L’Arxiu des de fora: Albert Bartumeu, músic i empresari

• Què és el primer que et ve al cap quan penses en arxius? Et ve algun nom concret? Per què?

No penso en cap nom en concret, em ve la imatge d’un lloc amb estanteries plenes d’artilugis.

• Quants arxius públics coneixes de la teva ciutat? Creus que fan una bona difusió dels seus serveis?

En conec varis. I crec que sí que en fan una bona difusió.

• Has anat mai a un arxiu públic? Creus que són accessibles? Què milloraries?

Sí, per un projecte de l’empresa vaig necessitar unes imatges d’arxiu. Em va semblar molt accessible. Tot va ser molt correcte.

• Què creus que aporten els arxius a la societat i què més podrien aportar?

Aporten memòria. No penso en que hagin d’aportar res més, tot i que de ben segur que podrien. Considero que compleixen la seva funció.

• Què creus que pot aportar a la teva professió la documentació custodiada en arxius públics? I a l’inrevés, creus que la documentació de la teva empresa o organisme seria una font interessant de consulta a un arxiu públic?

Com que a Triple Accés fem projecte de tot tipus, la documentació custodiada als arxius ens pot aportar material, ja sigui textual o gràfic, que necessitem per portar a terme projectes culturals amb vessant històrica. Sobre tot per contrapossar la visió actual amb com eren les coses en el passat.

Per exemple, per fer una senyalització de camins sempre partirem de la base de si aquests camins ja existien a l’antiguitat, si han patit canvis al llarg del temps o com estaven considerats.

De la mateixa manera, com es tracta de projectes culturals, la documentació que generem pot ser d’interès per a la societat, si més no,  com a un nou plantejament sobre quelcom que ja es coneixia.

• De l’1 al 10, quin grau d’importància creus que té la documentació generada per la teva empresa o organisme dins del vostre funcionament del dia a dia? Per què?

Depèn del projecte. Com a punt de partida no sempre necessitem informació prèvia per poder treballar, però sí que és cert que la que anirem generant sí que serà clau per evolucionar en la nostra feina.

Li dono un 7, ja que depèn molt del tarannà de cada projecte que engeguem.

• Saps si hi ha arxivers treballant al teu sector/empresa? En cas afirmatiu, en què creus que consisteix la seva feina? En cas negatiu, penses que serien necessaris? Reflexiona sobre la seva importància (o no) dins del funcionament de l’organisme.

En la meva empresa en concret no, i en el meu sector, tampoc. Però en el món de la música sí que en conec.

Considero que els arxivers són importants segons la magnitud de l’entitat on es troben. Per exemple, en el Palau de la Música serà bàsic, en l’escola on jo dono classes, pot ser no tant.

• Quin creus que ha de ser el paper dels arxius en l’entorn electrònic i de dades cap al que avancem?

D’entrada, la funció ha de ser la mateixa independentment del format del document. De fet, considero que els arxius ja estan integrats en aquesta vessant electrònica en tant en quant ja fa temps que fan una funció tant important com és la digitalització.

No obstant, penso que part de la gràcia d’un arxiu és que tingui documents físic que es puguin anar a veure i consultar i això no s’ha de perdre. Però sí que és cert que poder tenir tots els documents en format electrònic facilitarà molt la seva utilització i/o consulta, així com la seva conservació.

• Ens podries explicar alguna anècdota relacionada amb el món dels arxius i/o de la gestió documental?

En tinc dues:

Com ja he dit abans, la meva empresa es dedica a projectes culturals, i el projecte amb el que estem treballant ara a través de l’Arxiu Nacional d’Andorra és, precisament, la catalogació del material sonor de l’antiga Radio Andorra.

Tot i que l’Arxiu Nacional compta amb un cos de tècnics arxivers, vista l’especificitat del producte a catalogar, han necessitat l’assessorament d’un expert extern. Estem parlant de més de 200.000 referències de material discogràfic.

L’altre és més bé una cosa curiosa. I és que una vegada consultat  l’expedient del meu pare vaig trobar una fotografia meva de bebé de la qual no en tenia coneixement i em va fer il·lusió.