European Blockchain Convention. Estat de la qüestió i perspectives

El passat dia 29 de novembre, la ciutat de Barcelona va acollir una de les primeres trobades en l’àmbit europeu i estatal on es va parlar sobre Blockchain i les implicacions d’aquesta en diferents àmbits.

L’organització va estructurar la jornada en diferents temes molt diferenciats on la cadena de blocs pot tenir una especial incidència o repercussió. Política, dret, banca, governança i smart-cities són els punts que van ser tractats i que estaven vinculats per un mateix leitmotiv, Blockchain.

En primer lloc, en Joey Garcia va fer una breu aproximació a la temàtica on va introduir els conceptes que posteriorment s’anirien repetint com un mantra per tots i cadascun dels ponents: transparency, security, trust. Aquest va acabar amb una idea o conclusió que podríem remarcar per la seva importància: La tecnologia ofereix el potencial de desenvolupament però són les persones qui realment canvien les coses. El va seguir Cătălin Sorin Ivan, membre del Parlament Europeu i un dels pocs que utilitza la tecnologia Blockchain aplicada a l’activitat política. Va parlar del cas del partit ADN a Romania, una organització de recent creació que utilitza la Blockchain per fomentar la transparència, la participació en la presa de decisions a temps real mitjançant una aplicació mòbil.

«Reinventing Democracy – Can Blockchain Unveil a New Type of Democracy?» era el títol de la primera taula rodona i anava molt relacionada amb l’esfera política, la democràcia i l’ètica. Originàriament, la cadena de blocs es va vincular al concepte «ciberactivisme» però els integrants de la taula van valorar positivament l’encaix d’aquesta en el context actual on es produeix la convivència de sistemes purament descentralitzats i estructures més jerarquitzades, orientades al món empresarial. La conclusió principal d’aquesta taula es relaciona amb la intervenció de l’europarlamentari Cătălin: La democràcia és assetjada per molts fronts i hem de veure com utilitzar la tecnologia per revertir aquesta situació. Un altre cop es repeteix el concepte «Trust».

Si parlem de confiança, acabem enllaçant amb la segona taula rodona, «Mapping the Global Landscape of Distributed Ledger Tecnologies» moderada per un eloqüent Flavio Soares on es van evidenciar les mancances legislatives que hi ha actualment respecte a la cadena de blocs. La dificultat resideix en crear normes sobre una tecnologia que no disposa d’una ubicació física estable. Va estar molt relacionada amb el desenvolupament de projectes i d’activitats econòmiques i l’afecció del buit legal com un factor de risc a escala global per encetar-los.

La paraula «Trust» va esdevenir una constant i es va fer omnipresent a la tercera taula rodona on el protagonista va ser el sector bancari. «Going Cashless: Central Banks and Digital Currencies» era el títol i van participar-hi representants dels bancs centrals de Suïssa, Anglaterra, Lituània i Espanya. L’essència d’aquesta taula va en consonància amb el món dels arxius, els bancs estan intentant aplicar la tecnologia a les seves necessitats. Com que no poden integrar-ho i adaptar-ho per la naturalesa descentralitzada d’aquesta, agafen aquelles parts que troben útils i aprofiten el potencial i les solucions que els ofereix la cadena de blocs per redissenyar les seves polítiques internes i millorar els seus procediments.

Sota el paraigua del desplegament de serveis a les persones no podien deixar escapar l’oportunitat de parlar del concepte Smart Cities. Potser un dels punts més interessants on es va parlar de la integració en el sector públic. Lewis Freibergi en Stephan Junestrand, van executar una anàlisi de la situació actual de les administracions en l’àmbit europeu i van evidenciar la falta de maduresa en el desenvolupament de projectes que utilitzin dades massives recopilades en l’entorn urbà. Veien la cadena de blocs com una oportunitat per proveir de fiabilitat i confiança a les dades i també, com una possibilitat de modificar les regles de joc, una aposta directa per la privacitat, la sostenibilitat i el foment de la interoperabilitat entre ciutats i administracions, per tal que els diferents actors no esdevinguin elements aïllats els uns dels altres.

Sobre interoperabilitat anava la següent taula rodona. Actualment, no existeix connexió entre Smart Cities, cadascuna desenvolupa projectes de forma individual, com polis aïllades. Una de les propostes d’aquesta taula és l’ús deframeworkscomuns com Hyperledgerper fomentar la interoperabilitat però resulta complex en l’estat de maduresa actual de les Ciutats inteligents i de la Blockchain. Una lúcida i contundent Marta Pierkarska, directora de l’ecosistema Hyperledger va conceptualitzar de forma clara i concisa què era una cadena de blocs, per a què servia i les dificultats inherents a «codificar» la normativa per poder ser interpretada per la tecnologia.

Sobre l’aplicació actual de la Blockchain, els ponents de la penúltima taula rodona coincidien en que encara no ni hi ha un impacte real, ni està sent una tecnologia «disruptiva». El que s’evidencia són les expectatives desmesurades sobre el tema. D’aquí cinc anys el hype hauria d’anar-se estabilitzant i, d’acord amb les prediccions dels ponents de l’última taula «Blockchain 2023: Five Years from Now», s’han de concretar més projectes suportats tecnològicament per la cadena de blocs. Respecte al sector públic, en Lory Kehoe, va preveure que el seu ús estaria vinculat a fomentar la transparència, l’auditoria de l’activitat governamental i la integritat de la documentació. Va introduir, també de forma clara i concisa, uns punts que servirien com a colofó per concloure aquesta crònica de la jornada: Existeix una voluntat comuna per obtenir confiança i transparència en les organitzacions, es requereix la definició de polítiques i frameworks per desenvolupar aplicacions reals, cal també identificar els possibles casos d’aplicació de la Blockchain i, sobretot, explicar i fer comprensible la cadena de blocs a les persones.