Editorial 164 – Reiniciem el sistema. Però fem-ho ja.

Aquest 2022 està marcat al calendari, no sols pel que esperem que sigui la normalització de la COVID-19 i el retorn a la normalitat, sinó també pel que ha de significar per a la nostra professió. El tenim en vermell en el calendari arxivístic. Aquest ha de ser l’any del reinici del sistema. Un any en el qual s’ha d’aprovar el Pla d’Arxius. Un any d’impuls d’una nova llei que ens permeti posar els fonaments legals a la veu de la professió expressada en el pla. Un any en què el sistema d’arxius s’ha de començar a reconstruir i  transformar fins a esdevenir un autèntic baluard, garantia de memòria, accessibilitat i transparència democràtica. Un any en el qual els i les arxiveres ens hem de posicionar en llocs clau, en posicions on cal ser i on legalment hem de ser. Cadascú al seu nivell, però sobretot en altes esferes de decisió. I, finalment, un any també per consolidar el projecte que ens ha de portar a la major finestra internacional possible, el Congrés d’ICA, amb la musculatura i l’engranatge vital d’una estructura d’estat. En definitiva, un any en què cal que reiniciem el sistema i en el qual  no podem perdre temps. 

No complim el pla. Ens cal compromís. 

El dia 10 de desembre es va reunir el Consell Nacional d’Arxius i Gestió Documental (CNAGD) amb el pla d’arxius com a punt de l’ordre del dia Aquest pas era important, ja que no hi havia una reunió del CNAGD des del desembre 2018, a l’inici del Pla d’Arxius, 3 anys i una pandèmia abans. En aquest punt és important evidenciar el retard considerable que ja porta el pla i que ni motius polítics ni motius socials han d’emmascarar. Doncs amb aquesta important reunió s’iniciaven els darrers passos per a l’aprovació del pla. El calendari anunciat en el CNAGD era cristal·lí: al gener es convocaven les darreres taules de contrast i la consulta ciutadana. Amb un possible  escenari favorable d’una nova convocatòria de la CNAGD pel mes de febrer, per a la presentació final del Pla d’Arxius, pas previ necessari a la seva aprovació pel govern.  L’AAC sempre és transparent en les seves reunions i opinions, i ho serem també ara. Vam marxar contents de vacances de Nadal amb el qual enteníem un compromís proper i realista. Ha resultat, però, una previsió enganyosa. Un mes sense notícies és molt de temps en el context del Pla. Aprofundeix en el cansament de la professió i del pla, que s’està ferint a poc a poc, a l’hora que envelleix. La societat actual, sempre en moviment, no suporta plans immòbils. La pandèmia ens ha demostrat que el que avui és una realitat, demà n’és una altra totalment diferent. Per sort, la visió, professionalitat i qualitat del col·lectiu va erigir un pla que encara avui dia té validesa conceptual. Així i tot compte, cal actuar ja. Per responsabilitat, no hi ha més excuses. Per respecte, no hi ha més demores. Per voluntat, si aquesta existeix, cal demostrar-ho amb fets. L’AAC, que tant va posar-se al costat del Pla, el defensarà si així ho sent el col·lectiu. Seguirem amatents. Reiniciem el sistema i fem-ho començant per la veu del col·lectiu: el seu Pla.

Nous temps, nova llei

No oblidem tampoc avui el que sempre hem reivindicat. Un nou pla requereix el suport de la llei. Reformada o plenament nova, la llei d’arxius no és ja una interlocutora vàlida pels reptes que se’ns presenten. Ha aguantat amb fermesa més de 20 anys. Va ser pionera i únic referent nacional en moltes matèries que ara tenen normativa pròpia, però la velocitat vertiginosa de la governança de les dades i dels nous conceptes de control i accés social a la informació, sobrepassen una llei que, com s’ha vist en les taules del pla de fa 3 anys, ja no engloba totes les casuístiques necessàries. Tampoc organitzativament. La realitat i la pràctica diària sobrepassen una llei que encasella i limita de manera estructural els arxius. Aquest fet es fa més evident en entorns propers a la ciutadania, com els arxius municipals, que han sabut, com acostuma a ser habitual, captar el canvi molt abans que l’estructura capdavantera del sistema. Reiniciem el sistema, també impulsant la revisió de la llei.

Arxiu Històric de Girona o quan la política passa per sobre de l’interès social

El dia 27 de desembre de 2021, emetíem un comunicat oficial sobre el futur de l’Arxiu Històric de Girona (AHG), després que el divendres 17 de desembre la junta de govern de l’Ajuntament de Girona iniciés el procediment per anul·lar la permuta acordada amb l’Estat el 2009. Ho fèiem convençuts que 12 anys d’espera no són de cap manera acceptables. Un nou exemple de què la política passa per sobre de l’interès social, ja que l’autèntic perjudicat d’aquesta situació és la ciutadania. Una ciutadania a qui no es permet accedir a la informació amb les condicions mínimes requerides i a qui durant 12 anys s’ha dificultat el dret d’accés a la memòria, al coneixement, a la democràcia. 12 anys i una desavinença política, no és una excusa. Amb tot, donem les gràcies al Subdelegat del Govern a Girona per atendre’ns i explicar-nos la situació. L’anul·lació de la permuta ha de permetre desencallar justament aquesta situació. Ens n’alegrem, però seguirem amatents perquè, tal com se’ns va dir, aquest 2022 aquesta situació quedi realment resolta. Situacions com aquestes, un arxiu en mans d’interessos de tres institucions que no es posen d’acord, són preocupants i amb la futura llei d’arxius s’haurien d’aclarir. L’AHG ha de ser una prioritat per resoldre i un exemple per no repetir. Reiniciem, també en aquest sentit, el sistema.

GAIP. Una oportunitat, molts silencis.

El dia 23 de desembre apareixia als mitjans de comunicació una notícia en la qual s’indicava que s’havia arribat a un acord polític per a la renovació de càrrecs que ja estaven caducats de diferents organismes estatutaris. Entre aquests, els de la Comissió de Garanties del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP). El greuge sostingut per la manca de recursos en aquesta institució existeix ja des del seu mateix nomenament. Des de l’AAC ho hem dit per activa i per passiva. Ho hem denunciat públicament. I hem  demanat que es compleixi la llei des del 2015. Ho hem tornat a fer amb el darrer govern i així ho vam traslladar també a la Presidenta del Parlament, la M.H. Sra. Laura Borràs, i a la Consellera de Cultura, Natàlia Garriga, així com al ple del CNAGD. Volem òrgans i mecanismes de control en matèria de transparència i bon govern que compleixin els mínims exigits per la normativa. I volem que hi hagi els membres experts en arxivística i gestió de documents dins del sí de la GAIP que determina l’art. 40.3. De manera que és inqüestionable o no interpretable l’obligació que alguns dels membres hagin de disposar d’expertesa en “matèria d’arxius o gestió documental”. Aquesta situació posa la GAIP fora del compliment normatiu de la LTC (art. 40.1) i del seu propi Reglament, ja sigui pel nombre de vocals actuals (art. 8.1 del Reglament) com per la seva expertesa en gestió documental (art. 40.3 LTC i art. 8.2 del Reglament). Aquesta situació anòmala s’ha mantingut inalterable des de l’inici de la mateixa LTC i la promulgació del Reglament el 2015. No és una formalitat aquesta inclusió d’experts en gestió documental, és una  conseqüència clara de tot el sentit del redactat de la LTC, que focalitza en els sistemes de  gestió de documents una part essencial del sistema de transparència pública. És evident, per tant, que ara, amb l’acord al qual sembla s’ha arribat, és més necessari encara recordar aquesta reivindicació i que el nomenament de membres vacants en la ja de per sí migrada GAIP, es faci complint la llei. És per això que vam contactar amb tots els grups parlamentaris i els vam exposar la situació. Ho vam fer al desembre i ho vam tornar a fer al gener. En la majoria de casos hem obtingut silencis. Massa silencis. Però persistirem. Esperem que, amb aquells que vulguin parlar amb nosaltres, puguem conversar i, de nou, posar sobre la taula la nostra motivació legal. Esperem que, amb el compliment de la llei per part d’un òrgan que justament vetlla pel seu compliment, puguem també reiniciar el sistema. 

Internacionalitzem-nos 

El 2022, finalment, serà un any que, des de l’AAC, veiem des d’una òptica també internacional. Aquest serà el primer any de treball continu i intens del grup promotor i dels comitès vinculats al Congrés de l’ICA del 2025. Cal felicitar i agrair l’esforç i el treball d’aquest grup i de les dues institucions que el lideren i, en especial, dels professionals que les representen.  Ara toca dotar-los dels recursos necessaris per donar consistència i reconeixement a la seva tasca. Som coneixedors que aquesta és la intenció i esperem que, amb l’augment de pressupost de Cultura, se’n faciliti l’execució. Un treball constant i sostingut pel govern és també demostració de la necessària i fructuosa alineació d’objectius polítics i tècnics. 

En aquesta línia d’internacionalització de la professió i dels seus professionals, l’AAC pot anunciar que s’ha establert com a soci de suport del Projecte d’Interpares: Archives 4.0: Artificial Intellige of Trust in Records and Archives. Amb aquest suport, sumat a la nostra participació activa a l’ICA, es vol també acostar projectes internacionals de primer nivell a tot el col·lectiu associat, alhora que fer-los partícips d’aquest. Molt contents d’aquest acord i convençuts que aquesta serà una peça més de l’engranatge per ajudar a construir un sistema polièdric de coneixement arxivístic.

No volem acabar sense informar-vos que estem ja treballant en la Jornada d’Estudi i Debat. Ens fa especial il·lusió anunciar-la, sobretot després d’haver hagut d’anul·lar la del 2020. Serà l’ocasió de veure’ns les cares de nou, presencialment. I com que l’ocasió s’ho mereix, estem preparant una innovadora temàtica que ens farà reflexionar sobre la professió i el nostre ser en un entorn canviant. Estigueu atentes i atents, seguirem informant.

El 2022, com heu pogut comprovar, es presenta com un any clau i motivador. Els engranatges estan preparats, els recursos estan llestos i la pandèmia sembla que ens està deixant espai. Només falta creure’ns-ho i apostar-hi. Nosaltres hi creiem, la comunitat hi creu. L’estructura d’estat ha de començar a caminar. Reiniciem el sistema. No perdem el temps. Fem-ho ja.