Algunes reflexions sobre la percepció dels arxius i els arxivers en la literatura i el cinema

Com hem assenyalat en altres ocasions, la percepció pública de l’arxivística, els arxius i els seus professionals oscil·la entre l’estereotip i la invisibilitat. Som d’una manera i ens veuen en la majoria de casos d’una altra notòriament diferent. Si bé és cert que moltes professions tenen dificultats per fixar una imatge i una identitat clara i precisa, és evident que en el nostre cas les distorsions i les simplificacions de les nostres funcions són a l’ordre del dia. Conscients d’aquesta situació, són molts els companys que han reflexionat sobre el tema i han intentat cercar les claus d’aquest desencontre. Per només esmentar els casos més vistents, Vicenta Cortés, Carmen Cayetano, Eugeni Perea, Gerard Vilanova, Esther Cruces o els col·legues de la revista Archivamos han deixat per escrit la seva percepció de com som i com ens veuen. 

Després de molts anys de compilar referències sobre l’arxivística, els arxivers i els arxius a la literatura i el cinema i en veure que el volum de notícies i informacions aplegades tenia ja una certa entitat, varem pensar que podia ser interessant integrar-les en un llibre. D’aquí neix aquest treball intitulat “Archivos y archiveros en la literatura y el cine”. Així, ben aviat vàrem constatar que davant l’allau de notícies aplegades, ens calia ser selectius més que no pas exhaustius i intentar treballar amb les obres que tinguessin uns continguts clars i específics més que no pas perseguir el somni d’aplegar qualsevol al·lusió que s’hagi fet, impresa o filmada, al món dels arxius. Hi ha, doncs, una clara intencionalitat de destriar el gra de la palla i, sobretot, reflexionar i interpretar, és a dir, posar en diàleg a escriptors i cineastes i descobrir-nos en la seva mirada, en com ens veuen. 

En paral·lel, i com a contraposició intencionada, hem entrevistat a nou col·legues de prestigi i amplia trajectòria internacional per copsar també com ens veiem des de la pròpia professió. Veus tant autoritzades com les de Antonia Herrera, José Ramón Cruz Mundet, Luciana Duranti, Trudy H. Peterson, Ana M. Almeida Camargo, Ramón Aguilera, César Gutiérrez Muñoz, David Fricker o Vicenta Cortés (epr) emfasitzen les fortaleses de la professió i coincideixen en albirar un gran futur per al sector arxivístic. 

Amb una certa voluntat compiladora, el llibre presenta una bibliografia i recursos electrònics, així com una relació selectiva de pel·lícules on el món dels arxius hi és ben present. Pel que fa a l’aspecte literari, sorprèn la quantitat i qualitat dels llibres on els arxius en són els protagonistes. Al costat de les obres ja “clàssiques” de George Orwell, José Saramago, Dan Brown, Carlos Fuentes, Maria Dueñas, Emili Teixidor o Matilde Asensi, hi ha autèntiques troballes d’autors com L. Krasznahorkai, L. Mateo Díez o Rosa Montero on els arxius són el pretext per a elaborar reflexions d’alta volada poètica o bé són els epicentres de societats del futur. 

Davant aquest devessall de notícies, hem estructurat el llibre en dos capítols: un primer dedicat a analitzar com ens veuen i que presenta una revisió de la mirada literària tot analitzant  els referents indiscutibles i també la mirada cinematogràfica on s’ha optat per fer una tria de vint pel·lícules on la presència dels arxius fos reiterada o bé aquells casos en que, malgrat aparèixer de manera episòdica, quan ho han, tenen un pes i una importància innegable. Atesa la intensitat de les referències en la literatura, s’ha procedit a fer una anàlisi gairebé temàtica, de manera que podem identificar com es veuen els arxius i els arxivers, l’escàs interès per allò relacionat amb el tractament documental, la passió per les escenes de destrucció –sovint crema- dels  documents, així com una visió curiosa de l’accés que és gairebé sempre intuïtiu i enmig d’edificis laberíntics i carregats de misteris. Finalment, mitjançant diverses històries es palesa el fet que per més que la ficció s’entossudeixi a crear situacions que poden semblar absolutament irreals, la realitat supera amb escreix els guions més fantasiosos. 

La segona part del llibre pretén analitzar com ens veiem des del propi col·lectiu professional, de manera que es fa un breu repàs a la imatge dels arxius, els nous usos dels conceptes arxiu i arxiver i es presenten les opinions de reconeguts professionals del sector. Moltes són les lectures i les interpretacions que es deriven de les informacions aplegades en aquest treball. Però potser la més adequada sigui la constatació que ens veuen com àngels o dimonis, segons el cas. Així quan es troba el document trascendental o s’ajuda a resoldre una intriga complexa, se’ns presenta com uns àngels salvadors. Contràriament, quan impedim l’accés o ens obstinem a no cedir a pressions i interessos espuris, som uns dimonis. És indubtable que la literatura i el cinema reflecteixen –augmentant-les de manera notòria i amb distorsions derivades de les necessitats del guió- algunes percepcions i estereotips interioritzats pels ciutadans. 

En tot cas, més enllà de constatar la pervivència de visions poc amables de la realitat professional, cal també realitzar una certa autocrítica i reflexionar sobre el tipus d’imatge que projectem. Pensem que per a una millora justa i necessària cal una acció concertada en l’àmbit de la comunicació -especialment les xarxes socials- el màrqueting, la difusió i l’estímul a les polítiques de qualitat. Algunes de les lliçons derivades d’aquesta mirada literària i cinematogràfica ens han de permetre identificar les nostres febleses i, per tant, emprendre accions per a millorar-les.

En tot cas, i més enllà de l’existència de llums i ombres, pensem que la informació aplegada permet de valorar també la màgia d’algunes narracions literàries o l’impacte de determinades escenes en el cinema. I constatar que molts dels relats ens conviden a somniar, sovint a somriure i ens emplacen a recordar, una vegada més, que no deixen de ser relats de ficció.