ArxiRuta: Arxiu Comarcal del Berguedà

Presentació

L’Arxiu Comarcal del Berguedà (ACBR) es troba ubicat al carrer Colònia Escolar Permanent, 2 (Pavelló de Suècia), de Berga. El seu director és Abel Rubió i Serrat i el titular el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que ho gestiona juntament amb el Consell Comarcal del Berguedà i l’Ajuntament de Berga.

Història

El conveni de creació és de 1983, si bé l’actual arxiu entrà en funcionament el 2001. El nucli originari de l’arxiu és l’Arxiu Històric de la Ciutat de Berga, que originàriament es trobava a la casa consistorial i que va ser traslladat a la Casa Massana el 1993. Ja en aquesta època diferents particulars i associacions van fer donació dels seus fons a l’Ajuntament. Altres fons es trobaven a les dependències dels organismes corresponents. L’Arxiu Comarcal del Berguedà forma part de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya del Departament de Cultura.

Fons documentals

L’ACBR custodia 128 fons documentals. Entre els més rellevants podem citar el fons municipal de Berga. També destaquen diversos fons fotogràfics, que permeten tenir un important volum d’imatges que expliquen de forma gràfica la història de la comarca al segle XX. Podríem també fer esment de diversos fons personals i d’associacions, molt nombrosos.

Les possibilitats d’investigació són infinites i poden estendre’s a diferents àmbits. Des de fer història local a partir del fons municipal, a recerca genealògica en el notarial o vida social del segle XX a través dels fons associatius.

Les primeres referències indirectes vénen del segle XII, a través d’un volum de privilegis de la ciutat de Berga. No obstant això, conserven cinc pergamins del segle XIII.

Personal

A l’arxiu treballen dues persones, una auxiliar administrativa i el director.

Edifici

L’arxiu es troba a una ala del Pavelló de Suècia. Aquest edifici va ser refet de nou a finals del segle XX i es va habilitar parcialment com a arxiu. Originàriament, formava part de l’Exposició Universal de Barcelona de 1929, Suècia el va cedir a Berga als anys trenta per tal que s’hi habilités una escola per a nenes i després de la Guerra Civil va estar ocupat per militars.

L’arxiu té un únic dipòsit amb compactes en diferents nivells, així com algunes sales amb prestatgeries on també hi ha instal·lada documentació, equipats amb sistema de ventilació. En total hi ha aproximadament 500 metres quadrats de dipòsits amb capacitat per a gairebé 3.300 metres lineals de documentació.

Serveis

Els serveis que es presten són consulta presencial i telemàtica, documentació en línia a través dels webs d’Arxius en Línia i Xac Premsa, biblioteca i hemeroteca auxiliar, reprografia, suport a l’administració en termes d’arxiu i altres activitats en el marc de la difusió dels fons documentals.

Estan adreçats al públic en general, si bé algunes activitats de difusió poden dirigir-se a un públic específic (escoles o altres col·lectius específics). Es financen a través del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya juntament amb diverses col·laboracions que poden fer l’Ajuntament de Berga i el Consell Comarcal del Berguedà, així com d’alguna entitat en diversos casos concrets.

La web de l’arxiu és https://xac.gencat.cat/ca/llista_arxius_comarcals/bergueda/ i també estan presents a Twitter https://twitter.com/acbergueda.

Gestió documental

L’arxiu té les eines pròpies d’administració electrònica del Departament de Cultura i procura anar-se adaptant als canvis que van arribant en aquest sentit.

L’arxiu dóna suport en termes de gestió documental a aquelles administracions de la comarca que demanen algun tipus de suport en matèria d’arxiu.

En ser l’únic arxiu a la comarca amb personal específic i obertura permanent els pertoca assumir una varietat de funcions important, dins de les seves possibilitats, a l’hora de donar suport a la resta de les administracions.

Peculiaritats

Com qualsevol arxiu, la documentació que s’hi troba és única i cada fons aporta informacions específiques que poden ser d’interès al ciutadà o a l’investigador. El tracte proper i la proximitat al territori, com en tants altres arxius, poden ajudar molt en aquest sentit.

El que caracteritza l’ACBR és la feina ingent que s’ha realitzat en difusió al llarg dels anys, des d’exposicions molt diverses a l’organització de concursos de fotografia. Això ha ajudat també a la proximitat amb tot d’associacions i particulars i a la seva col·laboració amb l’arxiu a l’hora de cedir els respectius fons.

Visió professional

Segons el director, els canvis tecnològics de les últimes dècades han dut els arxivers a viure tota una revolució que ens posa molta més responsabilitat i necessitat de coneixement sobre les nostres espatlles. A banda de la necessària actualització en termes tecnològics i de possibilitats de difusió dels nostres fons, està canviant a un ritme molt ràpid la nostra manera de treballar i les competències que se’ns demanen, que han de ser al mateix temps molt transversals i de coneixement específic profund. També ens condicionen els perfils dels nostres usuaris, cada vegada menys presencials i amb peticions més variades.

Si ens focalitzem en les millores, és necessari que les administracions i institucions responsables dels arxius els dotin amb més recursos per tal que puguem abastar tots aquests requeriments de la nostra feina. Cal que personal específic pugui centrar-se en cada un d’aquests àmbits diversos de l’arxiu (administració electrònica, difusió, descripció o conservació), si no, se’ns fa gairebé impossible ser presents a tot arreu amb els coneixements específics i profunds que se’ns demana gairebé sempre.