Reportatge: #Cuéntalo: preservació, tractament i pluralització d’un fons documental social

25 juliol, 2018 - Vicenç Ruíz Gómez (Vocal de Recerca AAC-GD) i Aniol Maria Vallès (Grup de treball Dades i Transparència AAC-GD)

L’AAC vol impulsar un projecte de tractament arxivístic participatiu dels fons documentals socials a partir del hashtag #Cuéntalo.

Fa ja gairebé un any, arran dels atemptats a Barcelona i Cambrils, des de l’AAC vam iniciar una línia de recerca i actuacions destinada a evidenciar la necessitat de preservar la documentació generada a les xarxes socials per part de la ciutadania. Inspirant-nos en la metodologia i les reflexions teòriques del col·lectiu nord-americà d’arxivers i tecnòlegs Documenting the Now, creat amb motiu de les protestes a Ferguson per deixar constància del moviment #BlackLivesMatter, vam centrar els nostres esforços en la captura del hashtag #NoTincPor, documentat entre els dies 17 i 28 d’agost i format per més de 50.000 tuits.

Posteriorment, amb motiu del Referèndum de l’1 d’octubre, temptejàrem una nova aproximació. Com que es podia preveure la seva celebració i l’impacte social que tindria, ja el dia 20 de setembre es va fer una primera crida perquè els arxius del país participessin activament en la captació de fons generats per la ciutadania, per tal de completar la informació que, de forma institucional, es produís. En paral·lel, i amb la col·laboració del professor del Maryland Institute of Technology Ed Summers, membre de Documenting the Now, vam iniciar el monitoreig i captura dels principals hashtags vinculats al #CatalanReferendum. La campanya #ArxivemelMoment tingué un molt bon seguiment (més de quaranta arxius hi van participar) i, pel que fa a l’àmbit concret de l’activitat a les xarxes, el resultat va ser el d’un dataset que permet preservar vuit milions i mig de tuits generats entre el 19 de setembre i el 5 d’octubre.

Fruit d’aquesta segona experiència, hem articulat una definició –provisional i a l’espera de l’imprescindible exercici crític per part de la comunitat arxivística– del que anomenem fons documental social i hem identificat tres prioritats de cara al seu tractament. Així, entenem que els fons socials són el conjunt de documents generats per un grup d’usuaris a través d’una dinàmica participativa en el marc de plataformes socials i al voltant d’un esdeveniment o interès determinat. Aquest nou tipus de fons documental es caracteritza per comptar amb un productor col·lectiu –recordem que en els fons tradicionals, ja siguin de tipus personal, familiar, comercial, etc., el productor és una persona física o jurídica–, per generar-se en un entorn privatiu del qual els productors no són propietaris, i per fer-ho mitjançant un procés de formació curt en el temps i, per contra, de gran producció de documents. De la seva natura, justament, deriven tres prioritats per al seu tractament: a) pel seu entorn tecnològic privatiu, cal actuar proactivament per assegurar un accés gratuït i democràtic a mitjà i llarg termini; b) per la seva generació col·laborativa, cal garantir un model de tractament arxivístic participatiu; i c) pel seu caràcter massiu, cal dotar-se d’eines que permetin automatitzar l’anàlisi (avaluació, descripció) i explotació de la informació.

#Cuéntalo i el seu tractament arxivístic inicial

El 26 d’abril passat es donava a conèixer la sentència del “Caso de La Manada”, tot provocant una onada d’indignació. A Twitter, es va iniciar el hashtag #NoesAbusoEsViolación i se’n van recuperar d’altres com, per exemple, el de #JusticiaPatriarcal. Aquesta primera onada però es va veure superada per un autèntic tsunami quan Cristina Fallaràs, @LaFallaras, va publicar el primer tuit amb el hashtag #Cuéntalo amb què animava a visibilitzar casos d’abusos i violacions per part de les dones víctimes. És amb l’aparició d’aquest hashtag que ens hem plantejat assajar un model de tractament arxivístic integral per als fons documentals socials.

Plaza de la Constitución (Málaga) Protesta Sentencia “La Manada”:  https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Protests_against_La_Manada#/media/File:Cabecera_de_la_manifestaci%C3%B3n_en_calle_Larios,_M%C3%A1laga.jpg

Com hem fet ja evident, l’AAC disposava d’una experiència força àmplia amb la captura de hashtags de Twitter amb el programari Twarc desenvolupat per Documenting Now i la seva preservació. I vam veure que aquestes onades d’indignació podien ser una nova oportunitat per obtenir datasets prou útils per la gent que es dedica a la investigació i treballa amb dades massives. Primerament es va capturar el hashtag #NoesAbusoEsViolación que va ser el primer en sorgir i molt actiu aquells primers dies, però poc després es va notar que #Cuéntalo estava agafant una volada molt més àmplia i contundent i per tant superaria de llarg aquells primers hashtags.

Aquesta vegada, en ser un hashtag que es preveia força potent, es va optar per no quedar-se en una sola captura puntual si no en planificar una captura a llarg termini. La captura es va planejar d’anar fent per intervals de dies, per exemple entre setmana i els caps de setmana, i llavors s’arribaria a un dataset encara més enorme unint aquestes captures.

El dataset de #Cuéntalo va tenir una duració de dues setmanes, del 27 d’abril al 13 de maig de 2018, i conté 2.111.998 tuits en 12,8GB. Unes xifres que poden assimilar-se al que actualment s’anomena Big Data i que obririen tot un reguitzell de possibilitats d’investigació. Primerament per l’impacte de l’esclat de la conversa però tot seguit per l’evolució d’aquest intercanvi de missatges els dies posteriors. Se’ns obria la possibilitat de posar els peus en el camp de la visualització de dades i aportar la visió arxivística proactiva. Ser ambiciosos i saber si podem passar ja de les dues dimensions en què teníem visualitzacions de converses de punt a punt (de nodes i vectors), a les tres dimensions on podem veure el volum total de la conversa (la seva profunditat i dimensió) així i també els seus canvis al llarg del temps.

Cap a un model participatiu d’arxiu de dades massives

De cara al futur immediat, estem cercant la col·laboració amb diferents institucions per bastir a mitjà i llarg termini una metodologia que, emprant models d’arxivística participativa com a fonament (des de l’avaluació a la descripció documental), permeti també la inclusió de processos d’explotació automatitzada de dades massiva i de difusió de resultats. Un dels objectius prioritaris, a més, ha de ser desenvolupar un entorn tecnològic amigable que faciliti als arxius i altres institucions afrontar el tractament (aspectes bàsics, si més no) de dades massives, tot i no comptar amb enginyers i altre personal qualificat.

Tenint novament en compte tant la definició com les principals característiques dels fons documentals socials, entenem que per bastir el marc de treball més adequat cal pouar en el conjunt d’aportacions teòriques i metodològiques generat en els últims anys des d’una triple perspectiva: la del records continuum, la dels arxius comunitaris i la de l’arxivament activista de dades (activist data archiving).

Pel que fa a la primera, en concret, són d’especial interès les diferents línies de recerca generades per la Universitat de Monash entorn del projecte Archives and Rights of the Child. I destacable, entre aquestes, el model participatiu teoritzat per Greg Rolan, basat en diferents graus d’agència sobre el tractament arxivístic en funció del grau d’experiència i vinculació respecte dels documents. Però també l’evidència d’aprofundir en la recordkeeping literacy (l’alfabetització o cultura arxivística) de la ciutadania, com a eina d’apoderament en una societat on pràcticament totes les nostres accions i drets estan ja datificats.

Respecte els arxius comunitaris, la ja nodrida literatura existent (Jeannette Bastian, Andrew Flinn, Elizabeth Shepherd,…) permet bastir estratègies per al tractament de fons no institucionals produïts per col·lectius sovint subalterns. Aquesta característica, justament, determina la lògica de producció de la documentació, allunyada de procediments reglats i necessitats de negoci (o, si més no, de necessitats de negoci hegemòniques). Amb tot, les comunitats, que produeixen col·lectivament els seus fons, no només els creen i gestionen conscientment sinó com a acte d’afirmació cívica i política. Aquí és on rau, precisament, el vincle arxivístic que dota de coherència la documentació generada. El cas de #Cuéntalo s’assimila molt a un arxiu comunitari, ja que presumiblement la majoria de tuits els han generat víctimes de violència que, si més no mentre el HT es mantingué actiu, conformaren una comunitat de documents. La participació, per tant, de les persones que crearen els tuits en el seu tractament arxivístic esdevé una condició sine qua non, de manera que cal dissenyar solucions que la incloguin, tant des de la perspectiva tecnològica com l’ètica. En el cas d’altres fons documentals socials aquesta comunitat no serà tan homogènia, sinó que expressarà visions i opinions oposades (pensem en el #CatalanReferendum). Aquesta diversitat permet copsar una multiplicitat de veus capaç d’acabar amb els silencis d’arxiu seculars que afecten l’actual patrimoni documental, format pels fons tradicionals on el productor imposa la seva com a única veu documental a través del control sobre la gènesi i els circuits documentals.

Finalment, l’arxivament activista de dades, amb una tradició més curta (es va fer evident sobretot arran de l’accés a la presidència USA de Donald Trump), però que s’adiu plenament a l’esperit d’aquest projecte i aporta una sèrie de solucions tecnològiques força útils. Té el seu origen en l’activisme de dades, centrat inicialment en mostrar el biaix polític i social de l’aparent neutralitat estadística amb què es justifiquen decisions institucionals i/o corporatives i, a partir del cas Snowden, en la denúncia del control que les grans corporacions i els serveis d’intel·ligència generen a partir de la monitoratge constant del flux de les nostres dades.

Aquest activisme ha passat de la mera col·lecció i explotació de dades a la necessitat d’emprar un marc metodològic basat en l’arxivística i la gestió documental, per tal de garantir la seva qualitat i preservació i poder generar així una contranarrativa fiable als discursos institucionals dominants. En aquest sentit, potser un dels millors exemples és el de la Environmental Data and Governance Inititative (EDGI) creada per contrarestar el negacionisme sobre canvi climàtic de Donald Trump. Entre les seves iniciatives, que s’integren en el projecte comunitari Data Refuge, han dissenyat una aplicació web (Archivers.space) que permet gestionar tot el cicle de vida dels datasets i allotjar-los en un repositori obert. Així mateix, mitjançant el model de gestió de dades Data Together, poden tractar de manera distribuïda i participativa el conjunt de datasets capturats.

Conclusió

Com veiem, actualment ja trobem diversos projectes i diferents eines que volen afrontar el repte de preservar i gestionar de manera participativa la informació generada col·lectivament a la web social per la ciutadania. Està en joc, entre d’altres qüestions rellevants, el control democràtic de la construcció de la memòria pública. Tot i no comptar amb cap mandat legal, aquesta és un àmbit on els serveis d’arxiu institucionals haurien d’exercir com a comunitats de pràctica, assajant solucions que es puguin socialitzar perquè posteriorment sigui cada col·lectiu interessat el que, proactivament, tingui cura de la documentació que genera en entorns de producció que no administra.

Crear una comunitat d’arxiu entorn #Cuéntalo, concretament, aportarà a més tot un seguit d’eines d’apoderament a les víctimes de violència masclista a partir del propi tractament de la informació generada: visibilitzar l’abast, contextualitzar els casos individuals, suport col·lectiu i reconeixement social, divulgació i pluralització de les experiències, etc.

Esperem, en definitiva, que el projecte #Cuéntalo pugui aportar un conjunt de solucions tecnològiques i de pràctiques participatives útils per convertir en material de reflexió i canvi aquest nou tipus de patrimoni documental digital, però, sobretot, esperem contribuir a la generació d’una necessària consciència social.

 

Una resposta a “Reportatge: #Cuéntalo: preservació, tractament i pluralització d’un fons documental social”

  1. SAlvador Pibernat Deulofeu ha dit:

    Algunes vegades “els astres s’alineen bé i a favor de la ciutadania, el poble, les dones, els motors de la societat,…”
    Aquí tenim com, sobre el desastre social que significa per tota la societat el judici i sentencia de La Manada, la lluitadora Cristina Fallaras diu NO, i ens obra una porta a una nova dimensió via #cuentalo que es aprofitat per milers de víctimes generades per aquesta societat desequilibrada en que els homes o masses homes es creuen propietaris de les dones i amb poder per defensar aquesta propietat de les maneres més inhumanes violentes i despreciables.
    L’alineació d’astres fa que la Associació d’Arxivistes de Catalunya (AAC) també posi fil a l’agulla i treballi per salvaguardar, arxivar i organitzar tot aquest documentació tant preuada.

    Realment una sort!,
    i esperem que tot això propici un bon canvi en la conscienciació i “solució” d’aquesta vergonya que tant mal fa a les dones i a tota la societat.
    Gràcies a tot@s.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *