Conversem d’arxius amb… Antoni Paricio

Breu currículum

Antoni Paricio Casademunt, és Doctor arquitecte i Arquitecte Tècnic.Ha estat professor de Tecnologia de l’Arquitectura a la Universitat Politècnica de Catalunya (EPSEB i EPSAV) des del 1.977 al 2.017. La seva activitat professional s’ha completat amb la direcció d’obres, en l’estudi històric i la rehabilitació del parc edificat. També, ha estat responsable de la Formació Permanent de l’Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya.

En l’actualitat, és professor dels Màster de Rehabilitació del COAC i del CATEB, així com del Màster de Restauració de la Fundació Politècnica de Catalunya. També, és Director Acadèmic del Postgrau de Patologia i Estudi Estructural de Construccions Existents al CATEB. 

El seu àmbit d’investigació s’ha centrat en l’arquitectura i en la tècnica constructiva del segle XIX i la primera meitat del XX.

Ha publicat “Secrets d’un sistema constructiu: L’Eixample” (1ª Edició 2001, 2ª 2008 i a punt de publicar la 3ª. Revisada i ampliada. “La casa de cos al Maresme” (2017) “L’Eixample de Barcelona”, (2020) Tots els treballs estan basats en la tècnica i l’arquitectura.

• En primer lloc, volem agrair la teva col·laboració. Dius que no et consideres el “prototipus” d’usuari d’arxiu, però la realitat és que en diversos arxius t’hi has passat moltes hores fent recerca. Prototípic o no, el teu perfil és molt interessant per nosaltres, ja que mostra un docent acadèmic que té un peu a l’obra i l’altre a l’arxiu. Com hi arriba un arquitecte tècnic, doctor en arquitectura i professor universitari com tu als arxius.

Doncs, a partir de la recerca de documentació arquitectònica en primer lloc. Projectes, plànols, memòries, etc. Posteriorment, en l’anàlisi de la fragmentació del sòl a partir dels Protocols Notarials i en els llibres de Comptadories d’Hipoteques dipositats en diferents arxius municipals i comarcals. A vegades, es completa aquesta informació amb l’anàlisi de documentació relacionada amb actes de conciliació, embargaments i desnonaments.

• De fet, és molt evident –a la llum de les teves darreres publicacions que són fruit de la teva recerca sobre materials constructius i la gènesi constructiva– l’ús aprofundit de les fonts d’arxiu, sobretot els documents tècnics, plànols, alçats, plantes, croquis… T’has centrat sobretot en l’arquitectura de la ciutat de Barcelona, de forma molt aprofundida en l’Eixample i també en l’estudi tècnic de la casa de cós tradicional del Maresme.  Volem que ens parlis una mica d’això. Què hi buscaves exactament als arxius, quin tipus de fons? Quins documents? I, sobretot, per fer-ne què?

Bé, la meva recerca és la suma de documentació arxivística i de treball de camp, és a dir, d’observar com estan construïts els edificis, els seus materials i les seves tècniques constructives tradicionals, en aquest cas, a partir d’enderrocs i reformes. L’arxivística és més acadèmica i el treball de camp és més professional. El cos de coneixement, es basa en la suma de moltes coses, ja que per exemple una descripció notarial de les estances d’una casa, et dona coneixement de la seva organització d’espais en una època determinada. Els plànols o croquis de cases són importants, ja que defineixen la geometria i l’organització de parets que sustenten els edificis.

Amb aquesta suma d’informacions, puc saber com estan organitzats els habitatges en una època històrica determinada, i també amb quins materials estan construïts, el seu envelliment i la seva conservació inicialment prevista, o el seu deteriorament observat.

• La documentació tècnica a vegades és molt esquemàtica i sovint els expedients d’obres antics són poc més que una planta i un alçat o perfil, just el necessari per a l’obtenció de llicències. Un cop a l’obra, la “dissecció” de les cases mostra coherència amb els plànols presentats en el tràmit? O tenen poc a veure?

N’hi ha de tots colors… per això és fonamental contrastar la documentació arxivística amb la realitat de l’obra. No es pot oblidar que durant la vida d’un edifici s’hi practiquen reformes, si afegeixen plantes, es modifiquen façanes, etc. També, hi ha casos extrems practicats en altres àrees geogràfiques, i en algun cas, també a Catalunya, ja que per exemple, es tracta que en una casa s’augmenta la família, i es compra una habitació a la casa veïna tot practicant un forat a la paret mitgera…

• La literatura i el cinema sovint han presentat els arxius d’una forma no sempre massa ajustada a la realitat. Abans de fer-hi cap, quina idea tenies dels arxius i dels arxivers/es? Vas encertar amb la idea preconcebuda que tenies? 

Doncs quan vaig començar a fer recerca, als 70’s, algun arxiu el vaig trobar com un espai semiprivat, és a dir, com si fos un territori poc accessible malgrat ser públic, com si la informació existent fos “reservada” i en algun cas semblaves un intrús. Posteriorment, quan a la Universitat es va valorar amb més èmfasi la recerca, definint-la com una activitat acadèmica que completava el mateix ensenyament, es va ampliar el nombre d’investigadors, i determinats arxius es van obrir com si comences una nova etapa de col·laboració amb una finalitat predeterminada.

A les dècades posteriors, ja em vaig sentir més atès, amb professionals que dominaven la informació que recercaves i en general, t’informaven dels diversos continguts… i fins i tot, t’orientaven…

• Què hi vas trobar? Alguna sorpresa?

Tal com es pot deduir de les paraules anteriors, hi vaig trobar una evolució d’actituds. A l’inici, algú els hi feia por que “remenéssim papers” d’expedients d’obres particulars… Ara fa 5 anys, que encara un arxiu municipal em va denegar fer recerca d’expedients d’obres… evidentment, es tracta d’un cas aïllat, en general, però, es valora molt positivament la nostra feina i es facilita aquesta recerca. Per què no dir-ho? Els arxius s’han democratitzat i avui trobem professionals amb coneixements que ens ajuden i ens faciliten la feina.

• Dels arxius que has consultat. Com has percebut el servei des del punt de vista de l’atenció rebuda?

Els arxius especialitzats en arquitectura, que estan als Col·legis Professionals, ja vas a “tret segur”, és a dir, està molt acotat el que demanes i el que hi ha. En canvi, els Administratius i els Històrics és molt important dialogar amb els arxivers per tal d’acotar les cerques. En general, he trobat molts bons professionals que fins i tot em milloren les cerques inicials, tot derivant-me per algun itinerari no previst inicialment.

• Darrerament, hem vist com es premiava l’arquitectura d’una biblioteca del nostre país que sembla més aviat el “lobby” d’un hotel de luxe. Com a arquitecte creus que les sales de consulta dels arxius són espais confortables que conviden a estar-s’hi estona i a tornar? Caldria millorar?

L’arquitectura, pensada i projectada en el benestar dels seus usuaris, porta a evolucions de millora de la seva utilitat. Les biblioteques han donat un tomb important, on es projecten espais infantils per acostumar als infants a observar llibres, inclòs al damunt d’una estora i amb estanteries baixes, També, espais per a gent gran amb servei de begudes… En general, i en els dos casos a l’entrada dels edificis. La resta de la biblioteca per a usuaris més convencionals amb possibles plantes especialitzades.

Els Arxius ja és diferent, ja que es tracta de llocs de consulta i treball de recerca. Les taules es basen en superfícies àmplies per desplegar documents si fa falta… la  llum directa a la taula i amb cadires amb tacs per evitar sorolls, etc.

En alguns casos, per exemple la biblioteca de Gràcia, hi ha un espai principal d’ús bibliotecari i una altra de més reduït d’arxiu, tot complementat en un mateix edifici.

La mediateca André Malraux d’Estrasburg de planta baixa més 6 plantes superiors, és un antic edifici reaprofitat i reutilitzat, dotat d’una confortabilitat contemporània, que moltes sala d’estar d’habitatges no tenen. Tot evoluciona…

• Sovint es parla dels arxius com suport en la formació d’alumnes d’escoles, instituts i de recerca en l’àmbit universitari, però més enllà d’això hi ha sovint una utilitat encara molt més concreta sobretot quan parlem d’espais construïts. Des de la teva experiència, creus que s’hauria de crear una mena l’aliança entre els tècnics de la construcció i els arxius?

Un dels valors de l’arquitectura és la seva funcionalitat, és a dir, com cada tipus d’espai es relaciona des de l’ús. Quan parteixes d’una obra nova, en general ho pots planificar bé, però, quan es tracta de reutilitzar edificis existents, costa més planificar aquestes relacions, ja que els espais estan definits d’antuvi. Des de l’òptica tècnica, però, podem fer noves obertures, estintolar parets, etc. per tant, podem minvar les mancances inicials. 

Pel que fa a la fi de la teva pregunta, cal recordar la definició d’un antic arquitecte que deia que “una bona obra d’arquitectura és la suma d’un bon client i d’un bon arquitecte”, en el nostre cas, d’uns bons arxivers que dominen la seva activitat i d’un bon/bona arquitecte que sàpiga interpretar les necessitats.

• En els darrers anys, ha anat en increment el nombre de consultes d’arquitectes i enginyers sobretot joves als arxius que conserven documentació tècnica especialment arxius comarcals i municipals. Alguna cosa hi tindrà a veure la universitat oi?

Efectivament, les noves actituds pedagògiques impliquen que la classe magistral decaigui, tot incentivant que als alumnes aprenguin a partir de la recerca d’informació, perquè puguin saber i argumentar a partir de material d’arxiu investigat per ells mateixos amb la tutela dels professors. El procés, moltes vegades acaba amb un debat argumentari de grups de treball. 

Els aprenentatges, ja no són només escoltant, sinó també actuant i debatent amb grups d’estudi o treball, amb l’objectiu de “saber-se explicar”, ja que aquesta qüestió entre cometes, es valora molt en el món professional.

• Sabem que ets un treballador infatigable, podem saber en què treballes actualment?

Tal com he manifestat a l’inici, estic pendent de treure una tercera edició del primer treball que vaig investigar. Es tracta, de com estan construïts els edificis previs a la tecnologia del formigó armat, és a dir, previs a la dècada dels 60’s del segle passat. En aquest cas, la suma de la investigació arxivística i el treball de camp ha estat fonamental.

A continuació, reinicio “un tema aparcat”. Es tracta d’una nova investigació de l’evolució tecnològica dels edificis en una època més contemporània. Entenc, que són treballs que poden ser útils als companys de professió que volen rehabilitar o restaurar edificis existents. En aquest cas, també la recerca arxivística és fonamental. 

Moltes gràcies, Antoni.