ArxiRuta: Arxiu General i Històric de la Universitat de Barcelona

18 octubre, 2021 - Pepa Sánchez Monterrubio (directora de l'Arxiu General i Històric de la Universitat de Barcelona) i Sergi Borrallo Llauradó (@laDaDa_AAC)

Avui visitem l’Arxiu amb el patrimoni documental sobre ensenyament superior més gran de Catalunya

Presentació

L’Arxiu General i Històric de la Universitat de Barcelona (AGHUB) es troba al carrer Gran Via de les Corts Catalanes, 585, de Barcelona. La direcció correspon a Pepa Sánchez Monterrubio i la seva titularitat i gestió a la mateixa Universitat de Barcelona.

Exterior de l’Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona

Història

L’Arxiu com a tal es creà amb els Estatuts de la Universitat de Cervera de 1717. El precedent van ser els Estudis Generals de Barcelona. L’estudi general està sota la responsabilitat d’un “primari” que manaria amb un Consell de persones escollides  pel Capítol de la Seu i per la Ciutat. Així doncs, la documentació d’aquesta època es troba a l’Arxiu Històric de la Ciutat, a la Casa de l’Ardiaca.

El Sistema d’Arxiu de la Universitat de Barcelona depèn orgànicament de la Secretaria General i està organitzat amb un Arxiu General Històric com a capçalera i 5 arxius intermedis de campus per donar servei d’assessorament, custòdia, i préstec a les facultats i unitats administratives de l’àrea respectiva. 

Llibre de claustres de la Universitat de Cervera de 1717

Fons documentals

El fons de la Universitat de Barcelona està subdividit en 48 subfons segons productors. També en diferents fons personals de personalitats vinculades amb la Universitat al llarg de la seva història (bàsicament professors). A l’Arxiu també es custodia documentació referent al Districte Universitari de Catalunya (subfons) que recull tot allò relacionat amb la creació del sistema d’ensenyament a partir de la legislació estatal del Plan Pidal i Plan Moyano sobre gestió de les escoles de primer i segon ensenyament i ensenyament superior.

El més rellevant és el mateix fons de la Universitat de Barcelona, específicament el més antic format per la documentació de l’anomenada Universitat de Cervera. Dels fons personals, actualment en custòdia al CRAI per manca d’espai a l’Arxiu Històric, el Fons Sabater Pi, del que se’n podrien destacar els dibuixos dels primats. El subfons del Districte Universitari per ser font de documentació de la creació de moltes escoles de Catalunya.

La Universitat de Barcelona, com a institució d’ensenyament superior, pràcticament l’única en molts moments de la història de Catalunya, ha vist passar i ha reflectit tots els esdeveniments importants que s’han succeït. És per tant, una font inestimable per conèixer com la història ha passat i afectat l’ensenyament al llarg del temps.

Amb la reforma unificadora fruit de l’aplicació del Decret de Nova Planta de 1714 en què es concentraven les diferents Universitats del Principat a Cervera, es van aplegar molts censals i mitres que proveïen de fons les institucions d’ensenyament. Alguna d’aquesta documentació, amb el trasllat final i definitiu de la Universitat a Barcelona s’hi va incloure.  Així, aquests documents més antics tenen dates a partir de 1560.

Llibre de graus majors amb llibres de claustres en segon pla

Personal

L’equip humà de l’Arxiu està format per quatre arxiveres i quatre administratives.

Edifici

El sistema d’arxiu de la Universitat de Barcelona està organitzat de manera descentralitzada i el formen:

  • Arxiu Històric, Edifici Històric, al carrer Gran Via de les Corts Catalanes, 585.
  • Arxiu Intermedi del Campus Centre a la Facultat de Filosofia i de Geografia i Història al carrer Montalegre, 6.
  • Arxiu Intermedi del Campus Diagonal Nord a la Facultat d’Economia i Empresa a l’Avinguda Diagonal, 696.
  • Arxiu Intermedi del Campus Mundet a l’Edifici de Llevant, al Passeig de la Vall d’Hebron, 171.
  • Arxiu Intermedi de la Facultat de Belles Arts, al carrer Pau Gargallo, 4.
  • Arxiu Intermedi de les Facultats de Ciències, “Edifici Dolors Aleu”, al carrer Pascual i Vila, 6.

El sistema d’Arxiu de la Universitat de Barcelona disposa de 16 dipòsits amb capacitat per a 10.706 metres lineals. Els espais actualment habilitats no tots han estat pensats, originàriament, per a la funció d’espai d’arxiu. Així, s’hi han hagut de fer adaptacions. Els dipòsits de nova construcció, ja específicament per aquesta finalitat, s’han planificat amb els requeriments que estableix la normativa de la Generalitat i les normes ISO per a la conservació de la documentació.

Dipòsit de l’Arxiu Intermedi del Campus Mundet

Serveis

L’Arxiu Històric ofereix el servei de consulta a usuaris externs, investigadors i ciutadania en general, cada dia de la setmana en horari de 9 a 3. Els arxius intermedis ofereixen el servei de consulta i préstec a les unitats i departaments de la Universitat que tenen la documentació ja transferida.

L’Arxiu Històric només cobra el servei de reproduccions d’acord amb les tarifes que aprova el Consell Social anualment per a tota la Universitat i que estan publicades a la web de l’Arxiu i al Portal de Transparència de la UB.

A la web de l’Arxiu es pot trobar tota la informació que els usuaris externs i interns (aquests, via intranet) necessiten conèixer per accedir als serveis i a la consulta en línia dels fons. Així mateix, l’Arxiu també té presència a les xarxes socials a través del seu compte a Twitter on publica, diàriament, notícies sobre esdeveniments relacionats amb el Servei, efemèrides documentades o documents que poden ser d’interès.

Finalment, un altre servei que ofereix l’Arxiu són les exposicions virtuals entre les quals destaca l’exposició sobre com era la Universitat de Barcelona el 1920, realitzada amb motiu del seu centenari.

Capçalera de l’exposició virtual sobre la Universitat de Barcelona de 1920

Gestió documental

L’Administració Electrònica està orgànicament assignada també a la Secretaria General i es gestiona com una altra Unitat amb participació de la Unitat de TIC. 

El Servei de gestió Documental i Arxiu és l’encarregat de donar instruccions i indicacions, d’acord amb la normativa i legislació del sector, en qüestions sobre tractament documental, entre ells, l’eliminació certificada i segura. L’actuació en aquest aspecte de la gestió documental s’ha convertit en una necessitat, quasi una emergència, donada la manca d’espai per emmagatzemar, en condicions adients, de la documentació en suport paper acumulada històricament. 

Peculiaritats

El patrimoni documental de la Universitat de Barcelona és la memòria històrica més important de l’ensenyament superior de Catalunya. Aquesta institució ha organitzat, impartit i difós la docència i la recerca que ha donat personatges eminents en cadascuna de les branques del coneixement. 

De l’estudi dels seus fons, històrics i contemporanis es ressegueix en paral·lel la història i l’actualitat de tot allò relacionat  amb el coneixement superior a Catalunya i al món.  

Visió Professió

Segons la directora Pepa Sánchez, l’arxivística amb l’esclat de la societat de la informació i del coneixement ha rebut una gran empenta i visibilitat. Però potser no tant com a eina imprescindible per a la gestió de la informació del dia a dia sinó des d’una perspectiva més de cara a la difusió de documents històrics. El valor de la gestió documental, que comença en el moment en què neix la necessitat de generar un document per evidenciar un tràmit fins al moment en què cal decidir si s’ha d’eliminar o conservar aquesta evidència, no està prou entesa i assumida per la societat i fa que la tasca dels seus professionals no sigui prou valorada. Una constant pedagogia, no tant per insistència com per presència i assessorament al costat de les unitats de gestió és la via per la qual s’assolirà la sinergia entre actors i gestors de la documentació.

En aquest aspecte la implicació decidida dels equips rectorals dotant el servei de l’espai i el personal necessari és un factor imprescindible i cabdal per a la conservació i fer valdre el patrimoni documental de la Universitat de Barcelona. 

Una resposta a “ArxiRuta: Arxiu General i Històric de la Universitat de Barcelona”

  1. Per fer una crònica sobre les primeres llevadores de Mataró, voldria saber algunes dades personals de:
    – Juana Rosa Herrero, tarifa 4 vivia al carrer Cuba, 18 , Alta a Matricula industrial (Mi) 22-3-1908
    – Montserrat Plans Costa , vivia al carrer Isern, 46 Alta Mi 17 de gener del 1924.
    – Josefa Marlés Pallás , vivia a O. Mar, 33 bis . Alta Mi 26-1-1924.
    – Dolors Carlos Gales C/ T. Santa Anna, 43, pagava 70 ptes. anuals d’impostos per exercir la professió MI 29-1-1924
    És d’interès perquè ens permetria saber el nom del seu marit, necessari per poder localitzar a algun familiar que ens poguès donar d’altre referències
    Moltes gracies.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *