ArxiRuta: Arxiu Municipal de Palafrugell

Presentació

L’Arxiu Municipal de Palafrugell es troba ubicat a l’Edifici Can Rosés, plaça de l’Església, 8, 1r, de Palafrugell. És titularitat del mateix Ajuntament, i Òscar Alegret i Teijeiro n’és el director.

Història

L’Arxiu Municipal de Palafrugell es va crear l’octubre de 1986. Pel que fa als seus antecedents, les primeres referències que es tenen d’un arxiu, situat a l’església parroquial de Sant Martí, daten del 1707, tot i que la voluntat de conservar els documents importants és molt més antiga (només cal pensar en els pergamins del segle XII). A conseqüència de les invasions franceses, durant la Guerra Gran i la guerra del Francès, es van haver d’amagar els documents que tenien a veure amb el Govern espanyol. El 1845 el Ple de l’Ajuntament va acordar de posar un armari a la casa de la vila per desar-hi els documents més recents i, així, evitar les anades i vingudes a l’església. El 1934 s’acordà el trasllat de l’antic arxiu per tal de millorar-ne la conservació; concretament, a les golfes de l’edifici destinat a Biblioteca Popular i Escola d’Arts i Indústries. Malgrat que aquest trasllat es va aprovar, molts documents encara eren a la parròquia quan l’església es va cremar l’any 1936 a conseqüència de la Guerra Civil de 1936-1939. La sort va ser que la fusta de l’armari on es trobaven era de molt bona qualitat, de manera que se’n va salvar la majoria. Aquell mateix any, sense més endarreriments, es va traslladar tota la documentació a la Biblioteca Popular. Posteriorment, aquest arxiu es va unir al que hi havia a la casa de la vila. 

El 1980 l’arxiu històric va ser traslladat a l’edifici municipal conegut per Can Genís, i el 1986 l’Ajuntament va obrir en aquest mateix edifici el servei d’arxiu i va contractar Maria Concepció Saurí com a arxivera, la qual en va ser responsable fins a la jubilació (2020) i el va fer créixer, el va consolidar i el va convertir en un element molt important de la vida cultural de Palafrugell. El 2002 l’Arxiu Municipal de Palafrugell es traslladà a l’edifici de Can Rosés, datat dels segles XVII-XVIII i situat al costat de l’església parroquial; és la seu actual. Des del 2008 té una nau al carrer de la Vall d’Aran que serveix de dipòsit i d’espai de tractament de la documentació. Per a més informació consulteu el següent enllaç: https://www.palafrugell.cat/serveis-ciutadania/arxiu-municipal/sobre-l-arxiu/historia-de-l-arxiu

L’Arxiu Municipal de Palafrugell és un sol òrgan que s’ocupa de la gestió dels documents creats per l’Ajuntament i també de la documentació que ha reunit gràcies a donacions. Constitueix un departament que, juntament amb els departaments de Gestió de Sistemes Informàtics i de Gestió d’Informació Geogràfica, forma part de l’Àrea de Gestió de la Informació, la qual depèn de l’Àmbit de l’Administració General. 

Fons documentals

Actualment, l’Arxiu Municipal de Palafrugell conté 132 fons de tipologia molt diversa: fons de l’Administració local, fons personals, patrimonials, d’associacions, comercials i d’empreses. Cada any rep un gran volum de documents i de fons. L’Arxiu ha fet una tasca important per reunir fons de persones de Palafrugell que durant la guerra de 1936-1939 varen marxar a l’exili i també de persones i entitats que varen mantenir una activitat cultural i política en el franquisme i a l’inici de la democràcia.

Entre els fons gestionats per l’Arxiu Municipal de Palafrugell, destaca, en primer lloc, el de l’Ajuntament d’aquesta vila pel període dilatat que comprèn i pel fet de reflectir aspectes rellevants de la seva història. En aquest fons sobresurten una col·lecció de 326 pergamins i el llibre de privilegis, un còdex del segle XVII que conté les transcripcions dels privilegis, les autoritzacions, les reglamentacions i els pactes entre Palafrugell i els monarques, els senyors de la vila i altres autoritats, des del segle XIII fins al segle XVIII. Enquadernat amb cobertes de pell, consta de 72 fulls manuscrits en pergamí, recull 21 documents i diverses anotacions.

També cal remarcar el fons del far de Sant Sebastià, la llum del qual arriba fins a 32 milles nàutiques, cosa que el fa el més potent del litoral català. Aquest fons conté registres d’observacions meteorològiques i documents útils per estudiar els senyals marítims a Girona.

El fons de la cooperativa de consum L’Econòmica Palafrugellenca, una de les més antigues de l’Estat espanyol, també és important per les escriptures i la documentació notarial sobre finques d’aquesta entitat i per la memòria i els plànols de la construcció del seu edifici, obra de l’arquitecte Rafael Masó.

El fons de l’escola Torres Jonama (1858-1979) també mereix de ser esmentat, tenint en compte que permet veure com era el material escolar d’abans i quins criteris es tenien fa molts anys a l’hora de gestionar un centre d’ensenyament.

Els fons respectius del Círculo Mercantil (1903-1993) i del Centre Fraternal (1873-1996) sobresurten perquè aquestes dues entitats van ser importants en la vida cultural i associativa de Palafrugell.

També destaca el fons patrimonial Fina-Rocas (segles XI-XX) perquè els Fina constituïen una família d’hisendats documentats a Palafrugell des del segle XVI, i diferents membres van exercir càrrecs públics al municipi (alcalde, jutge, recaptador…). 

A més a més, cal incloure en aquesta relació el fons Bassa-Rocas (1728-2006), fons d’una família alguns membres de la qual (Irene Rocas, M. Gràcia Bassa, Florenci Bassa i Serafí Bassa) van fer aportacions importants a la cultura catalana en els àmbits de la llengua, la literatura o la música; per exemple, Irene Rocas va ser corresponsal del Diccionari català-valencià-balear. 

El fons de la Fundació Ernest Morató (1869-), un fons obert que destaca per la importància que la seva documentació té per al món de l’havanera. 

En l’àmbit dels fons personals cal esmentar els de les lluitadores republicanes exiliades Rosa Laviña Carreras (1917-2011) i Teresa Carbó Comas (1920-1999); el del científic Josep Alsina Bofill, president de la Societat Catalana de Biologia, membre numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona i president de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya (1914-2004), o el de l’escriptora Engràcia Ferrer Mascort (1911-2003).

Finalment, convé posar en relleu els fons d’imatges de fotògrafs com Pere Palahí Bach-Esteve, Jaume Ferrer Massanet, Josep Granés Hostench o Arcadi Gili.  

Els fons documentals i les col·leccions de l’Arxiu Municipal de Palafrugell permeten de fer recerca en àmbits diversos a partir de fets de la història local: la indústria i el comerç, el paper de la dona, la institució familiar, la música, la guerra de 1936-1939, la dansa, la vida associativa o l’ensenyament. 

El document més antic és un pergamí del fons patrimonial Fina-Rocas, datat del segle XI.

Podeu consultar més informació dels fons en el següent enllaç: https://www.palafrugell.cat/serveis-ciutadania/arxiu-municipal/consulta-en-linia/fons-documentals

Personal

La plantilla de l’Arxiu Municipal de Palafrugell la formen quatre persones: una conserge, una auxiliar administrativa, un administratiu i un tècnic d’arxiu. 

Edifici

La seu de l’Arxiu Municipal de Palafrugell és en un edifici anomenat Can Rosés (antiga Casa Roger), inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Era una casa senyorial i la casa pairal dels Roger. La propietat de la casa passà a Manuela Roger, casada amb Francisco Rosés, apotecari de Girona, la qual cosa comportà que l’edifici comencés a ser anomenat Can Rosés. Després d’un període llarg d’abandó, els anys 1995-1996 va ser rehabilitat  i convertit en un edifici públic.

L’Arxiu Municipal de Palafrugell té dos dipòsits a l’edifici on té la seu i una nau que també serveix de dipòsit als afores de la vila, que ocupen 237 m² i 270 m^2,, respectivament. Els dipòsits compten amb deshumidificadors i aparells d’aire condicionat i tenen capacitat per 3.112 metres lineals.

Serveis

L’Arxiu Municipal de Palafrugell gestiona la documentació creada per l’Ajuntament de Palafrugell i la rebuda per donacions, atén consultes de documents, permet l’accés a la informació pública, assessora sobre tractament de la informació, facilita imatges respectant els drets de la propietat intel·lectual, col·labora en activitats educatives i culturals, i treballa en la conservació i digitalització de la documentació. També cal destacar les exposicions i el butlletí de l’Arxiu.

L’Arxiu Municipal de Palafrugell té un apartat específic dins el web de l’Ajuntament. A més, té un compte de Facebook a través del qual anuncia activitats i sobretot dona detalls de documents que conserva. 

Gestió documental

D’ençà del 2017 l’Ajuntament treballa únicament amb documents electrònics mitjançant un gestor d’expedients, en el qual es tramita tota la documentació administrativa. Recentment, s’ha pres la decisió de transferir documentació a l’iARXIU.  

Peculiaritats

Com a elements singulars de l’Arxiu Municipal de Palafrugell hi ha la participació en el premi escolar de recerca Mestre Sagrera i en les edicions municipals (totes dues activitats comporten difondre en línia els premis i les publicacions, respectivament), la difusió de dones i el seu reconeixement (recuperar fons de dones, incloure noms de dones en el nomenclàtor, redactar articles sobre dones per a la Viquipèdia amb l’activitat de la Viquimarató de dones de Palafrugell) i la col·laboració de voluntaris en projectes concrets (genealogia i nomenclàtor, fons d’imatges).

És un arxiu molt arrelat en la vida de la vila; molts veïns hi col·laboren i li cedeixen documents. L’Arxiu Municipal de Palafrugell participa en l’organització d’activitats fetes per a la vila.

Visió Professió

El director, Òscar Alegret, ens comenta que a partir de la seva experiència, veu que cada cop hi ha més consciència en l’Administració de la importància de tenir una bona gestió documental, i també més consciència en la societat de conservar documents com a eina per preservar la memòria col·lectiva; aquest segon aspecte es palesa, sobretot, en la importància que es dona a conservar i recuperar imatges.

Pel que fa a les millores, creu que un augment important de la partida pressupostària destinada a l’Arxiu Municipal de Palafrugell permetria de fer el tractament arxivístic de fons complexos i ajudaria a difondre amb més capacitat la documentació que conté.