Revista Lligall

La revista Lligall, és la publicació científica de l’AAC-GD, iniciada l’any 1988, que recull els principals debats i aportacions sobre la teoria i la pràctica arxivística del país. La publicació està formada per un dossier central, el qual recull estats de la qüestió relacionades amb el món dels arxius i de l’arxivística i aportacions significatives o novetats sobre temes candents pel col·lectiu d’arxivers catalans. La publicació s’enriqueix amb d’altres seccions complementàries, com ara ressenyes, resums d’alguns dels treballs de màster més destacats de l’ESAGED o entrevistes o personalitats relacionades amb el món dels arxius, de múltiples vessants.

Podeu consultar tots els números, menys l’últim al qual només tenen accés els socis, al repositori cooperatiu RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert) seguint el següent enllaç.

 

  

Revista Lligall 44 (darrera edició)

Els arxius dels presidents, una qüestió de transparència i retiment de comptes

Socis i sòcies de l’AAC, us saludem de nou amb motiu de la publicació d’un nou Lligall, en aquesta ocasió el número 44. Tal i com ens va passar amb l’anterior exemplar, aquest número no us l’hem pogut entregar, tal i com hauríem desitjat, en el marc del Congrés d’Arxivística de Catalunya, però no cal insistir més en totes les trobades i esdeveniments (professionals i referents a molts altres àmbits) que ens hem perdut els darrers dos anys pel maleït COVID19. 

El Lligall 44 està format per 10 articles (un d’ells l’entrevista), a més de les corresponents presentacions i les normes de publicació. Els 4 articles inicials donen forma al dossier central, titulat «Els arxius dels presidents, una qüestió de transparència i retiment de comptes», una temàtica d’actualitat notòria, sobre la qual llegint el número trobareu molts exemples amb ombres importants i, fins i tot, casos paradigmàtics de males praxis pel que fa a la gestió dels fons presidencials. El número es complementa amb 6 interessants contribucions més, vinculades a les seccions habituals de «l’Entrevista», «Experiències» i «Treballs de màster».

Un cop introduïda la temàtica general del dossier del Lligall 44, passem a enumerar, i a explicar breument, el contingut dels 10 articles que en formen part. Després de la presentació inicial   —i de les sempre interessants reflexions de Joan Soler Jiménez— hi trobareu el dossier central. L’encapçala l’article de Josep Matas i Balaguer, en el qual, des d’una perspectiva jurídica, s’aborda el moll de l’os de la qüestió dels fons presidencials, tot remarcant que els documents resultants de l’actuació dels polítics —però també dels càrrecs electes i assessors— sempre formen part de la institució a la qual presten servei i, per tant, hi ha de romandre quan acabin els seus mandats.

L’article següent del dossier és a càrrec d’Anahí Casadesús de Mingo, Joan Pérez Ventayol i Remei Perpinyà Morera, de l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents de Catalunya (ESAGED). Es tracta d’un article en el qual, a partir de l’anàlisi de la gestió dels fons presidencials a escala internacional (tant de presidents de govern com de caps d’estat) i de la legislació sobre aquesta qüestió aplicable a altres països, s’analitza el cas espanyol, que s’estudia tant pel que fa a l’àmbit estatal com a l’autonòmic.

A continuació, podeu llegir a Sergio Gálvez Biesca, cap de secció del Archivo Central del Ministerio de Trabajo y Economía Social, que els darrers anys ha aportat molta llum sobre la mala praxi en la gestió dels fons presidencials i, especialment, sobre la privatització encoberta del fons documental generat per l’expresident del govern Felipe González a través de la creació de l’Archivo Felipe González, vinculat a la seva pròpia fundació.

Com a tancament del dossier temàtic, destaquem la contribució d’Ariadna Selva, tècnica de l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), amb l’article titulat «Els fons dels presidents ingressats a l’Arxiu Nacional de Catalunya. De la Generalitat restablerta fins a l’actualitat», en què s’explica la tasca de recuperació de l’ANC de la documentació dels presidents i de les institucions de govern republicanes, però que sobretot posa l’accent en els procediments i els acords que han possibilitat l’ingrés dels fons dels presidents de la Generalitat de Catalunya restablerta a l’ANC.

Tot seguit, trobareu una entrevista a Céline Guyon, presidenta de l’Associació d’Arxivers de França, realitzada per Xus Llavero i els dos signants d’aquesta presentació, a través de la qual podeu aprofundir en diversos aspectes relacionats amb l’Associació d’Arxivers del país veí, però sobretot en la polèmica derivada de l’aplicació de l’article 63 de la Instrucció general interministerial núm. 1300 (IGI 1300), que estableix un procediment de desclassificació individual d’expedients del període 1940-1970 amb el segell «Secret».

A continuació, hi ha la secció «Experiències», que en el número 44 de Lligall ens presenta tres articles molt interessants. El primer és a càrrec de Sílvia Dahl, Laia Foix, Mayte Lingg, Pep Parer i M. Mercè Riera, integrants del Grup de Treball de Fotografia a Museus i Arxius, que presenten una contribució titulada «La fotografia en paraules: versió en català de l’AAT Getty elaborada pel Grup de Treball de Fotografia a Museus i Arxius».

Seguidament, trobareu una contribució d’Enric Cobo, David González, Pau Saavedra i Enric Zapatero, que porta per títol «Els arxius de les televisions locals: anàlisi de les dades i plans d’acció», un text en què s’explica la iniciativa que ha permès obtenir informació sobre el volum, el contingut i l’estat d’aquests arxius, amb l’objectiu de guiar les futures polítiques públiques orientades a protegir i preservar aquest patrimoni a llarg termini.

Per concloure la secció d’«Experiències», podreu llegir un treball de Laura Corrales titulat «Les estampes i els gravats als arxius. Notes per a la seva conservació, classificació i descripció», mitjançant el qual l’autora mostra la mancança de treballs en la ciència arxivística que s’ocupin del tractament de les estampes i els gravats, documents que no han rebut un tractament prioritari en els arxius, o que no l’han rebut al mateix nivell que altres tipologies documentals, com ara els documents textuals, els fotogràfics o els audiovisuals.

Com a finalització del Lligall 44, podeu llegir la secció «Treballs de màster», en què us presentem dos articles d’exalumnes de l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents de Catalunya (ESAGED). El primer, que és a càrrec d’una de les signants d’aquesta presentació, Elisenda Cristià, es titula «Els documents vitals (essencials): una aproximació al concepte», un treball centrat en l’estudi de l’origen del concepte, el seu significat, la seva vinculació amb la continuïtat de l’activitat gestió de riscos i els de plans d’emergència d’una organització, així com la seva implicació i assumpció en les diferents realitats arxivístiques.

El darrer article de la secció, i del número, es titula «Classificació i geolocalització de cinc sèries documentals de fons parroquials del bisbat de Terrassa» i és a càrrec d’Ainoa Zuazo. És un treball que demostra el potencial dels arxius històrics quan incorporen les noves tecnologies i que ha consistit en la recerca de la documentació parroquial dels arxius eclesiàstics del bisbat de Terrassa, essencials per a l’estudi genealògic, i en la geolocalització d’aquesta documentació.

Aquest és el contingut que trobareu al Lligall 44. Esperem que el trobeu interessant, que us aporti eines o, almenys, que hagi contribuït a generar debat entorn d’alguna de les temàtiques de les quals tracta.

Bona i enriquidora lectura!

Gerard Mercadé Pié, director de Lligall

Elisenda Cristià i Balsells,  vocal de publicacions i d’acció pedagògica de l’AAC