El paper de la dona en la salvaguarda del patrimoni cultural

L’interès a organitzar aquesta jornada era el de ser un punt de trobada de totes les persones interessades a conèixer i fer visible el paper de la dona en la salvaguarda del patrimoni cultural i fent especial esment a les donacions. Les dones, les grans desconegudes en el paper de donants de patrimoni cultural.  Voleu saber més? Continueu llegint. 

El dia 20 d’abril es va celebrar la 9a. Jornada de Museus, Gestió documental i Arxiu, que organitza el Museu Marítim de Barcelona amb la col·laboració de l’Associació de Professionals de l’Arxivística i la Gestió de Documents de Catalunya i l’Associació de Professionals de la Museologia de Catalunya amb la intenció de continuar amb la idea iniciada en la 8a. Jornada en la qual es debatia sobre el paper de les dones en els arxius dels museus. Més de 134 assistents amb un tema tan concret i específic com aquest ens demostra l’interès que desperta la vinculació femenina en el patrimoni cultural. 

En aquesta novena edició virtual es va optar pel tema del paper de les dones en la preservació del patrimoni cultural enfocant-lo en concret en les donacions com a mètode de continuïtat, com a sistema de preservar la memòria. L’ingrés de fons culturals vinculats amb la dona en centres patrimonials perquè aquests en tinguin cura, en facin el tractament tècnic necessari i en puguin fer difusió a la societat. 

La primera ponència fou de la Maria Eugenia Mena, directora Regional de Coquimbo (s) del Servicio Nacional del Patrimoni Cultural, en la que ens explica la creació del Archivo de Mujeres y Género el 2010 com a iniciativa del Archivo Nacional de Xile i de les diferents campanyes que fan de motor en la cerca de fons de dones.  Aquestes campanyes són de conscienciació, de sensibilització de la societat i de participació a Xile de les dones en l’espai públic i privat així com una manera per anar descobrint els documents generats per dones.  La primera campanya fou el 2011, però se’n van derivar dues més fruit de la inicial els anys 2017 i 2018. 

Aquest activisme que actua com a descobridor de molts fons documentals de moviments socials feministes i que ens ofereix la seva riquesa documental, també comporta un acompanyament a les organitzacions i famílies durant tot el procés de la donació.  En aquests moments ja en són 22 els fons documentals que l’Archivo de Mujeres de l’Archivo Nacional de Chile custodia, dels quals el 90% són donacions i un 10% en són de compra. 

La segona ponència fou impartida per Anna Gironella, arxivera a l’Arxiu Municipal de Girona. Ens va fer una panoràmica de les donacions de fons documentals de dones tant des del punt de vista de productores com de donadores com de curadores fent especial esment que la major part d’aquestes donacions han estat a partir de l’any 2000.

Vam poder gaudir de l’explicació dels tipus de documents que es troben en aquestes donacions i aportant la dada que els fons produïts per dones són un 8% del total dels fons i que les donacions fetes per dones són el 25% del total dels fons donats a l’Arxiu Municipal de Girona i del CDRI.  I per acabar va reivindicar que cal buscar noves maneres de fer aflorar, de fer parlar i fer noves mirades a les dones en els documents per visibilitzar-les. 

Va continuar la 9a. edició de la Jornada amb l’experiència del Museu Marítim  de Barcelona, explicada per la Fina Solà, arxivera de l’MMB. Va explicar que la donació ha estat un sistema molt emprat en els mètodes d’ingrés del patrimoni museístic, arxivístic i bibliogràfic al museu i es reflecteix en els expedients que documenten aquests ingressos, expedients custodiats a l’Arxiu General del Museu Marítim de Barcelona. Les dades sobre donacions fetes per dones al llarg del segle XX (1929-1999) són representatives del paper de la dona en la salvaguarda del patrimoni cultural si tenim en compte que el món marítim ha estat tradicionalment un món masculí i, tot i això, hem identificat que un 13,55% del total són donacions fetes per dones, moltes d’elles en qualitat de vídua. Però hi ha un canvi a partir del nou mil·lenni (del 2000 al 2023) en què les dades evolucionen i ja podem parlar d’un 21% del total de donacions. Dones que donen.

La jornada va continuar amb la intervenció de la Laura Irigoyen, tècnica d’arxiu del Museo Histórico Nacional de Uruguay. Ens va explicar la importància de la relació documental entre els diferents directors i les donants de patrimoni cultural en la creació de la col·lecció del museu. Va remarcar la importància de les memòries de la institució per a obtenir informació sobre el paper de les dones en les donacions i com oscil·len les dades extretes sobre donacions en femení, com és el cas que l’any 1915 que hi ha un 35% de donacions per part de dones mentre que l’any 1925 no arriba a l’1%. 

La sessió va continuar amb la intervenció de Maria José Badenas, cap d’Arxiu del Museo Nacional de Cerámica. Va explicar com es va anar configurant aquest museu amb la donació de la col·lecció inicial l’any 1947 de Manuel González, i com aquest fa un agraïment especial a la seva esposa per la col·laboració en la cura de la col·lecció. El paper d’ella queda invisible.  En les col·leccions del museu han identificat 314 ingressos de dones en el paper de donadores, en el paper de productores i de donadores-productores com a guardianes de la seva memòria. 

Cristina Bausero, directora del Museo Juan Manuel Blanes, inicia la seva intervenció esmentant que la línia d’acció, des que ella és a la direcció del museu, és la d’integrar a les dones artistes a la quotidianitat del museu. Introdueix en el guió museogràfic a les dones.  Una dada molt interessant és que en la col·lecció del museu hi ha un 7% d’obres de dones artistes, però el 80% de les obres tenen representació femenina. 

Ens explica la donació del fons de l’artista Maria Freire, per part de la seva família. Va ser el primer fons d’una dona que va ingressar. S’ha identificat que el seu arxiu consta de 5124 documents. I afegeix que com a novetat es va nomenar amb el seu nom la sala que s’exposa la seva obra, que fins al moment no hi havia en tot el museu cap sala amb nom de dona. 

I continuà la jornada amb en Pedro Larregle, arxiver de la Fundació Joan Miró. Va començar la seva intervenció amb els projectes de les fundacions. Aquests projectes ho van fer conjuntament en Joan Miró i la seva esposa, Pilar Juncosa. Fins i tot la Fundació Miró Mallorca, inclou el nom de Joan Miró i Pilar Juncosa. La Pilar Juncosa va ser membre del patronat des de l’inici i va formar part de tots els acords que es van fer amb l’Ajuntament de Barcelona.  

I per finalitzar el torn d’experiències, Gabriela Lozano, arxivera, és qui ha estat executant un projecte d’organització dels fons de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell destacant la importància dels fons vinculats amb el món de l’esport i de la important informació que se’n pot extreure. La donació de fons personals i, per tant, la seva cura implica d’una responsabilitat i aquest rol en les famílies sol anar lligat amb les dones, com és el cas concret de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell, en què l’acord de donació del fons d’un soci per part de la seva esposa en el rol de vídua del productor.  

Totes les experiències que van anar escoltant ens van fer pensar que ens manca molt per la paritat, però que les dades parlen i es va avançant. 

La condició femenina de preservar, de conservar, de tenir cura del patrimoni cultural, del rol de donadores de fons de tercers, com a productores i com a productores-donadores va ser la clau de volta de tota la jornada. 

Ara podem dir que ja sabem una mica més de les dones en el paper de donants o productores de patrimoni cultural.