat pels membres de la taula rodona moderada per Sònia Torreblanca, vocal de formació de l’AAC i constituïda per Xavier Puig Farré, director de dades al CTTI; Guillem Rovira, de l’empresa A17 Estratègies; Elisenda Vivas, periodista de dades a Storydata i docent de la Universitat Ramon Llull i Helena Escobar, responsable de l’arxiu de la Fundació del Gran Teatre del Liceu. 

De la teoria a la pràctica: taller de treball 

Finalment, la jornada clourà amb un taller obert als participants de la jornada amb l’objectiu d’analitzar els continguts teòrics des de l’estudi de supòsits pràctics per reflexionar sobre la validesa dels principals instruments i processos arxivístics. El taller actua, alhora, d’espai de debat i de conclusió de l’esdeveniment científic i abordarà els següents aspectes:

  • Processos de gestió documental: captura, descripció, classificació, emmagatzemament, utilització o disposició.
  • Conceptes clau vinculats a les propietats dels documents, com ara, l’autenticitat, fiabilitat, integritat i usabilitat.
  • L’objecte de la disciplina arxivística a partir de conceptes com ara dades, documents i el seus valors, expedients i agrupacions, sèries documentals, funcions i activitats, productors i propietaris.
  • Conclusió i invitació la participació

La present edició de la jornada d’estudi i debat obre l’anàlisi sobre la capacitat de la disciplina arxivística per adaptar-se als nous reptes tecnològics i socials relatius a l’ús de la intel·ligència artificial a més d’altres paradigmes conceptuals i tecnològics de caràcter disruptiu que ja es comencen a perfilar a un horitzó no gaire llunyà. Per assolir aquests objectius és indispensable comptar amb una àmplia i activa col·laboració dels professionals procedents dels diferents àmbits de l’arxivística. En aquest sentit, sou convidats a ser protagonistes d’un interessant i apassionant debat que per primera vegada, després dels moments més durs de la pandèmia de COVID-19, es durà a terme de forma totalment presencial.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *