L’Arxiu des de fora: Montserrat Soronellas Masdeu, antropòloga

11 març, 2019 - Elisenda Cristià Balsells (Arxiu Municipal de Reus)

Avui entrevistem a Montserrat Soronellas Masdeu, professora titular del Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social de la Universitat Rovira i Virgili.

La Montserrat ens explica d’ella mateixa…

Sóc professora d’Antropologia a la URV des de l’any 1994. Entre el 1990 i 1991 vaig treballar “endreçant” la documentació de l’Arxiu Històric Municipal de la Selva del Camp i elaborant-ne el catàleg, una feina que vaig gaudir molt i que em va tenir ben ocupada al llarg de gairebé un any i mig. Prèviament havia tingut algun contacte amb el fons d’aquest Arxiu, amb l’Arxiu Històric de l’Arquebisbat de Tarragona  i amb el fons de protocols notarials de l’Arxiu Històric Comarcal de Tarragona, d’on vaig obtenir part de la informació amb què vaig documentar  la tesi doctoral, elaborada des d’una perspectiva etnohistòrica.  Els meus temes de recerca han anat oscil·lant entre les societats agràries, les migracions internacionals i, actualment, l’organització social de la cura, i allò que han tingut en comú aquests temes de recerca és que els he observat des de la perspectiva de la família i de les relacions de parentiu. Precisament, la recerca sobre el parentiu i les formes de reproducció social vinculades a la família, em van dur per primera vegada a consultar llibres de sagramentals, cadastres i protocols notarials als arxius històrics referits.

1.Què és el primer que et ve al cap quan penses en arxius? Et ve algun nom concret? Per què?

Em venen al cap els arxius històrics. Amb una bona dosi de nostàlgia, perquè ara fa temps que no hi he treballat amb intensitat, se’m fa present l’arxiu com un espai de treball molt atractiu per a la recerca, tranquil i reposat. La consulta de documents a l’arxiu històric té un component ritual innegable: la gestió de la sol·licitud, l’espera, l’obertura de la caixa i del lligall, el plec, el  llibre… és un ritual en tota regla. És un espai en què l’investigador pot tenir la sensació de tenir-ho tot sota control, tot i que això no acostuma a ser mai ben bé així; els documents sempre guarden sorpreses i, sovint, els uns et porten als altres i, com passa en el treball de camp que és l’entorn de recerca propi de l’Antropologia, les dades recollides van tenint un cert poder sobre la direcció que pren la recerca.

Els arxius que més conec són els arxius municipals i els patrimonials. Tots dos faciliten una aproximació etnogràfica a la recerca històrica i és per aquest motiu que m’hi sento còmoda i em són especialment propers. Són arxius de proximitat que proporcionen informació sobre les formes de vida, allò que des de l’Antropologia en diem cultura: els arxius locals i patrimonials són rics en documents que dibuixen les cultures locals: les formes d’organització econòmica, l’estructura de la propietat agrària i la distribució del poder local; també ens aproximen als sistemes de creences, a la religiositat, a les mentalitats, en definitiva. Endinsar-se en la documentació que configura un arxiu històric municipal dóna una perspectiva molt completa de la gestió municipal i de la vida local.

  1. Quants arxius públics coneixes de la teva ciutat? Creus que fan una bona difusió dels seus serveis?

Conec bé l’Arxiu Històric Municipal de la Selva del Camp(AHMSC) que ja va ser catalogat a inicis de la dècada de 1990 i que va ser un dels primers catàlegs d’arxiu de Catalunya en poder ser consultat per internet, la qual cosa ha facilitat la difusió del fons. L’Arxiu Històric de la Selva del Camp, guarda el fons de la Comuna del Camp de Tarragona, una institució política medieval que va agrupar els pobles del Camp; els documents d’aquest fons van ser escanejats i posats també a disposició de la consulta en línia. Sé que actualment s’està treballant en la catalogació del fons que va del 1939 al 1975, una tasca que va quedar pendent i que és essencial per conèixer la història  local en temps del franquisme. L’AHMSC té un fons d’història local municipal molt complet que s’estén des del segle XIII fins al XX, un fons que està ben catalogat i preservat però que té unes hores de consulta massa limitades i no té prou dotació per difondre bé els seus serveis i per fer la tasca de dinamització de la recollida de fons documentals nous procedents de particulars, empreses i associacions. El servei d’Arxius de la Generalitat hauria d’apostar també per ajudar econòmicament a la gestió dels Arxius Municipals, especialment d’aquells que, com el de la Selva, tenen fons històrics destacats i que han estat ben gestionats des dels municipis. Un arxiver amb dedicació suficient pot fer molta feina de dinamització dels arxius i és també un dinamitzador de la cultura local.

  1. Has anat mai a un arxiu públic? Creus que són accessibles? Què milloraries?

Si que hi he estat i hi he fet recerca. Crec que estan a l’abast de les persones investigadores que coneixen bé els arxius i el que poden oferir.  En els darrers anys s’ha treballat perquè els arxius siguin també patrimoni de tota la societat i que siguin coneguts més enllà de la minoria especialitzada; no obstant,  em sembla també que caldria treballar encara més en la tasca de socialització dels fons documentals. En el cas dels arxius històrics ja s’està treballant molt amb els estudiants de primària i secundària, però encara s’hauria de promocionar més l’accés dels alumnes als documents, especialment de documents que els siguin propers perquè des de la coneixença de la història local s’entenen molt millor els professos històrics, es desperta la seva curiositat i se’ls motiva a saber més. Em sembla que en aquests moments els arxius històrics fan una feina exemplar d’acostament de tot tipus de públics.

Els arxius administratius són més inaccessibles. Ho han de ser, per la llei de confidencialitat i de protecció de dades, però avui dia hi ha moltes maneres de facilitar l’accés dels investigadors a la dimensió estadística de les dades contingudes en els arxius d’institucions i organitzacions. No obstant, quan anem a demanar dades necessàries per fer la recerca, sovint  ens trobem amb dificultats que provenen de la manca d’una gestió professionalitzada dels fons.

  1. Què creus que aporten els arxius a la societat i què més podrien aportar?

Els arxius són informació. Avui dia, amb tanta saturació informativa, l’organització i gestió de la informació són essencials. Els arxius ens organitzen, em sembla una bona manera de referir-s’hi. També són un instrument de control de les persones i les societats, aquesta dimensió més perversa és innegable; pensem en el poder immens del Big Data sobre els usuaris de les xarxes socials. Les nostres dades i les dades del món sencer són emmagatzemades i gestionades amb finalitats diverses. Ara per ara, m’estimo més quedar-me amb la dimensió positiva, la dels arxius com a eines de gestió, emmagatzematge i difusió d’informació essencial que facilita la transparència dels processos i que socialitza el coneixement. La negativa l’hem de poder neutralitzar, potser l’experiència d’arxius i arxiveres i arxivers hi pot ajudar.

  1. Què creus que pot aportar a la teva professió la documentació custodiada en arxius públics? I a l’inrevés, creus que la documentació de la teva empresa o organisme seria una font interessant de consulta a un arxiu públic?

Jo sóc docent i investigadora i, en conseqüència, els arxius públics ens aporten moltes dades  essencials per la recerca. No em refereixo tan sols als arxius històrics sinó també als arxius administratius d’empreses, d’institucions i d’organitzacions. La metodologia de recerca de l’Antropologia gira al voltant de l’etnografia i el treball de camp. Les tècniques de recerca que més singularitzen aquesta disciplina científica són l’entrevista qualitativa i l’observació, no obstant, en la mesura que l’Antropologia s’ha anat endinsant en els darrers 50 anys en l’estudi de les societats industrials i postindustrials, ha hagut d’incorporar també les tècniques de recerca documentals amb dues finalitats: obtenir dades per contextualitzar les investigacions; i explorar directament les dades procedents de fonts documentals com a dades  primàries de la recerca.

Com a exemple del primer d’aquests usos, ens pot servir la recerca que actualment estem duent a terme sobre homes que s’incorporen als treballs de cura, sigui des de l’àmbit de la família, com des del professional. Per aquesta recerca ens és indispensable l’obtenció de dades documentals que ens permetin situar la participació estadística dels homes en l’organització social de la cura (nombre de professionals, incidència de la cura en les trajectòries professionals dels homes, presència masculina en els itineraris de formació per a treballadores i treballadors de la cura, etc); també dades que ens informin sobre el nivell de desplegament de les polítiques públiques i la seva capacitat per incidir o no en les situacions de dependència.

Pel que fa a l’ús de dades documentals com a base principal de la recerca es pot referir una investigació en la qual participo i  que actualment s’està tancant: el recull onomàstic de la Selva del Camp. Hi han col·laborat persones de diferents disciplines, principalment, la Filologia i L’Antropologia i, com és habitual en les recerques onomàstiques, s’ha fet abastament la cerca de topònims i antropònims en fons  d’arxiu històric  i s’ha fet també treball de camp amb la finalitat de recollir de fonts orals els topònims vigents a l’actualitat. Les fonts documentals, d’arxiu, i les fonts orals, combinades, han constituït la base del recull.

D’altra banda, als investigadors, en general, i als antropòlegs, en particular, ens és essencial organitzar els fons de dades de la recerca. Nosaltres treballem molt amb enregistraments d’àudio. Fins no fa tants anys, aquests enregistraments es feien en cintes magnetofòniques, en canvi ara, les enregistrem amb gravadores digitals. Tant les cintes com els arxius digitals d’àudio han de ser organitzats i degudament desats. També acumulem molt de paper procedent de les transcripcions de les entrevistes; quaderns i diaris de camp; registres de codificació dels materials; cartes de parentiu; fotografies; i filmacions. Tot plegat ha de ser desat, organitzat i custodiat garantint, per una banda, la confidencialitat dels materials i, per l’altra, posant les dades a disposició d’altres investigadors. En la gestió del que ara es coneix com a “open acces”, l’arxivística hi té molt a dir, sens dubte. L’experiència de l’arxivística ens pot ajudar a fer-ho bé; cal trobar la manera d’acostar la feina dels uns i la dels altres.

  1. De l’1 al 10, quin grau d’importància creus que té la documentació generada per la teva empresa o organisme dins del vostre funcionament del dia a dia? Per què?

Un 10, no en tinc cap dubte. La informació i els materials de les recerques universitàries han de ser posades a disposició d’altres investigadors del present i del futur. La revisió d’entrevistes fetes fa 20 anys ens resulta avui molt interessant i ens permet valorar les transformacions culturals de la nostra societat. Fa poc, amb una col·lega del Departament, revisàvem el buidatge de les transcripcions d’unes entrevistes fetes fa 30 anys sobre la participació laboral de les dones i el canvi en el discurs,respecte a les entrevistes que fem ara, era molt evident i explicitava els canvis (també les continuïtats) en els models de gènere que han tingut lloc en aquests anys.

Tenir cura de la documentació generada és fonamental. Des del Departament d’Antropologia de la Universitat Rovira i Virgili tenim una experiència molt valuosa; fa uns 40 anys es va constituir l’Arxiu d’Etnografia de Catalunya, un arxiu amb les dades de recerca recollides pels alumnes i pels investigadors i investigadores del Departament. A finals de la dècada de 1990 es va fer una feina important de sistematització i organització de les dades que permet que altres investigadors interessats les consultin. L’Arxiu, ara ben organitzat, està ubicat físicament al Campus Catalunya de la URV i actualment tenim el repte d’actualitzar el fons classificant i ordenant els materials de recerca generats en els darrers anys. És una feina important tant per conservar-los correctament com per obrir-los a possibles consultes.

  1. Saps si hi ha arxivers treballant al teu sector/empresa? En cas afirmatiu, en què creus que consisteix la seva feina? En cas negatiu, penses que serien necessaris? Reflexiona sobre la seva importància (o no) dins del funcionament de l’organisme.

No ho conec directament, però amb la quantitat ingent de documents electrònics i en paper que genera una institució com la universitat, hi deu haver o hi hauria d’haver un equip eficient de persones que organitzessin la gestió documental. El que sí que conec és l’organització de materials que fem des de les unitats departamentals i des del ensenyaments i aquesta no és una gestió professionalitzada; cada responsable té el seu sistema de gestió. Segur que no ens anirien malament alguns consells. Els especialistes en gestió i difusió documental els tenim als CRAIS (Centres de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació) des d’on s’organitzen i es fan accessibles els materials bibliogràfics i altres recursos electrònics i físics.

  1. Quin creus que ha de ser el paper dels arxius en l’entorn electrònic i de dades cap al que avancem?

Efectivament, la documentació en paper conviu amb els documents electrònics. Recordo que quan vam començar a utilitzar els formats electrònics pensàvem que el document en paper pràcticament desapareixeria i no ha estat així, seguim emmagatzemant paper potser també perquè té un alt valor simbòlic a la nostra cultura. A mi em sembla que no ens acabem de fiar que els arxius electrònics ens durin els mateixos anys que ens ha durat un papir o un pergamí. Jo, personalment, sóc escèptica; els canvis de suport dels documents digitals han estat un problema que avui sembla superat amb la capacitat d’emmagatzematge de la xarxa i els núvols, però jo segueixo  pensant que el pergamí més antic de l’AHMSC que és de l’any 1209 i que fa més de 800 anys que està desat en aquest arxiu, perdurarà més que els documents de “word o pdf” o que les imatges que tenim desades als ordinadors i als núvols. Cal que l’arxivística treballi a fons per organitzar-los i per preservar-los. La dificultat més gran és la tria i la pregunta que ens hem de fer és: què hem de preservar ? Vivim en una situació de producció d’informació i documentació que és superlativa, extraordinària. Suposo que calen avenços tècnics que facilitin l’emmagatzematge i la conservació i fan falta també protocols per ajudar a prendre la decisió de què ens quedem.

  1. Ens podries explicar alguna anècdota relacionada amb el món dels arxius i/o de la gestió documental?

Jo vaig descobrir el món dels arxius en una calaixera. El meu primer contacte amb alguna cosa semblant a un arxiu va ser remenant el contingut d’una capsa de color vermell, decorada amb una garlanda a tot el voltant i amb unes flors que havien estat curosament retallades i enganxades al centre de la tapa. La capsa estava desada al primer calaix de la calaixera de casa i guardava a l’interior uns papers plegats i embolicats en draps de cotó esgrogueïts i lligats amb vetes. Els vaig desembolicar per veure el contingut d’una capsa que semblava oblidada al calaix però que es veia clar que algú l’havia desat amb cura, com un petit tresor. Aquells paquets de paper i aquella capsa eren un arxiu, un petit arxiu dels que avui denominem “arxius patrimonials” i que havia conservat des del segle XVII els documents més importants de la casa. Testaments, capítols matrimonials, compravendes, censals, inventaris de béns i tota una llarga llista de documents que les persones  responsables del patrimoni de la casa, al llarg de generacions, havien seleccionat per perdurar. Eren els papers de la casa i era important conservar-los perquè testimoniaven la propietat; informaven sobre la gestió econòmica; deixaven memòria de la història familiar; i eren en sí mateixos capital simbòlic en la mesura que tenir aquest tipus de documents patrimonials ja era un indicador de la posició social.

Aquesta capsa és un arxiu i, salvant les distàncies amb els arxius de les empreses, les corporacions o les institucions, ha estat gestionada com a tal: s’ha produït una selecció de la documentació, s’ha seguit una estratègia de conservació; i s’ha posat a disposició de les generacions futures . Em sembla que és un cas que ens il·lustra bé la importància dels arxius per la societat, no només per les empreses, els organismes o les institucions, la gestió documental la fem a casa prenent les decisions sobre on i com guardem les fotografies, les nòmines, els rebuts, els informes mèdics i els informes escolars o els títols. Seleccionem, classifiquem, desem… Ho fem amb més o menys cura, amb més o menys encert, però ho fem perquè ens veiem obligats a endreçar-ho d’alguna manera. La gestió documental comença a casa i si el que avui desem, perdura, serà de gran valor, generacions a venir, per comprendre la nostra manera de viure.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *