Revista Lligall

La revista Lligall, és la publicació científica de l’AAC-GD, iniciada l’any 1988, que recull els principals debats i aportacions sobre la teoria i la pràctica arxivística del país. La publicació està formada per un dossier central, el qual recull estats de la qüestió relacionades amb el món dels arxius i de l’arxivística i aportacions significatives o novetats sobre temes candents pel col·lectiu d’arxivers catalans. La publicació s’enriqueix amb d’altres seccions complementàries, com ara ressenyes, resums d’alguns dels treballs de màster més destacats de l’ESAGED o entrevistes o personalitats relacionades amb el món dels arxius, de múltiples vessants.

Podeu consultar tots els números, menys l’últim al qual només tenen accés els socis, al repositori cooperatiu RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert) seguint el següent enllaç.

 

  

Revista Lligall 41 (darrera edició)

Noves perspectives en matèria de gestió documental

Any 2018, el Lligall d’aquest any està dedicat a les noves possibilitats que s’obren en el extens camp de la gestió de documents, i hem volgut publicar les investigacions de professors i  arxivers/es que miren cap al futur i ens presenten eines estratègiques per a l’aplicació de la gestió documental actual. En aquest Lligall hi caben tant els  articles d’experts professors universitaris en gestió de documents i arxivística, la problemàtica de la conservació en el núvol i blockchain, així com l’experiència d’una residència artística a l’Aarxiu Comarcal de l’Urgell, i també l’experiència directa de conservar tuits i les sàvies paraules d’un arxiver/professor emèrit. En aquest número hem aprofitat per a publicar algunes de les ponències que ens varen semblar més interessants i actuals del XVIè Congrés d’Arxivística i Gestió Documental, organitzat a Reus el dies 4, 5 i 6 de maig del 2017, sota el lema La gestió documental: el futur (és) ara!.

En el  dossier central; Noves perspectives en el camp de la gestió documental, hem recollit els 4 textos que hem encarregat a alguns dels ponents internacionals del darrer Congrés d’Arxivística del 2017. El primer article és el de Cassie Findlay;  “Valoració: un instrument estratègic per a la conservació moderna de documents”, on ens planteja una nova metodologia de l’avaluació documental, com a funció i responsabilitat principal dels arxius. Un tema que ens interessa per poder actualitzar al nostre model d’avaluació documental actual. La segona contribució del dossier central és l’article de Corinne Rogers;Externalització de la gestió de documents al núvol: caveat emptor o caveat venditor?” El negoci de la gestió documental en el núvol, un aspecte que també ens ha de preocupar als professionals i del qual hem de tenir alguna estratègia. El tercer article és el de Hrvoje Stančić; “Les noves tecnologies aplicables a la gestió de documents: la cadena de blocs (blockchain)”, probablement un dels temes de més actualitat i del qual necessitem tenir més informació per a poder parlar-ne amb coneixement. I, finalment, els professors belgues Seth van Hooland i Mathias Coeckelbergs, ens presenten el seu article;  “Aprenentatge automàtic no-supervisat per a les col·leccions d’arxius: possibilitats i límits dels models temàtics i la representació distribuïda”, a través del qual podrem conèixer les experiències que estan portant a terme en l’automatització de la classificació documental i altres funcions arxivístiques. Com veieu, hem aprofitat el coneixement d’aquests experts per a omplir de contingut el dossier central, que, tal i com indica el seu nom, pretén obrir noves prespectives pels arxivers-gestors de documents en l’àmbit immens de la gestió documental.

La següent secció que trobareu és l’entrevista, aquesta vegada a un home amb molta experiència i amb molta saviesa, el mestre d’arxivers Erik Ketelaar. El també arxiver, i vocal de recerca de l’AAC-GD, Vicenç Ruiz, va aprofitar la visita del professor emèrit de la Universitat d’Amsterdam a Barcelona per a tenir-hi una profunda conversa sobre la nostra professió i què podem esperar del futur.

En l’apartat d’experiències es publiquen tres articles que parlen d’aspectes i àmbits molt diferents de l’arxivística, que ens mostren la diversitat de disciplines que els professionals de l’arxivística i gestió de documents hem de tractar i conèixer. Aniol Maria, un jove arxiver molt ben preparat i informat en xarxes socials, ens proposa un article relacionat amb la conservació i tractament arxivístic del tuits, a partir del projecte “Arxivem el moment” impulsat per l’AAC-GD. L’article és titula “El tractament arxivístic de twitter amb twarc. Cas pràctic a partir de la proposta de documenting the now”.

El segon article de l’apartat experiències és; “L’arxiu com espai polièdric. L’experiència de la residència de creació de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell”, de l’arxiver Carles Quevedo, on explica la creativa i emprenedora proposta de fer una residència de creació a l’arxiu i quin és el resultat. Finalment, Montserrat Bailac, documentalista amb molt experiència als arxius de TV3, ens fa viatjar fins als NARA per aconseguir imatges públiques americanes per a nodrir els arxius de la nostra TV pública. Es un viatge iniciàtic cap a una manera més transparent d’entendre i tractar els documents públics, la seva difusió i els seu reaprofitament.

Aquest és el menú que es proposem per al Lligall 41, com podeu veure uns articles de gran actualitat i qualitat, que potser no tots podrem pair a la mateixa velocitat, però que probablement tots i totes podrem degustar i gaudir, a més de servir-nos per obrir-nos al coneixement de noves perspectives professionals. Teresa Cardellach, Directora de Lligall i Gerard Mercadé, coordinador de Lligall.

Normativa de presentació i edició d’articles per publicar a la revista Lligall.