ArxiRuta: Arxiu Diocesà de Solsona

PRESENTACIÓ

L’Arxiu Diocesà de Solsona (ADS) està situat als baixos del Palau Episcopal de Solsona. La seva entrada per la part del darrere de l’edifici (Passeig de les Moreres s/n).

El seu director és Ramon Viladés i Llorens. El titular de l’arxiu és el Bisbat de Solsona.

HISTÒRIA

L’Arxiu Diocesà de Solsona neix amb la creació de la Diòcesi de Solsona l’any 1593. El fons s’inicia amb la documentació de la Canònica Regular de Sant Agustí de l’antic monestir de Santa Maria, suprimida l’any anterior, i la dels priorats, units a la nova seu, de Sant Llorenç de Morunys, Sant Pere de Clarà, Santa Maria de Rocarossa, Santa Maria de Gualter, Sant Pere de la Portella, Castellnou de Rosselló i Santa Maria de Serrabona, Santa Maria de Vilabertran.

El bisbe Rafael Lasala i Locela (1773 – 1792) encarregà al seu secretari fra Miquel Listerri, expert en paleografia, al notari de Solsona Josep Font i Ceriola i a mossèn Domènec Costa i Bafarull que ordenessin i classifiquessin l’arxiu diocesà i fessin la història del bisbat.

Posteriorment, Mossèn Joan Serra i Vilaró, arxiver de 1909 a 1925, va adquirir per l’Arxiu Diocesà de Solsona diversos fons documentals. Després de la Guerra Civil el doctor Antoni Llorens i Solé (arxiver de 1939 a 1970) el va reorganitzar i els mossens Antoni Bach i Riu (1970 – 1988) i Enric Bartrina Corominas (1988 – 2018) continuaren aquesta tasca de catalogació.

La riquesa documental d’aquest arxiu no va pas passar desapercebuda pels grans erudits del segle XVIII com Caresmar, Pasqual i Villanueva. Aquest moviment arxivístic quedà truncat al segle XIX, primer el 1810 quan les tropes de Napoleó cremaren la catedral i part de l’Arxiu Capitular. Els danys més forts van ser amb motiu de les guerres carlines, quan el Palau Episcopal es convertí en una caserna militar. Els soldats per fer “bullir l’olla” i escalfar-se agafaven la documentació de l’arxiu per encendre el foc. 

Per acabar durant la Guerra Civil (1936 – 1939) també es va perdre documentació, ja que el Palau Episcopal fou requisat i convertit en seu del Comitè Antifeixista Local, del Jutjat de primera instància, casa del president del comitè i de l’alcalde. També s’hi instal·larà l’Audiència de Lleida.

Des de l’obertura de l’Arxiu Secret del Vaticà (1881), comença una nova etapa de funció pública dels arxius eclesiàstics, que coincideix que Solsona torna a tenir bisbes propis, preocupats de la restauració del bisbat. Es crea el Museu Diocesà (1896), situant en ell l’Arxiu del bisbat, caminant junts fins que se separen l’any 1981. Fins a l’any 2002 que es trasllada l’arxiu a la ubicació actual, estava situat a l’últim pis del Palau Episcopal. Actualment, està situat a l’antic celler del monestir de Santa Maria de Solsona.

En el primer Congrés Nacional d’Arxivers d’Espanya, l’any 1971, es determina elevar a la Santa Seu la necessitat de centralitzar a l’Arxiu Diocesà tots els fons parroquials d’una antiguitat superior a cent anys. Dos anys després, la Conferència Episcopal Espanyola ordenava aquesta transferència. 

El bisbat de Solsona s’havia avançat a aquestes mesures, ja que en una circular del bisbe Bascuñana del mes de setembre de 1968, després de constatar el perill de robatori i la deixadesa de molta documentació, decretava la següent disposició: “Els arxius històrics deuen passar a la custòdia de l’Arxiu Diocesà, quedant en les respectives parròquies la documentació més recent, des de la meitat del segle passat”.

L’any 1976, quan el bisbe Martí Alanis era Administrador Apostòlic, es van concentrar molts arxius parroquials, reduint-los a un nombre de vint-i-nou.

En l’actualitat 191 parròquies guarden la seva documentació en l’Arxiu Diocesà, dipositada en compactes, abastant 170 metres lineals.

L’arxiu, a més, col·labora amb grups de recerca de les comarques del Berguedà, el Solsonès i altres de les terres de Ponent, ajudant a promoure investigacions i publicacions sobre els fons de l’Arxiu, orientant a entitats culturals i a investigadors, i divulgant la funció i el patrimoni fent visites guiades de tant en tant.

FONS DOCUMENTALS

A l’Arxiu Diocesà es conserven:

• Fons parroquials (s. XIII – XXI) amb un total de 191 fons.
• Santuaris (s. XVIII – XX).
• Incunables: Passionaris, Missals, Rituals, Bíblies, Salms que van des del segle XIII fins al XVI.
• Fons de pergamins (amb un marc cronològic que va des del s. X al XIX).
• Còdexs musicals i litúrgics (143 unitats dels segles IX – XV) 2 cartularis de Solsona, un de Sant Llorenç de Morunys i un de Roca-Rossa; una dotalia de Besora de l’any 1368.
• Fons personals, entre ells el fons de la farmàcia Pallarès, (s. XIV-XX).  Fons format per la documentació familiar, llibres de comptes de la farmàcia (s. XVI – XVIII) i documentació diversa com a secretaris municipals de diferents pobles del Solsonès.
• Vicaria general (s. XIX – XXI).
• Economia (s. XX – XXI).
• Cúria (s. XIV – XX).
• Fons de monestirs: Serrateix (XI – XIX); priorats de Gualter (XIII – XIX), Serrabona (França) s. (XIV – XVIII), Roca-Rossa (s. XIII – XIX), Sant Pere de Clarà (s. XV – XVIII), Vilabertran (s. XIV – XIX); rendes de Prats de Rei (s. XVI – XVIII), d’Aragó (s. XIV – XVIII).
• Bisbes (s. XX – XXI).
• Seminari (s. XX).
• Delegacions (s. XX).
• Missions (s. XX).
• Pia Unió de Solsona i hospital Pere Màrtir Colomès (s. XVII – XX).
• Capbreus (s. XVI – XIX) 134 (llibres i esborranys).
• Notarial (s. XIV – XIX) 531 unitats (llibres, esborranys, formularis, inventaris).
• Registre d’hipoteques (s. XIX) 27 lligalls (llibres i plecs).
• Processos eclesiàstics i ducals (s. XIV – XIX) 74 lligalls.
• Jutjat de primera instància de Solsona (s. XIX – XX), 4678 processos.
• Fons musical (s. XVIII – XX).
• També disposem d’un gran fons de biblioteca (s. XIX – XXI). 

PERSONAL

A l’arxiu hi treballen dues persones, el director de l’arxiu i un auxiliar d’arxius.

EDIFICI

L’arxiu es troba a la planta baixa del Palau Episcopal. La zona de compactes – 21 armaris compactes, amb un total de 1071 metres lineals- i 11 planeres estan situades a l’antic celler del monestir de Santa Maria de Solsona; disposa de deshumidificadors. La biblioteca i la sala de consultes estan situades a l’ampliació del Palau feta a finals del segle XVIII. La sala de consultes té 18 punts de treball.

SERVEIS

Els serveis que ofereix són consulta presencial i telemàtica. Té una biblioteca auxiliar formada per llibres de temàtica variada amb especial importància a la història eclesiàstica, monografies dels pobles i santuaris que formen el Bisbat. 

Està adreçat al públic en general.

El correu electrònic de l’arxiu és arxiu@bisbatsolsona.cat.