XIX Congrés d’Arxivística i Gestió de Documents de Catalunya – Dades en acció: de la modelització a l’explotació

Del 4 al 6 de maig del 2023 se celebrarà a Sant Cugat del Vallès (Barcelona) el XIX Congrés d’Arxivística i Gestió de Documents de Catalunya, organitzat per l’Associació de Professionals de l’Arxivística i la Gestió de Documents de Catalunya (AAC). 

El XIX Congrés, seguint la trajectòria biennal iniciada el 1987, pretén ser un punt de trobada i debat multidisciplinari entre professionals, institucions i empreses del sector. És un esdeveniment únic per a compartir experiències, aprendre conjuntament, obrir noves vies de treball o de recerca, intercanviar idees o establir contactes. Suposa també un retrobament, tornar-se a veure les cares –o veure-les per primera vegada–, ja que des de l’any 2019 no es feia cap congrés presencial.

Sota el títol “Dades en acció: de la modelització a l’explotació” la finalitat de la trobada és conèixer i reflexionar sobre el govern, la gestió, el tractament i l’explotació de les dades, pensant en el futur de la professió però sense obviar el present de l’exercici professional. Més concretament, alguns dels objectius que es persegueixen amb el XIX Congrés són els següents:

• Analitzar el paradigma de les dades des d’una visió holística: des de la modelització, passant per la gestió fins a l’explotació i la reutilització.
• Apropar els professionals de l’arxivística, la gestió de documents i la governança de la informació i les dades als nous avenços tecnològics en el camp del govern de la dada.
• Fomentar la implicació dels professionals de l’arxivística, la gestió de documents i la governança de la informació i de les dades en tots els processos integrats al govern de la dada.
• Examinar l’impacte de la intel·ligència artificial en els processos de generació i de gestió de les dades des de la doble perspectiva ètica i tecnològica.
• Reflexionar sobre les repercussions dels nous reptes i paradigmes tecnològics a l’arxivística catalana.
• Evidenciar el rol que tenen els professionals de l’arxivística, la gestió de documents i la governança de la informació i de les dades davant de les noves disciplines al servei del modelatge, l’anàlisi, la gestió i la reutilització de les dades.

Per això, el XIX Congrés s’articularà al voltant de tres grans eixos i una sèrie d’àmbits temàtics. El primer eix, el Govern de la dada, considera que les administracions públiques estan immerses en un procés de modernització i transformació digital cap a un model data-driven, i que al centre d’aquest procés se situen les dades que han de ser necessàriament governades per maximitzar-ne el valor, garantir el seu compliment legal, permetre la seva contextualització, etc. Dins d’aquest eix un dels àmbits temàtics fa referència a les metodologies internacionals que busquen donar resposta a com han de ser governades les dades. A aquest efecte es compta amb la presència de DAMA Espanya amb una ponència sobre el seu framework i el paper del govern de la dada segons el marc de referència de DAMA, sigles que responen a Data Management Association, una associació internacional per a professionals de la gestió de dades i que des de l’any 2019 es troba present a Espanya. De fet, aquest congrés actua com un pont de contacte, per primera vegada, entre els professionals de l’arxivística amb els professionals especialitzats en la governança de les dades cercant vies de col·laboració que poden obrir noves perspectives professionals als arxivers i arxiveres com seria el cas del CDO (Chief Data Officer), un dels perfils laborals més demandats en l’actualitat i que té per missió  analitzar, classificar i convertir les dades en brut en actius rellevants per a l’elaboració d’estadístiques, models prescriptius i predictius en el marc de l’estratègia global de les empreses. Per aquest motiu, aquest perfil és objecte d’una ponència en exclusiva. 

En paral·lel a la metodologia, la normativa, la tecnologia i la modelització completen l’eix del Govern de la dada, destacant en el primer cas les accions que ISO porta a terme des de la perspectiva de l’estandardització així com, en l’àmbit català, l’estratègia que la Generalitat de Catalunya desplega per definir un marc normatiu i tecnològic de governança. En el cas concret de la tecnologia, Blockchain torna a ocupar un paper destacat superat, dins de l’àmbit de les tecnologies disruptives, per la recerca orientada a sistemes bioinspirats tractat en una ponència  sobre un cas real d’emmagatzematge massiu de dades a partir de molècules d’ADN als Arxius Nacionals de França. Finalment, en el terreny de la modelització, el comitè científic ha posat la mirada en el paradigma del Web semàntic com a model de dades i la seva repercussió en el camp de l’arxivística i les ciències de la informació en general. 

Pel que fa al segon eix, el tractament de dades, abasta els camps de la intel·ligència artificial, les tecnologies semàntiques, les competències professionals així com la descripció i preservació. En el seu conjunt, aquest bloc integra la major part de les experiències i debats amb una nodrida participació dels professionals de l’arxivística. Pel que fa a la intel·ligència artificial i, en particular, el camp del Machine learning, el congrés és l’escenari d’experiències que van des de les humanitats digitals fins a l’administració electrònica passant per projectes d’àmbit internacional com Interpares Trust AI on l’AAC participa activament així com serà objecte d’una interessant taula rodona sobre les implicacions ètiques de la seva utilització. 

En el terreny de les tecnologies semàntiques, s’analitzarà la seva utilització des de l’àmbit administratiu fins a l’històric amb exemples de Portugal i Finlàndia, respectivament, així com el seu paper imprescindible en l’obertura i interoperabilitat de les dades on la iniciativa Open Linked Data (OLD) adquireix un paper de primer ordre. Així  mateix, destaca la difusió d’algunes de les primeres experiències pilot en fase de modelització d’aplicació de l’ontologia RIC (Records In Context) en sistemes d’informació tant a Catalunya, en el cas de l’Arxiu Nacional i la Xarxa d’Arxius Comarcals, com al País Basc. 

Com a derivació del punt anterior, des de la perspectiva de la descripció i la preservació, cal fer esment a un conjunt d’experiències punteres portades a terme per professionals de l’arxivística dels ajuntaments de Girona i Sant Feliu de Llobregat així com del Consorci d’Educació de Barcelona, completades per una ponència sobre la qualitat de les dades i diverses aportacions teòriques i pràctiques orientades al camp de visualització de dades com seria el cas de la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. En paral·lel i com a extensió d’aquest àmbit, una taula rodona debatrà el paper dels professionals de l’arxivística en el camp del govern de la dada. 

El tercer i darrer eix pivota sobre l’anàlisi dels nous paradigmes en el marc europeu i català. En el cas de la Unió Europea, el congrés comptarà amb la participació de representants de la Comissió Europea on es definiran les estratègies immediates de futur que seran traslladades al cas català a través de la ponència de cloenda, una ponència que servirà de rerefons per al debat en una taula rodona sobre l’oportunitat que el govern de la dada representa per a la professió arxivística i que comptarà amb personalitats d’alt nivell institucional com ara la presidenta del CIA-ICA, Josée Kirps o el Subdirector General d’Arxius i Gestió Documental, Joaquim Borràs, entre altres, i que serà coordinada pel president de l’AAC, Francesc Giménez. 

El congrés serà inaugurat i clausurat per dos referents en el camp de l’arxivística internacional i catalana així com espanyola, representats per Devon Mordell, de la McMaster University (Canadà) i Jordi Serra, del Consorci d’Educació de Barcelona, respectivament.  

El programa científic del XIX Congrés es desenvolupa des d’un enfocament internacional amb la presència de setze ponents estrangers  d’entre una cinquantena de participants, però també des d’una òptica local a través de dotze experiències, pensades per a la difusió d’aplicacions pràctiques nacionals. Aquestes compartiran espai amb setze ponències i tres taules rodones, que conviden al debat i a reflexionar sobre el futur professional més imminent. S’obre, així  mateix, un espai destinat a donar  veu a les empreses amb l’objectiu de conèixer de primera mà cap a on es dirigeixen els projectes més innovadors així com per esbrinar la seva visió de futur en entorns cada vegada més líquids, on els professionals de l’arxivística hem de destil·lar i preservar necessàriament el coneixement a través de les noves dimensions de l’anàlisi i la modelització dels sistemes d’informació. 

D’altra banda, el programa constitueix una de les apostes per la tecnologia més importants en la història dels congressos organitzats per l’ACC com no podria ser d’una altra manera pel que fa al tractament de les dades enteses com a part d’un complex i nodrit ecosistema. No obstant això, l’essència humanista de la professió arxivística aflora pels seus intersticis com a garantia de preservació del context; i és que, històricament, la professió ha acompanyat la informació, a través de les seves diverses manifestacions, en un incansable esforç per mantenir-lo o reconstruir-lo. Precisament en la confluència de la tecnologia amb el context és on emergeix la conciliació de les dues ànimes de l’arxivística. 

Finalment, és important destacar que el XIX congrés està plenament obert a tota la comunitat professional i acadèmica de qualsevol àmbit –ciències socials, enginyeries, humanitats, etc.– que tingui en comú la preocupació per la gestió i la governança dels documents, les dades i la informació en general en un decidit esforç destinat a teixir sinergies i complicitats. 

No és el nostre propòsit finalitzar aquest article sense apuntar dues primícies que formaran part del congrés: tres noves especificacions UNE per a l’impuls de l’economia de la dada (govern, gestió i qualitat)  i el fet que l’esmentat esdeveniment serà un dels primers escenaris en l’àmbit internacional on es presentarà la nova i innovadora estratègia d’interoperabilitat europea dibuixada recentment (novembre de 2022) en la proposta de “Llei sobre l’Europa Interoperable” (COM(2022) 720 final).

Així, doncs, en nom del Comitè científic us convidem a participar amb les vostres inquietuds, el vostre coneixement i experiència i la vostra passió per la feina en aquest XIX Congrés d’Arxivística i Gestió de Documents de Catalunya.

Per a més informació sobre el programa, activitats i inscripcions: https://arxivers.cat