En record de la Marta Munuera Bermejo

Aquests dies, que arriben mostres de condol d’arreu del món, es fa més evident encara que la Marta Munuera va ser una arxivera de les que fan avançar la professió. Això només es pot fer amb capacitat, passió per la feina i molt de compromís.

És aquest compromís que va portar a la Marta a formar part de la Junta de l’Associació de Professionals de l’Arxivística i la Gestió de Documents de Catalunya des del 2013, on es va ocupar de la tresoreria durant dues legislatures. Amb el canvi de Junta de l’any 2021 estava decidida a continuar amb la tasca de la representació de l’AAC als organismes internacionals però la seva situació personal no li ho va permetre.

A l’Associació però, la feina de la Marta va anar més enllà de portar els comptes. Va ser la nostra representant a la Secció d’Associacions Professionals del Consell Internacional d’Arxius, va ser una figura clau dels comitès científics dels últims congressos, va impartir cursos, com el d’Arxiu electrònic únic i va fer tasques de divulgació a la nostra i altres associacions. Va ser  docent de l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió Documental on va impartir l’assignatura d’Avaluació documental. Tot això, és clar, a banda de la seva tasca professional a l’Arxiu Municipal de Terrassa on era un referent en la implantació de l’administració electrònica.

Des de l’AAC volem recordar la Marta com la professional enorme que va ser, però sobretot com una de nosaltres, implicada i entusiasta. La recordem en la seva vitalitat, una persona que escoltava i opinava, que era passional amb allò que li agradava, plena d’idees i projectes. Volem recordar la Marta de les referències a la novel·la russa i a la ciència ficció, del te i dolços de matxa, dels viatges i del seu Japó estimat, la Marta dels concerts, que tocava i es deixava evadir per la música; la Marta que, per sobre de tot, era una persona íntegra i autèntica, amb la generositat que la definia compartint un temps que no sabíem que era tan car, que ens seria tan curt. Recordarem el seu somriure tímid i les seves respostes contundents que et deixaven sense paraules, ens la retrobarem en les referències que no sempre vam entendre i en el gust pel cinema no sempre compartit. La recordarem, en definitiva, com una amiga, una companya, una d’aquelles persones que des de que la coneixes ja no la pots oblidar.