Archiu Generau d’Aran. 25 ans

Er Archiu Generau d’Aran celèbre aguest 2023 eth sòn vint-e-cincau aniversari. En aguest escrit volem rebrembar es sòns inicis, es sues especificitats, eth trabalh hèt e dues peticions a hèr de grana importància e indispensables.

Eth projècte de bastiment d’un archiu en Aran comencèc en 1995. Eth 7 de seteme d’aqueth an se soscriuec eth convèni entre eth Departament de Cultura dera Generalitat de Catalonha, eth Conselh Generau d’Aran e er Ajuntament de Vielha e Mijaran entà plaçar er Archiu Generau d’Aran ena Casa deth Senhor. 

Era istòria d’aguesta casa ei fòrtament ligada ara der Archiu e tanben ara reinstauracion deth Conselh Generau d’Aran. Vam a comentar es hèts que li an dat era sua identitat.

En 1820, Maria Antònia Subirà Ademà e Francisco Ademà Subirà cambièren era vielha casa des deth Senhor, d’Arròs, per ua naua bastissa d’estil neoclassic. En 1903, eth matrimòni der ereu, Antònio Ademà Turmo, damb Dolors Morellò, d’Esterri d’Àneu, representarà eth barrament dera casa. I a notícies dera estada d’un destacament militar, jos eth comandament d’un capitan, que dilhèu i demorèc ath torn der an 1938. Enes ans 50 deth sègle XX, er Ajuntament d’Arròs e Vila crompèc er edifici. En ua des crambes des baishi s’i establic era sedença deth madeish ajuntament e es estatges superiors se loguèren a dues familhes de dehòra. Posteriorament s’establic ena prumèra planta er estudi entara mainadèra deth pòble d’Arròs e a compdar de 1967, un viatge barrada era escòla de Vila, recebec ara mainadèra d’aguest pòble; tanben foncionèc coma residéncia des mèstres. Er estudi barrèc en cors 1973-1974. En 1964, era productora de cinèma Estela Films SA produsic era pellicula, dirigida per León Klimovsky, Aquella joven de blanco e triguèc era casa tà filmar-i diuèrses scènes. En 1976 er Ajuntament de Vielha e Mijaran volec promòir un projècte de reabilitacion e reconversion der edifici en establiment ostalèr, destinat a residéncia de dus esteles en Arròs. Aguest projècte, deth 5 de deseme de 1976, siguec redigit per arquitècte Juan José Tous Ademà, mès non prosperèc. 

En 1979,  ena amassada que se hec ena glèisa de Cap d’Aran entara recuperacion des institucions pròpies d’Aran, s’aprovèc era prepausa qu’era bastissa dera Casa deth Senhor siguesse era sedença deth Conselh Generau d’Aran. En 1991, e damb era reinstauracion dera maxima institucion aranesa, se comencèren a hèr gestions entara recuperacion der edifici. En 1995 s’encomanèc ar arquitècte Carlos Llobet e Roviras eth projècte dera sua reabilitacion, era version definitiva deth quau ei de noveme de 1996. Es òbres s’acabèren en 1998. 

Ena Casa deth Senhor, cada quate ans se hè era eleccion deth sindic o sindica e des conselhèrs  o conselhères deth Conselh Generau d’Aran. Aquiu s’amassen entàs plens ordinaris e extraordinaris. Coma sedença institucionau ei un des lòcs, amassa damb era sedença administrativa plaçada en Vielha, a on era maxima institucion aranesa recep as diuèrses autoritats que visiten Aran.

Eth 7 de noveme de 1998, er Archiu Generau d’Aran siguec inaugurat peth president dera Generalitat de Catalonha. Eth 24 de març de 2015 passèc a titularitat deth Conselh Generau d’Aran, mejançant eth decret de traspàs de foncions en matèria de conservacion, gestion e difusion deth patrimòni documentau dera Generalitat de Catalonha. Eth centre ei membre deth Hilat d’Archius Comarcaus.

En Archiu ingrèsse reglamentàriament era documentacion deth Conselh Generau d’Aran, e mejançant convèni, era des autes institucions publiques e privades o era de persones fisiques o juridiques que volguen depausar en comodat o dar es sòns hons documentaus.

Actuaument s’i sauven dus cents catorze hons documentaus deth sègle XIV enquiath XXI, des quaus vint-e-quate corresponen ara administracion locau d’Aran, 440 ml; un ara administracion periferica der Estat, 0,10 ml; un ara administracion reiau e senhoriau, 0,10 ml; dus a associacions e fondacions, 11,5 ml; seishanta a colleccions, 71,9 ml; quate a comerciaus e empreses, 31,9 ml; sèt a institucions, 8,1 ml; dètz-e-sèt a judiciaus, 90,7 ml; dus a notariaus, 18,5 ml; cinquanta dus a patrimoniaus, 29,6 ml; setze a personaus, 19,4 ml; dus a registraus, 11,2 ml e vint-e-sies a archiu de complement, 14,1 ml. En totau son 770,2 ml, 446 pergamins e mès de 130.000 documents non textuaus. Ací non compdam aquera documentacion qu’encara ei laguens de caishes de transpòrt e que demore poder èster plaçada en depòsits, aquerò mos darie que segurament conservam ath torn d’uns nau cents mètres linears de documents.

Es descripcions des hons se pòden consultar a trauès dera opcion “Archius en linha” e es trabalhs de digitalizacion ja permeten consultar 52.220 unitats damb 77.777 objèctes digitaus associats.

Era conservacion deth patrimòni documentau d’Aran a estat ua des prioritats der Archiu. Ath long d’aguesti ans s’an restaurat vint-e-tres libres manuscrits e un libre imprés, tres cents vint-e-tres pergamins, sies manuscrits, dus gravats, quinze plans, un mapa cartografic e vint-e-sies plaques de veire. De toti aguesti trabalhs volem remercar era restauracion, hèta en 2013 en Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, deth document dera Querimònia en motiu deth sòn 700 aniversari. Aguest document, escrit en pergamin, siguec autrejat en Lhèida peth rei eth 23 d’agost de 1313. Eth document, eth mès important e ua des claus deth hèt diferenciau aranés, conten vint-e-dus capítols que parlen dera reconeishença des usatges e costums en ahèrs com eth patrimòni, es aigües, es bòsqui, es comunaus, er exèrcit deth rei e era patz e trèva, era administracion de justícia, eth dret civiu, es oficis de notari e de jutge, eth Conselh Generau e era relacion dera Corona d’Aragon damb Aran. Eth darrèr trabalh de restauracion s’a hèt, aguest 2023, en ua edicion non gauire correnta deth Quishòt, que se consèrve laguens dera bibliotèca dera familha Aunòs des de Joanchiquet, de Vilamòs. Eth libret ei part d’ua edicion dera òbra de Miguel de Cervantes Saavedra, titolada Vida y hechos del ingenioso cavallero D. Quixote de la Mancha, e arremasse es capítols deth XIV enquiath XX des libres cincau e siesau. Era publicacion se hec en Tarragona ena imprimeria de Joseph Barber en 1757.

Un des grani objectius der Archiu a estat poder aufrir activitats de difusion qu’apropèssen eth trabalh archivistic as aranesi e as visitants de dehòra. En totau, s’a trabalhat en lèu ueit centes activitats qu’an supausat era visita de mès de vint-e-dues mil persones. S’an aufrit mès de cent visites guidades; s’an produsit e s’a collaborat en trenta cinc exposicions; s’an organizat e s’a participat en vint-e-tres conferéncies, seminaris, jornades o similars e en vint-e-tres corsi; s’an hèt tretze presentacions; s’an hèt onze publicacions pròpies e s’an realizat mès de quate centes setanta collaboracions damb mejans de comunicacion.

Dues exposicions, era des 25 ans der Archiu e era dera Colleccion de litografies deth sègle XIX deth senhor Claudi Aventín-Boya, an hèt que mès de tres centes persones s’agen apropat ar archiu aguest ostiu de 2023. Aguesta acceptacion mos a hèt a pensar, que quan aufrisses un bon producte i a ua bona acuelhuda. En aguest sens, ja pensam en aufrir naues aufèrtes culturaus.

Ua des activitats mès consolidada e qu’enguan ja hè cinc ans qu’ei en foncionament ei eth Club de Lectura de Documents Antics d’Aran. Eth 9 de junh de 2018, Dia Internacionau des Archius, s’organizèc en archiu un talhèr de lectura de documents. Aqueth madeish an, eth centre celebraue eth sòn 20au aniversari. Era activitat auie coma objectiu aufrir es prumères indicacions entara lectura de documents produsidi ena val entre es sègles XIV-XIX. Era metodologia deth talhèr combinèc era explicacion d’uns concèptes basics damb era realizacion d’uns exemples practics, entà fomentar era participacion des presents. Un viatge acabada era activitat, es participants prepausèren seguir damb era experiéncia e dempús de quate sessions se creèc eth Club. Un dissabte ath mes, es membres comencèren a trobar-se en archiu, coordinadi pera sua directora, entà liéger e comentar es documents. Tanben se creèc un concors damb eth nòm d’“Abreviàrius”. Ath long d’aguesti ans de foncionament es membres deth club an trabalhat diuèrsi hons e documents depausadi en Archiu Generau d’Aran e an vist publicadi quate articles d’investigacion ena revista Tèrra Aranesa dera Fondacion Musèu Etnologic dera Val d’Aran.   

Era creacion de diuèrses publicacions a estat aute des trabalhs desvolopadi per Archiu e qu’a dat grani resultats. Eth libret sus eth bicentenari dera Casa deth Senhor, celebrat en 2020, e eth quadèrn entà colorar capletres damb mès de tres cents ans d’istòria, ja an vist era sua segona edicion. A trauès dera colleccion de Quadèrns der Archiu s’an hèt a conéisher tres hons depausadi en centre. Eth prumèr s’a dedicat ara Centrau de Cledes, de Les, eth segon a Maurice Gourdon e eth tresau a Çò de Joanchiquet de Vilamòs. En aguesti moments se trabalhe damb eth quatau, que virarà ath torn des montes d’utilitat publica d’Aran.

En aguesti vint-e-cinc ans de trabalh auem vist grani cambis e ua grana revolucion ena archivistica. Eth pas deth mon analogic ath mon digitau mos a portat naui desfisi e naues manères de hèr-mos a conéisher. Encara rebrembam e conservam es prumères fiches de descripcion manuscrites.

Eth futur der Archiu vire ath torn dera possibilitat deth bastiment d’ua naua sedença, que serie plaçada en Vielha. Un nau edifici damb mès capacitat e polivalent. Actuaument, es depòsits der archiu se trapen a un 98% dera sua capacitat, non i a sales de conservacion de documents especiaus e non i a un espaci entà programar activitats de miei e gran format. 

Mos agradarie arribar a veir era ampliacion deth nombre de personau deth centre, pr’amor qu’actuaument non i trabalham que dues persones, era directora e un administratiu. Era incorporacion de tecnics superiors archivistes harie qu’aumentèssen es trabalhs archivistics de descripcion, era digitalizacion des hons depausadi e era aufèrta d’activitas e de productes de difusion.

En tot demorar aquerò qu’arribe en futur, en Archiu Generau d’Aran seguim trabalhant pr’amor que de ganes non mo’n manquen.

Coneish er Archiu Generau d’Aran