L’empremta de les epidèmies a la documentació de l’Arxiu Municipal de Lleida

Vull iniciar aquesta comunicació reivindicant la importància dels arxius per a la recerca històrica. Des de la invenció de l’escriptura, els arxius han estat els espais destinats a salvaguardar els documents i aquests han estat la base per explicar el nostre passat. Aquesta afirmació pot ser molt evident, però és ben cert que per realitzar qualsevol investigació cal consultar el document original, un s’ha d’endinsar en els arxius per conèixer de primera mà les fonts primàries.

Els documents son testimoni d’un moment concret de la nostra història, aquests han estat creats amb una intencionalitat concreta, per tant pot contenir elements de subjectivitat o parcialitat i l’historiador s’ho ha de qüestionar. Aquest ha de contrastar la veracitat de la documentació que consulta amb altres fonts i alhora contextualitzar-lo amb el moment en què es redacta.

El document sempre ha de ser qüestionat en relació amb un objectiu de recerca. Un document aïllat del conjunt en què ha estat produït perd sentit i bona part de la informació que ens permet comprendre’l, per això és important analitzar-lo tenint en compte la seva procedència. I tan important és trobar la informació com preguntar-nos per l’absència d’aquesta, de vegades les fonts indirectes supleixen la falta dels documents que s’han perdut, d’aquí la importància que l’investigador sàpiga extreure la informació amb què compta i amb la que no.

L’Arxiu Municipal conserva la documentació generada per l’Ajuntament de Lleida des de l’any 1150. El fet de conservar tants segles d’història el fa ric en informació i permet a l’historiador investigar qualsevol aspecte de la crònica de la nostra ciutat des del segle XII, això si, sempre en relació amb la documentació generada per la mateixa institució. Però l’arxiu no sols conserva dit fons sinó que també conserva documentació fruit de diverses donacions, dipòsits i altres fons que per atzar han fet cap a l’arxiu. Entre ells trobem fons religiosos, fílmics, fotogràfics, musicals, comercials i personals entre altres.

Aquesta pandèmia, en ple segle XXI, ens ha obligat a reflexionar com estem vivim actualment, però també ens ha fet qüestionar, almenys als historiadors, com devien viure els nostres avantpassats els diferents períodes i com van intentar resoldre-les. Tenim la certesa que des del segle XIV s’han anat succeint diferents epidèmies que han fet trontollar la societat de cada època. Gràcies a la documentació conservada en els arxius queda l’empremta d’aquells moments viscuts i la possibilitat de conèixer com es va viure.

És cert que són moltes les investigacions sobre salut pública que s’han iniciat a partir de la documentació que conserva l’Arxiu de la Ciutat, però també és cert que en queden moltes per al seu estudi. Les possibilitats que dóna la documentació permetria narrar part d’una història desconeguda, encara per explicar. Les sèries del fons municipal d’obligada consulta per al dit estudi, sobretot entre el segle XIV al XVIII serien sens dubte:

• Els llibres d’actes del Consell General: El primer que conservem data de 1340. Aquesta sèrie conté les actes de cada una de les sessions del Consell General i els acords que es prenien en ella de tots els assumptes relacionats amb la ciutat de Lleida. Font genuïna de les administracions locals, és sens dubte la sèrie més llarga en el temps que conservem a l’arxiu i una de les fonts més riques en informació. Sèrie que al segle XVIII, donats els canvis polítics, canvia de nom i que també ho fa al segle XIX per anomenar-se llibre d’actes del Ple.
• Els llibres d’actes del Consell Particular: Aquest va ser creat amb la finalitat que, en els casos d’urgència, no fos necessari convocar el Consell General i a manera de comissions especials, tenien a càrrec seu l’estudi i resolució de determinats assumptes. Serà a partir del segle XVII que apareixeran diferenciades dites comissions i que es coneixeran amb el nom de Prohomenies. Entre elles es crearà la Prohomenia de l’Hospital, comissió especialitzada en els assumptes relacionats amb l’Hospital de Santa Maria. L’últim llibre que conservem data de 1705.
• Els llibres de Seguretats: Aquesta sèrie documental, exclusivament d’època medieval i moderna, inclou nomenaments d’oficis, atorgaments de llicències, pagaments de deutes, arrendaments, homenatges i sagraments entre altres. Es pot definir com un recull d’actes que garantien un acord pres entre dues parts. Sèrie molt desconeguda dins el fons municipal de l’Arxiu i que pren rellevància, ja que hem trobat acords de nomenaments i contractacions de personal vinculat a l’hospital, per exemple.
• Els llibres de Crims: És segurament la sèrie més singular que conserva l’arxiu municipal de Lleida. Dits còdex contenen les actes, declaracions i les vistes criminals que tenien lloc davant la cort del veguer i algunes de les sentències que dictava. És segurament la font que dóna més possibilitats per a l’estudi de la vida quotidiana en època medieval i moderna, alhora que podríem considerar-la com una de les fonts indirectes per l’estudi de la sanitat. Font estudiada en diverses disciplines; des de la perspectiva jurídica, mèdica, urbanística i fins i tot des del punt de vista filològic.
• Els llibres de Correspondència: sèrie interessant per a ser tractat en el seu conjunt, tant pel que fa a la correspondència enviada, i de la qual guardem els copiadors de les cartes trameses, com la correspondència rebuda. Més abundant en època moderna i contemporània, però no per això menys interessant la d’època medieval.

Una altra documentació d’obligada menció per al seu estudi seria:

• El llibre anomenat Privilegis, estatuts e ordinacions de la ciutat de Lleida, que recull documentació del segle XIII al XV, conegut també com el llibre verd petit, per les seves tapes de color verd i que recull diversos privilegis reials, ordinacions de la ciutat, els usatges de Barcelona i els costums de Lleida. Les Consuetudines Ilerdenses, foren una compilació del dret lleidatà encarregada al cònsol i jurista de la ciutat, Guillem Botet, el 1228. Fou el primer codi de dret local escrit a Catalunya i recopilaven no tan sols costums escrits, sinó també la normativa atorgada pels reis a la ciutat, estatuts i bans que havien dictat els cònsols lleidatans i que també incloïen els usos no escrits. Costums que perduraren fins a 1716, un codi legislatiu que es mantingué vigent sis-cents anys. Aquest dona la possibilitat de veure en el seu conjunt tota la normativa primerenca de la ciutat de Lleida.
• Un altre llibre anomenat llibre verd de la ciutat de Lleida o llibre verd gran, recull els privilegis atorgats a la ciutat de Lleida des de l’any 1150 copiats per Josep Casanoves, catedràtic de l’Estudi General de Lleida, que se li encarregà d’escriure el 1685 i l’acabà al voltant de 1691. No sols els va transcriure sinó que els ordenà cronològicament i realitza un índex d’aquests.
• I per últim no podem obviar el fons de la Pia Almoina, que tot i no formar part del fons municipal pròpiament dit, resta a l’arxiu des del segle XIX. L’Arxiu Municipal de Lleida conserva una part del fons documental generat per aquesta institució benèfica i consta d’uns 450 documents entre lligalls, còdexs i pergamins. El període cronològic abasta del segle XIII fins a mitjans del segle XIX. La Pia Almoina, fundada i dotada econòmicament l’any 1168 i administrada pel Capítol de la Seu, era una institució destinada a socórrer els necessitats i els pelegrins a partir de donacions i llegats en forma de censals, diners o aliments. La seva tasca principal era l’alimentació de pobres, pelegrins i pelegrines, vídues, nens orfes, malalts i vells. Aquesta documentació devia fer cap a l’arxiu en temps de la desamortització el 1841, quan “la Junta de Enajenación de los bienes del clero” es va fer càrrec dels béns de l’església i aquesta després passa a la Junta de Beneficència Municipal i per tant a mans de l’ajuntament, d’aquí segurament que la documentació es trobi l’arxiu municipal.

A partir del segle XIX les possibilitats que ens ofereix la documentació augmenta notablement. L’existència de les diferents sèries sumades al gran nombre de documentació que custodiem multiplica les opcions. 

Tota aquesta documentació permetria la possibilitat d’engegar estudis i investigacions al voltant de les epidèmies i tot el que hi pot estar relacionat. Alguns dels punts proposats s’han abordat de forma parcial i altres resten a l’espera de ser investigats. Per exemple la documentació de l’Arxiu Municipal de Lleida permetria l’estudi de:

• El cicle de pestes tan medievals com les modernes; però no sols la incidència de la pesta en la societat lleidatana, sinó també les mesures que el mateix Consell General, o més tard el Ple, prengueren en relació amb aquesta. Altres epidèmies menys conegudes han estat la verola, la febre groga, la tuberculosi,  el còlera o la grip espanyola. També altres cicles en relació amb la salut com podrien ser les plagues de llagosta, la hidrofòbia o la contaminació de l’aigua.
• Les professions en relació amb la salut pública; des dels càrrecs municipals com podien ser el mostassaf o el pare d’orfes (aquest més lligat a la beneficència), les relacionades amb l’Estudi General, sobretot les vinculades amb la càtedra de medicina,  i les professions relacionades directament amb els malalts i malalties; com metges, apotecaris, adroguers o llevadores, per exemple. Molt lligat a les professions també seria l’estudi de gremis i confraries.
• Molt interessant també l’estudi de les malalties; quines eren les més comunes, els símptomes, les cures i les medicines emprades. També la relació d’aquestes amb l’alimentació i les condicions sanitàries en les quals es vivien.
• El món de la mort; també molt interessant en cadascuna de les seves èpoques; el cerimonial que s’adoptava segons l’epidèmia i  segons la classe social, les pregaries i els ritus. La normativa que es regia en els cementiris i els costums emprats en els  enterraments, etc.
• L’Estudi dels antics Hospitals de Santa Maria i el del Sant Esperit, sobretot en temps moderns i contemporanis, menys estudiats que en època medieval.
• I finalment l’estudi de la Pia Almoina, sobretot entre els segles XV i XIX, més desconegut en relació amb els treballs publicats amb els inicis de la institució benefica.

En definitiva i a manera de conclusió ressaltar la feina feta pels diferents investigadors que han emprat la documentació municipal de l’arxiu per als seus estudis prenent com a base la salut pública i encoratjar a la resta d’investigadors a endinsar-se entre els documents que conserva l’Arxiu de la Ciutat i que encara estan per estudiar.