Categoria: Editorial

La transformació de la professió, és evident i és persistent, ha vingut per quedar-se. Ara cal situar-la dins d’una estructura capaç de donar resposta a tota la seva dimensió polièdrica. Heus ací la necessària “transcentralitat” de l’arxivística.

Al darrer editorial, de principis de 2023, mostràvem els neguits del sistema que en aquell moment els veiem com a reptes per aquest any que ara estem acabant. Entre ells, l’aprovació definitiva del Pla d’Arxius i el procés per cobrir la plaça de Subdirecció d’Arxius. Ara, finalitzant l’any, i amb el Pla aprovat i presentat, és hora de fer balanç.

Avui expressem neguits, situacions que desestabilitzen el sistema. Situacions greus que han de fer-nos reflexionar. Ho fem, però amb una mirada positiva sobre aquest 2023 que iniciem, un any que ens ha de portar a retrobar-nos definitivament, i a continuar teixint aliances i projectes amb una mirada comuna que, sota l’auspici d’un pla d’arxius finalment aprovat, dotat i operatiu, ens porti pel camí de la nova llei d’arxius i de l’estabilització del sistema, ens allunyi neguits i blindi la professió amb la mirada posada al Congrés Internacional d’Arxius de 2025.

El Pla presentat és un pla que dona resposta només en part de les reivindicacions del col·lectiu, tot i que té associat un pressupost ambiciós. Cal també considerar l’esforç a fer un procés participatiu obert a tothom. Si més no, hem de ser clars en el nostre posicionament. Creiem que, en els punts claus de la governança i l’estratègia de futur de la professió, la veu dels i les professionals tenia una clara reivindicació i el Pla és un clar exemple de no haver estat valents en acceptar la veu dels participants, la veu majoritària, la de fora, la del col·lectiu. Nosaltres, com a associació de professionals, ho hem de fer, i ho farem.

Aquest 2022 està marcat al calendari, no sols pel que esperem sigui la normalització de la COVID-19 i el retorn a la normalitat, si no també pel que ha de significar per a la nostra professió. El tenim en vermell en el calendari arxivístic. Aquest ha de ser l’any del reinici del sistema. Un any en el qual s’ha d’aprovar el Pla d’Arxius. Un any d’impuls d’una nova llei que ens permeti posar els fonaments legals a la veu de la professió expressada en el pla. Un any en què el sistema d’arxius s’ha de començar a reconstruir i transformar fins esdevenir un autèntic baluard, garantia de memòria, accessibilitat i transparència democràtica.

Des de l’AAC ens hem posicionat sempre a favor de tota política d’accés, sobretot d’aquelles que impulsessin l’accés lliure i universal a una informació que, com a pública, ha de ser de fàcil accés, comprensible, reutilitzable, íntegra i original. Un dia com avui no podem sinó esmentar allò que el nostre col·lectiu té com a principi bàsic, facilitar l’accés a la informació i, en conseqüència, vetllar per a la transparència i el bon govern de les administracions públiques i la qualitat estructural dels sistemes de governança.

Vam ser capdavanters el 2001, amb una llei que esdevenia un referent nacional i que, al ser-ho, encara avui s’ha mantingut en alguns aspectes inalterable i fiable. Ara, però, ens toca adaptar-la. Els arxius i la gestió documental requereixen d’un nou sacseig. És el moment, és l’hora de la reforma. És hora de tornar a ser capdavanters com a país i apostar per la reforma legislativa que ressituï els arxius com a autèntiques estructures d’estat.

Aquesta setmana se celebra arreu del món el Dia Internacional dels Arxius. No us perdeu la gran varietat de propostes que estan programades. Tot aquest ecosistema és el que es mou aquests dies amb intensitat, i ho fa sota la campanya internacional de l’ICA, empoderant els arxius, perquè la importància del coneixement arxivístic no rau en la professió, sinó en la seva capacitat d’erigir-se com a sistema de governança social i organitzativa. Estem vivint un canvi, un canvi que cal percebre i, sobretot, entendre estratègicament. És hora de reformular conceptes i de situar els nodes que connectin les xarxes que completin l’ecosistema. És hora de crear un sistema sòlid de governança.

Aquest és el lema triat per al divuitè Congrés d’Arxivística i Gestió de Documents de Catalunya. Pot semblar una mica xocant, però si fem un repàs a les últimes edicions (“Preservació Digital. Accés permanent”, Lleida, 2015; “La gestió documental: el futur (és) ara!”, Reus, 2017; “L’arxiu social: de servei a comunitat”, Sant Feliu de Guíxols, 2019), tant als enunciats com, sobretot, als continguts, veurem que segueix una mateixa línia de debat sobre les potencialitats i l’abast de la nostra disciplina.

No cal dir que vivim uns anys convulsos a nivell social, econòmic i polític. Una prova més d’aquest escenari és la nova convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya. Com cada vegada que es produeix aquesta situació, avaluem des de l’AAC els temes que el nou govern haurà de tractar en relació a l’àmbit dels arxius i la gestió de documents.

El Pla d’Arxius i Gestió Documental de Catalunya va endavant. Ara que s’apropen els mesos decisius per a la seva aprovació, del Pla en parlarem molt més sovint, el tornem a posar sobre la taula i en reclamarem la seva aprovació valenta.

Entre els passats dies 21 i 25 d’octubre, l’Associació d’Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya va assistir a la Conferència del Consell Internacional d’Arxius celebrada a Adelaide sota el lema “Dissenyar l’Arxiu”. Són diversos els motius que ens impulsaven a no faltar a aquesta cita. D’entrada, les obligacions derivades com a membres del comitè executiu de la Secció d’Associacions Professionals (ICA-SPA), també la presentació d’una ponència sobre el projecte #Cuéntalo que, de fet, va donar títol a la sessió en què s’hi encabí. Però, sobretot, l’AAC hi va ser perquè es tractava d’una Conferència dedicada fonamentalment a repensar la funció i l’estructura dels arxius en el marc de l’actual societat digital.

Pocs motors de canvi s’observen en l’àmbit de l’arxivística catalana que no vinguin per la via de l’activisme dels nostres professionals o pel procés inexorable de digitalització de les nostres tasques ordinàries. Evidentment que hi ha causes conjunturals de primer ordre que ens fan veure les coses amb més ombres que certeses, però no ens podem tancar en nosaltres mateixos tot esperant una esperança que desbloquegi una situació socioeconòmica ben complexa a Catalunya. Cal continuar amatents als sectors més dinàmics.

Com han de ser els arxius del segle XXI? Aquesta és la interpel·lació que ens fa l’ICA aquest any 2019. La funció arxivística té una vocació clarament orientada al futur i dissenyar com ha de ser el futur dels nostres arxius és cosa de tots i totes: professionals, Govern i ciutadania hauran de ser-ne corresponsables.

Els arxius han entrat, en aquests primers mesos de l’any, a l’agenda parlamentària catalana, i des de l’AAC-GD s’ha vist la necessitat de fer-los visibles a les més altes autoritats del país, abordant amb elles la situació actual del Pla d’Arxius i Gestió Documental, la situació dels arxius al país i la necessitat d’una voluntat política de dotar-los d’una autoritat i d’un rang que avui no tenen.

El Consell Nacional d’Arxius i Gestió Documental de Catalunya ha aprovat aquest mes de desembre l’impuls al Pla d’Arxius i Gestió Documental de Catalunya. Disposar d’aquest pla, llargament reivindicat per l’AAC-GD, permetrà revisar en profunditat el Sistema d’Arxius de Catalunya i avançar en l’establiment de noves estratègies en polítiques d’impacte social de l’arxivística del nostre país.

El primer contacte amb la nova direcció general responsable del Sistema d’Arxius de Catalunya (SAC) ja s’ha realitzat. La disponibilitat ha estat òptima des de bon principi i hem pogut creuar ja les primeres impressions sobre els problemes de país que el SAC ha d’afrontar.

Com cada any els serveis d’arxiu i gestió documental de Catalunya (i de tot el món) commemoren el Dia Internacional dels Arxius el 9 de juny. Dins de les estratègies de posada en valor dels actius d’informació que gestionen, aquest és un dia més que significat.

Semblava que no ho hauríem de veure mai en democràcia, però està passant. L’accés a la informació dels arxius s’està posant en risc a partir de decisions que no podem batejar simplement com d’arbitràries, sinó de ideològicament dirigides a la protecció de la seguretat “d’alguns”.