El Grup d’Arxivers de Lleida tanca la paradeta a Internet, però continua al carrer

El Grup d’Arxivers de Lleida va néixer allà pels 90, com un grup de suport de professionals de les comarques de Lleida que se sentien molt soles en els arxius on treballaven. Se sentien lluny dels nivells alts dels organigrames o, fins i tot, de les institucions a les quals pertanyien; lluny del col·lectiu arxiver que era abundant i creixent a terres barceloneses i fort i savi a les comarques de Girona. Aquesta solitud ens generava inseguretat en la pràctica d’un ofici en el qual la majoria eren novelles i del que sabíem quasi tota la teoria, però ens faltava la pràctica. La de ser arxiveres, ni historiadores, ni documentalistes, ni auxiliars o ajudants dels o de les cronistes tradicionals. Volíem i sabíem – potser més aviat ho intuíem- que l’arxivística tenia molt més a veure amb el servei públic, amb la preservació dels drets i deures ciutadans i amb la guarda d’una memòria que fins aquell moment havia estat maltractada per l’oblit que les transicions polítiques i socials havien imposat.

Així, primer va aparèixer la solidaritat entre nosaltres i ens va fer resilients per escometre les novetats que ja anaven apareixent. Més tard, la coneixença i la confiança va portar la col·laboració entre les professionals i, per tant, entre els arxius i si preguntem ara tant a arxiveres com a les persones usuàries dels diferents arxius de les terres de Ponent estic convençuda que respondrien que qui ha guanyat ha estat el servei públic, perquè els dubtes expressats en un lloc s’han resolt en un altre només amb una trucada de telèfon o un correu i d’aquesta manera donar una contesta ajustada a aquella qüestió documental que qualsevol ens pot plantejar.

D’aquesta forma vam connectar molts dels arxius, principalment de la ciutat de Lleida, quan la connectivitat no només no existia, vam treballar en xarxa quan aquest concepte provocava desconfiança en les nostres institucions. Va ser aquesta desconfiança entre institucions, administracions… la que va impedir obtenir millors resultats i tirar endavant projectes comuns transversals dels quals haguessin sortit beneficiats tant les organitzacions com els ciutadans. 

Malgrat aquesta falta d’entesa d’allò que preteníem pels que ens havien de donar suport, el progrés en les tecnologies de la informació i la comunicació ens va obrir la possibilitat de tirar endavant algunes de les que fins aquell moment no eren més que projectes sense concretar:

– Donar a conèixer a tothom les diferents classes d’arxius que hi havia a terres de Lleida, com es podia contactar i què es podia trobar grosso modo.

– Obrir una finestra a la difusió de les activitats, documentació i projectes que es duien a terme a cada un dels arxius.

– Posar a disposició dels arxivers i arxiveres de Ponent un lloc per publicacions professionals que ajudessin a donar a conèixer la feina que fem i l’arxivística en general.

En aquell moment que tots els arxius obrissin perfils a les xarxes socials (Facebook i Twitter) semblava una bajanada. Amb la feina que hi ha en un arxiu qui es posaria a obrir un blog i establir estratègies de difusió a través de les xarxes? Era el moment de tirar endavant un projecte conjunt que no depenia de les nostres institucions, sinó de nosaltres. Les eines eren gratuïtes i es va crear un grup per tirar endavant el treball voluntari.

L’11 de març de 2009 iniciàvem la nostra singladura per l’espai d’Internet amb un blog Grup d’Arxivers de Lleida https://gruparxiverslleida.wordpress.com. No era qüestió de complicar-se amb el nom, volíem que ens coneguessin i era millor fer-ho senzill i atraient, això ho vam aconseguir amb el logo, que ha estat distintiu no només del bloc sinó també dels nostres perfils a xarxes. 

En aquests 14 anys, els blogs/web als arxius s’han anat imposant, primer de forma molt simple i ara amb pàgines que ofereixen moltes funcionalitats que afavoreixen la consulta de qualsevol ciutadà, tant de la informació de contacte com de documents o informació concreta que necessiti. Ara és difícil trobar un arxiu de qualsevol mena (comarcal, local, institucional, religiós, de col·legi professionals, associació,…) que no tingui perfil a les xarxes socials, a les més antigues -Facebook i Twitter- a Instagram, YouTube… i fins i tot ja n’hi ha que s’atreveixen amb TikTok. Totes aquestes eines s’han incorporat al dia a dia de la nostra feina perquè ens ajuden a tenir les portes i les finestres obertes a tothom.

És per això que vàrem decidir tancar el blog i els nostres “antiquíssims” perfils a les xarxes socials perquè ja no és necessari que fem d’aparador, de pregoners, perquè ja tots els nostres serveis estan en aquesta plaça pública que és Internet.

Però el Grup d’Arxivers de Lleida no ha desaparegut, potser els entrebancs ens ha reduït el territori o els participants -sempre ha estat voluntari ser-hi-, però continuem treballant la col·laboració i la connectivitat dels nostres arxius. Ara ho hem fet des d’un projecte amb el qual hem col·laborat i que han organitzat des de l’Ateneu Popular de Ponent i el Centre d’Estudis Comarcals del Segrià amb la col·laboració del Vicerectorat de Cultura i Extensió Universitària de la Universitat de Lleida: Club de Lectura de Documents. Hem participat set arxius dels nou que hi ha a Lleida ciutat: Arxiu Municipal de Lleida, Arxiu de la Diputació, Arxiu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Arxiu històric de Lleida, Arxiu Diocesà de Lleida, Arxiu Capitular de Lleida i Arxiu de la Universitat de Lleida. El tema comú d’aquesta edició ha estat la Mort. S’ha treballat en cada un dels arxius una sessió amb un document dels seus fons, de tipologies i cronologies diferents, que ha permès en cada cas comentar i extraure: esdeveniments, personatges, llocs, usos, costums en relació amb aquest tema i la ciutat. Hem aprofitat els documents com excusa per posar en comú el coneixement dels participants i allò que ens han suggerit els documents. L’objectiu ha estat i és conèixer millor la ciutat i la seva història i per a nosaltres l’objectiu és posar els arxius en el camí dels nostres ciutadans, convidar-los a conèixer-nos.