La memòria jueva a la Catedral de Barcelona

La presència jueva (passada i present) a la ciutat de Barcelona pot passar a vegades desapercebuda si no se sap què és el que es busca. De la mateixa manera que les restes arquitectòniques i arqueològiques del call jueu només semblen atreure a aquells amb un interès previ, la documentació relativa a aquesta comunitat sovint pateix el mateix destí. Les vicissituds i els atacs patits (especialment el de 1391) per la comunitat jueva durant època medieval han fet que la documentació que s’ha conservat estigui dispersa i fragmentada entre diversos arxius.

Documentació jueva o documentació en hebreu?

La documentació generada per la mateixa comunitat, la seva majoria en hebreu, és la part més afectada per la destrucció intencionada durant els atacs, o per la seva marxa durant els exilis i expulsions. Es tractaria de documentació de caràcter privat, tan manuscrits il·luminats (com poden ser les famoses Haggadot catalanes, disperses ara arreu d’Europa) com a instruments legals quotidians. La que s’ha conservat escrita en hebreu als arxius catalans és circumstancial, només una ínfima part de la producció original, i normalment es limita a documentació reutilitzada a cobertes de llibres o instruments econòmics solts. A l’ACB se’n conserven d’aquests dos tipus. 

D’una banda, un dels pergamins en hebreu més destacables seria una quetubà (capítols matrimonials) que ja al segle XVI es va enretirar de la coberta d’un llibre on s’havia reutilitzat donada la seva singularitat. Cal recordar la presència documentada de relligadors de llibres conversos a la Barcelona de principis del segle XV, a més de la llarguíssima tradició de reutilització d’un material tan valuós com el pergamí. D’altra banda, a aquest mateix arxiu es conserven una quarantena de pergamins relatius a propietats que amb el pas dels segles van acabar passant a mans de la catedral. Es tracta de compravendes, donacions i similars, de les quals moltes vegades es conserva també documentació relacionada en llatí i que ens ajuden a resseguir l’evolució de la topografia de la ciutat. El gruix d’aquesta documentació en hebreu de l’ACB va ser estudiat per Millàs i Vallicrosa i Elka Klein, tot i que encara queda feina per fer.

Un altre tipus de documentació en hebreu que es pot trobar són signatures a documents en llatí, així com breus resums en hebreu dels mateixos documents (és a dir, documents bilingües). Aquests documents no només són rellevants per la informació històrica i paleogràfica que contenen, sinó que també deixen palès l’ús canviant de l’hebreu segons l’època. Els pergamins dels segles XII i XIII recullen innumerables exemples d’aquest tipus, fins i tot amb anotacions al verso dels mateixos que ens mostren també l’ús i conservació d’aquests instruments. En canvi, els pergamins conservats del segle XIV permeten veure ja una aculturació major de la comunitat jueva, palesa en la progressiva desaparició de l’hebreu i l’adopció generalitzada dels instruments legals cristians. Potser aquests no són els documents més impactants al costat d’una Hagadà, però són sense cap dubte una font històrica riquíssima que ens ha ajudat a reconstruir la història jueva catalana. 

Documentant la vida quotidiana

Una part molt important de la informació que ens ha arribat de la comunitat jueva medieval ha estat a través de pergamins i manuals notarials en llatí, fruit de la contínua interacció entre les dues comunitats i l’esmentada aculturació de la població jueva. La Catedral de Barcelona gaudia des d’època de Jaume II del privilegi de tenir notaria pròpia, la qual freqüentaven tots els estrats socials de la ciutat, inclosa la comunitat jueva. Entre els més de 40.000 pergamins i 1000 manuals notarials conservats a l’ACB està condensada la història de la ciutat.

El pergamí més antic de l’arxiu, dels volts del 875, és també la primera menció a una persona jueva a Barcelona, Judà, un emissari del rei Carles el Calb al bisbe Frodoí. També s’hi conserva, al cartoral Liber Antiquitatum, la primera menció (s. XI) documentada del cementiri jueu de Montjuïc, que ens parla d’unes sepultures ja velles en aquell moment. I es pot dibuixar a través del fons de pergamins de l’ACB el naixement del call jueu a finals del segle XI i principis del XII. Però de la mateixa manera que es pot documentar el creixement de la comunitat jueva, també s’hi poden trobar nombroses referències als atacs de 1391, que marcarien el final de l’aljama com a tal, i l’aparició de la comunitat conversa resultant. Potser uns dels documents més importants relacionats amb aquests fets són els llibres de morabatins de Jaume Colom, on es recullen els pagaments de les taxes que gravaven les cases de l’antic call, i hi consten els noms de tots els seus últims propietaris jueus. Una font profusa en dades derivada d’uns fets tràgics i que ha ajudat a preservar els noms de moltes de les víctimes.  

Quantificar la informació sobre la comunitat jueva que ens proporciona el fons de l’ACB és una tasca complexa, però la quantitat de recerques ja fetes demostra el potencial de la documentació encara per explorar. Tot i que tradicionalment s’havia dit que els arxius eclesiàstics tenien poc a oferir quant a informació sobre les comunitats jueves, la historiografia de les últimes dècades s’ha entestat a evidenciar el contrari. I, en aquest sentit, l’ACB n’és una prova excel·lent.

Recuperar la memòria jueva a la catedral

Aquests darrers tres anys s’ha dut a terme un projecte de recerca i divulgació de la documentació medieval relativa a la comunitat jueva de Barcelona conservada a l’Arxiu Capitular. El potencial de l’arxiu i la voluntat de difondre el patrimoni jueu des d’una institució com la catedral, en col·laboració amb l’associació jueva Mozaika, han fet d’aquest projecte una fita destacable en l’àmbit europeu. 

La primera fase d’aquest ambiciós projecte buscava precisament ampliar el coneixement de la comunitat jueva medieval, localitzant noves mencions al fons de pergamins, posant especial èmfasi en els del segle XII. El motiu de centrar-se en aquest segle responia a dues circumstàncies diferenciades: d’una banda, es tractava d’un segle poc estudiat en aquest àmbit, i que podia proporcionar nous coneixements sobre la comunitat jueva en un període amb canvis tan importants com la formació del call. Per l’altra, coincidia així amb el desenvolupament d’un altre projecte paral·lel, el diplomatari del segle XII, una tasca que encara a hores d’ara s’està duent a terme i que busca continuar la feina ingent dels anteriors arxivers de l’ACB, mossèn Fàbrega i mossèn Baucells. Aquesta fase, finalitzada en temps, però no en volum de pergamins per revisar (tasca que es continuarà en un futur pròxim), ja ha proporcionat noves dades sobre la comunitat, que s’han trasllat directament a la segona fase del projecte.

I és que la importància d’una recerca rigorosa havia d’anar lligada forçosament d’una correcta divulgació dels resultats. Per aquest motiu, la següent fase va consistir a desenvolupar una exposició permanent al trifori de la catedral on poder mostrar el fons documental de l’ACB i explicar la presència jueva dins d’aquest fons. Un dels espais visitables en aquest àmbit és l’Arxiu Antic de 1535, que conserva el seu mobiliari original, i que permet entendre al visitant la composició del fons i el tipus de documentació que s’hi conserva. Allà també hi pot trobar una selecció de documentació relativa a la comunitat jueva, on entre altres, hi ha la quetubà, el llibre de morabatins de Jaume Colom o la signatura del famós rabí Salomó ben Adret. 

L’altre espai visitable es tracta d’una petita exposició a una de les altres antigues dependències de l’Arxiu Antic. Allà s’analitza la informació extreta de tots els pergamins i llibres estudiats, que han ajudat a reconstruir el passat de la comunitat jueva. El visitant es pot convertir per un dia en un investigador, examinant els diferents recursos que s’hi troben. Tanmateix, una altra vocació de l’exposició és la de visibilitzar la comunitat jueva actual barcelonina, enllaçant elements del passat que avui dia encara formen part del judaisme. També per aquest motiu, el final de l’exposició no és la narració (ineludible) dels atacs de 1391, sinó el vídeo on membres de la comunitat d’avui dia exploren i interactuen amb la documentació medieval, posant en relleu l’impacte intel·lectual i emocional que aquesta pot tenir.

En definitiva, des de l’Arxiu Capitular es busca amb aquest projecte (i tants d’altres similars) no només ampliar el coneixement dels mateixos fons a través de la recerca, sinó traslladar aquest saber al públic general i implicar-lo tant en el patrimoni com en la societat plural i interreligiosa en la qual vivim.