Categoria: Opinió
En aquest article presentem la novetat del servei de confiança d’arxiu electrònic de dades electròniques previst a la proposta de Reglament eIDAS 2, que reforma i amplia la vigent normativa de serveis de confiança, i que suposa una millora substancial en el règim jurídic de les garanties tecnològiques a aplicar en la conservació de documents d’arxiu electrònics.
Ignacio Alamillo, Doctor en Dret, Advocat, CISA, CISM, CDPSE, COBIT5-f, ITIL v3-f
El IV Simposi de l’Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà – Semiòtica a l’Arxiu: Tradició vs Modernitat, ha millorat encara més l’organització de l’esdeveniment, amb temes d’interès i desenvolupament, proposant taules no només d’exposició d’idees sinó també generació de debat i conversa.
Aniol Maria Vallès, tècnic d'arxiu al Servei de Suport al Sistema d’Arxius de Catalunya
Un exemple de col·laboració entre Arxiu i Museu per posar en valor el patrimoni fotogràfic.
David González Ruiz. Arxiver de la Secció d’Imatge i So de l’Arxiu Històric de Sabadell i comissari de l’exposició
Fins ara pensàvem que veure un algorisme seria conèixer una fórmula matemàtica, segurament més complexa que la del PageRank de Google. Però no ha estat ben bé així.
Aniol Maria Vallès, arxiver i membre del Grup de Treball sobre Transparència i Dades Obertes de l’AAC
Coral Cuadrada,directora de l'Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà
És cert que al cap dels anys hem assolit grans fites dins Twitter com que ens aprovessin l’accés Twitter Academic, que ens permet fer captures des dels inicis d’aquesta xarxa sense limitacions de temps ni mida, però pel camí no sabem quants perfils i missatges rellevants s’hauran perdut.
Aniol Maria Vallés, arxiver, consultor i membre del Grup de Treball sobre Transparència i Dades Obertes de l’AAC-GD
Som en un moment que la representació catalana a esdeveniments internacionals vinculats a l’arxivística i a la gestió documental és més forta i decisiva que mai.
Fina Solà Gasset, Presidenta de l’ICA/SPO i vocal de l’EB/ICA
Cada vegada més associacions i col·leccionistes esperantistes donen els seus fons a arxius públics, però la descripció arxivística tradicional no respecta el seu caràcter híbrid. Com podem fer que aquest patrimoni sigui accessible a la comunitat productora tant des de Catalunya com des de l’estranger?
Rubèn Fernández Asensio. Intern en pràctiques, Divisió de Governança de la Informació Directorat General Secretariat. Banc Central Europeu
Avui entrevistem a Joan J Busqueta, professor titular d’història medieval de la Universitat de Lleida.
Anna Esteve Florensa (Consell de Redacció de la La DaDa)
El model conceptual RiC és ara mateix un plantejament obert al debat i a les aportacions dels professionals de l’arxivística, i, per tant, tothom està convidat a participar i expressar-hi el seu parer
Aniol Maria Vallès, arxiver de l'Arxiu Municipal de Reus i membre del Grup de Treball sobre Transparència i Dades Obertes de l’AAC-GD
Lluís Cermeno Martorell, Cap del Servei de Suport al Sistema d’Arxius de Catalunya
El Sistema d’Arxius de Catalunya té entre les seves funcions l’articulació territorial de la gestió documental, en un ecosistema d’arxius administratius, històrics, d’empreses o d’entitats privades, almenys en les comarques en les que tots aquests arxius, o alguns d’ells, compleixen els requisits necessaris.
Maria Jesús Llavero Porcel, Arxivera a l’Arxiu històric de Lleida i Glòria Vilella Garcia, Directora de l’Arxiu històric de Lleida
Quan parlem d’arxius LGTBIQ ens referim al conjunt de documents generats i rebuts per les associacions de lluita i defensa del col·lectiu, així com pels fons personals de les activistes
Remei Perpinyà Morera, Dra. en Història. Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents. Universitat Autònoma de Barcelona
El 27 de febrer d’aquest 2021 l’AAC va organitzar un seminari sobre la vinculació de la protecció de dades amb la gestió de documents.
Lluís-Esteve Casellas, Ajuntament de Girona i Francesc Giménez, Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Arxivers i Delegats de Protecció de Dades.
Un volt heterogeni pel congrés de la Society of American Archivists
Jordi Padilla Delgado. Servei d’Arxiu Municipal de Lloret de Mar (SAMLM)
Pilar Campos – Arxivera de l’Institut Municipal d’Hisenda de Barcelona i vocal de comunicacions de l’AAC-GD
La jornada va reunir més de 160 professionals de la informació sota el lema “Professionals per a una Ciutadania Informada”.
Pot una xarxa social convertir-se en l’arxiu de les activitats d’una organització? Hi ha molts pros i contres. Hi ha drets d’autor i de protecció de dades, això no obstant, Instagram és una clara evidència de l’activitat i un repositori que, si el tractem, pot ser la base del nostre arxiu.
Arnau Guardiola Ponti, responsable del Servei d’Arxiu i Gestió de Documents a Ponti & Partners. Soci del Club Excursionista de Gràcia, president de la secció de muntanya
La literatura és un edifici gros i gran, robust, sòlid, intangible i universal, i pot contenir tanta riquesa com interès i capacitat nosaltres tinguem de cercar
Eugeni Perea Simón, arxiver i historiador, exdirector de l'Arxiu General de la Diputació de Tarragona.
L’accés a la informació en el món digital és més fràgil però alhora és vital perquè les organitzacions funcionin, per aconseguir la continuïtat digital.
Marta Munuera, arxivera de l’Arxiu Municipal de Terrassa
Lo mejor de esta edición, sin ninguna duda, es que se ha hablado mucho de Gestión Documental y de su papel en la transformación digital de las administraciones, y no sólo entre archiveros.
Carmen Guardia Peragón Archivera municipal en Ayuntamiento de Algete. Gestora documental
Els arxius han d’incorporar la perspectiva de gènere de forma transversal, per tal que així abasti tots els aspectes de la gestió d’arxius i de documents.
Remei Perpinyà Morera, Dra. en Història, professora de la Universitat Autònoma de Barcelona i de l’Esaged.
El tractament arxivístic dels documents generats en els museus.
Fina Solà Gasset, arxivera de l’MMB
En la segona edició del CNADE hem constatat un seguit d’inquietuds comunes que són fruit delt moment de transició professional que vivim. El gran interés que ha despertat el congrés torna a demostrar que l’arxiver és inquiet, té molts dubtes i vol aprendre.
Erola Simón Lleixà, directora de l'Arxiu Comarcal de la Cerdanya. Vocal de difusió de l'AAC-GD
Hi ha molts reptes en el món digital, tenim moltes oportunitats i la tecnologia ens ajuda a fer el que no ens havíem arribat a imaginar però en el fons ara és una qüestió de persones
Marta Munuera, arxivera de l’Arxiu Municipal de Terrassa
Arrel de la jornada MuseumNext d’aquest passat estiu (juny de 2019), ens van arribar idees molt interessants sobre el camí social al qual tendeixen les institucions museístiques, que podem confrontar amb el que s’està discutint en el món dels arxius.
Montse Peris Giner, tècnica d’arxiu a NUBILUM. Carlota Royo Mata, consultora i gestora de continguts digitals per a museus, arxius i biblioteques a Coeli i NUBILUM.
Apunts de viatge transparents, parcials i personals des de la gestió documental de la meva assistència i participació al Congrés Internacional de Transparència de Màlaga, que va tenir lloc en aquesta ciutat els dies 30 de setembre i 1 i 2 d’octubre.
Francesc Giménez, vocal de Associació d’Arxivers i Gestors de Documents de Catalunya i tècnic arxiver/gestor documental/DPD de l’Ajuntament de Sant Cugat.
Calen polítiques proactives per tal d’augmentar la presència de fons de dones als arxius i cal també, potenciar el paper dels arxius per a construir una memòria plural que no invisibilitzi la meitat de la població.
Remei Perpinyà Morera. Dra. en Història, professora de la Universitat Autònoma de Barcelona i de l’Esaged
Desinformació: “informació verificablement falsa o enganyosa que es crea, presenta i es divulga amb fins lucratius o per enganyar deliberadament a la població, i que pot causar un perjudici públic” (UE)
Francesc Giménez, vocal de Associació d’Arxivers i Gestors de Documents de Catalunya i tècnic arxiver/gestor documental/DPD de l’Ajuntament de Sant Cugat.
Recentment, algunes entitats culturals han rebut del Departament de Cultura una enquesta sobre els seus fons documentals, en vistes d’organitzar una jornada d’Arxius i Associacionisme Cultural el pròxim 1 de juny. Les expectatives per conèixer els resultats de l’enquesta en aquesta jornada m’han animat a reflexionar sobre algunes vivències i esmentar-vos-en algunes, a partir del meu doble vincle amb el món de les entitats, com a voluntària, i també com a professional del sector.
Margarita Ortiz Morillas (Arxivera de l’Esbart Dansaire de Rubí)
Ens cal una autoritat o una entitat pública que certifiqui les eines i sistemes informàtics que les administracions fan servir en la gestió dels documents i que en garanteixin l’ús, la preservació i l’accés.
Marta Munuera, arxivera de l’Arxiu Municipal de Terrassa, Tresorera de l'Associació d'Arxivers de Catalunya
Estem preparats i preparades per a les noves formes de difusió en el segle XXI en el marc dels arxius? coneixem els nostres públics? sabem explicar-los la nostra feina i la importància del que tenim a les mans?
Coia Escoda Murria. Arxiu del Port de Tarragona
El nou Pla d’Arxius és una oportunitat única per què la professió arxívistica aconsegueixi que la gestió documental sigui un tema de debat públic, però per aconseguir-ho cal treballar la comunicació.
Xavier Carmaniu Mainadé, doctor en història. Professor de l’ESAGED - FUAB
Els arxius tindran sentit en el món del Big Data, de la Intel·ligència Artificial i del Blockchain? Sens dubte que sí. L’ofici d’arxiver canviarà? En gran part, sí.
Xavier Marcet (President Lead To Change)
Una reflexió sobre el quadre de tipus documental
Adrià Plaza Caballero (Arxiver del Consell Comarcal del Gironès)