Crònica del curs 4/2019 Drets Humans i Arxius

16 Març, 2019 - Oriol Escuté i Zamora. Auxiliar d’arxiu a l’Arxiu Central de Seguretat i Prevenció de l’Ajuntament de Barcelona

El 12 de març es va celebrar el curs Drets Humans i Arxius. David Bondia, Doctor en Dret i professor titular de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals a la Universitat de Barcelona, i Núria Carreras, arxivera dels arxius judicials de Barcelona comarques del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i Presidenta de l’Associació Arxivers sense Fronteres (AsF), van explicar i posar en coneixement, la tasca de les associacions en la defensa dels drets humans i el paper que desenvolupen els arxius en aquest àmbit

En una primera part del curs, David Bondia va centrar la seva exposició en la importància de contextualitzar i interpretar el sentit i l’evolució dels drets humans al llarg de la història. Va desglossar en aquest sentit, les diferents etapes que han anat tenint els drets humans des de finals del segle XVIII fins als nostres dies, on cal destacar un període inicial de positivació i generalització de pocs drets fonamentals per a cada cop més gent, i un període posterior d’internacionalització o globalització en la fiscalització als estats pel que fa al respecte dels drets humans i la especificació o protecció especial dels drets dels col·lectius en situació de vulnerabilitat.

A continuació, el ponent va exposar l’etapa en la qual estaríem entrant i on els drets humans afronten els reptes del segle XXI. En aquesta nova etapa, estan sorgint els anomenats drets emergents, com per exemple el dret a veure aigua potable, o el reconeixement d’una nova concepció dimensional dels drets humans. Aquesta nova etapa, que va descriure d’interacció, resulta més evident quan el principi de la dignitat humana va minant a poc a poc el principi de sobirania dels estats on el concepte de la jurisdicció universal va guanyant terreny. A més, la consciència de que els drets han d’anar acompanyats de deures o titulars de responsabilitats, exigeix que els actors implicats estiguin més fiscalitzats alhora de retre comptes amb l’aplicació i el respecte dels drets humans.

Un apunt interessant que es va explicar relacionat amb el nou paradigma dels drets a casa nostra és l’elaboració de debats i propostes de govern obert en plataformes de participació ciutadana com Decidim.Barcelona[1]o Participa.Gencat[2]que al seu parer, demanden la intervenció dels arxivers com a garants del retiment de comptes i de responsables de preservar els treballs o textos previs a la presentació de les conclusions finals d’aquests processos participatius amb l’objectiu de garantir que l’acció de l’administració respongui a la realitat i les demandes ciutadanes.

En la segona part del curs, la Núria Carreras va presentar Arxivers sense Fronteres (AsF)[3], que és una organització no governamental sense ànim de lucre formada per arxivers voluntaris que col·laboren en el desenvolupament de projectes de cooperació en l’àmbit de l’arxivística i el patrimoni documental. En aquest sentit l’exposició es va centrar en destacar el paper importantíssim que tenen associacions com la AsF i d’altres arreu del món, en l’impuls i la cooperació en la conservació d’aquells fons documentals que es troben en perill de desaparició per a què puguin ser posats a disposició de la societat i garantir l’aplicació de drets derivats del tractament d’aquesta documentació, com ho poden ser el dret a la reparació jurídica, social i emocional de col·lectius afectats, la memòria històrica de minories o el retiment de comptes de responsables de la vulneració de drets fonamentals.

Tot seguit, la ponent va descriure els projectes pràctics on l’AsF ha treballat o hi està treballant i que posaren de manifest l’immens treball que fan els arxivers voluntaris arreu del món. Hi destacaren per exemple la intervenció en el tractament del Archivo Histórico de la Policia Nacional de Guatemala, la organització de la documentació de la diàspora catalana com l’Arxiu de la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya a l’Havana, o la formació del personal de l’Arxiu Nacional de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD) al camp de refugiats del Tindouf a Algèria.

En definitiva, es va demostrar que la professió d’arxivers, pot i ha d’aspirar a implicar-se en un sector on la seva metodologia, experiència i compromís social, la posiciona com una gran aliada dels drets humans.

 

[1]https://www.decidim.barcelona/

[2]https://participa.gencat.cat/?locale=ca

[3]http://www.arxivers.org/home/ca-ES

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *