Conversem d’arxius amb … Joaquim Nadal Farreras

Joaquim Nadal és l’alcalde de la transformació de la Girona actual i de la seva projecció internacional. Nascut en una família de tradició catòlica, Joaquim era el gran de dotze germans. Estudiant història a Barcelona va entrar en contacte amb el Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona i també va ser delegat de curs. Es va llicenciar en Història (1970) i va fer els estudis de doctorat que varen culminar amb la tesi doctoral Comercio exterior y subdesarrollo. Las relaciones comerciales hispano-británicas, 1772-1914, defensada a la UB el 1975. Sota les sigles del PSC Joaquim Nadal va ser l’alcalde de Girona del 1979 al 2002. El 2003 va ser nomenat conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, càrrec que va exercir de 2003 a 2010. Aquell any passà a ser cap de l’oposició al Parlament de Catalunya. El 2013 es va reincorporar com a docent a la Universitat de Girona i des de llavors és director de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural. El 2013 va anunciar que encapçalaria una plataforma unitària pel dret de decidir a Girona i l’octubre del 2015 abandonà el PSC després de 35 anys. El 2019 va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Perpinyà. Forma part del jurat del Premi Carles Rahola d’assaig, i des de la convocatòria 2020 ha estat nomenat president del jurat del premi Iluro. Va fer donació del seu fons documental i bibliogràfic a l’Arxiu Municipal de Girona l’any 2007. Nadal és nebot del catedràtic d’història econòmica i antic director del Col·legi Universitari de Girona, Jordi Nadal i Oller.

• Parlar d’arxius, què et suggereix?

Primer els arxius que he conegut, en segon lloc, alguns arxivers influents, i sobretot un món per descobrir, la memòria del temps i de la vida; el pàlpit econòmic, social, polític, religiós de les societats. La selecció de la documentació per les mateixes estructures socials i de poder. Sempre a l’horitzó una pregunta: què no ens ha arribat? I de qui?

• És molt evident que has estat a molts arxius durant la teva carrera i que a casa teva, tenint en compte els teus antecedents familiars, d’arxius entenc que se n’ha parlat sovint i has vist com han anat canviant els arxius durant els darrers anys. Creus que els arxius són prou accessibles? Per què? Què ens falta? A parer teu, que cal millorar?

Crec que el panorama ha millorat molt i que les etapes d’incúria i abandonament s’han superat, en general. El salt a la digitalització ha significat un canvi d’escala per a la recerca. Però naturalment, no es pot digitalitzar, amb eficàcia, tot el que no està ordenat, classificat, catalogat, sistematitzat.

• Creus que, en general, els arxius fan una bona difusió de la feina que fan i dels fons que custodien? Se’ls coneix prou? Què en milloraries?

Em sembla que amb comptades excepcions, no. Vull dir que encara massa sovint la dedicació principal és arxiu endins. Potser no pot ser de cap altra manera. Però la difusió i el coneixement, la socialització dels arxius, és una tasca imprescindible per a divulgar el seu sentit històric i el seu ús social. No se’ls coneix prou i encara ara massa sovint envolta una aura de misteri la descoberta de fons que en realitat són coneguts però no divulgats. Els historiadors a vegades ens pensem que hem descobert la sopa d’all quan el que fem nostre era ben conegut però potser mal divulgat.

Avui els arxius poden elaborar productes de difusió que en multipliquen el coneixement i l’accessibilitat. Calen equips per a fer-ho i cal sentit del “servei d’arxius” i del servei dels arxius per a desmonopolitzar la informació.

• Què creus que aporten els arxius a la societat, i què més podrien aportar?

No és fàcil de dir. Custòdia i memòria del temps i de l’espai. Accés a aquesta memòria. Facilitar la captació de fons, generar dinàmiques positives per a l’obtenció de fons mal custodiats en els àmbits privats, estimular la reflexió històrica, el pensament crític. Preservar el passat de la destrucció. Facilitar una arquitectura eficient a les institucions.

• En la teva trajectòria com a alcalde i més tard com a Conseller de la Generalitat et vas implicar qüestions arxivístiques? 

Si, en diferents àmbits, amb transferències ordenades a l’Arxiu Nacional de Catalunya i rescatant de l’oblit fons arxivístics abandonats en golfes i magatzems impropis.

• Què creus que pot aportar la teva condició de director a l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural a la documentació custodiada en arxius?

Una mirada atenta i oberta. Una interrogació constant. L’intent d’una exploració i explotació intel·ligent. L’impuls de sistemes de catalogació integrats sobretot de fonts disperses malgrat tenir una mateixa procedència. Passa sovint, per exemple, amb fons fotogràfics.

• La documentació que genera l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural constitueix un testimoni, una evidència de les activitats que es realitzen. En aquest sentit, i davant l’elevada producció de documents i dades, es fa del tot necessari gestionar-la correctament (és a dir, es fa necessària una bona gestió documental). La institució n’és conscient? En té cura? Hi ha algun professional arxiver que se’n cuidi?

Som massa petits per tenir un arxiver. Haurem d’acabar tenint-ne un. En som conscients i en tenim cura, però el nostre recorregut de millora és immens. 

• Amb relació a la professió d’arxiver, quina creus que és la tasca que realitzen actualment els arxivers-gestors de documentació? Creus que ha anat canviant la professió als darrers temps? Quina creus que és la percepció que la gent té del col·lectiu?

Ha canviat molt i en la bona direcció. Avui els arxivers són els principals prescriptors del sentit i la funció de la professió. Van per davant de la societat.

• Els arxius gestionen documents en diversos suports: des del pergamí als suports digitals, passant pel paper, suports plàstics (audiovisuals, sonors), vidre (primera fotografia) … La gestió dels documents electrònics suposa un gran repte en el món dels arxius (i de les organitzacions en general). Quin creus que ha de ser el paper dels arxius en l’entorn electrònic i de dades cap al que avancem?

Els arxius han de garantir, des d’una perspectiva nova, que amb els nous suports no perdérem qualitat i traçabilitat de la informació. L’exemple dels correus electrònics és molt evident; s’ha de saber quins correus tenen valor administratiu i per què.

• El 2007 vas lliurar el teu fons documental personal a l’Arxiu Municipal de Girona. Et va costar desprendre-te’n? Quina va ser la teva motivació en fer-ho?

No em va costar gens. En realitat aquest fons és un “work in progress”. M’hi va ajudar i podríem dir que amb naturalitat m’hi va empènyer en Joan Boadas.

• En la teva dilatada trajectòria dedicada a la investigació i a la política està clar que has tingut molta relació amb el món dels arxius i dels seus professionals, en podries explicar alguna anècdota relacionada?

Sempre recordaré els nostres peregrinatges per arxius municipals i parroquials. El contrast entre els diferents arxius visitats. Els arxius senyorejats per coloms i gavines, sotmesos a les inclemències del temps, a les humitats i els degoters. Els arxius sense vidres. Ho recordaré com un temps feliçment superat.

• Molts recordem la teva presència al Congrés d’Arxivística de l’any 2005 a Terrassa, quan eres Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, més enllà d’aquella participació institucional, quina ha estat la teva relació amb l’Associació d’Arxivers-Gestors de documents de Catalunya?

De seguiment de les seves activitats, de coneixement dels seus orígens i la seva evolució, de coneixement de les seves publicacions.

Moltes gràcies per la teva atenció!