XV JORNADA D’ESTUDI I DEBAT “Nous patrimonis, nous feudalismes: les servituds de la documentació digital” – 15 de maig de 2024

La UNESCO defineix el patrimoni digital com el conjunt de recursos únics, fruit de l’expressió dels éssers humans, de caràcter cultural, educatiu, científic o administratiu o que inclou informació tècnica, jurídica, mèdica, etc., que es generen directament en format digital o que es digitalitzen a partir de material analògic ja existent. (2003, 1) A més, són objectes digitals —com, per exemple, pàgines web, bases de dades, material gràfic o programes informàtics— que degut al seu valor es fa indispensable la seva conservació en benefici de les generacions actuals i futures (p.2)

Altrament, la UNESCO^[i] (2003) i UNESCO/UBC^[ii] (2012) alerten que el patrimoni digital es troba en perill de desaparició i que la preservació d’aquests actius digitals requereix un treball específic en els processos de producció, manteniment i gestió. D’afegitó, la BNE (2012^[iii] i 2022^[iv]) adverteix que anem cap a una edat obscura digital en la qual podria ser impossible recuperar, visualitzar i explotar determinada informació digital en trobar-se en formats obsolets. Inclòs, diversos autors (Fernández^[v], 2013; López Palacios^[vi], 2022) usen el concepte “forats negres digitals” per a referir-se al procés dinàmic d’aparició i desaparició dels recursos digitals. 

Cal destacar també que els reptes i les dificultats associades a la gestió del patrimoni digital no es redueixen només a aspectes tecnològics. De fet, hi ha veus que sostenen que la preservació del patrimoni digital no és un problema tecnològic, sinó principalment un problema de la mateixa cultura digital, la qual manca de pensament a llarg termini (Pabón^[vii], 2017). Així doncs, reduir el problema a la tecnologia ens impedeix veure que existeixen altres variables —vinculades a processos, persones i als mateixos actius digitals— que participen d’un context relacional on es generen diverses dinàmiques de col·laboració, però també de poder. Aquestes dinàmiques s’emmarquen en un nou escenari econòmic i tecnològic on l’auge de lo digital emergeix com un nou paradigma tecno econòmic que, alguns autors, com Cédric Durand^[viii] (2021), denominen tecnofeudalisme per les característiques específiques de funcionament i comportament que es generen amb la irrupció i el consegüent impacte dels nous monopolis tecnològics^[ix].

Arribats a aquest punt, caldria preguntar-se què succeiria si els fons digitalitzats dels arxius o aquells ja nascuts digitals desapareguessin? És més, les dependències que s’hi puguin generar en el marc de l’economia digital, com afectaran la custòdia i preservació del patrimoni digital? Fins a quin punt els i les professionals de l’arxivística i la gestió de documents tenim poder de decisió? I si les generacions futures no tinguessin cap registre del segle XXI?

Amb la finalitat de reflexionar i debatre col·lectivament entorn d’aquestes i altres qüestions, el pròxim dimecres 15 de maig es portarà a terme la XV Jornada d’Estudi i Debat, que en aquesta edició porta per títol “Nous patrimonis, nous feudalismes: les servituds de la documentació digital”.

La jornada és organitzada per l’Associació de Professionals de l’Arxivística i la Gestió de Documents de Catalunya (AAC), amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i la Fundació “la Caixa”; i amb el patrocini d’eCityclic.

Els continguts i la selecció dels ponents han anat a càrrec del comitè científic integrat per Erola Simon, vocal de continguts digitals de l’AAC; Pilar Campos, vocal de projecció internacional de l’AAC; Jordi Vilamala, vocal d’estratègia patrimonial de l’AAC; Jordi Serra, director de la revista Lligall; Raimon Nualart, cap de serveis del Consorci AOC i Sònia Torreblanca, vocal de recerca i innovació de l’AAC.

Amb l’organització d’aquesta jornada es pretén posar en comú els projectes i objectius en matèria de gestió del patrimoni digital desenvolupats per diferents agents, compartir preocupacions i problemàtiques comunes, i reflexionar conjuntament cap a on anem i quines haurien de ser les pròximes línies prioritàries d’actuació. Més concretament, els sis objectius específics de la trobada són els següents:

• Teixir col·laboracions entre diferents actors (acadèmia, administracions públiques, sector privat, societat civil) davant els reptes i oportunitats futures en la gestió i manteniment del patrimoni digital.
• Acostar i complementar els coneixements socials i humanístics amb els tecnològics.
• Promoure i reforçar els coneixements en matèria de models tecnològics i ciberseguretat.
• Donar a conèixer i utilitzar estratègies i eines per a donar resposta de forma pràctica a diferents casuístiques que s’hi puguin trobar els i les professionals de l’arxivística i la gestió de documents. 
• Mostrar les actuals tendències i bones pràctiques en la gestió del patrimoni cultural digital.
• Reflexionar sobre el futur del patrimoni digital i les dependències i cooperacions que emergeixen en el context actual, des d’una perspectiva tecnològica, social i humanística.

Per a l’assoliment d’aquests objectius, la jornada s’estructura entorn de tres línies de debat diferenciades però complementàries, que transiten entre la reflexió teòrica i l’anàlisi de la pràctica: 

• Eix 1. Què preservem? Aquesta línia reflexiona sobre l’objecte en si (concepte de patrimoni digital) i els reptes arxivístics que se’ns plantegen.
• Eix 2. On i com ho preservem? Amb aquesta línia es pretén reflexionar sobre els diferents models tecnològics i la custòdia del patrimoni digital.
• Eix 3. Qui preserva? Aquesta línia gira entorn aspectes vinculats a l’estratègia catalana de patrimoni digital, com l’estructura organitzativa, les competències i la democratització de l’accés.

Cadascun d’aquests eixos es vincula a un àmbit concret atès que per apropar-se d’una manera holística al patrimoni digital, i als seus reptes i oportunitats de futur, és necessari un enfocament que tingui en consideració les següents quatre àrees:

Per aquesta edició, el comitè científic ha programat dues ponències, dues taules rodones, un fòrum de debat i un taller pràctic, amb la participació d’un total de catorze persones provinents de diferents àmbits professionals, com, per exemple, la gestió documental i l’arxivística, el dret, la comunicació, econòmiques o la tecnologia informàtica.

La primera ponència anirà a càrrec de Josep-Maria Arauzo-Carod (catedràtic d’economia a la Universitat Rovira i Virgili) i es titula “Els monopolis tecnològics al segle XXI: una amenaça per a la prosperitat o una oportunitat?”. Amb aquesta ponència, que s’emmarca dins l’eix 2, es presentaran les característiques de l’actual context d’economia digital i s’analitzarà la situació dels monopolis tecnològics del segle XXI.  

Completa el contingut de la ponència, la taula rodona —també dins l’eix 2— que porta per títol “Custodia i models tecnològics per al (futur) del patrimoni digital”, en la qual es presentaran diferents projectes tecnològics amb l’objectiu de donar a conèixer pros i contres de cada model tecnològic (cloud, on-premise, híbrid). La finalitat de la taula és doble: d’una banda, posar les bases amb relació a conceptes i fonaments de models tecnològics i, d’altra banda, conversar entorn de cinc grans temes: valoració de l’estratègia tecnològica, seguretat i control de la informació, cost i optimització de recursos, adopció i desplegament, i reptes de futur. La taula serà moderada per Sònia Torreblanca (vocal de recerca i innovació de l’AAC), i la integraran Rubén Cortés (CIO i CISO del Consorci d’Administració Oberta de Catalunya), Francisco Javier Giménez Bruque (subdirector de desenvolupament de sistemes d’informació de la  Diputació de Barcelona) i Joan Carles Guasch Casanova (responsable de seguretat de la informació per a les administracions locals de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya).

Després de la pausa i cafè, tindrà lloc la segona ponència titulada “Digital transformation of cultural heritage: challenges and opportunities, policies and good practices”. Aquesta ponència, que forma part de l’eix 1, anirà a càrrec d’Antonella Fresa (vicepresidenta de Photoconsortium – International Consortium for Photographic Heritage), que reflexionarà sobre l’impacte de la transformació digital en el patrimoni cultural, i també presentarà l’estratègia europea per a la preservació del patrimoni cultural digital. 

Com a complement de la ponència, hi haurà la taula rodona que porta per títol “Estratègia catalana del patrimoni digital”. Aquesta taula, que s’emmarca dins l’eix 3, pretén reflexionar sobre els rols i les responsabilitats de diferents agents que participen en la gestió del patrimoni digital —arxius, museus, iniciativa privada, i acadèmia/centres de recerca—, a partir de l’exposició dels seus projectes i casos d’ús. La taula serà moderada per Jordi Vilamala (vocal d’estratègia patrimonial de l’AAC), i en formaran part en Jaume Sardà (responsable del Pla d’arxius 2030 del Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya), Rocío Campaña Mora (comunicació i recerca a BitLab), Óscar González Aguilar (responsable de documentació de béns mobles en el servei de museus i protecció de béns mobles al Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya), i Mercè Crosas (responsable de computational social sciences al Barcelona Supercomputing Center).

En aquesta edició, el comitè científic ha contemplat un fòrum de debat i pensament per tal de fomentar la participació col·lectiva a través d’un espai d’intercanvi d’idees i de reflexió crítica entorn dels temes tractats a les ponències i taules rodones. Aquest espai serà moderat per Pilar Campos, vocal de projecció internacional de l’AAC.

A la tarda, la jornada clourà amb un taller de treball en el qual es pretén, a partir del desenvolupament d’un supòsit pràctic i de dinàmiques grupals, que els i les participants reflexionin i apliquin els conceptes i les idees que s’hagin tractat al llarg de la trobada. El taller serà dirigit per Olga Giralt (consultora independent en gestió de la documentació i la informació) i Jordi Ferrer (soci director d’IACompliance).

Amb la idea de donar difusió a la jornada, i també per a fomentar el debat i la reflexió crítica abans de l’esdeveniment, el comitè científic ha impulsat dos qüestionaris adreçats a les persones associades a l’AAC. Els objectius dels qüestionaris són, d’una banda, conèixer la percepció del col·lectiu sobre l’emmagatzematge on-premise vs. el cloud. I, d’altra banda, tenir una radiografia dels coneixements que el col·lectiu té entorn tres aspectes que es tractaran a la jornada: models tecnològics, patrimoni  digital i economia digital.

En última instància, l’edició d’enguany vol fer-se ressò de les preocupacions de la professió entorn de la gestió i manteniment del patrimoni digital, així com reflexionar col·lectivament sobre les qüestions que s’hi plantegin. La jornada convida i es planteja com un espai de debat entre àrees de coneixement diverses, atès que només una conversa i reflexió multidisciplinària ens pot ajudar a entendre les transformacions i les dinàmiques sociopolítiques que es generen en l’actual context, a més de les implicacions que aquestes dinàmiques poden tenir per al futur del patrimoni digital.  

Per a més informació es pot visitar la pàgina web de la XV Jornada d’Estudi i Debat on es pot consultar el programa definitiu, la relació de ponents amb una descripció de la trajectòria professional, així com els membres dels comitès científic i organitzador.

Per inscriure’s a la jornada es pot fer accedint al següent enllaç: Inscripcions – XV Jornada d’Estudi i Debat.

---

^[i] UNESCO (2003). Carta sobre la preservación del patrimonio digital. Recuperat 2 de maig de 2024, des de UNESDOC. Biblioteca Digital.    

^[ii] UNESCO/UBC (2012). Vancouver declaration. The Memory of the World in the Digital Age: Digitization and Preservation. Recuperat 2 de maig de 2024, des de IFLA. 

^[iii] Biblioteca Nacional de España – BNE (2012). De vuelta a la Edad Oscura Digital (I) Recuperat 3 de maig de 2024, des del Blog de la BNE. 

^[iv] Biblioteca Nacional de España – BNE (2022). La Edad Oscura Digital: conservación del patrimonio digital e innovación en la BNE. Recuperat 3 de maig de 2024, des de la web de la BNE. 

^[v] Fernández Hermana, L.A (2013). El Agujero Negro Digital (AND). Recuperat 3 de maig de 2024, des de CCCB LAB. Investigación e innovación en cultura. 

^[vi] López Palacios, A. (2022). 2022. Patrimonio digital y entornos computacionales. Su persistencia y conservación. En libro de actas: II Simposio de Patrimonio Cultural ICOMOS España. Cartagena, 17 – 19 de noviembre de 2022. Recuperat 2 de maig de 2024, des de Editorial UPV. 

^[vii] Pabón Cadavid, J. (2017). Preservación del Patrimonio Cultural Digital: Retos y Perspectivas para la Escritura de la Historia. Boletín de Historia y Antigüedades. CIV. 199-229. Recuperat 2 de maig de 2024, des de ResearchGate.

^[viii] Durand, C. (2021). Tecnofeudalismo. Crítica de la economía digital. Navarra : Ediciones La Cebra y Kaxilda. 

^[ix] Per a més informació sobre les característiques dels monopolis tecnològics del segle XXI, es pot consultar el següent estudi: Arauzo-Carod, J.M (2020). Monopolis i oligopolis a l’Europa del segle XXI. Una amenaça per a la prosperitat. Fundació Josep Irla i Coppieters Foundation. Recuperat 7 de maig de 2024, des de Fundació Irla.