Tema 39. El calendari de conservació i d’accés. Definició i ús

Definició del calendari de conservació

El calendari de conservació i accés és una de les eines bàsiques d’un Sistema de Gestió Documental (SGD) juntament amb el Quadre de classificació, la Política de gestió documental, el catàleg de tipologies documentals o el catàleg de procediments administratius.

Podríem definir el calendari de conservació com “instrument o eina del sistema de gestió documental que permet difondre les regles de conservació i que estableix els terminis de retenció dels documents en successives fases del cicle vital i la seva disposició final. També pot incloure el règim d’accés als documents i els criteris de mostreig“. 

En un SGD el calendari de conservació inclou els períodes de transferència i períodes de retenció als diferents arxius o sistemes o custodia en el cas dels entorns electrònics.

Per la redacció d’un calendari de conservació és bàsic un coneixement profund de la documentació i les sèries avaluades. Per això, es considera un instrument complementari i vinculat al Quadre de classificació, que es redacta conjuntament o en paral·lel quan es fa l’estudi de les sèries documentals i s’avaluen. Moltes vegades es crea un instrument conjunt vinculant la classificació amb el destí final de la documentació. 

L’ISO 30301 de requisits per als sistemes de gestió per a documents en els seus processos i controls estableix que s’ha d’establir un calendari de conservació i eliminació que documenti les decisions sobre la retenció i la disposició dels documents basades en requisits de negocis, legals i d’altra mena.

L’ISO 15489 defineix la disposició com “el conjunt de processos associats a l’aplicació de decisions de retenció, destrucció o transferència de documents, que es documenten en normes de disposició o en altres instruments“. Aquestes regles de disposició es recullen en el calendari de conservació.

En el món anglosaxó es coneixen com a disposition schedule

 

La inclusió de l’accés al calendari de conservació

També es vincula el règim d’accés als criteris d’avaluació relacionant quin accés tindrà la documentació durant el temps de conservació establert i en les diferents fases del seu cicle de vida. D’aquesta manera es determinarà quan poden ser consultats els documents lliurement o les condicions que poden limitar el dret d’accés i durant quant de temps.

L’accés està regulat per la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. La CNAATD inclou els supòsits d’accés a les Taules d’accés i avaluació documental (TAAD) lligant la determinació del règim d’accés a l’avaluació i per orientar els arxius en l’establiment de les seves polítiques d’accés.

Els supòsits d’accés que marca la CNAATD són: 

  • Accés lliure
  • Accés lliure amb possibles restriccions excepcionals 
  • Accés lliure amb restriccions 
  • Accés restringit 

 

Elaboració, funció i ús

L’elaboració del calendari es realitza quan s’avalua la documentació i es fixa la disposició. L’ISO 15489:2016 ens diu que la seva elaboració s’hauria de basar en els resultats de la identificació i avaluació de la documentació per establir les regles de conservació i disposició de documents.

S’elabora a partir del quadre de classificació, en el qual s’inclouen les TAAD.

Per elaborar un quadre de conservació necessitem: 

  • Dades sobre l’organisme
  • Dades sobre la documentació
  • Dades sobre el valor dels documents
  • Dades sobre el règim d’accés als documents 

Els elements bàsics d’un calendari de conservació seran:

  • Codi  de la TAAD
  • Codi del Quadre de classificació, títol de la sèrie documental i definició
  • Codi o nom de la unitat productora
  • Períodes de retenció en la fase activa i semiactiva. Períodes de transferència.
  • Disposició final: fase inactiva (conservació o eliminació). 
  • Tipus de mostreig, si escau
  • Règim d’accés

L’ISO 15489:2016 també ens indica que, a més del període de conservació i les accions de disposició, s’han d’indicar els “esdeveniments desencadenants” dels quals calcular el període de conservació, és a dir, el desencadenant de l’aplicació de la disposició (per exemple: la data de tancament de l’expedient).

La CNAATD marca que les quatre opcions de disposició seran: 

  • Conservació permanent
  • Eliminació total
  • Eliminació  parcial  de  documents  que  formen  part  de  l’expedient
  • Eliminació  parcial  per  mostreig

No obstant això, el calendari també incorporarà com a disposició la retenció de la documentació en una àrea o sistema durant un temps concret i la transferència d’una àrea o un sistema a un altre. 

El calendari ens ajudarà a marcar les decisions de retenció i disposició de la documentació i la seva implantació en el SGD tal com s’indica a l’ISO 15489.

Els calendaris haurien d’aprovar-se, publicar-se i revisar-se periòdicament. 

 

Publicacions i enllaços d’interès
Metodologia per a l’elaboració de propostes d’avaluació i accés documental  (consultat el 21/06/2020) CNAATD
Accés a la documentació CNAATD (supòsits d’accés)  (consultat el 21/06/2020)
Manual d’arxivística i gestió documental. Associació d’Arxivers de Catalunya
Calendari de conservació i accés de l’Ajuntament de Barcelona (consultat el 21/06/2020)
Calendari  de conservació i eliminació de la Xarxa d’Arxius Municipals. Diputació de Barcelona. Xarxa d’Arxius Municipals. 2019 (consultat el 21/06/2020)

 

Fitxa creada per: Marta Munuera Bermejo
  Arxivera de l’Ajuntament de Terrassa
Més informació o forma de contacte:  
Fitxa publicada en data: 15/07/20
Actualització en data: 09/12/2020