Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic 

Presentació

L’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic (ABEV) es troba al carrer Santa Maria número 1 de Vic. La titularitat és privada, del Bisbat de Vic. El seu responsable és el Dr. Miquel S. Gros i Pujol, pvre. 

Història

No hi ha una data específica de creació de l’Arxiu. El mateix funcionament de l’administració diocesana i de l’administració de la catedral a partir de la restauració de la diòcesi el 886 és el que dona lloc a l’existència del fons originari, i el fet que s’hagi conservat fins ara indica que des de l’inici hi va haver un cert tipus de gestió “arxivística”.

La documentació dels fons principals –el fons episcopal i el fons capitular—ha estat sempre entorn dels edificis que han constituït des de l’inici el centre de la diòcesi, és a dir, la catedral i el palau episcopal. En els onze segles d’existència, la documentació d’aquests fons nuclears del centre s’han mogut poques desenes de metres.

Pel que fa a la seva organització, els fons originaris, el fons episcopal i el capitular, ja van ser objecte d’organització arxivística en períodes precedents i en general s’ha mantingut l’organització original, mentre que en altres fons en què no hi havia hagut intervencions sistemàtiques prèvies s’ha aplicat una organització amb criteris actuals.

Fons documentals

A banda del fons episcopal i del fons capitular, ja des de principis del segle XX es van anar concentrant al centre fons diversos, tant eclesiàstics com no eclesiàstics. Així, aviat s’hi incorporà el fons conegut com la Cúria Fumada, que és el fons de la notaria antiga de Vic, una notaria jurisdiccional associada al bisbe i gestionada pel Capítol; als anys 1920 s’incorporà el fons de la vegueria i corregiment de Vic, amb documentació del XIII al XIX i que havia quedat abandonat a les golfes de la casa on residia la família que havia estat titular de les escrivanies d’aquestes cúries. Ja acabada la Guerra Civil ingressà també el fons de la notaria civil, del districte notarial de Vic, complementari d’alguna manera del fons de la Cúria Fumada, i també es van anar ingressant la majoria dels fons parroquials (actualment són 199), alguns fons de convents i monestirs, d’entitats, fons patrimonials i fons personals.

Cada un dels fons és el més important per als seus productors, però sens dubte els fons més rellevants de l’ABEV, tant per les dimensions com per l’abast cronològic, són el fons episcopal –l’Arxiu Episcopal de Vic en sentit estricte—i el fons capitular –Arxiu Capitular de Vic-, encara que també els fons notarials, que comencen el 1230 són d’una gran riquesa per al coneixement de la història de l’àrea d’influència de Vic, i el fons de la Vegueria/Corregiment de Vic, que és un dels pocs fons que s’ha conservat d’aquests organismes d’administració reial, proporciona també perspectives històriques singulars.  Encara que sens dubte per a les parròquies el fons més rellevant serà el de la seva pròpia parròquia, és clar.

A nivell de documentació d’arxiu –deixant de banda els fragments de caràcter librari vinculats a la biblioteca capitular–, els documents més antics són del 872 i 881, amb un total de 650 documents dels segles IX i X. 

Tots aquests fons, per la seva diversitat i l’amplitud de cronologies es podria dir que poden permetre investigar-ho tot, o almenys quasi tot, o la gran majoria de temàtiques i enfocaments de recerca històrica que es vulguin abordar, des d’aspectes institucionals o polítics a aspectes de vida quotidiana, economia, o fins i tot estudis de paisatge, explotació agrària, etc.

Edifici

L’ABEV està instal·lat en el sobreclaustre de la catedral de Vic, que també dona accés a les sales annexes al claustre on es troba l’Arxiu Capitular, i ocupa també diferents espais de les plantes superiors del Palau episcopal. La ubicació en un edifici històric evidentment comporta condicionants pel que fa a mobiliari i possibilitat d’aprofitaments intensius dels espais. 

L’arxiu ocupa onze sales diferents distribuïdes en els espais esmentats, que comprenen també altres sales ocupades per la Biblioteca Episcopal de Vic.

Els espais destinats a dipòsit d’arxiu tenen una capacitat d’uns 2.000 metres lineals.

Des de 1999 es fa un seguiment sistemàtic de les condicions ambientals, amb vuit termohigròmetres distribuïts en els diferents dipòsits, però no s’intervé artificialment en aquestes condicions. El fet que l’arxiu es trobi en plantes elevades, junt amb la climatologia local, fan que no hi hagi en general condicions problemàtiques d’humitat amb temperatures elevades. Es té cura de mantenir una ventilació adequada i es respecta la dinàmica espontània de les condicions ambientals al llarg de l’any, que són les condicions a què ha estat sotmesa bona part de la documentació durant els darrers segles o els darrers mil anys.

Serveis

Es facilita l’accés dels usuaris als instruments de descripció sigui en paper o en línia a través de la xarxa de wifi. L’accés a la documentació de moment es fa directament sobre els originals tot i que s’ha iniciat la digitalització de la documentació. També es permet als usuaris fer fotografies de la documentació que consulten, a efectes de recerca, i ocasionalment s’atenen peticions de reproducció.

En funció dels fons que tenim els usuaris són o bé genealogistes –el perfil majoritari–, o bé historiadors siguin vinculats a la recerca acadèmica o a recerques per interès particular. 

Per als usuaris el cost dels serveis que oferim és inexistent perquè no hi ha tarifes associades als serveis.

L’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic disposem de web, a l’adreça www.abev.net, on hi ha informació sobre el centre i els fons i accés als instruments de descripció i a la interfície de consulta, tant dels fons arxivístic com dels fons bibliogràfics. Actualment, s’està desenvolupant una nova versió del web, on s’integrarà també la interfície d’accés als fons digitalitzats o que es vagin digitalitzant.

Gestió documental/projectes

Pel que fa al tema de la implantació de l’Administració Electrònica, a l’ABEV de moment no ens afecta perquè el centre fa la funció d’arxiu històric, però lògicament el bisbat com a tal sí que està en transició cap a l’AE.

Peculiaritats

Són els fons els que defineixen els arxius i en aquest sentit el que, si de cas, ens diferencia d’altres arxius és el fet que els fons que tenim són prou diversos, i prou singulars per les seves dimensions, la seva àmplia cronologia i sobretot la quantitat de documentació d’èpoques en què la documentació sol ser escassa.

Visió Professió

Pel que fa a la situació actual de l’arxivística, sens dubte la situació ha millorat molt en els darrers anys o les darreres dècades, a nivell de formació i de professionalització i també a nivell de tractament, en accessibilitat –a partir dels canvis tecnològics–, i en l’aplicació de criteris tècnics.

L’inconvenient de ser un país ric en fons documentals és que fan falta mitjans per a tractar-los, estudiar-los i posar-los a l’abast. Portem encara un cert retard en tots aquests aspectes i això només es pot resoldre amb més recursos.

Moltes gràcies!