Ciència-ficció: filmant el futur de l’Arxivística?

La publicació del llibre “Archivos imaginarios. La archivística en el cine de ciencia ficción” (2023, Sergio Gavilán), editat per l’Editorial UOC, se situa com una singularitat dins del panorama literari que aborda la ciència arxivística, sobretot si tenim en compte que representa una juxtaposició entre dues àrees aparentment dispars. El fil conductor d’aquesta obra, com es denota pel seu títol, estableix una correlació entre la disciplina dels arxius i el vast món del cinema de ciència-ficció, submergint-nos així en una profunda reflexió sobre la memòria, el poder i la preservació de la història, obrint noves sendes d’indagació i exploració en el terreny del coneixement arxivístic. 

Aquest assaig pren com a punt de partida el treball de fi de màster de l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de documents del curs acadèmic 2020-2021, el qual s’aventurava amb un iniciàtic capbussament en la representació arxivística en el cinema de ciència-ficció al llarg de la dècada 2010-2020. L’èxit acadèmic d’aquest treball i l’atractiva proposta de donar veu a la ciència arxivística a partir d’un gènere com el de la ciència-ficció, donen vida al petit, però intens assaig de 120 pàgines que presentem. Amb aquestes consideracions, l’objectiu del llibre és esbossar el futur de la ciència arxivística a través d’una primmirada selecció de pel·lícules que traslladin preguntes no només als futurs arxivers i arxiveres sinó al conjunt de la societat. D’aquesta manera, s’examinaran un reguitzell d’interrogants crucials que influeixen en el futur del camp de l’arxivística i en la comprensió col·lectiva del paper de la memòria i de la història en la nostra societat contemporània.

A qui s’adreça “Archivos imaginarios”? El fet literari i interseccions disciplinàries

L’obra s’ha de llegir des d’una mirada de sorpresa com és el fet literari, per tant, eminentment lúdic i d’entreteniment, adreçant-se a aquelles persones que desitgin capbussar-se en històries de ciència-ficció (algunes també distòpiques) i els seus elements inherents. D’altra banda, l’assaig interpel·la a aquells i aquelles que s’interessin per disciplines, ciències i àrees més enllà de l’arxivística, com són la literatura i el cinema (pel seu tractament de narratives), la ciència-ficció (per les seves exploracions especulatives del gènere), la filosofia (pels interrogants que deixa el llibre), les humanitats (perquè les històries formulen hipòtesis i es pregunten pel destí de les societats i el seu futur), i, especialment, la història i la ciència arxivística,  prisma des del qual l’assaig pren consciència i tracta els elements per la qual deu la seva existència. 

Cal destacar que “Archivos imaginarios” se submergeix en les ansietats, pors i angoixes que acompanyen el progrés de la civilització des d’una perspectiva arxivística a través d’aquelles manifestacions cinematogràfiques seleccionades (en moltes previ pas per la literatura). Com a valor afegit, aquestes històries, que tenen els arxius com a denominador comú, s’enllacen amb nocions filosòfiques, humanístiques i societats, i, per tant, les reflexions i comentaris que aporta aquest text abracen les preguntes captivadores de la filosofia, un àmbit profundament enraonat dins de les humanitats, així com interpel·lacions a la història. Aquestes qüestions són explorades amb una mirada de sospita, sorpresa o captivament, revelant com el futur es comprèn a través dels arxius, actuant com a teixidor de narratives que transcendeixen el temps. Aquesta visió s’allunya de la percepció tradicional per aguaitar una comprensió més ampla, holística i precisa de la veritable essència dels arxius i el seu paper central en la construcció de la memòria col·lectiva.

Quines són les temàtiques que es tracten al llibre? 

Dintre d’aquest marc general, l’obra intenta traçar una petita història de l’arxivística dins del cinema de ciència-ficció. De les pel·lícules abordades, trobem diverses temàtiques rellevants a nivell arxivístic, històric i de societat: la desaparició de la memòria, el poder associat als arxius, els desafiaments al voltant de la identitat i la relliscosa noció d’autenticitat i falsedat, entre d’altres, amb l’objectiu de resseguir les múltiples capes i interpretacions que conflueixen entre aquests dos universos que, descobrim, s’alimenten recíprocament. A través d’aquesta exploració, s’obre una línia temporal que revela l’evolució de les percepcions i preocupacions envers la preservació de la memòria i la gestió de la informació en un món cada vegada més digitalitzat i interconnectat.

Així, “Archivos imaginarios” ens convida a un viatge transformatiu a través dels racons més profunds de la nostra consciència col·lectiva, revelant com aquestes narracions no només són meres expressions d’entreteniment, sinó també autèntiques al·legories de les preocupacions i anhels de la societat humana. A través d’aquesta exploració, el llibre ens recorda la imperiosa necessitat de preservar la nostra història com a eina de resistència contra les forces de l’oblit i la manipulació.

Com s’estructura el llibre? Quins són els seus capítols? 

L’estructura del llibre es compon de quatre capítols, el primer dels quals, titulat “Archivos imaginarios”, justifica la convergència entre aquests dos àmbits aparentment allunyats, vinculant els elements arxivístics i de ciència-ficció que s’exploren al llarg de l’obra.

El segon capítol fa referència a “La ciencia ficción como reflejo de las ansiedades de la sociedad”, servint com a preludi a la part més creativa del llibre i les anàlisis posteriors. Aquí s’analitza com el gènere de la ciència-ficció projecta cap al futur les preocupacions concretes d’una societat en un context específic, oferint una visió especulativa de possibles futurs basats en les angoixes i reptes contemporanis.

El tercer capítol, el més extens, es dedica a comentar les vuit pel·lícules seleccionades que conformen el corpus fílmic de l’assaig. Cada pel·lícula és precedida per una cita literària, que atorga una llicència poètica i permet transmetre l’essència del llibre abans d’endinsar-se en l’anàlisi detallada de cada obra cinematogràfica.

Finalment, el quart capítol se centra en una anàlisi temàtica dels elements principals destacats prèviament, on s’exploren temes fonamentals com la desaparició del passat, la identitat i l’autenticitat, l’avaluació arxivística, el paper dels arxius i els arxivistes, i el poder associat als arxius. Aquest capítol serveix com a tancament i conclusió, proporcionant una síntesi dels principals descobriments i reflexions desenvolupats al llarg del llibre.

Quines són les pel·lícules analitzades? 

Les pel·lícules analitzades segueixen una seqüència cronològica i ofereixen diverses perspectives sobre la ciència dels arxius. Les dues primeres, La Jetée (1962) i Lemmy Contra Alphaville (1965), són considerades més aviat experimentals i aborden les conseqüències de viure en societats on la memòria, per diferents motius, no existeix. A partir d’aquesta premissa, s’analitzen les interpretacions d’aquestes projeccions cap a un futur distòpic i les implicacions que això té per a la conservació de la memòria i la preservació de la història. 

Fahrenheit 451 (1966), també contemporània a les dues primeres, descriu una societat en què els bombers no apaguen incendis, sinó que els provoquen, eclipsant així el coneixement i la dimensió transcendental que el passat representa per a les societats. A través d’aquesta obra, s’aborda el tema de la supressió de la informació i el control de la història, qüestions que tenen un impacte profund en el món dels arxius.

Blade Runner (1982) i Blade Runner 2049 (2017) són considerades dues odissees tecnològiques que naveguen pels meandres del concepte d’arxiu amb visions divergents i heterogènies. A través d’aquestes pel·lícules, se sondeja el llindar esvaït entre què és real i el que és artificial, generant dilemes arxivístics de gran magnitud.

Resultava impossible no incloure el que és l’epítom del malson arxivístic: 1984 (1984), basada en l’eterna obra de George Orwell. L’anàlisi es focalitza en el Ministeri de la Veritat, sarcàstica denominació d’un òrgan que projecta mentides diàriament. En aquesta narrativa, el Departament d’Arxius excel·leix com a entitat sinistra que elimina i altera la història, deixant al lector immers en un món on els arxius són instruments de control i manipulació.

En la mateixa línia dels principis orwellians, el llibre aborda V de Vendetta (2005), adaptació cinematogràfica d’un còmic que descriu una societat que manipula i elimina la història segons la seva conveniència per perpetuar la dictadura. Aquesta pel·lícula posa èmfasi en la força dels esdeveniments històrics i en la importància del passat per transformar el futur.

Finalment, era imprescindible tractar una pel·lícula de la franquícia Star Wars, ja que gairebé totes les seves entregues, tot i situar-se en un futur llunyà, contenen una àmplia gamma d’elements arxivístics intrigants. La pel·lícula seleccionada, en aquest cas, és Rogue One: Una historia de Star Wars (2016), que emfatitza la importància d’un sol document per alterar el curs dels esdeveniments. 

La ciència-ficció com a recordatori de la importància del passat 

Així, aquest assaig emergeix com una exploració de la intersecció entre la ciència-ficció i l’arxivística, convergència que ofereix un profund coneixement sobre la naturalesa humana a través de la ficció cinematogràfica i les seves relacions amb la memòria i el poder. 

La ciència-ficció, com a gènere, ens convida a un viatge imaginari a través de mons futuristes, però també ens ofereix una reflexió sobre les nostres preocupacions i angoixes contemporànies. A través d’aquesta exploració, ens recorda les profundes connexions entre el passat, el present i el futur, i com els arxius són un element crucial en la narrativa de la humanitat. Així, aquest assaig no només il·lumina el paper dels arxius en la ciència-ficció, sinó que també ens convida a reflexionar sobre el seu impacte en la nostra pròpia comprensió del món que ens envolta.