Pautes de didàctica

Els arxius i els arxivers podem participar amb diferents nivells en l’educació dels infants i els joves.

Els arxius i el desenvolupament i aplicació de polítiques didàctiques

L’objectiu actual en educació, a les escoles i instituts, ja no és el d’ensenyar i fer aprendre uns temaris sinó el d’ensenyar a saber fer, a pensar, a fer recerca i a estructurar la informació a la que un escolar o un estudiant de secundària pot accedir a través d’Internet per tal que assoleixi el coneixement. A més a més, amb els canvis estructurals que ha sofert la nostra societat, l’educació en valors s’ha traslladat des dels domicilis familiars fins a l’escola i a tots els sectors de la societat que poden incidir en la formació de la mainada i els joves per tal de convertir-los en futurs ciutadans (TRIBÓ TRAVERIA, Gemma. Enseñar a pensar históricamente: los archivos y las fuentes documentales en la enseñanza de la historia. Barcelona: ICE Universitat de Barcelona, Editorial Horsori, 2005. p. 89).

Davant d’aquests dos canvis socioeducatius que hem esmentat els arxius podem, i hem de jugar un paper actiu en l’ensenyament. Per diverses raons, perquè el nostre mètode de treball es basa precisament en l’organització, la classificació i la descripció dels fons documentals i, en aquest sentit, podem ensenyar als alumnes a estructurar i ordenar el coneixement. També, perquè podem oferir un material sensible per als escolars, amb documentació que els pot motivar emocionalment (del seu entorn proper –poble, barri, carrer, etc.- i amb la que s’hi poden identificar afectivament – hi poden trobar els seus parents, poden veure com era la vida dels infants com ells en temps passats, etc.-) i aquesta és la clau que fa idònia una font documental per a la didàctica. En aquesta mateixa línia si els alumnes comprenen el passat això els ajudarà a analitzar i, finalment, comprendre el present. I, finalment, volem remarcar que nosaltres custodiem documents d’arxiu que són fruit, i són testimoni, de les funcions i activitats d’ens públics, d’ens privats i de persones, de manera que són un recurs de primer ordre per a comprendre l’evolució dels valors de la nostra societat. I tal com diu Gemma Tribó “els arxius guarden el registre escrit dels drets i deures de la comunitat, així com la seva memòria” i, a més, “un arxiu no és una aportació espontània o arbitrària del passat al present, com succeeix amb les fonts materials que trobem en els museus” (TRIBÓ, op. cit. p. 90).

Oferta de recursos didàctics per part dels arxius

Els arxius i els arxivers podem participar amb diferents nivells en l’educació dels infants i els joves. No tots tindrem les dimensions i els recursos econòmics i humans per tal de disposar d’un servei didàctic, o per a contractar un professional del món de l’educació per a que ens assessori; moltes vegades haurem de buscar aliances amb el sector educatiu del nostre entorn: mestres de les escoles locals, personal dels Centres de Recursos Pedagògics, persones del món de l’educació en el lleure, empreses de dinamització cultural, etc. En aquest sentit us recomanem que consulteu la secció “Recursos didàctics existents a Catalunya” del nostre web, per a trobar els vostres potencials aliats del sector públic. D’altra banda, i relacionat amb això, no tots els arxius podran oferir activitats i materials didàctics, però la immensa majoria sí que, ja actualment, elaboren i ofereixen eines didàctiques. Arribats a aquest punt és imprescindible que us aclarim quins tipus de recursos didàctics hi ha.

Segons Pilar Reverté en el global del que entenem com a recursos didàctics hi ha materials, activitats i eines (REVERTÉ VIDAL, Pilar. “L’elaboració de materials didàctics amb fonts d’arxiu”. Lligall. Núm. 33 i 34. Barcelona, 2012. p. 207-208):

  • Materials didàctics: “Han estat realitzats amb voluntat educativa i com a mitjà per assolir uns objectius educatius; faciliten l’aprenentatge i la incorporació de nous coneixements o competències i constitueixen una proposta d’aplicació didàctica completa (…).” Han de contenir la programació didàctica, el quadern o el material de treball de l’alumnat i els documents de suport i les referències. Els exemples que aporta Reverté són carpetes temàtiques, dossiers metodològics, programació didàctica d’una visita a l’arxiu per un grup escolar, aplicacions informàtiques amb finalitat didàctica, maletes didàctiques o jocs.
  • Activitats didàctiques: “Són les realitzades en un context educatiu i amb objectius didàctics”, i es composen de la programació de l’activitat i d’un o diversos materials didàctics. Per exemple hi hauria les visites a l’arxiu o a un altre espai, tallers, o assessorament individualitzat o en grup.
  • Eines didàctiques: “Cadascun dels elements individuals que formen part d’un material didàctic (…). Sovint, aquestes eines poden ser utilitzades en diferents propostes didàctiques. En aquest sentit, és interessant presentar-les també aïllades i oferir-les al professorat perquè les faci servir en diferents contextos educatius”. Exemples d’eines didàctiques serien la reproducció d’un document, una fitxa d’anàlisi de documents, un qüestionari sistematitzat, pautes per a la realització d’una activitat, un mapa conceptual, un enllaç a un lloc web, etc.

Els materials i activitats didàctiques s’han d’elaborar conjuntament entre els arxivers i els professionals de l’educació. En aquest sentit creiem que us serà molt útil com a guia i pauta per aquest treball col·laboratiu l’article citat de Pilar Reverté (REVERTÉ, op. cit. p. 205-219).

Pel que fa a les eines didàctiques, els arxivers pel nostre compte en podem elaborar, seleccionant i proposant documents d’arxiu que siguin susceptibles de formar part de materials i activitats didàctiques. Però, cal tenir molt present que no hem de partir d’un document que, com a arxivers, ens agradi sinó que hem de pensar primer en la proposta didàctica que desitgem impulsar. Tal com us hem esmentat anteriorment és vital que els documents d’arxiu puguin generar empatia als alumnes sinó no serveixen com a eina didàctica. En aquest sentit us recomanem que consulteu la secció “Documents d’arxiu recomanats per a la didàctica i la difusió” del nostre web, per a guiar-vos en la tria i selecció d’aquests documents.

Finalment, us volem fer una darrera recomanació. Quan endegueu la creació de materials i activitats didàctiques les hauríeu d’oferir i organitzar per a “(…) un sector escolar reduït i d’acord amb les demandes rebudes. Poc a poc l’oferta es pot anar ampliant fins arribar a fer-la extensiva a tots els nivells educatius, inclosos els universitaris (…). Encara que la finalitat última del servei didàctic sigui la de formar alumnes, el principal centre d’interès han de ser els professors, donat que solament mitjançant ells, i després d’haver-se guanyat la seva confiança, es podrà arribar als escolars” (TRIBÓ, op. cit. p. 135).