Revista Lligall

La revista Lligall, és la publicació científica de l’AAC-GD, iniciada l’any 1988, que recull els principals debats i aportacions sobre la teoria i la pràctica arxivística del país. La publicació està formada per un dossier central, el qual recull estats de la qüestió relacionades amb el món dels arxius i de l’arxivística i aportacions significatives o novetats sobre temes candents pel col·lectiu d’arxivers catalans. La publicació s’enriqueix amb d’altres seccions complementàries, com ara ressenyes, resums d’alguns dels treballs de màster més destacats de l’ESAGED o entrevistes o personalitats relacionades amb el món dels arxius, de múltiples vessants.

Podeu consultar tots els números, menys l’últim al qual només tenen accés els socis, al repositori cooperatiu RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert) seguint el següent enllaç.

 

  

Revista Lligall 43 (darrera edició)

L’arxiu social: de servei a la comunitat

Amics i amigues. És un plaer posar a la vostra disposició, primerament en format digital, un nou número de Lligall. En aquesta ocasió, us presentem el número 43 i, per tant, podem afirmar que la publicació ja té un important recorregut a les espatlles, però —i molt més important encara— segueix fixant la mirada en el futur i en quina serà l’evolució de la nostra professió, per tal d’oferir noves perspectives personals i professionals als associats de l’AAC.

Com podreu veure, la publicació segueix la mateixa línia que en anteriors números, però hi hem volgut afegir detalls més personalitzats, sobretot pel que fa a la inclusió d’il·lustracions, que encapçalen les presentacions de les seccions i la portada del número 43. Obre el dossier un text de Vicenç Ruiz titulat «L’arxiu com a eina de contrapoder ciutadà» en el qual l’autor ens exposa algunes de les vies de transformació des d’una arxivística institucional cap a una de participativa i social mitjançant tres eixos funcionals: govern obert, rendició de comptes històrica i memòria plural del present. Seguidament trobareu un article d’Ed Summers, vinculat al Maryland Institute for Technology in the Humanities i promotor del projecte Documenting the Now. A l’article ens parla, a grans trets, del repte que suposa la captura de la informació generada a les plataformes socials, però també reflexiona sobre el consens necessari, avui encara no resolt, sobre la utilització d’aquesta informació. A continuació trobareu un article de Jordi Padilla Delgado, titulat «Dades obertes i fotografia. Problemàtica general i possibilitats de difusió de col·leccions patrimonials». Es tracta d’un interessant text en què l’autor planteja una revisió del significat i els principis del moviment open data, amb una menció especial a la presència de la imatge digital com a element susceptible de ser difós en format de dades obertes. El darrer text del dossier va a càrrec de José Luis Martínez-Alonso Camps, Jordi Vilamala Salvans i Anna Bel Cañabate Martínez, de la Diputació de Barcelona, i es titula «Trobant la sortida del laberint. El fons de la Casa de Maternitat de l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona». En aquest article, el mite clàssic d’Ariadna i el minotaure és una metàfora de partida per explicar la metodologia de cerca de l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona en relació als nadons robats.

Seguidament, trobareu l’entrevista a Richard Rogers, impulsor de la Digital Methods Initiative. Va ser un dels ponents que participà al darrer Congrés d’Arxivística de Catalunya i Vicenç Ruiz, aprofitant la publicació del seu darrer llibre Digital Methods, hi va poder conversar el passat mes de febrer.

A continuació trobareu la secció «Experiències», en què Enric Cobo publica l’article «El cens de fotografia de Catalunya: orígens, metodologia i resultats a les comarques de Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l’Ebre». Un text que explica la feina realitzada en el marc del cens i que, alhora, remarca que és un projecte essencial perquè les administracions adoptin polítiques i accions per protegir i donar valor a la fotografia a Catalunya.

Continuant la lectura de Lligall 43, trobareu la secció d’«Història arxivística», en la qual Maria Jesús Llavero, Jordi Torner i Rosa M. Vila publiquen «La documentació dels registres civils i el paper dels arxius comarcals». Es tracta d’un article que explica la situació dels registres civils i que planteja reptes, especialment pel que fa als canvis legislatius introduïts per la Llei 20/2011, de 21 de juliol.

Finalment, per concloure el Lligall 43, trobareu la secció de «Treballs de Màster», formada en per un parell de contribucions. El text que l’obre va a càrrec de Sergio Nanín Martínez, que publica «De polítiques i biaixos: l’adquisició de fons personals en arxius públics (2000-2018)», en què analitza l’ingrés de fons personals a tres arxius catalans (l’Arxiu Nacional de Catalunya, l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat i l’Arxiu Municipal de Barcelona), per tal d’analitzar el nivell de representativitat dels ingressos en el context d’una societat que pretén ser plural i representativa. I, per concloure el número, publiquem un article de Francina Navarro Bastidas titulat «El document efímer polític: de la pancarta al tuit», on l’autora traça una evolució dels documents efímers, que a l’origen estaven vinculats a documents impresos però que avui dia han variat completament i, per tant, cal ampliar-ne els límits d’estudi, ja que el seu enfocament acadèmic és força recent.

Aquest és el menú que us hem preparat per al Lligall 43. Esperem que sigui del vostre gust i que la lectura us resulti enriquidora.

 

Gerard Mercadé Pié, director de Lligall

Elisenda Cristià i Balsells, coordinadora de Lligall i vocal de publicacions de l’AAC-GD

 

  • 0 Portada i índex - Contingut restringit per a socis
  • 1.1. Presentació. Gerard Mercadé Pié, Elisenda Cristià Balsells. - Contingut restringit per a socis
  • 1.2. L’arxiu social com a estratègia de continuïtat. Joan Soler Jiménez. - Contingut restringit per a socis
  • 2.1. DOSSIER. L’arxiu com a eina de contrapoder ciutadà. Vicenç Ruiz Gómez.
  • 2.2. DOSSIER. Dissenyar per al consentiment en l’arxivística social. Ed Summers.
  • 2.3. DOSSIER. Dades obertes i fotografia problemàtica general i possibilitats de difusió de col·leccions patrimonials. Jordi Padilla Delgado. - Contingut restringit per a socis
  • 2.4. DOSSIER. Trobant la sortida del laberint. El fons de la Casa de Maternitat de l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona. José Luis Martínez-Alonso Camps, Jordi Vilamala Salvans, Anna Bel Cañabate Martínez. - Contingut restringit per a socis
  • 3. ENTREVISTA. Richard Rogers. Vicenç Ruiz.
  • 4. EXPERIÈNCIES. El Cens de Fotografia de Catalunya: orígens, metodologia i resultats a les comarques de Girona, Lleida, Tarragona i les Terres de l’Ebre. Enric Cobo Barri. - Contingut restringit per a socis
  • 5. HISTÒRIA ARXIVÍATICA. La documentació dels registres civils i el paper dels arxius comarcals. Maria Jesús Llavero, Jordi Torner, Rosa M. Vila. - Contingut restringit per a socis
  • 6.1. TREBALLS. De polítiques i biaixos: l’adquisició de fons personals en arxius públics (2000-2018). Sergio Nanín Martínez. - Contingut restringit per a socis
  • 6.2. TREBALLS. El document efímer polític: de la pancarta al tuit. Francina Navarro Bastidas. - Contingut restringit per a socis
  • 7. Normes de presentació i edició d’articles. - Contingut restringit per a socis
  • Lligall 43 complet - Contingut restringit per a socis