Que la força ens acompanyi

El 85è congrés anual de la Societat Americana d’Arxivística (SAA) no s’ha pogut celebrar finalment de manera presencial a Anaheim (àrea metropolitana de Los Àngeles, Califòrnia) com estava previst. Per segon any consecutiu l’esdeveniment ha hagut de fer-se de manera completament virtual durant la primera setmana d’agost, la qual cosa ha propiciat que hi poguessin participar novament un bon nombre d’assistents de fora dels Estats Units. El lema triat per a l’edició d’enguany ha estat Together / Apart, expressant d’aquesta manera l’ambivalència de l’actual connectivitat en el si de la comunitat arxivística, facilitada pels mitjans telemàtics, però des de la privacitat de la llar o el lloc de feina de cada persona.

Els dos eixos principals sobre els quals ha girat la trobada han vingut imposats per l’actualitat més pregona. D’una banda, la Societat ha fet balanç d’un any de funcionament dels arxius als Estats Units de manera telemàtica i sota la pressió de la pandèmia. La majoria de centres encara no han recuperat un funcionament presencial més o menys normalitzat, i no està previst que comencin a fer-ho fins al setembre. En els parlaments de la presidenta sortint, Rachel Vagts, s’ha posat de manifest la situació difícil que viuen moltes institucions, fins i tot els poderosos i habitualment ben finançats arxius acadèmics i universitaris (VAGTS, 2021). Aquest fet s’ha comprovat igualment a les reunions anuals que han organitzat els disset comitès, cinc grups de treball i les prop de cinquanta seccions temàtiques, totes accessibles de manera oberta i independent a la celebració del congrés durant el mes de juliol. La secció d’Arxius Municipals, sense anar més lluny, va reportar casos extrems de retallades i tancaments a causa de la manca de recursos econòmics.

D’altra banda, la cita també ha analitzat les repercussions organitzatives i en la pràctica arxivística diària del treball telemàtic, tant en la feina desenvolupada com en la salut i el benestar dels i les professionals. Una de les deu ponències principals va estar íntegrament dedicada a donar un cop d’ull al funcionament de diversos projectes de documentació de la pandèmia. La ponència, però, no oferia casos que es poguessin considerar de manera convencional com “d’èxit”, sinó que analitzava set projectes iniciats per a la recol·lecció de documentació sobre la pandèmia que es van aturar i, en alguns casos, abandonar després de realitzar-hi una anàlisi crítica des d’una perspectiva de l’ètica arxivística que ha portat als i les professionals a reconsiderar la pulsió documental inherent a la disciplina. Algunes de les qüestions que han provocat sorgeixen de conceptes com privacitat, impacte emocional i trauma (BARCELONA & al, 2021). La pulsió de documentar i recollir documents per sobre de qualsevol altra consideració pot portar als arxius al que Eira Tansey descriu com a una nova forma de mercantilització arxivística (TANSEY, 2020, citat per Rebecca Pattillo a BARCELONA & al, 2021).

L’altre àmbit especialment visitat per la trobada es resumeix en les sigles DEIA (Diversitat, Equitat, Inclusió, Accessibilitat). La preocupació de la SAA per lluitar contra els biaixos racistes, capacitistes, classistes, sexistes o de gènere, entre d’altres, al món dels arxius està focalitzant de manera transversal el treball en les seccions i comitès de l’associació des de fa anys, a més de comptar amb un comitè dedicat específicament al tema. De les deu ponències principals o education sessions vuit hi estaven dedicades o relacionades d’una manera o una altra. Una de les estratègies més comentades ha estat la descripció arxivística reparativa (Reparative Archival Description o RAD). Molts arxius estan presentant projectes per revisar les directrius i els instruments de descripció existents per descobrir-hi i corregir aquests biaixos, tant en el plantejament general com, especialment, en la utilització del llenguatge i l’elaboració de metadades. Hom proposa, d’aquesta manera, una via, important, però no l’única, per reparar el dany infligit des d’un punt de vista arxivístic a les comunitats que pateixen marginació i opressió.

La sessió 1B, per exemple, mostrava com han afrontat aquest repte els arxius nacionals del Canadà (BAC/LAC) i els Estats Units (NARA). Aquesta darrera institució ha presentat recentment l’informe-marc per treballar el tema del racisme (NARA, 2021b). Les propostes aportades per portar a terme aquest tipus d’iniciativa són diverses: corregir títols i descriptors, o evitar la sobredescripció (overdescription), sovint heretada de pràctiques arxivístiques obsoletes. Un dels assistents, però, advertia de la fina separació entre correcció reparativa i alteració de la realitat històrica, en parlar del cas del fons documental d’una institució que oferia serveis per a persones amb diversitat funcional i cognitiva com el Crippled Chldren’s Camp (Campament per a Infants Esguerrats). Una expressió com aquesta pot arribar a ser ofensiva llegida actualment en un inventari o catàleg. La solució proposada era mantenir l’expressió amb un avís explicant-ne el context i el perquè. En tot cas, la recomanació és documentar sempre i deixar constància dels canvis i els motius. També hom hi va difondre diversos recursos per poder elaborar programes de RAD: ACNUDH, 2021; YALE, 2021; NARA, 2021a. Bri Watson (BRILMYER & al, 2021) es preguntava al panell 3B quines històries estem explicant i de qui, quan fem descripció, una feina que, segons Luciana Duranti, no ha estat mai pròpia i intrínseca a la ciència arxivística (DURANTI, 1992). El Research Forumde la SAA, esdeveniment obert a les iniciatives i estudis sobre investigació celebrat uns dies abans del congrés, va ser escenari de diverses presentacions sobre el mateix àmbit, entre elles una petita aportació catalana (PADILLA, 2021) desenvolupada a partir del curs Arxius, Drets Humans i Perspectiva de Gènere de l’ESAGED i emmarcada en el programa Interseccionalitat i Arxius dirigit per Joaquim Daban i Massana des del Servei d’Arxiu Municipal de Lloret de Mar (SAMLM).

Altres ponències han insistit també sobre el tema enfocant-lo des de diferents perspectives. Així, CASSIDY & al, 2021 parlava de reparative work (treball reparatiu) impulsat des dels arxius per millorar la representació de la diversitat social i humana tant en la recollida de fons com en el processat i difusió, per exemple posant en evidència les absències de determinades veus i col·lectius als arxius. NEAL & DRMACICH, 2021 fa especial incidència en la gestió dels documents essencials o vitals (sobre el concepte de documents essencials vegeu CRISTIÀ, 2021 a LLIGALL 44), establint que és imperatiu expandir les narratives institucionals tot examinant la definició de documents vitals i com les polítiques documentals reflecteixen el poder sistèmic i defineixen què és important per a la institució. Tota una declaració d’intencions.

Per finalitzar el congrés es van celebrar quatre ponències simultànies de cloenda. A una d’elles hi era una cara coneguda per la llarga trajectòria professional i per haver estat també conferenciant al 18è Congrés d’Arxivística celebrat virtualment el passat mes de maig des de l’Arxiu Nacional a Sant Cugat: Laura Millar. En un to força diferent del que va mostrar llavors (menys emotiu, més tècnic), Millar va desenvolupar els quatre eixos fonamentals del llibre A Matter of Facts (modernització legislativa; ètica arxivística en l’ús de les noves tecnologies; establiment d’aliances amb altres disciplines; educació i difusió) centrant-se especialment en la capacitat de l’arxivística per elaborar i inspirar metodologia clau en la determinació i preservació del caràcter evidencial dels documents, independentment de la materialitat. En un to distès, la ponència, compartida per Millar amb Chris Burns i Bryan Whitledge (BURNS & al., 2021), va adquirir un caire de conversa informal on no va faltar l’humor derivat de la tradicional pugna entre els aficionats a les dues nissagues siderals audiovisuals més conegudes (Star Trek i Star Wars) sobre la imatge dels arxius que reflecteixen cadascuna d’elles, tot comparant el funcionament eficient de les bases de dades de l’Enterprise amb la manca d’expertesa dels personatges de Star Wars en la gestió de documents quan han de robar plànols d’armes de destrucció massiva intergalàctica.

Bibliografia

• ACNUDH, 2021: Instrumentos Universales de los Derechos Humanos. Estàndards i normativa ONU per a la protecció dels Drets Humans, Alt Comissionat de Nacions Unides per als Drets Humans (ACNUDH), Ginebra, 2021: https://www.ohchr.org/EN/Issues/TruthJusticeReparation/Pages/InternationalInstruments.aspx
• BARCELONA, Leanna; HERZINGER, Kyna; JAMES, Elizabeth D.; PATTILLO, Rebecca; SCHLESINGER, Katherine; SHETENHELM, Summer; STECKLEIN, Heather J., 2021. Active Collecting During Difficult Times: Critical Reflections on Pandemic Documentation Projects. Education Session n. 1A, 85è Congrés Anual SAA, 4 agost 2021.
• BRILMYER, Gracen; GABIOLA, Grace; GARCÍA, Gabrielle; WATSON, Bri, 2021. Temporal Ties: Addressing Harmful Pasts, Towards Imagining Just Futures. Education Session n. 3B, 85è Congrés Anual SAA, 5 agost 2021.
• BURNS, Chris; MILLAR, Laura; WHITLEDGE, Bryan, 2021. Archival Advocacy in Challenging Times: What’s an Archivist to Do?. Conversation Lounge, 85è Congrés Anual SAA , 6 agost 2021.
• CASSIDY, Chas; CORRIN, Julia; DEGRAFFENREID, Lexy; MUMMEY, Megan; OLDHAM, Krista, 2021. Instituting Sustainable Reparative Work from Where We Are. Education Session n. 4B, 85è Congrés Anual SAA, 5 agost 2021.
• CRISTIÀ i BALSELLS, Elisenda, 2021. “Els documents vitals (essencials): una aproximació al concepte i a l’estat de la qüestió”. Article publicat a Lligall, 44, p. 165 – 189, basat en el treball final del Màster en Gestió de Documents, Transparència i Accés a la Informació, ESAGED-UAB. AAC-GD, Barcelona, 2021.
• DURANTI, Luciana, 1992. “Origin and Development of the Concept of Archival Description”. Article publicat a Archivaria, 35, Associació Canadenca d’Arxivística (ASA), Ottawa, 1992: https://archivaria.ca/index.php/archivaria/article/view/11884
• NARA, 2021a: Reparative Decription and Digitization at the National Archives. Secció al lloc web de NARA, Washington: https://www.archives.gov/research/reparative-description
• NARA, 2021b. The Archivist’s Task Fore on Racism. Report to the Archivist: https://www.archives.gov/files/news/archivists-task-force-on-racism-report.pdf
• NEAL, Jessica N. & DRMACICH, Jessika, 2021. Records Management in Higher Education: Examinig Systemic Power Dynamics and Vital Records. Education Session n. 2A, 85è Congrés Anual SAA, 4 agost 2021.
• PADILLA DELGADO, Jordi, 2021. LGBTQ+ Memory and Archives: Power, Community and Intersectionality in Difficult Times. Presentació al 15è SAA Research Forum, 21 juliol 2021. Basada en el treball Archivos desviados, archivos de poder. La(s) historia(s) LGBTQ+ entre el activismo y la institución tutoritzat per Emma de Ramón, Curs Arxius, Drets Humans i Perspectiva de Gènere, ESAGED-UAB, 2020-2021. La presentació és accessible en obert a: https://www.pathlms.com/saa/events/2635/event_sections/12228/video_presentations/206060
• TANSEY, Eira, 2020. “No one owes their trauma to archivists, or, the commodification of contemporaneus collecting”. Article publicat al lloc web de l’autora, 5 juny 2020: https://eiratansey.com/2020/06/05/no-one-owes-their-trauma-to-archivists-or-the-commodification-of-contemporaneous-collecting/
• VAGTS, Rachel, 2021. Radical Welcome in the Archives: What Does It Really Mean to Say You’re Welcome Here? Discurs de la presidència, 85è Congrés Anual SAA, 4 agost 2021.
• YALE, 2021. Reparative Archival Description Task Force. Lloc web del grup de treball de Descripció Arxivística Reparativa, Biblioteques de la Universitat de Yale, 2021: https://guides.library.yale.edu/reparativearchivaldescription