Guia per a la descripció de documents fotogràfics i audiovisuals

La Guia per a la descripció de documents fotogràfics i audiovisuals, creada per l’equip del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI), té l’objectiu d’assentar unes normes i procediments metodològics per a la descripció d’aquests tipus de documents. Es tracta bàsicament d’un text normatiu que ha d’omplir un buit existent en la descripció de la imatge, tant en l’àmbit nacional com internacional i que es pot considerar un pas definitiu en la normalització del sector. Aquest treball incideix clarament en l’àmbit dels arxius, per la seva vocació de convertir-se en instrument de referència, però cal tenir en compte que el plantejament metodològic ultrapassa la influència en el sector patrimonial per convertir-la en una publicació important per al sector de la imatge, amb especial incidència en el sector dels bancs d’imatge i de la comunicació.

L’elaboració d’una guia d’aquestes característiques ha estat possible per la llarga trajectòria del CRDI en aquests tipus de treballs, però també per la riquesa i varietat dels seus fons i col·leccions de fotografia i audiovisuals. Aquesta circumstància permet tenir una perspectiva àmplia de la cultura de la imatge i, per donar alguns exemples, permet tant el tractament d’una postal com d’un registre televisiu. La guia parteix, doncs, de l’experiència del CRDI i s’emmarca en la tradició de la institució de compartir el coneixement generat en l’àmbit de les seves funcions i contribuir a l’harmonització i homogeneïtzació de la pràctica arxivística. En aquest sentit, conté un gran nombre d’exemples pràctics que procedeixen dels fons fotogràfics i audiovisuals conservats al mateix Centre. 

Els continguts que s’exposen a la guia s’han elaborat amb la voluntat de fixar les pautes que han de regir la descripció de la imatge, sigui fotogràfica o audiovisual, atenent sobretot les qüestions més específiques. Per això, els elements seleccionats de la descripció són únicament aquells que requereixen un tractament diferenciat i no es tenen en compte altres elements que formen part de normatives nacionals i internacionals, especialment la NODAC i la ISAD(G), i que no requereixen un aprofundiment en el cas de la imatge. Pel que fa a l’estructura, la guia es desenvolupa en sis apartats per tractar els temes següents: les consideracions generals sobre la descripció de la imatge, amb especial incidència en el conjunt d’elements que formen la descripció; els elements de la descripció que requereixen un estudi més ampli i detallat i a partir dels quals es desplega una normativa, amb un capítol dedicat a l’element Títol i un altre a l’element Resum; les diferents relacions jeràrquiques que s’estableixen entre les imatges; i l’aportació d’un seguit de recursos que constitueixen una font de coneixement necessària per a la descripció. En definitiva, es despleguen tots aquells continguts que s’han considerat necessaris per a la descripció de la imatge.

En el conjunt de la guia no es diferencia la fotografia dels documents audiovisuals si no és necessari. Quan és el cas, s’indica de manera explícita en el títol de l’apartat corresponent, excepte si aquest ja és prou entenedor en aquest sentit i, per tant, no cal un terme diferenciador. Per exemple, indiquem de manera explícita en l’apartat 5.3 que tractem les composicions fotogràfiques o en l’apartat 5.5 que la descripció detallada es refereix a documents audiovisuals. En canvi, no hi ha indicacions específiques en l’apartat 3.8 del títol referent a la postal, que només pot tractar sobre fotografia, o no n’hi ha tampoc en l’apartat 3.6 sobre espots publicitaris, que només pot referir-se a documents audiovisuals. En qualsevol cas, la voluntat és tractar la descripció dels documents en imatge, sempre que sigui possible, de manera conjunta. 

El tractament diferenciat i exhaustiu dels elements Títol i Resum respon principalment a la necessitat de donar-los un tractament específic i detallat per la seva importància i per l’àmplia casuística que presenten. Per això, s’ha fet una anàlisi exhaustiva de les necessitats descriptives d’aquests elements per les següents categories: Patrimoni, Espais urbans, Paisatge i fenòmens naturals, Esports, Esdeveniments i notícies d’actualitat, Espots publicitaris, Retrats, Postals, Fotografia industrial, Fotografia artística, Programes televisius, Ficció cinematogràfica i televisiva i Videoclips. En cada cas s’estableix una norma general a partir de la qual es van tractant totes les excepcions en funció de la informació disponible i de la casuística que presenten les imatges. En tots els casos s’inclouen exemples que ajudin a entendre la norma i la seva aplicació. Aquest plantejament explica la seixantena de pàgines que es dediquen a aquests dos elements i que constitueixen el cos central de la guia.

A més d’aquests elements específics, es desenvolupa una normativa a propòsit de les relacions jeràrquiques que s’estableixen al voltant de les imatges. Aquestes relacions poden ser molt diverses i tenen una clara incidència en la descripció. Sovint impliquen un nivell de descripció jeràrquic superior, el de les unitats documentals compostes. Aquestes unitats compostes presenten formes molt diferents i cal identificar-les per establir unes pautes que guiïn en el procés de descripció. Ens trobem des de les unitats més convencionals, com poden ser els reportatges i els àlbums, fins a d’altres com ara desplegables i composicions emmarcades que poden presentar un format més estàndard, quan són comercials, o més singular, quan són composicions més domèstiques. En qualsevol cas, es fa necessari un tractament diferenciat i el desenvolupament d’una anàlisi i una normativa concreta.

També s’ha volgut posar èmfasi en l’ús de vocabularis skosificats en tots aquells elements de la descripció que permeten l’ús de llenguatges controlats. Així, es mostren llistats tancats a partir de terminologia abstreta del tesaurus AAT de Getty i amb l’assignació de l’URI corresponent. Aquestes llistes es desenvolupen pels elements: suport, formats fotogràfics, formats audiovisuals, procediments fotogràfics i gènere fotogràfic. A més, es donen indicacions per a l’ús dels vocabularis AAT, Wikidata i Geonames per als elements de la indexació temàtica, la indexació d’organismes i persones i la indexació de llocs. L’aportació d’aquesta informació està pensada bàsicament en l’orientació semàntica dels catàlegs que, malgrat que el seu ús no sigui d’aplicació immediata en molts entorns, es convertirà aviat en una exigència ineludible. 

Aquesta publicació és el 20è volum de la col·lecció Textos i Documents de l’Ajuntament de Girona. Es pot adquirir la versió impresa a  https://www.localbook.cat/libro/guia-per-a-la-descripcio-de-documents-fotografics-i-audiovisuals_17526 També es pot descarregar la versió digital per a eBook (formats MOBI / EPUB / AZW3) i en PDF a la pàgina web del SGDAP.