Els arxius i la conservació-restauració de document gràfic

El passat 12 d’octubre se celebrà, a la vila d’Àger, una jornada dedicada al patrimoni. En aquest cas s’ha parlat sobre els arxius i la conservació de document gràfic. L’acte s’inicià amb unes paraules de benvinguda de l’alcaldessa d’Àger Mireia Burguès i el President de la Fundació Arnau Mir de Tost, el doctor Francesc Fité.

La primera intervenció va ser la de la Carme Ramells, cap de la secció de restauració i conservació dels dibuixos i gravats del MNAC, amb la ponència: Particularitats en la conservació d’obra contemporània al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Benet Rossell un exemple paradigmàtic.

Ha explicat com el Museu ha obert una nova via expositiva centrada en l’art de les segones avantguardes que compren l’art que va dels anys 50 fins als vuitanta del segle XX, fent esment de les exposicions organitzades en aquest sentit, primer la dedicada a Tàpies (2015) i tot seguit Liberxina (1966-1971), centrada en l’art pop. Després es feu, explica, l’exposició dedicada a Aureli Muñoz, de teixits i tapissos. S’ha referit també a una exposició del fons permanent duta a terme a les Valls d’Aneu. Tot seguit, s’ha referit a exposicions de gran format dutes a terme a la sala oval del MNAC, una duta a terme per F. Sunyol, d’obres vistoses d’artistes en actiu el 2021; altra organitzada per F. Gorres sota el títol d’Areonàutica, el 2023. Després s’ha referit al llibre dedicat al Benet Rossell “Calidoscopi” on ha fet esment de l’Alex Mitrani, com a conservador i encarregat d’aquesta nova secció que incorpora l’art de les segones avantguardes a l’art  modern i contemporani. I en aquest context situa els grups d’obres llegades per la vídua del Benet, la Cristina Giorgi, seleccionades per dit conservador i la Cristina que inclouen objectes, dibuixos humorístics (ed. a la Codorniz), objectes relacionats amb el cinema i, per altra part, obres de gran format pictòriques, sobre tela o paper, on s’ha referit als problemes de conservació i també als museogràfics o expositius, abordant la problemàtica de la seva conservació. Volia acabar amb un vídeo on l’Alex Mitrani, explica l’exposició que es feu amb les obres donades esmentades que no s’ha pogut visualitzar i que es pot veure a través de la web del Museu.

La segona intervenció ha estat a càrrec de la Marta Gabernet, conservadora, restauradora d’obra d’art sobre paper, amb la ponència: El suport en la conservació-restauració del patrimoni documental a la Xarxa d’Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona.

El departament del patrimoni cultural de la Diputació de Barcelona, el constitueixen dos organismes: el XAM amb 250 arxius afiliats i l’XML amb 61 municipis afiliats i compta amb un programa d’estudis i propostes culturals.  Hi ha, per altra part, la xarxa Ares (80 municipis), constituïda per centres amb arxius amb personal als quals se’ls dóna servei tècnic (CST), i la xarxa PM amb municipis inferiors als 10.000 habitants (162 municipis) sense personal d’arxiu. Existeix per aquest servei un equip de 10 arxivers, 8 itinerants, 1 conservador de suport paper i un tècnic de comunicació  que conformen l’Equip tècnic.

Programa de manteniment (2018): ref. tècniques, petites intervencions, examen millores, valoració global. La conferenciant un cop exposat aquest servei ha ofert dos exemples d’arxius on s’ha intervingut:  Arxiu Municipal de Begues (2018) i Arxiu Municipal de Sant Esteve Sesrovires (2021-23). Per concloure l’exposició sobre el servei que dóna la Diputació de Barcelona als arxius municipals, ha assenyalat com a bàsic: treball en xarxa, treball en equip interdisciplinari, Proximitat i immediatesa, Estratègia de conservació i prevenció.

La següent conferenciant ha estat la Carme Balliu, del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, amb la ponència: Criteris d’intervenció i actuacions de conservació-restauració de document, obra sobre paper i fotografia en arxius al Centre de Restauració de béns mobles de Catalunya. En ella fa una proposta per aquesta tasca amb diferents apartats, per tal d’explicar les actuacions del seu servei. 1- Criteris per veure la intervenció, sostenibilitat i materials compatibles. 2- Procediments per actuar, qualitat, comptabilitat 3- Estudis previs on es contempla l’examen organolèptic, prevenció, conservació i etiquetatge i la documentació. 4- Innovació i recerca. 5- Transferència de coneixements. 6- Estudis de l’Estat de conservació. 7- Assessorament.

A continuació ha pres la paraula el Sr. Josep Maria Sans i Travé, exdirector del Museu Nacional de Catalunya, que ha pronunciat la seva ponència sota el títol: La missió institucional de l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Ha endegat el seu discurs, indicant com la missió de l’Arxiu Nacional de Catalunya és la d’estar al servei de l’administració, precisant que Nacional és coherent amb Nacionalitat. Tot seguit s’ha referit als precedents històrics, que cal buscar a l’antic Arxiu de la Diputació del General (1412-1714) i la seva creació a la iniciativa de Ventura Gassol (1936-1939) que el creà sota la denominació d’Arxiu històric General de Catalunya, en la formació del qual destacaren figures tan rellevants com Agustí Duran i Sanpere. Fou la fase prèvia a la seva creació definitiva l’any 1981 per iniciativa del president Jordi Pujol i el conseller de cultura Max Cahner (Decret 1010/81, 27 febrer). Fou ara que se cercà la seva seu i que en el 1979 s’ubicà a l’edifici del periòdic Solidaritat. En la seva constitució i funcionament hi ha destacat així mateix dues fases: la primera, el 19 octubre 1980 quan sorgeix el Servei d’Arxius (Decret 314/1980, 18 nvembre) i es posa en marxa la creació dels arxius comarcals. Aquesta fase es perllongà fins al 1985. Cal dir que la primera llei que regularà la seva normativa de funcionament fou la “llei del 1981”, mentre que la segona llei, serà la del 2001, vigent encara. La segona fase s’endegà el 1995. En les dites fases explica com l’arxiu va partir de zero i que es dedicà amb intensitat a aplegar diferents fons documentals, com el del PSUC, o els 150 arxius d’empreses (dels més complets d’Europa, des del s. XVIII). Entre els fons ha fet especial menció del recull que s’ha dut a terme dels arxius nobiliaris, com el del baró de l’Albi. En tot cas avui dia l’Arxiu Nacional de Catalunya, compta amb 40.000 quilòmetres lineals de documentació. En resum, recull 1350 arxius, als que cal afegir 6.700.000 fotografies. Finalment, en aquest resum dels fons ha remarcat com avui dia compta amb 11.650.000 documents digitalitzats. Part de la documentació de Salamanca que era de la Generalitat, també s’ha referit al fet que es custodia en el dit arxiu; ha explicat igualment que s’ha aconseguit que s’hagin dipositat tots els judicis sumaríssims entre 1939-1980, dins dels quals 3000 corresponents a condemnes a mort que s’executaren, com la del President Lluís Companys.

Anna Esteve, conservadora de l’Arxiu Diocesà de Lleida, ha intervingut a continuació, amb la ponència: La problemàtica dels Arxius eclesiàstics.

En la seva exposició primerament ha anunciat que parlaria dels arxius segons llurs tipologies i segons llur cronologia, advertint que cal distingir entre arxius seculars, regulars i altres tipologies. A nivell cronològic ha proposat classificar-los per èpoques: Carolíngia (s. IX-XI), Feudal (s. XII), Medieval (s. XIII-XV), moderna (s. XVI-XVII), del s. XVIII. En la seva interessant explicació s’ha referit a les tipologies de documentació i a la importància dels arxius parroquials per mostrar el millor l’atansament al poble. En aquest sentit, ha mostrat diferents exemples de la documentació parroquial. Resumint, de forma clara i entenedora ha ofert la classificació dels tipus d’arxiu i llurs fons documentals.

En Marc Escolà, secretari general de la Universitat Internacional d’Andorra, ha estat el darrer a intervenir, amb la ponència: La problemàtica dels Arxius Universitaris.

Primerament, ha assenyalat que són 7 les universitats catalanes històriques, quatre civils (Lleida, Girona, Barcelona i Vic) i tres eclesiàstiques (Tarragona, Tortosa i Solsona). Aquestes darreres fundades després del Concili de Trento (temps Felip III). En les civils exposat que cal distingir entre Universitat i Estudi General. El primer conformat pel personal, mentre que el segon es refereix al centre i en aquest sentit la seva fundació fou duta a terme a través de butlles pontifícies, creant-se pel control la figura del canceller que era qui atorgava els títols universitaris que podia ser un bisbe o una dignitat catedralícia, com el cas de Lleida on era sempre un canonge. Una altra figura rellevant era el síndic, el representant de la institució per resoldre els assumptes. Quant al tipus de documentació més destacada ha assenyalat com hi havia dos llibres com a documentació principal, el d’ingressos i el de les titulacions, a més s’ha referit al llibre de matrícula.

Per altra part, ha explicat com el 1717 Felip Vè va dissoldre les 7 universitats i en fundà una de nova Cervera (1720), restant suprimides així les universitats de Lleida, Girona, Barcelona i Vic, emperò no les eclesiàstiques que es convertiren en Seminaris o col·legis, així en el cas de Tortosa esdevingué un Seminari de Teologia i Humanitats. A Solsona es convertí en un Col·legi que se situà en l’antic hospital dels Llobera, mentre que Tarragona passà també a ser un Seminari, per tant, hi hagué una conversió de les antigues universitats per evitar llur supressió. Cal dir que la Universitat de Cervera va durar fins al 1836 i que en ella es concentrà tota la documentació de les universitats suprimides que després de tancar-se la documentació passà a la Universitat de Barcelona, un cop restablerta. Actualment, aquest fons és consultable a la Biblioteca del vell edifici de la UB, de la plaça de la Universitat. També s’ha referit a com una part de la documentació ha de consultar-se en el comú de les ciutats universitàries, en ser promogudes per elles, cas de Lleida que fou la Paeria qui va demanar tenir Universitat al Rei, rebent la butlla papal el 1300. Actualment, a Barcelona es conserva un terç de la documentació generada entre el 1300-1717. L’exposició l’ha conclòs referint-se a la tendència actual a digitalitzar tota la documentació, comportant el problema greu dels assalts dels hackers, com ha succeït a les universitats Pompeu i UAB. En el cas de la Universitat Internacional d’Andorra, ha manifestat per concloure que s’ha optat per tornar al paper.

El nivell dels conferenciants i la mateixa temàtica han fet que la Jornada hagi estat molt interessant, sobretot per oferir pautes i procediments per actuar en la problemàtica de la conservació, restauració i gestió dels fons documentals, sobretot sobre paper. Una taula rodona al final ha ampliat aquests requeriments i ha permès oferir també fórmules per casos concrets de conservació de la documentació. Una Visita a l’Arxiu Històric Jaume Caresmar de la Vila d’Àger, ha donat cloenda a l’acte, on s’han visualitzat problemàtiques concretes de la labor que s’està portant a terme des de les administracions per oferir un servei de suport no solament als arxius comarcals, ans també a la resta, com en el cas de què ens ocupa.