La invasió d’Ucraïna i els arxius
17 març, 2022 - Gustau Castañer, arxiver, membre de la Junta de la Secció d'Arxius i Drets Humans de l’ICA i membre de la junta d'Arxivers sense Fronteres.
En el següent article podeu trobar un recull de les darreres notícies que ens arriben sobre com es veuen afectats els arxius ucraïnesos davant el conflicte bèl·lic amb Rússia.
The Invasion of Ukraine and the archives (English version)
El dia 24 de febrer, després de mesos de creixent tensió, les forces militars de la Federació Russa van envair Ucraïna. El President Putin va parlar d’una “operació militar especial” amb el propòsit de “desarmar i desnazificar” Ucraïna. En el moment d’escriure aquestes línies, 20 dies més tard, els plans per una ràpida victòria russa han estat trastocats per una ferotge resistència ucraïnesa que ha desfermat tàctiques cada cop mes cruentes per part de l’exèrcit rus. La població civil és un objectiu més en aquesta guerra i els arxius no són una excepció en aquest conflicte.
A continuació trobareu un recull de notícies de manera cronològica per tal de que pugueu seguir la situació, tasca no sempre fàcil en un conflicte bèl·lic.
La millor cobertura en català dels aspectes militars del conflicte la trobareu en el compte de Twitter de Pol Molas, de la Societat d’Estudis Militars (https://www.estudismilitars.cat/ )
@PolMolas_SEM
27 de febrer
Destrucció de l’arxiu de Txerníhiv (veure article del Washington Post del 14 de marc per detalls)
Aquí, Gregory Aimaro-Parmut, de la Universitat d’Indiana ens parla sobre les seves experiències fent recerca a aquest arxiu:
6 de març
The Scotsman
Sense paraules: protegint biblioteques i arxius a Ucraïna
Nick Poole @NickPoole1, Chief Executive of the Chartered Institute of Library and Information Professionals:
“Pot semblar estrany parlar sobre biblioteques, arxius i bases de dades en mig d’una guerra. Però hem vist prou conflicte arreu del món per saber que el primer recurs dels tirans és sovint bombardejar els arxius i les biblioteques. Pertorbes i desestabilitzes a la gent pertorbant el seu sentit de la identitat – el seu llenguatge, la seva literatura, la seva cultura…
Quan arriba el moment de recuperar-se i reconstruir, la gent freqüentment fa servir la biblioteca com a lloc de confiança, pau i fins hi tot reconciliació. El procés de recuperació postconflicte depèn de la restauració de sistemes bàsics -naixements, matrimonis, morts, comptes bancaris- que depenen ells mateixos completament de la integritat dels documents públics.”
7 de març
Manifest d’ASF Internacional
“Davant l’escalada de violència provocada per l’agressió armada contra Ucraïna, Arxivers sense Fronteres Internacional expressa la seva solidaritat amb el poble ucraïnès i, en particular, amb bels professionals responsables de la gestió de la informació I els arxius, així com la seva profunda preocupació pel destí dels arxius, tant públics com privats, ara amenaçats de destrucció.
La conservació i utilització del patrimoni documental que guarden els arxius d’un país garanteix el respecte dels drets ciutadans, el control de l’administració i el suport a la investigació. Els arxius són també la base del desenvolupament econòmic, social, científic i tecnològic i de la promoció de la cultura, la reconstrucció de la memòria i la identitat nacional. En darrer terme, són una eina essencial per a la protecció dels drets humans individuals i col·lectius i per a recolzar la lluita contra la violació d’aquests drets. Per aquestes raons, els repositoris documentals representen un objectiu privilegiat en el context d’aquest conflicte armat.
AsF Internacional, junt amb els seus socis internacionals, seguirà de prop la situació i oferirà suport professional i tècnic segons ho permeti la situació”
9 de març
The Guardian
“Els Ucrainesos en una cursa per salvar el patrimoni cultural
Molts creuen que la destrucció de béns culturals és part de l’estratègia del Kremlin per “esborrar” Ucraïna com a estat sobirà independent”
https://www.theguardian.com/world/2022/mar/09/ukrainians-in-race-to-save-a-nations-cultural-heritage
L’article menciona la iniciativa SUCHO (Saving Ukrainian Cultural Heritage Online – Salvant el patrimoni Cultural Ucraïnès Online): https://www.sucho.org. Es presenten com un grup de professionals del patrimoni cultural -bibliotecaris, arxivers , investigadors, programadors – treballant plegats per identificar i arxivar “sites” en risc, contingut digital, i dades d’institucions de patrimoni cultural Ucraïnès mentre el país és sota atac”
Aquí podeu trobar una entrevista a Quinn Dombrowski, de la Universitat de Stanford, on parla sobre aquest projecte: https://www.marketplace.org/shows/marketplace-tech/digital-archivists-race-to-preserve-ukrainian-heritage/
10 de març
Resolució ICA
“Reunió del CE del 10 de març de 2022.
Resolució de suport a Ucraïna:
- El Consell Internacional d’Arxius (ICA), mitjançant una votació per majoria dels membres del seu Consell Executiu,
- considerant l’agressió armada perpetrada pel Govern de la Federació de Rússia, amb el recolzament de la República de Bielorrússia, contra Ucraïna, la seva població tan civil com militar, el seu Govern, les seves ciutats i infraestructures i el seu patrimoni cultural i documental irreemplaçable,
- en suport al poble d’Ucraïna, al seu Govern elegit legítimament i democràticament, i a les comunitats i institucions professionals involucrades en la gestió de la informació, els documents i els arxius, els quals ara es troben amenaçats de destrucció,
- fidel als principis i als valors proclamats per l’ICA a favor de l’Estat de dret, de la preservació del patrimoni arxivístic mundial i de la protecció de totes les persones dedicades a la conservació d’un patrimoni documental irreemplaçable,
Resol suspendre les seves relacions amb les quatre institucions públiques russes i bielorusses que actualment són membres de l’ICA:
Per la Federació de Rússia:
- L’Agència Federal Russa d’Arxius
- El Comitè d’Arxius del Govern de la República d’Ucraïna
- El Comitè Estatal d’Arxius de la República de Tartaristán
Per la República de Bielorússia:
- El Departament de Gestió Arxivística i documental del Ministeri de Justícia de la República de Bielorússia.
- Aquesta suspensió de relacions porta també al cessament de tot contacte oficial entre, per una part, les institucions anteriorment citades o el seu personal, I, per altra part, l’ICA, els seus òrgans (grups d’experts, seccions, rames) i es les seves autoritats (Fons Internacional per al Desenvolupament des Arxius, Comissió del Programa, Fòrum d’Arxivers Nacionals, Fòrum d’Associacions Professionals, Consell Executiu i Assemblea General), així com de tota participació en les activitats i esdeveniments de l’ICA (conferències, congressos, Setmana Internacionals dels Arxius i qualsevol altra activitat similar) fins que no es negociï una aturada del foc satisfactori per al Govern legítim d’Ucraïna i es garanteixi la seguretat i la sobirania de les persones i les institucions encarregades de la protecció del patrimoni cultura ucraïnès.
- El Consell Executiu de l’ICA insta a l’ICA, als seus òrgans, les seves autoritats i els seus membres, a aplicar la present resolució amb efecte immediat.
- L’ICA exhorta al Govern de la Federació Russa i al Govern de la República de Bielorússia a posar fi a la seva agressió armada i els urgeix que respectin i protegeixin les comunitats i institucions professionals involucrades en la gestió de la informació, els documents i els arxius, custodis de la memòria d’Ucraïna i dels seus documents i arxius que donen testimoni de la seva identitat, els drets i les responsabilitats del seu poble i el seu Govern elegit legítimament i democràticament.
Resolució adoptada pel Consell executiu del Consell Internacional d’Arxius (ICA).
A 10 dies del mes de març de 2022”
14 de març
Washington Post
“L’assalt de Putin també té com a objectiu la història d’Ucraïna
No és només el país el que s’enfronta a l’eliminació”
https://www.washingtonpost.com/outlook/2022/03/14/putins-assault-also-targets-ukraines-history/
Alexandra Sukalo @AlexandraSukalo és una historiadora de Rússia i Europa de l’Est i becària postdoctoral al Clements Center for National Security a la Universitat de Texas a Austin. El seu actual projecte de llibre és una història de la policia política soviètica sota Lenin i Stalin a les repúbliques occidentals de la Unió Soviètica.
“El 27 de febrer a l’oblast de Txerníhiv , el bombardeig rus va deixar greument malmesa la seu regional del Servei de Seguretat d’Ucraïna, o Sluzhba Bezpeky Ukrainy (SBU), que allotja importants fons arxivístics incloent documentació de les atrocitats Nazis a Ucraïna. Si Putin aconsegueix destruir o fer desaparèixer fons d’importància crítica com els de l’arxiu del SBU, podria esborrar les experiències distintives dels Ucraïnesos i reforçar la visió de Putin de la història, la qual, entre moltes altres coses, veu als Ucraïnesos i als Russos com un sol poble…
El 28 de Desembre, Putin va fer un pas més en el seu assalt contra la història, quan el Tribunal Suprem de Moscou va ordenar el tancament del Memorial Internacional, el grup més antic de drets civils de Rússia, que estudia la repressió política i els crims Soviètics. En la seva intervenció al Tribunal, el fiscal Alexei Zhafyarov va acusar l’organització de crear “una falsa imatge de la U.R.S.S. com un estat terrorista mitjançant l’especulació sobre la repressió política al segle XX”. Després d’aquest veredicte, els historiadors que escriuen sobre les atrocitats Soviètiques s’han convertit en persona non grata a la Rússia de Putin.
Qualsevol crítica dels poderosos actors – fins hi tot aquells del passat- és vista com un desafiament al propi poder de Putin. Com a resultat, els historiadors que busquin conservar l’accés als arxius russos podrien haver de modular les seves descobertes si són contràries a la narrativa de Putin o acceptar que podrien perdre la possibilitat de fer recerca a Rússia.
El govern Ucraïnès ha desafiat directament la guerra de Putin contra la història. En un esforç per promoure la transparència, el Parlament Ucraïnès va aprovar una llei l’abril del 2015 obrint les portes dels arxius de la policia política del país als investigadors d’arreu del món. Fins a la invasió russa d’Ucraïna, els investigadors al Haluzevyi derzhavnyi arkhiv Sluzhba Bezpeky Ukrainy allotjat a la seu de la SBU a Kíiv, tenien accés a documents de tribunals penals i interrogatoris així com expedients personals dels oficials de policia política Soviètica treballant a Ucraïna. Aquest és tan sols un dels molts arxius crítics que Putin podria destruir per tal de pervertir la comprensió del passat i de la pròpia història.
No és tan sols Ucraïna la que s’enfronta a l’eliminació – és també l’història d’Ucraïna. La mateixa existència d’arxius com el del SBU suposa una amenaça directa a Putin. És impossible imaginar un escenari en el qual permetria que aquests documents crucials romanguessin a Ucraïna. Mentre el món s’adona que els objectius de Putin són grandiosos, es fa cada cop més clar que no quedarà satisfet només “desmilitaritzant” Ucraïna. Buscarà també esborrar la història separada i distintiva d’Ucraïna del registre arxivístic.”
Tanquem aquest recull d’urgència amb el comunicat del Consell Internacional d’Arxius sobre els arxius de Memorial Internacional, esmentats per Alexandra Sukalo en el seu excel·lent article:
“El Consell Internacional d’Arxius, organisme mundial que representa a arxivers i institucions arxivístiques, expressa la seva més profunda preocupació per l’estat de l’Arxiu, la Biblioteca i el Museu del Memorial Internacional. Des de la seva fundació, fa més de 30 anys, com a organització no governamental per a preservar la memòria de la repressió en l’era soviètica, Memorial Internacional s’ha consolidat com un Arxiu, Biblioteca i Museu d’importància mundial.
Els arxius del Memorial contenen més de 60.000 expedients de represaliats polítics del període soviètic així com expedients de dissidents, fotografies, vídeos i testimonis orals. A partir d’aquests materials, Memorial ha desenvolupat diverses basses de dades entre les quals podem destacar la dedicada a les víctimes de la repressió política i la que conté les dades dels integrants de la NKVD en els anys trenta. Els fons arxivístics estan oberts a la investigació, tret en els casos en què les persones que han fet entrega dels documents a Memorial hagin d’especificar restriccions per al seu ús. L’arxiu de Memorial presta assessorament sobre familiars represaliats.
La biblioteca de Memorial conserva més de 40.000 volums, entre llibres i fulletons, en rus, ucraïnès, polonès i txec que estan, igualment, a disposició del públic.
Memorial compta també amb un museu en el qual s’exhibeixen objectes de la vida en els camps i que han estat entregats a Memorial per antics presoners o per les seves famílies, així com obres d’art creades per presos del Gulag. A més de l’exposició de la seva col·lecció pròpia en el museu, Memorial organitza exposicions itinerants.
Donats aquests antecedents, l’ICA està molt preocupada per la decisió del Tribunal Suprem rus del 28 de desembre de 2021 que ordena el tancament de Memorial Internacional. El Consell Internacional d’Arxius insta al govern rus a què protegeixi aquests arxius i habiliti un accés ininterromput als quals.
La Declaració Universal sobre els Arxius, adoptada conjuntament per la UNESCO i el Consell Internacional d’Arxius, declara que “el lliure accés als arxius enriqueix el nostre coneixement de la societat, promou la democràcia, protegeix els drets dels ciutadans i millora la qualitat de la vida. “El Consell Internacional d’Arxius creu fermament que els fons del Memorial Internacional, arxivístics, bibliogràfics i museístics de valor únic, han de ser protegits i els seus documents han de romandre accessibles, com a eines que assegurin que la història del passat es preservi amb dignitat i precisió.
París, març de 2022.
15 de març
The Guardian
El Patrimoni ucraïnès està amenaçat – i també la veritat sobre la Rússia de l’època Soviètica
Anna Reid és historiadora i autora del llibre “Borderland: a Journey through the History of Ukraine” (Terra fronterera: un viatge a través de la història d’Ucraïna)
“També es troben en risc els arxius d’Ucraïna. Des que Putin va començar a tancar els [arxius] russos a tots, excepte a investigadors aprovats, els documents d’Ucraïna s’han convertit en un camí cap al període Soviètic per historiadors no tan sols d’Ucraïna, ans de tota la Unió Soviètica. El seu tancament és un cop als estudiosos del món sencer. Daria Mattingly, una historiadora destacada de la fam artificial de Stalin el 1932-1933, té por d’un “arxiucidi”. Els ocupants russos “podrien destruir tot el que no encaixi en la seva narrativa… Això seria catastròfic, seria l’eliminació de la identitat ucraïnesa.
A Kiiv i a la resta del país, el personal dels arxius estan treballant contra rellotge per escanejar documents i moure el material digitalitzat a servidors estrangers. Per alguns ja és massa tard, l’edifici que allotja els documents del KGB de la província de Txerníhiv va perdre el sostre per un bombardeig fa pocs dies; no està encara clar quina quantitat [de documentació] es va perdre.”
Deixa un comentari