A la recerca de la direcció perduda: troballes i problemàtiques del nomenclàtor barceloní del segle XVIII

Quan vam arribar a l’Arxiu Històric, ara fa tres anys, una de les primeres feines que ens encarregaren va ser el tractament arxivístic de les Llicències d’Obreria. Aquesta documentació sorgeix d’un edicte emès l’any 1772 pel Capità General de Catalunya^[1], el qual determinà l’obligatorietat de tramitar de forma manuscrita aquelles actuacions urbanístiques promogudes pels propietaris sobre les seves finques. 

Les llicències d’obreria estan formades, generalment, per una instància presentada pel ciutadà on es comuniquen les modificacions a executar en la propietat, l’informe del mestre d’obres com a resultant d’exàmens oculars de l’immoble, l’aprovació del consistori i la conformitat del sol·licitant amb pagament de la taxa. Aquest cànon es dipositava a la Taula dels Comuns i servia, a parts iguals, per costejar la figura del mestre d’obres i per sufragar la Casa de Misericòrdia i Hospici de la Ciutat.

La responsabilitat no era poca. Obreria és de lluny la sèrie més consultada del fons Consell de Cent i l’Ajuntament Modern, indispensable per conèixer la història de Barcelona. El conformen una suma de sèries que recullen la documentació municipal de l’administració barcelonina entre el segle XIII i mitjans del segle XIX, passant per tots els canvis institucionals que les guerres i la política han portat a la ciutat.

La nostra tasca englobava la descripció i introducció al programari d’arxius, la codificació i la seva reinstal·lació als dipòsits. El període històric que comprèn la sèrie (segles XVIII i XIX) i la seva magnitud, va originar la necessitat de controlar les direccions aparegudes en les llicències Obreria, que és gairebé l’única documentació de l’Arxiu Històric que encara té certa vigència administrativa. Resultava molt important poder ubicar els habitatges de les llicències tan acuradament com fos possible. Va ser en començar que ens vam adonar de la magnitud de la tragèdia, ja que no era una operació gens senzilla, a causa de les dificultats següents:

1. No coneixíem de memòria tots els noms dels carrers de Ciutat Vella.
2. Alguns carrers que trobàvem a les llicències havien estat derruïts per les grans obres urbanístiques del segle XIX i XX. Aquests carrers desapareguts no es contemplaven al diccionari del nomenclàtor oficial de la Ciutat, i no teníem manera de sistematitzar-los.
3. Ens apareixien llicències amb variants lingüístiques prèvies al català normatiu (per exemple: Girati per Gíriti, Templaris per Templers, i Astruch per Estruc).
4. Sorgien llicències on la direcció es manifestava amb diverses denominacions durant la seva tramitació. Alguns ciutadans feien servir noms totalment alternatius per referir-se a certs carrers, batejats amb algun element o edifici característic, que fins i tot el mateix mestre d’obres utilitzava en el seu informe (per exemple: Voltes dels fusters per voltes dels Encants, i aquest per Arcs dels Encants).
5. Al llarg del temps, una mateixa finca ens podia aparèixer amb una varietat inusual d’adreces diferents. Aquest factor era especialment evident en cases amb més d’una façana que dóna a vies diferents. A més, un aspecte clau que afegia dificultat en aquest apartat era la falta generalitzada de numeració de les finques registrades als memorials, impedint-ne detallar la seva posició exacta.
6. Finalment, la irrupció de noms populars d’algunes vies que conformaven l’entramat urbà. En el cas barceloní, com en altres poblacions actives en l’edat mitjana, tenien una gran repercussió els oficis a causa de la forta empremta de l’estructura medieval a la ciutat, els carrers amb noms hagiogràfics i els patronímics. En tractar-se de designacions oficioses, no sempre quedaven reconegudes en el nomenclàtor oficial de la Ciutat. Va ser iniciat el segle XIX, a mesura que s’anava reformant el nucli antic i s’urbanitzava el Raval, que es començaren a batejar els carrers nous en commemoració de victòries i derrotes militars, de casaments d’infantes i visites reials.

Davant d’aquesta problemàtica, vam plantejar-nos la necessitat d’elaborar una eina que ens pogués lligar la informació trobada en els documents amb la nomenclatura actual dels carrers, i on també s’incloguessin les vies actualment inexistents, però que es recollien a les llicències. Finalment vam descobrir una publicació contemporània a l’època treballada, que contenia una relació de tots els carrers de Barcelona presents en aquell moment^[2]. A més, el volum ens permetia posicionar-los geogràficament mitjançant la numeració de les illes de la ciutat.

Així doncs, a partir del buidatge d’aquest valuós document, vam poder confeccionar una taula proveïda d’unes 400 entrades on creuàvem les referències de la guia i les dades contingudes al nomenclàtor oficial. El resultat va ser una relació de carrers barcelonins de la segona meitat del s. XVIII, que comptava amb un conjunt de camps:

• Nom del carrer segons la guia i l’ús barceloní del 1761. 
• Noms anteriors, alternatius i variants lingüístiques del mateix carrer. 
• Nom actual de la via, o si ha desaparegut.
• Notes amb informació addicional sobre el carrer. 

Aquest recurs ens va ajudar a localitzar i ubicar ràpidament les llicències que estàvem tractant, i es va convertir en un instrument intern, pràctic i d’ús diari. Però només es tractava d’una representació instantània del llistat de 1761, i a mesura que la nostra tasca anava avançant, topàvem amb el reflex de l’evolució urbanística de la ciutat en la documentació tractada: s’obrien nous espais, d’altres vies antigues es rectificaven i algunes s’enderrocaven.

La metodologia que vam escollir per pal·liar aquesta mancança se centrava a recórrer fonts bibliogràfiques i documentals, que ens permetessin afegir les noves artèries viàries a l’inventari. A més, vam complementar la nostra recerca amb documentació cartogràfica inclosa en la col·lecció de plànols urbans de l’AHCB^[3]. La planimetria integrada en la dita col·lecció ens va aportar una millora a l’hora de precisar la situació d’indicacions difuses i poc concretes que sovintejaven el nostre objecte d’investigació. L’avantatge que ens donava la base de dades era la reducció del temps dedicat a esbrinar carrers desconeguts, gràcies a la seva disminució a mesura que anàvem treballant-la. 

A vegades la nomenclatura popular indicada a la llicència no la podíem testimoniar en ninguna citació, motiu pel qual vam acordar incorporar-la al nostre instrument acompanyada de la signatura topogràfica de la llicència on s’havia observat. Aquesta tasca s’ha traduït en la identificació de 25 noms populars inèdits de carrers de la Ciutat Vella, localitzats en llicències entre 1772 i 1800. No dubtem què el nomenclàtor desenvolupat és un mitjà obert i dinàmic que s’anirà expandint a mesura que la catalogació avanci (en aquest moment estem finalitzant l’any 1801), i que, per tant, la seva dimensió acabarà sobrepassant el volum actual. 

Així doncs, l’encàrrec inicial ha agafat un format^[4] que no tan sols auxilia a l’investigador que necessiti fixar adreces antigues, sinó que catapulta la seva projecció de cara a la ciutadania interessada en la història de la ciutat de Barcelona. Aquest fet queda exemplificat en l’atenció a les xarxes socials^[5] i alguns mitjans de comunicació^[6][7][8].

En definitiva, la conclusió extreta de l’experiència és que com arxivers d’un arxiu històric és essencial que no menystinguem aquells recursos que tenim a l’abast, i que aprofitem per fer-ne difusió activa, si es pot, en un exercici de transparència. Ens hem de posar a la pell dels usuaris, perquè els seus interessos són infinits, igual que les possibilitats dels nostres fons documentals.

---

^[1] AHCB-02.01/1D.III: Polític, reial, decrets, 1D.III-37 (1771), f. 204-205.

^[2] Manual y guía de forasters, pera saber los noms, y trobar fàcilment los carrers, plassas, y travessías, juntament los Col·legis, y Gremis situats en esta present Ciutat de Barcelona. Editat per Mª Àngela Martí (1761).

^[3] Arxiu Municipal de Barcelona https://catalegarxiumunicipal.bcn.cat/ms-opac/search?q=*:*&fq=mssearch_hyn03&fv=%22C02.02+C02.02+Subcol%C2%B7lecci%C3%B3+de+pl%C3%A0nols+urbans+generals%22

^[4] Per consultar l’Índex de carrers: https://ajuntament.barcelona.cat/arxiumunicipal/arxiuhistoric/sites/default/files/20201112_indexcarrers.csv

^[5] Laura Fortuny a Twitter: https://twitter.com/lfbonet/status/1256989184348295170

^[6] Calles con apodo | Onda Cero Radio https://www.ondacero.es/programas/por-fin-no-es-lunes/podcast/entrevistas/calles-con-apodo_202010175f8b197c4a49130001c3e597.html

^[7] La Contra | Carrers amb sobrenom https://www.elperiodico.cat/ca/barcelona/20201014/contra-noms-poplulares-carrers-barcelona-8154553

^[8] Memoria histórica: El otro nomenclátor de Barcelona https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20201108/49310279503/otro-nomenclator-barcelona.html