#UNARXIUES emprèn el vol. Un conte il·lustrat per ajudar a descobrir els arxius als més petits

El 23/05/23 finalitzava amb un èxit rotund la campanya de finançament col·lectiva del conte il·lustrat per a infants #UNARXIUES. Un projecte emprenedor que em fa especialment feliç poder-lo compartir des de l’emoció amb els qui llegiu ‘LaDada’ i pel que em concedeixen el XI Premi CIEU-FEiE 2023 a la persona més emprenedora en la categoria general de la UAB, juntament amb el company de professió Bernat Muntés que li atorguen en la categoria d’arxivística. 

Els motius d’aquesta alegria? Potser perquè fa uns quants anys que em rondava la idea d’escriure. Potser pels gairebé 20 anys de treball amb passió pels arxius universitaris. O potser pel fet vivencial de ser mare de dos infants que estimo ‘fins a la Lluna i més enllà’! O potser m’hi he trobat gràcies a les connexions i a les persones que de sobte, apareixen en el teu camí i… màgia! Connectes amb aquelles veus que aporten, que sumen, que t’animen a seguir endavant. Perquè com diu un bon amic: ‘enfoca’t sempre en allò positiu, tot el que no suma, resta. Així de fàcil. Simplifica’.

Els ingredients principals per tirar endavant aquest projecte emprenedor per mi han estat:

Les persones

Amb la il·lusió de l’Anna, la il·lustradora, la música dels Afers Domèstics amb la cançó ‘Un arxiu és…’, la coordinació i eines que ens ha proporcionat l’Anna amb la plataforma Edita.cat, l’empenta econòmica de les persones a títol individual o en representació de la seva empresa o institució… Empreses especialitzades en l’àmbit arxivístic com Artyplan o Arte y Memoria també n’han volgut formar part. I a nom dels Afers Domèstics, del que en soc cofundadora, hi inverteixo els diners del Premi ESAGED-AAC al millor TFM el novembre passat, donant un bon impuls a la campanya de crowdfunding. Un a un, entre tots, hem sumat i hem arribat fins aquí. 

La idea

Tot comença fa uns quants anys, entre les parets d’un arxiu universitari que va néixer molt amagat i a poc a poc, amb treball i constància va creixent, consolidant-se i esdevenint més transparent. El somni és relatar en imatges què és un arxiu. Pas a pas, cal que es pugui anar materialitzant. No cal tenir pressa i és important focalitzar bé l’objectiu a on es vol arribar. Ho dic perquè sovint, al llarg del trajecte, passen coses. Les velocitats en el projecte varien. No tot depèn d’un mateix i, per tant, allò que no pots controlar cal que t’afecti el mínim i en cas que es detecti un problema, trobar-ne la solució. Així que el trajecte que fas és un aprenentatge constant i sobretot, és essencial enfocar-se i destinar esforços al que un mateix pot controlar. 

El guió

Començo a escriure la sinopsi de la història i després en segueix la filigrana d’anar escrivint el guió més acotat de cadascuna de les escenes. Que complicat sintetitzar una idea de guió! L’Anna comença a dibuixar a partir d’aquest primer esbós d’escenes. Ens trobem algun dia a Barcelona o a Mataró per posar-ho en comú. També programem algunes per parlar-ne. Li trasllado tot un seguit d’escenes on descric el que hi imagino, influenciada per la meva vivència professional, i acompanyant la descripció amb algunes imatges reals per contextualitzar-li espais i objectes (per exemple, com és una caixa de PH neutre per a conservar material fotogràfic o un armari compacte o el dipòsit d’arxiu amb el meu petitó descobrint els passadissos en el marc d’una visita el Dia Internacional dels Arxius). 

Un cop hi ha una primera proposta de guió, ja tinc una base per demanar consell al respecte. En aquest moment és quan m’orienten i em fan algunes recomanacions dues professores emèrites de la UVic-UCC amb una carrera consolidada en l’ensenyament de literatura catalana. Elles són la Carme Rubio i la Maica Bernal. Els seus consells serveixen per incorporar algunes qüestions que en un primer moment no havia contemplat, com per exemple, una realitat social més plural o una aula més adequada a la realitat actual, potenciar els ‘racons’ on es treballen projectes i inclusió de les noves tecnologies (pantalla digital, chromebooks…). 

A poc a poc les escenes es van tancant i el guió va quedant prou enllestit per a començar a fer les primeres correccions lingüístiques amb les quals m’ajuda una gran amiga, poeta, traductora i coeditora de Salze Editorial! L’osonenca Marta Vilardaga. No puc estar més tranquil·la amb la seva revisió i els seus consells, sempre constructius. 

Les il·lustracions

En aquesta aventura tinc l’enorme fortuna que s’hi engresca l’Anna Domenich, amb qui havíem estudiat plegades la nostra primera carrera universitària a la Facultat d’Humanitats de la UAB. L’Anna és la peça clau de tot aquest projecte perquè ella, amb el seu traç, ha vectoritzat durant infinites hores tots els personatges i escenes del conte #UNARXIUES. Total d’hores de dedicació? Infinites!!! A poc a poc i amb paciència, fa néixer en digital l’arxivera Angelina, la figura del rector de la Universitat, el mestre Bernat, una colla de mares i pares i alguns dels alumnes de l’escola rural El Gurri que esdevenen els protagonistes aventurers d’aquesta visita cap a un Univers desconegut per ells, un arxiu universitari, tot aprofitant que se celebra el Dia Internacional dels Arxius (un 9 de juny!). En la creació de tots aquests personatges, hi poden dir la seva fins i tot els petits de casa, els meus fills, que tenen la sort d’escollir com volen anar vestits dins dels cànons d’estil de l’Anna. En Jan, per exemple, li demana que li dibuixi una moto a la samarreta!

Aprenent d’empresària

Fent números, màrqueting, comunicant i reunions per sumar mecenes.

Tot comença a prendre cos i, per tant, entro en aquell moment en què desplomes els pètals d’una margarida i et dius: “cerca d’editorial, autoedició, cerca d’editorial, autoedició,…”. Després d’escoltar el parer d’algunes persones que han viscut ambdues experiències, prenc la decisió que cercar una editorial és preferible a l’autoedició, ja que t’ofereixen l’experiència d’un equip editorial, contemplen la distribució de la publicació i la inclusió del llibre en el seu catàleg editorial. Per contra, el cost de fer-ho amb una editorial és més elevat, ja que sovint l’editorial t’estableix l’edició d’un mínim d’exemplars. L’editorial ja té la seva impremta, el seu equip de maquetació, el seu distribuïdor, etc. L’autoedició, en canvi, et permet més flexibilitat. Però cal que ho coordinis tot més de primera mà. En ambdós camins, demano pressupostos i així, fer la comparativa. Envio uns quants correus electrònics després d’haver buscat aquelles editorials que em semblava que per la seva mida (petit) i línia editorial (més enfocada a la literatura infantil) poden encaixar amb el nostre projecte. Algunes em responen que no, d’altres et regalen un silenci en la resposta i sortosament, algunes responen i et proposen parlar-ne perquè els hi expliqui el projecte. Com l’Anna, que ens respon el 29 de desembre de 2022 i em proposa de fer una videotrucada. Ella és l’editora que gestiona la plataforma de mecenatge de llibres Edita.cat, que gestiona l’editorial de Vilanova i la Geltrú ‘El Cep i la Nansa’. Durant la reunió, em trasllada que li agrada el que li explico, la passió que hi poso, m’explica les condicions, m’envia el pressupost i signem el contracte (la il·lustradora i jo mateixa). Així comença el ball (mai millor dit!) de correus, WhatsApp i més videotrucades per preparar i agendar la campanya de finançament col·lectiu de 40 dies intensos que duem a terme a través de la plataforma Edita.Cat. Ens preparen un ‘booktrailer’ ben eixerit amb una breu sinopsi de la història i de rere fons, la cançó dels Afers Domèstics ‘Un arxiu és’ que serveix per vendre el projecte. La campanya finalitza el 23 de maig. Assolim exitosament un 108% de recaptació gràcies a un total de 74 mecenes amb un temps rècord. Durant la campanya obrim perfil d’Instagram @unarxiues des d’on anem explicant el projecte i anem fent pedagogia sobre el que #unarxiues, reforçant també des dels altres canals com #Linkedin, Twitter (@lanuriac i @AdomenichC) o Instagram (@nuadedins i @annadomenich). 

Paral·lelament a les negociacions amb l’editorial, agendo reunions de tarda amb algunes empreses de la comarca, alguns ajuntaments (com el de Taradell on hi ha l’escola dels alumnes protagonistes de la història), la universitat on s’ubica l’arxiu (amb qui signo un acord per fer ús de la ‘marca’), companys de professió, amics i família. Aquí també em trobo amb algunes negatives. En tot cas, m’aferro a tots els qui s’hi sumen. Novament, un agraïment de part de les autores! I també vaig a explicar el projecte en algun mitjà de comunicació de la comarca perquè se’n pugui fer ressò, com per exemple a El 9 Nou o al diari digital de Taradell.com.

Un projecte d’èxit. I ara què? Més enllà de la campanya…

Un cop assolit l’objectiu econòmic que s’enfila als 5.150 €, encetem segona fase de treball amb l’equip editorial que està previst que duri aproximadament uns 3 mesos. L’Anna, l’editora, serà qui coordinarà amb els responsables respectius la maquetació de totes les escenes entre els mesos de juny i juliol. Un cop revisat i llest, i tenint en compte que entrem en període de vacances d’estiu potser ens n’anem a setembre, ho duran a la impremta que en farà néixer un primer tiratge de 600 exemplars que seran distribuïts per un distribuïdor cap a les llibreries del país. En aquest punt també tinc prevista una reunió per explicar a la direcció de les biblioteques de la Diputació que poden adquirir pel seu fons aquest llibre. Paral·lelament, el llibre un cop editat també queda incorporat al catàleg en línia d’El Cep i la Nansa i es podrà adquirir a través de la seva pàgina web!

Potser s’obren nous horitzons idiomàtics, el temps ho dirà. Ja que aquest conte incorpora una cançó que està traduïda a quatre idiomes! Català, castellà, anglès i francès.

Un somni fet realitat. Temps de presentacions

Tenim previst que durant el primer trimestre del nou curs escolar es faci la primera presentació del llibre i es pugui fer arribar a tots els mecenes aquest llibre, ja palpable! Per tant, ara ja comencem a reservar dates i el lloc per fer la presentació (escola i biblioteca de ben segur!), de la que també caldrà preparar-ne el format amb la idea que sigui amena i adreçada als infants, mestres, professorat i familiars. Com veieu, encara ens queda feina! 

Arxius i centres educatius

És essencial comunicar ben clar el valor que hem aportat sempre els arxivers, incorporant la gestió de la memòria com una eina del present per garantir-ne el futur. Explicar ben clar que sense conèixer d’on venim, es fa difícil tenir una identitat i saber qui som i cap on volem anar. 

Volem que aquest llibre esdevingui una primera llavor a plantar a les escoles per explicar què són els arxius, quina documentació s’hi guarda, quins professionals hi treballen, què s’hi conserva, què expliquen els documents… Desitgem cuidar aquesta ‘llavor’. Pensem que cal cuidar-la, regar-la, amb l’objectiu que vagi creixent. I a poc a poc, els infants, mestres, professorat, famílies, vagin coneixent cada dia millor la nostra feina que està al servei de tota la ciutadania. 

Ja per cloure, voldria posar en valor un fragment de la novel·la ‘El riu i els inconscients’ de l’escriptora i recentment vigatana il·lustre Maria Dolors Orriols on la veu del riu Gurri ens parla i diu:

“si en algun moment, regant el teu jardí, faig brotar una flor, la meva joia serà immensa”.

I com la veu del riu, la nostra veu també us vol dir que si amb aquest conte sembrem l’interès pels arxius tan sols a un infant, a un mestre o professor, o a algun familiar… tot aquest esforç i aquest projecte emprenedor que us he traslladat ja haurà valgut la pena! 

Us animo a sumar-vos en aquesta aventura a tots els qui vulgueu. Ja sigui comprant el llibre, reservant-lo a la biblioteca, explicant-lo als de casa, fent-ne difusió, dissenyant-ne algun mòdul didàctic per treballar-ne algun aspecte, cantant-la o tocant la cançó ‘Un arxiu és’… 

A cadascun de vosaltres, gràcies per sumar. I no tingueu por a emprendre! Tot està per fer i tot és possible!

Podeu trobar més informació a: http://afersdomestics.cat/index.php/petits-afers/