ArxiRuta: Arxiu Municipal de Barcelona

Presentació

L’Arxiu Municipal de Barcelona (AMB) es troba ubicat al carrer Avinyó, 7, la seva titularitat i gestió correspon a l’Ajuntament de Barcelona i el seu director és Joaquim Borràs Gómez.

El Sistema Municipal d’Arxius està compost per l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, els deu arxius municipals de districte i els vuit arxius centrals. L’òrgan que els coordina i supervisa és la Direcció del Sistema Municipal d’Arxius.

Història

Els orígens de l’arxiu remunten al segle XIII, quan es crea el règim municipal de la ciutat a partir del privilegi concedit pel rei Jaume I l’any 1249.

Inicialment l’arxiu s’instal·la al convent de Santa Caterina, però a la segona meitat del segle XIV, per desavinences entre els dominicans i els consellers, es comença a construir la Casa de la Ciutat, i les caixes amb documents municipals es traslladen al convent dels Framenors de Sant Francesc, on queden abandonats durant els segles posteriors. A principis del segle XIX, arran de la inestabilitat política, les caixes de l’Arxiu Municipal es guarden, primer, al convent de monges de Sant Joan de Jerusalem, i d’allà passen a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.

El 1842, amb el bombardeig de Barcelona, s’esfondra el sostre del Saló de Cent, i es perden les sèries documentals més antigues que s’hi conservaven. L’Arxiu Municipal es trasllada, sis anys més tard, al pis més alt de l’edifici nou de les Cases Consistorials. El 1917 l’Ajuntament divideix el fons documental en històric, que passa a la Casa de l’Ardiaca (carrer de Santa Llúcia, 1), i administratiu. L’any 1938, amb els bombardeigs de la Guerra Civil, els documents de l’Arxiu Històric passen al carrer de Sant Gervasi 45, però el 1939 tornen definitivament a l’Ardiaca.

L’Arxiu Administratiu inicialment es conserva a l’edifici de l’Ajuntament de Barcelona, però pateix diferents trasllats fins a arribar, primer, al carrer dels Templers 3-5 i finalment, el 1961, a la seva ubicació actual, al carrer del Bisbe Caçador 4.

Els Arxius de Districte també passen per diferents ubicacions. L’Arxiu del Districte de Ciutat Vella es crea el 1989 i l’instal·len provisionalment a l’entresòl de la plaça del Bonsuccés 6, a l’antic edifici de Correus i dels magatzems El Siglo. El 1993 es trasllada a la seu actual, a l’antiga torre del noviciat del Convent dels Àngels, i entre el 2005 i el 2008 s’han de crear nous dipòsits, primer a la finca del carrer del Carme 84 i posteriorment als soterranis  de la seu del Centre de Documentació del MACBA.

L’Arxiu del Districte de l’Eixample va estar ubicat, entre 1990 i 1996, a la Casa Elizalde, al carrer de València 202. De 1995 a 2011 la documentació es troba repartida en set dipòsits diferents: dos, a la planta segona del soterrani del Mercat de la Concepció (Aragó, 315); un altre dipòsit als baixos d’un edifici de la Gran Via de les Corts Catalanes 732; un quart dipòsit en el primer pis d’un immoble del carrer de Padilla 321, i, finalment, tres dipòsits més en diverses dependències de la seu del Consell Municipal del Districte de l’Eixample, al carrer d’Aragó 311. El 2011 es trasllada a la nova seu, al carrer Calàbria 38. Ocupa la planta soterrània del complex de l’Illa Waldorf i comparteix espai amb el Centre de Serveis Socials del barri de Sant Antoni. Ocupa una superfície de 840m² i té 2.642 m de prestatgeries.

L’Arxiu del Districte de Sants-Montjuïc es situa, d’entrada, a la Torre del Rellotge, a la Plaça de Bonet i Muixí, fins que passa, als anys noranta, a l’antiga Tinença d’Alcaldia d’Hostafrancs, que és on té la seu actualment.

L’Arxiu del Districte de Les Corts es va ubicar, de manera provisional, a unes dependències a la seu del Consell Municipal, i l’any 1986 es va traslladar al Centre Cívic Can Deu. El 1988 la part administrativa del fons passa a un local provisional al carrer de Dolors Masferrer 29-31. La documentació encara canvia de lloc dues vegades més: el 1995, al soterrani d’un edifici municipal dins l’estructura de l’antiga fàbrica Fiat. I el 2012 a l’edifici de la seu del Districte, antic ajuntament de Les Corts, que és la ubicació actual.

L’Arxiu del Districte de Sarrià continua a l’edifici original, el Casal de Sarrià, al carrer d’Eduardo Conde 22, però es va haver d’habilitar, per resoldre la manca d’espai, un dipòsit de prearxivatge dels fons administratius al carrer de l’Hort de la Vila.

L’Arxiu del Districte de Gràcia es va emplaçar, d’entrada, a un petit espai a la seu del Consell Municipal del Districte a la plaça de Rius i Taulet (avui plaça de la Vila de Gràcia). El 1991 es trasllada a una torre al carrer de les Camèlies, fins que finalment passa a la Biblioteca Jaume Fuster.

L’Arxiu del Districte d’Horta-Guinardó s’ubica, el 1989, a la Casa de les Altures, seu del Districte, i el 2009 es trasllada a la planta baixa del carrer de Lepant 387, edifici que havia estat seu d’unes antigues casernes.

L’Arxiu de Districte de Nou Barris ha estat des de l’inici a l’edifici de l’antic Institut Mental de la Santa Creu i Sant Pau, primer a una ala lateral, i després a la primera planta de l’edifici.

L’Arxiu del Districte de Sant Andreu s’instal·la al Centre Cívic de Sant Andreu amb els dipòsits repartits en dues dependències: la secció històrica a la casa natal del dramaturg Ignasi Iglesias, i la secció administrativa a la seu del Consell Municipal de districte, a la plaça d’Orfila. El 2004 es trasllada a la seu actual, l’edifici municipal Josep Pallach, del carrer dels Segadors 2, on s’unifica tota la documentació.

L’Arxiu del Districte de Sant Martí també passa per diferents emplaçaments abans de trobar el definitiu: primer, a l’edifici de la Casa de la Vila de la plaça de Valentí Almirall. Cinc anys més tard, al primer pis de la Torre del Fang, antiga masia pairal al carrer del Clot. I finalment, a partir de 1995, a un edifici de la Vila Olímpica. 

Fons documentals

L’Arxiu Municipal de Barcelona custodia uns 588 fons.

L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona té una gran varietat de documentació medieval. Destaquen la col·lecció de pergamins, dels manuscrits municipals i els llibres de privilegis, els registres de deliberacions, les cartes reials, els processos de Corts, la documentació sobre proveïments i urbanisme, o la d’institucions directament vinculades al municipi, com el Consolat de Mar o la Taula de Canvi. Són també rellevants els fons provinents d’oficials reals amb jurisdicció sobre la ciutat, com l’arxiu del Veguer i del Corregidor; o els gairebé noranta fons gremials. A més a més sobresurten, per la seva importància en el món de la cultura, els fons privats dels segles XIX i XX, com el dels Jocs Florals de Barcelona, els fons personals de Jacint Verdaguer, Narcís Oller, Miquel Garriga i Roca, Ildefons Cerdà, Apel·les Mestres, Francesc Carreras Candi o el de la família Brusi. Mereixen un capítol a banda els fons gràfics, amb mapes, plànols, auques, cartells, gravats, goigs, romanços, naips i dibuixos originals de 178 autors des del segle XIV. I els fons orals, entre els quals podem mencionar el de Neus Català.

A l’Arxiu Fotogràfic hi ha des de daguerreotips fins a fotografia digital. La temàtica de les fotografies acostuma a ser la ciutat de Barcelona, i hi tenen un pes important grans esdeveniments com són l’Exposició Universal de 1888, la reforma de la Via Laietana de 1909, l’Exposició Internacional de 1929 o els Jocs Olímpics de 1992, encara que també s’hi pot trobar fotoperiodisme, retrat i fons familiars.

A l’Arxiu Contemporani, a banda dels fons de l’Ajuntament de Barcelona del 1820 ençà, també hi ha Fons Institucionals, com el de l’Exposició Universal del 1888, l’Exposició Internacional del 1929 o el Comitè Organitzador Olímpic de Barcelona ’92. S’hi conserva igualment la col·lecció Memorial La Rambla, creada arran dels atemptats del 17 d’agost de 2017.

A alguns Arxius Municipals de Districte —Sants-Montjuïc, Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, Horta-Guinardó, Sant Andreu i Sant Martí— s’hi poden trobar fons dels ajuntaments dels antics municipis. També hi destaquen fons privats d’entitats vinculades amb el territori, com seria el de l’Orfeó de Sants (Sants-Montjuïc), el de l’Orfeó de Les Corts o el de Cristalleries Planell (Les Corts), el de la Família Vergés Piera (Sarrià-Sant Gervasi), els del Cercle Filatèlic i Numismàtic de Gràcia i la Federació Catalana de Lluita (Gràcia), el de Felip Capdevila i Rovira i el del Foment Hortenc (Horta-Guinardó), el del Centre d’Estudis i Documentació de Nou Barris (Nou Barris), el de la Junta Rectora d’Aigües de la Sèquia Comtal o els fons personals del compositor Joan Sardà i Vila (Sant Andreu), el de la Farinera Sant Jaume, SA, o el de la cooperativa La Formiga Martinenca (Sant Martí). A més a més hi ha diverses col·leccions de fotografies antigues (Sants-Montjuïc, Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia), de cartells i fulletons de mà (Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu) o de programes de festa major (Gràcia).

A l’Arxiu Municipal de Barcelona hi ha múltiples possibilitats d’investigació. Amb els fons institucionals es pot estudiar l’evolució del funcionament del municipi d’ençà el segle XIII fins a l’actualitat; les col·leccions de plànols i mapes permeten resseguir els canvis en l’urbanisme de la ciutat; els fons d’entitats i associacions són una font d’informació de la història social i cultural de Barcelona i els antics municipis; els fons d’artistes i escriptors són essencials per a la història de la cultura; les col·leccions de gravats d’indumentària permeten investigar-ne l’evolució; la col·lecció de premsa clandestina i de l’exili és de referència per a l’estudi dels grups que es van oposar al la dictadura franquista; etc.

Els document més antic que es conserva a l’Arxiu Municipal de Barcelona és «Oblació d’Emma, filla de Guifré i Guinedella, i donació de béns al monestir de Sant Joan de les Abadesses», de l’any 850. Després hi ha un salt al segle XII, amb exemples com el «Privilegi de població del lloc anomenat Pozolos donat per Alfons VII a Joan, bisbe de Segòvia», de 1149; l’«Elegia. D’Arrigo da Settimello», de 1150; l’«Atorgació d’un forn privatiu en propietat alodial a Barcelona per part d’Alfons I als germans del Gloriós Sepulcre», de 1171; o el «Llibre de Privilegis. Anomenat també, impròpiament, Usatges de Ramon Ferrer», que comprèn els anys 1173-1365.

Personal

Als diferents centres de l’Arxiu Municipal de Barcelona hi treballen 104 persones. El personal es distribueix entre 20 places de comandament, 52 de tècnic, i 32 de suport. A més a més, durant el 2019 es van gestionar convenis de pràctiques amb 20 estudiants de l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents.

Edificis

Dels diferents centres que formen l’Arxiu Municipal de Barcelona, el més representatiu és la Casa de l’Ardiaca, seu de l’Arxiu Històric. Es tracta d’un edifici construït cap al segle XII aprofitant una part de l’antiga muralla de Barcelona. Es reconstrueix a finals del XV, i s’hi fan diverses reformes a finals del segle XIX i durant el XX. Està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional.

La Direcció del Sistema Municipal d’Arxius (C/ Avinyó, 7), l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona (Antic convent de Sant Agustí, Plaça Pons i Clerch, segona planta) i l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona (Bisbe caçador, 4) es troben en edificis reformats. Aquest últim disposa d’un Arxiu intermedi (Ciutat de Granada, 106-108) en un emplaçament més modern.

Molts dels arxius de Districte tenen la seu a edificis històrics: l’Arxiu de Ciutat Vella és a l’antiga torre del noviciat del Convent dels Àngels; l’Arxiu de Sants-Montjuïc, a l’edifici de les esferes de l’antiga Tinença d’Alcaldia d’Hostafrancs, construïda per l’arquitecte Jaume Gustà i Bondia entre els anys 1895 i 1915; l’Arxiu de Sarrià – Sant Gervasi, al Casal de Sarrià, construït l’any 1909 per l’arquitecte Leocadio Olabarría; l’Arxiu de les Corts, a l’antiga seu de l’Ajuntament de les Corts, construïda per l’arquitecte Antoni Rovira i Rabassa el 1884; l’Arxiu de Nou Barris, a la primera planta de l’antic Institut Mental de la Santa Creu i Sant Pau, inaugurat el 19 de novembre de 1889; l’Arxiu d’Horta-Guinardó, a les antigues casernes que havien estat la seu del regiment de cavalleria del Bruc i Girona, al carrer de Lepant, 387; i l’Arxiu de l’Eixample, a l’antic cinema Waldorf. 

Els que es troben en edificis més moderns són l’Arxiu de Sant Martí, a un edifici de la Vila Olímpica, construït originàriament com a espai lúdic per als atletes dels Jocs Olímpics de Barcelona ’92; l’Arxiu de Sant Andreu, a l’edifici municipal Josep Pallach, carrer dels Segadors, 2; i l’Arxiu de Gràcia, a la Biblioteca Jaume Fuster, de l’arquitecte Josep Antoni Llinàs i Carmona, inaugurada el 13 de novembre de 2005 i amb el premi del Foment de les Arts Decoratives (2006).

Els arxius centrals s’ubiquen a instal·lacions funcionals de les gerències.

L’AMB conté 21 dipòsits sobre 10.457 m² de superfície i amb capacitat per 50 km/l de documentació. Els dipòsits estan degudament equipats i, de manera regular, reben controls ambientals i biològics am el suport de l’equip de conservadors de l’AMB.

Serveis

L’AMB ofereix els principals serveis d’arxiu: consultes (presencials, no presencials i en línia), reproducció de documents, activitats de difusió i formació: visites guiades, tallers, exposicions, conferències, cursos, jornades, publicacions, activitats didàctiques amb les escoles i altres. L’Arxiu també cedeix temporalment documents del seu fons per a exposicions externes.

L’accés als centres d’arxiu és lliure i gratuït per a tots els ciutadans de més de 16 anys. Alguns tallers i activitats estan pensats especialment per a professorat i alumnat de centres educatius de tots els nivells. El cost de les reproduccions està subjecte a les taxes i preus públics. Els serveis de consulta i les activitats que ofereix l’arxiu són lliures i gratuïts.

L’AMB està molt present a Internet. La seva pàgina web és[ https://ajuntament.barcelona.cat/arxiumunicipal/ca], el catàleg en línia [https://catalegarxiumunicipal.bcn.cat/], la pàgina de Facebook [https://www.facebook.com/bcnarxiumunicipal], Twitter [https://twitter.com/BCN_arxiu]. A més dels llocs web de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona [https://ajuntament.barcelona.cat/arxiumunicipal/arxiuhistoric/ca], l’Arxiu Contemporani de Barcelona [https://ajuntament.barcelona.cat/arxiumunicipal/arxiucontemporani/ca], l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona [https://ajuntament.barcelona.cat/arxiumunicipal/arxiufotografic/ca/home] i els Arxius Municipals de Districte [https://ajuntament.barcelona.cat/arxiumunicipal/ca/arxius-municipals-de-districte].

Gestió documental

La gran diversitat d’ens i estructures que componen l’Ajuntament de Barcelona dificulten una implantació homogènia de l’Administració Electrònica. En alguns aspectes (tràmits del portal, notificació electrònica i interoperabilitat) s’ha progressat molt, mentre que en altres (expedient electrònic) el procés avança a un ritme més moderat. Actualment s’està treballant en la creació d’eines per definir el grau d’inserció de l’Administració electrònica en cada àmbit, a la vegada que s’instauren solucions per resoldre les problemàtiques que van sorgint.

L’Arxiu Municipal està activament implicat en la instauració de l’Administració electrònica.

Prenen part en projectes de definició normativa per a l’Arxiu electrònic i tots els elements que l’envolten, en alguns casos exercint el lideratge —per exemple, en el Model de gestió de documents electrònics o del Protocol de digitalització segura— i en d’altres —com la instrucció sobre notificació electrònica o a la d’actuacions automatitzades— fent de col·laboradors. També participen en la implementació de projectes normatius. En aquest sentit, estan coordinant la implantació del nou Model de gestió de documents electrònics i participant al projecte d’implantació del nou procediment administratiu.

D’altres projectes destacables dignes de menció són la definició de requisits per a l’anonimització de documents a l’Arxiu electrònic i el d’implantació d’un operador genèric d’expedients.

Peculiaritats

L’Arxiu Municipal de Barcelona es distingeix de la resta pel volum i la varietat de fons que conserva i l’abast cronològic, que va dels segles XII i XIII a la documentació administrativa actual. Això fa que els usuaris siguin també molt diversos, perquè hi poden anar des d’investigadors de l’acadèmia  fins a aficionats de la història de la ciutat, o ciutadans que necessiten documentació per fer un tràmit. A més a més, els centres que gestionen documentació vigent tenen sobretot consultes d’usuaris interns, és a dir, del mateix ajuntament. 

La principal peculiaritat és la seva estructura descentralitzada: el Sistema Municipal d’Arxius funciona com una xarxa de centres autònoms coordinats per la Direcció. Això fa que estigui molt immers en l’estructura orgànica de l’Ajuntament, però també que sigui proper al ciutadà per la seva vertebració territorial. El personal tècnic té diferents especialitzacions depenent del centre on exerceix, i col·labora de manera proactiva amb projectes innovadors tant del mateix Ajuntament de Barcelona com d’altres administracions. 

Visió Professió

Des de l’AMB creuen que l’arxivística ha millorat substancialment en aquests darrers anys, sobretot en la seva orientació a les noves tecnologies i la implicació amb les necessitats de la ciutadania i el moment actual, com mostren les campanyes de recollida de documentació referents a l’atemptat de la Rambla de Barcelona, als fets de l’1 d’octubre de fa tres anys, o a la recollida de testimonis del confinament.

Tanmateix, creuen que caldria millorar la dotació de recursos en general, la visibilitat de la feina dels professionals de l’Arxiu envers la societat, i que aquesta conegués millor tots els serveis que s’ofereixen des de les institucions arxivístiques.