ArxiRuta: Arxiu del Port de Tarragona

Presentació

L’Arxiu del Port de Tarragona (APT) es troba al carrer d’Anselm Clavé, 2, de Tarragona. La seva directora és Coia Escoda Múrria i la titularitat i gestió correspon a l’Estat.

Història

L’Arxiu del Port de Tarragona s’obrí al públic el 4 de juliol de 1990, amb motiu dels actes de celebració del Bicentenari del Port Modern. En aquell moment va ser concebut com a Arxiu Històric, malgrat que posteriorment rebé la documentació més recent i esdevingué l’arxiu general de l’organisme. Prèviament a la seva creació, la documentació es conservà en el mateix edifici.

El de Tarragona va ser el primer arxiu portuari que es va organitzar; posteriorment en van aparèixer d’altres que adaptaren, amb variacions, el quadre de classificació creat a Tarragona. S’ha intentat unificar criteris i optimitzar un Sistema d’arxius portuaris encara que sense èxit fins al moment. També s’ha treballat en crear un quadre de classificació comú a tots els ports però la tasca no ha finalitzat encara.

Fons documentals

L’APT custodia 13 fons documentals, els més destacables són:

El més antic dels fons portuaris: el de la Junta Protectora de les Obres del Port de Tarragona, organisme que va estar vigent entre 1790 i 1836, a partir de les gestions de la qual comencen les obres del que coneixem com a Port Modern. La particularitat és que no existeix aquest organisme en altres arxius portuaris.

El més voluminós: el de la Junta d’Obres del Port de Tarragona que es crea el 1869 (estan celebrant el 150 aniversari de la seva creació) a partir de la qual es consolida la gestió portuària i les infraestructures dels ports actuals. Vigent fins al 1992, aquest organisme donà pas a les autoritats portuàries actuals.

Els més rellevants:

-el fons de Fars que aplega la documentació dels fars de la costa tarragonina des de meitats del segle XIX; 

–el fons de la Capitania Marítima de Tarragona que aplega sèries documentals molt importants per a l’estudi de la pesca i els pescadors al nostre litoral; 

-els fons de les associacions Club Nàutic de Tarragona i Gremi de Marejants com a entitats íntimament vinculades al Port de Tarragona i a l’activitat marítima.

Tots els fons estan disponibles per a ser consultats i el ventall d’àmbits a estudiar és força ampli, des de la mateixa evolució de la infraestructura portuària, els vaixells, les mercaderies, el personal que ha treballat al Port, etc. A més a més, algunes de les sèries més consultades estan disponibles en línia (arxiu Digital) a la pàgina web, per a facilitar la consulta des de qualsevol lloc.

El document més antic dels fons portuaris pròpiament dits, és de l’any 1714. Es tracta d’un títol de propietat d’una “botiga de mar” del fons Junta Protectora de les Obres del Port de Tarragona que va estar vigent entre 1790 i 1836. El document més antic de tot l’Arxiu pertany al fons patrimonial de Josep Anton de Castellarnau i és un censal de l’any 1608. 

D’altra banda, també gestiona col·leccions, la Fototeca, la Biblioteca Auxiliar i Hemeroteca, que són de temàtica marítima i portuària.

Personal

L’equip humà de l’Arxiu està format per cinc persones. La tècnica, que n’exerceix la direcció, i quatre auxiliars.

Edifici

L’APT es troba físicament en un edifici de l’any 1923 d’estil historicista ubicat a l’emblemàtica plaça dels Carros de Tarragona. 

A la seu central, al carrer Anselm Clavé hi ha 5 sales de dipòsit. Disposa, també, d’un edifici al carrer del Mar, pròxim a la seu central, de cinc plantes que són els dipòsits de documentació administrativa.

Els dipòsits tenen una capacitat total de 2.880,6 metres lineals. A la seu central hi ha capacitat per a 1.489,7 metres lineals de documentació i al carrer del Mar per a 1.390,9 metres lineals.

Els dipòsits de la seu central, que és on es troba la documentació històrica, estan equipats amb aparells de climatització i deshumidificadors, sistema contraincendis i antirobatori. Els dipòsits del carrer del Mar no disposen de climatització però sí de sistema d’alarmes, contraincendis i antirobatori.

Serveis

Els principals serveis que ofereixen són assessorament al personal investigador i a la mateixa administració portuària; préstec de material per a exposicions; activitats de difusió en diversos formats: visites teatralitzades, exposicions virtuals, rutes guiades, tallers… 

Aquests estan adreçats a personal investigador, escoles i instituts, públic en general i públic familiar. Totes les activitats són gratuïtes.

L’Arxiu del Port de Tarragona es troba molt present en les principals xarxes socials.

Web: https://www.porttarragona.cat/ca/port-i-ciutat/arxiu-port

Facebook: https://www.facebook.com/arxiu.portdetarragona

Twitter: https://twitter.com/ARXIUPORT_TGNA

Instagram: https://www.instagram.com/arxiuporttarragona/

Pinterest: https://www.pinterest.es/arxiuporttgna/

Youtube: https://www.youtube.com/channel/UCRCJ29rtWpxcVmJIBUvvmnQ

Blogguer: http://arxiportus.blogspot.com/

Gestió documental

El Port de Tarragona disposa de seu electrònica accessible des de la pàgina web https://www.porttarragona.cat/ca/autoritat-portuaria-tarragona/seu-electronica a través de la qual es pot dur a terme el registre i la validació de documents. També disposa de la plataforma Via PORTus que és l’eina destinada a facilitar la sol·licitud de serveis de les empreses que treballen al Port de Tarragona.

L’Arxiu no ha participat en els projectes de gestió documental del Port de Tarragona, en canvi, sí que ha participat, i de fet encara participa activament, en el procés de digitalització de l’organització a través de la plataforma 0365.

Peculiaritats

El primer que diferencia l’APT de la resta és la seva titularitat i adscripció al sistema d’arxius públics de l’Estat, ja que els ports encara no han estat transferits a les Comunitats Autònomes. En segon lloc, haver esdevingut el dipositari de la memòria històrica del Port de Tarragona en acollir els fons documentals generats per les diferents administracions portuàries des de finals del segle XVIII fins a l’actualitat, cosa que fa que l’Arxiu del Port sigui alhora històric i administratiu.

Visió Professió

Preguntem a la directora, Coia Escoda, com veu la situació actual de l’arxivística i ens respon que li preocupa força. Creu que s’ha de fer un exercici de reflexió important i d’actuació per evitar que caiguem en l’oblit. La digitalització de les organitzacions és una bona oportunitat per a participar en el futur de les administracions i les empreses però si badem, serà un terreny que ocuparan els especialistes en sistemes d’informació. Des de la seva experiència personal, el tàndem arxivers-informàtics pot donar fruits molt positius per al futur.

També pensa que és essencial millorar la nostra imatge cap a l’exterior, per això creu que és important obrir-nos a la ciutadania organitzant propostes atractives que captin la seva atenció, alhora que els expliqui la feina cabdal que fem en els nostres centres de preservació de la memòria escrita de les organitzacions, i també de la gestió del dia a dia. Hi ha multitud d’activitats que es poden dur a terme en aquest sentit i en això estan des del nostre Arxiu els darrers anys, en què han centrat l’atenció en captar públic familiar i infantil al qual, en els gairebé trenta anys de trajectòria que porten, no s’hi havien adreçat encara.