Categoria: Opinió

Fins ara pensàvem que veure un algorisme seria conèixer una fórmula matemàtica, segurament més complexa que la del PageRank de Google. Però no ha estat ben bé així.

És cert que al cap dels anys hem assolit grans fites dins Twitter com que ens aprovessin l’accés Twitter Academic, que ens permet fer captures des dels inicis d’aquesta xarxa sense limitacions de temps ni mida, però pel camí no sabem quants perfils i missatges rellevants s’hauran perdut.

Som en un moment que la representació catalana a esdeveniments internacionals vinculats a l’arxivística i a la gestió documental és més forta i decisiva que mai.

Cada vegada més associacions i col·leccionistes esperantistes donen els seus fons a arxius públics, però la descripció arxivística tradicional no respecta el seu caràcter híbrid. Com podem fer que aquest patrimoni sigui accessible a la comunitat productora tant des de Catalunya com des de l’estranger?

Avui entrevistem a Joan J Busqueta, professor titular d’història medieval de la Universitat de Lleida.

El model conceptual RiC és ara mateix un plantejament obert al debat i a les aportacions dels professionals de l’arxivística, i, per tant, tothom està convidat a participar i expressar-hi el seu parer

El Sistema d’Arxius de Catalunya té entre les seves funcions l’articulació territorial de la gestió documental, en un ecosistema d’arxius administratius, històrics, d’empreses o d’entitats privades, almenys en les comarques en les que tots aquests arxius, o alguns d’ells, compleixen els requisits necessaris.

Quan parlem d’arxius LGTBIQ ens referim al conjunt de documents generats i rebuts per les associacions de lluita i defensa del col·lectiu, així com pels fons personals de les activistes

El 27 de febrer d’aquest 2021 l’AAC va organitzar un seminari sobre la vinculació de la protecció de dades amb la gestió de documents.

Un volt heterogeni pel congrés de la Society of American Archivists

Pilar Campos – Arxivera de l’Institut Municipal d’Hisenda de Barcelona i vocal de comunicacions de l’AAC-GD

Pot una xarxa social convertir-se en l’arxiu de les activitats d’una organització? Hi ha molts pros i contres. Hi ha drets d’autor i de protecció de dades, això no obstant, Instagram és una clara evidència de l’activitat i un repositori que, si el tractem, pot ser la base del nostre arxiu.

La literatura és un edifici gros i gran, robust, sòlid, intangible i universal, i pot contenir tanta riquesa com interès i capacitat nosaltres tinguem de cercar

L’accés a la informació en el món digital és més fràgil però alhora és vital perquè les organitzacions funcionin, per aconseguir la continuïtat digital.

Lo mejor de esta edición, sin ninguna duda, es que se ha hablado mucho de Gestión Documental y de su papel en la transformación digital de las administraciones, y no sólo entre archiveros.

Els arxius han d’incorporar la perspectiva de gènere de forma transversal, per tal que així abasti tots els aspectes de la gestió d’arxius i de documents.

El tractament arxivístic dels documents generats en els museus.

En la segona edició del CNADE hem constatat un seguit d’inquietuds comunes que són fruit delt moment de transició professional que vivim. El gran interés que ha despertat el congrés torna a demostrar que l’arxiver és inquiet, té molts dubtes i vol aprendre.

Hi ha molts reptes en el món digital, tenim moltes oportunitats i la tecnologia ens ajuda a fer el que no ens havíem arribat a imaginar però en el fons ara és una qüestió de persones

Arrel de la jornada MuseumNext d’aquest passat estiu (juny de 2019), ens van arribar idees molt interessants sobre el camí social al qual tendeixen les institucions museístiques, que podem confrontar amb el que s’està discutint en el món dels arxius.

Apunts de viatge transparents, parcials i personals des de la gestió documental de la meva assistència i participació al Congrés Internacional de Transparència de Màlaga, que va tenir lloc en aquesta ciutat els dies 30 de setembre i 1 i 2 d’octubre.

Calen polítiques proactives per tal d’augmentar la presència de fons de dones als arxius i cal també, potenciar el paper dels arxius per a construir una memòria plural que no invisibilitzi la meitat de la població.

Desinformació: “informació verificablement falsa o enganyosa que es crea, presenta i es divulga amb fins lucratius o per enganyar deliberadament a la població, i que pot causar un perjudici públic” (UE)

Recentment, algunes entitats culturals han rebut del Departament de Cultura una enquesta sobre els seus fons documentals, en vistes d’organitzar una jornada d’Arxius i Associacionisme Cultural el pròxim 1 de juny. Les expectatives per conèixer els resultats de l’enquesta en aquesta jornada m’han animat a reflexionar sobre algunes vivències i esmentar-vos-en algunes, a partir del meu doble vincle amb el món de les entitats, com a voluntària, i també com a professional del sector.

Ens cal una autoritat o una entitat pública que certifiqui les eines i sistemes informàtics que les administracions fan servir en la gestió dels documents i que en garanteixin l’ús, la preservació i l’accés.

Estem preparats i preparades per a les noves formes de difusió en el segle XXI en el marc dels arxius? coneixem els nostres públics? sabem explicar-los la nostra feina i la importància del que tenim a les mans?

El nou Pla d’Arxius és una oportunitat única per què la professió arxívistica aconsegueixi que la gestió documental sigui un tema de debat públic, però per aconseguir-ho cal treballar la comunicació.

Els arxius tindran sentit en el món del Big Data, de la Intel·ligència Artificial i del Blockchain? Sens dubte que sí. L’ofici d’arxiver canviarà? En gran part, sí.

Una reflexió sobre el quadre de tipus documental