El pla transversal de gènere de l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona

L’Arxiu General de la Diputació de Barcelona (AGDB) ha endegat un projecte per implantar un Pla de gènere que permeti aplicar la perspectiva de gènere interseccional a tots els processos, tècniques i polítiques de gestió documental de l’arxiu.

La normativa vigent avala i imposa el deure a les autoritats de vetllar per la igualtat entre dones i homes. En l’àmbit normatiu, el punt de partida el trobem a la Constitució de 1978, l’article 14 de la qual recull el principi d’igualtat dels espanyols, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de sexe o qualsevol altra condició o circumstància personal o social. Aquest és el plantejament juridicoformal, el de la igualtat davant la llei. Però és sabut que la desigualtat és una realitat i que per redreçar-la calen polítiques actives. I d’aquí el mandat que conté l’article 9.2 de la mateixa Constitució, referit al principi polític d’igualtat, d’igualtat material o igualtat en la llei, característics de l’estat social, quan afirma que correspon als poders públics de promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en els quals s’integra siguin reals i efectives; remoure els obstacles que n’impedeixin o en dificultin la plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social.

Aquests preceptes van suposar, ara fa quasi quaranta-sis anys, un gran avenç, però en la seva formulació advertim una carència: no s’utilitza un llenguatge inclusiu. És aquest un element clau en el desenvolupament de les polítiques d’igualtat. Com també ho és la transversalitat.

Ja més recentment, la Llei orgànica 3/2007, per a la igualtat efectiva de dones i homes, a l’article 15, sobre la Transversalitat del principi d’igualtat de tracte entre dones i homes, prescriu que el principi d’igualtat de tracte i oportunitats entre dones i homes ha d’informar, amb caràcter transversal, l’actuació de tots els poders públics. Les administracions públiques l’han d’integrar, de manera activa, en l’adopció i execució de les disposicions normatives, en la definició i pressupostació de polítiques públiques en tots els àmbits i en el desenvolupament del conjunt de totes les activitats. I la mateixa llei, entre els criteris generals d’actuació dels poders públics, estableix el de la implantació d’un llenguatge no sexista en l’àmbit administratiu i el seu foment en la totalitat de les relacions socials, culturals i artístiques (article 14. 11).

A la legislació catalana, els referents els trobem a l’Estatut d’Autonomia de 2006 i a la Llei catalana 17/2015, d’igualtat efectiva de dones i homes, la qual, sobre els principis d’actuació dels poders públics, prescriu que:

“En compliment del principi de perspectiva de gènere a què fa referència l’article 41 de l’Estatut d’Autonomia i per a assolir la igualtat efectiva entre dones i homes, sense cap mena de discriminació per raó de sexe o de gènere, la interpretació de les disposicions d’aquesta llei i totes les polítiques i actuacions dels poders públics s’han de regir pels principis següents:

Primer. Transversalitat de la perspectiva de gènere i de les polítiques d’igualtat de gènere: els poders públics han d’aplicar la perspectiva de gènere i la perspectiva de les dones en les actuacions, a tots els nivells i a totes les etapes, reconeixent el valor que aporten dones i homes i aplicant de manera positiva els canvis necessaris per a millorar la societat i respondre a les realitats, les oportunitats, les necessitats i les expectatives dels dos sexes (…)”

Aquests són a grans trets els referents normatius que han servit per fer aflorar la necessitat d’accions més proactives a nivell arxivístic i de gestió documental pel que fa a perspectiva de gènere i transversalitat. Com altres institucions, des de l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona s’ha reflexionat sobre la necessitat d’una gestió de documents més inclusiva i s’ha fet ressò de la major sensibilització de la societat cap a una igualtat de gènere més efectiva. Primer amb accions emmarcades en efemèrides específiques com el dia de la dona. També amb la difusió a les xarxes de fotografies realitzades per fotògrafes, i amb exposicions temàtiques com #MiremElPassat amb Ulls de dona o #MiremElPassatTeatre amb ulls de dona, amb col·laboració amb l’Institut del Teatre. 

Calia, però, fer un pas més endavant, perquè aquestes accions tenien límits: feien aflorar part de la història de les dones amb documentació generada seguint esquemes androcèntrics; estaven emmarcades en efemèrides o en actes molt puntuals, de curta durada i que mostraven amb prou feines la punta de l’iceberg; no permetien fer aflorar les realitats de bona part de la població representada en els fons custodiats per la Diputació de Barcelona ni tampoc revertir esquemes de biaix de gènere en la creació de la documentació i la informació en el marc de la gestió documental present. 

Des de l’equip de l’Arxiu es van cercar exemples i eines per corregir els límits exposats. Es coneixen els cursos d’ESAGED sobre Arxius, drets humans, gènere i diversitat. Projectes com l’informe dels arxius de Galícia sobre perspectiva de gènere i feminisme. Programes com els de l’Arxiu de Lloret de Mar sobre interseccionalitat i arxius. La iniciativa de l’Arxiu Històric de Terrassa i Comarcal del Vallès Occidental de compromís amb la perspectiva de gènere i, també, en un marc més internacional, les iniciatives de Xile i dels arxius australians.

Un cop fet l’anàlisi s’ha arribat a la conclusió, que calen eines per implantar una estratègia integral orientada a vetllar per la igualtat de les persones tot introduint la perspectiva de gènere en la metodologia arxivística, les tècniques de tractament documental i les accions de difusió i de recerca. Que l’objectiu és aconseguir el desplegament de polítiques de gestió documental que afavoreixin la igualtat de tracte i oportunitats entre dones i homes i l’aplicació de la perspectiva interseccional en la conservació i difusió dels llegats documentals. Que es necessita un pla transversal per desplegar en tres eixos principals: Gestió de l’Arxiu, Gestió dels documents i Memòria. Per això s’ha contractat una consultora, LaGroc, experta en gènere i diversitat.

En el primer eix es vertebraran totes les mesures relacionades amb el personal de l’AGDB, la gestió i atenció a les persones usuàries, les infraestructures, els equipaments, la senyalística, els canals de comunicació i l’acció cultural desplegada per l’Arxiu. 

En el segon, de Gestió dels documents, es determinaran les accions que cal desplegar sobre els processos, les tècniques i polítiques de gestió documental en àmbits com la descripció, l’avaluació, l’accés, les adquisicions de fons i col·leccions, i la creació i captura dels documents.  

En el tercer eix, Memòria, es definiran les accions a desenvolupar  per fomentar una conservació i difusió plural i inclusiva dels documents amb l’objectiu de fer aflorar la memòria de les dones i dels col·lectius que han estat minoritzats i infrarepresentats a la societat i als arxius.

Aquest primer Pla transversal de l’AGDB (2024-2028) inclou diverses fases la primera de les quals ha estat la diagnosi que ha permès conèixer el punt del qual partim i detectar quins són els processos i la metodologia en la qual podrem incidir per aportar millores.

Per tal d’extreure dades quantitatives i qualitatives de l’AGDB s’han desenvolupat diversos mètodes d’anàlisi dels quals destaquen la revisió documental de les memòries, els instruments tècnics i la política de gestió documental corporativa, i les entrevistes a part de l’equip que han permès definir els processos interns de treball i detectar els possibles biaixos existents. 

S’ha identificat que la descripció dels documents amb perspectiva de gènere interseccional serà un dels punts del pla d’accions que caldrà revisar i potenciar. Per  aquest motiu, s’han analitzat els instruments de descripció de diversos fons segons dues variables: l’ús del llenguatge inclusiu i la representativitat de les dones en les descripcions dels documents. 

La diagnosi també s’ha focalitzat en analitzar les activitats de comunicació i difusió xarxes socials, exposicions i visites guiades. Del servei de consulta s’han estudiat els perfils de les persones usuàries i la seva percepció sobre l’aplicació de la perspectiva de gènere a l’AGDB, la visibilització de les dones en els instruments de descripció i l’accessibilitat a l’hora de fer recerca en temes de gènere.

S’ha comptat, també, amb l’acompanyament d’un grup focal amb dues referents en arxius i gènere Remei Perpinyà Morera i Olímpia López Rodríguez que han permès definir i acotar alguns dels objectius i reptes que caldrà incloure en el pla d’accions per tal d’incorporar la perspectiva de gènere de manera transversal.

La segona fase del projecte, en la que actualment s’està treballant és el disseny del pla d’accions concretes i assumibles per als propers 4 anys al voltant dels tres eixos que hem esmentat anteriorment: Gestió de l’Arxiu, Gestió dels documents i Memòria. 

La tercera fase d’avaluació i seguiment del Pla, permetrà validar el compliment de les accions previstes al pla i extreure informes de cadascuna d’elles.

Aquestes tres fases de desenvolupament del pla es complementen amb la formació adreçada a tot el personal de l’arxiu tant en conceptes sobre igualtat i perspectiva de gènere com de comunicació inclusiva i no sexista. Aquesta formació juntament amb la complicitat de tota l’organització és clau per al desenvolupament del Pla i per assolir un canvi real en la cultura organitzativa de l’Arxiu. La comunicació del Pla és un dels objectius estratègics per posar-lo a l’abast de tots aquells arxius que el vulguin utilitzar com a model o inspiració per fer-ne un de propi. En aquest sentit, el 19 de març vam presentar el projecte a l’Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona.