ArxiRuta: Centre de Documentació de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme

Presentació

El Centre de Documentació de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme, està ubicat en les instal·lacions de l’edifici de la Filmoteca de Catalunya a la Plaça Salvador, 1-9 de Barcelona. Aquest servei forma part de l’estructura orgànica del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i, com a objectiu bàsic, dona compliment a les polítiques públiques de la Llei 2/1993, de 5 de març de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l’associacionisme cultural.

La jerarquia interna de la Direcció està integrada per una Subdirecció General de Protecció i Promoció de la Cultura Popular i Tradicional; el Servei de Promoció i Dinamització; el Servei de Recerca i Protecció el qual inclou el centre de documentació, així com, hi trobem la Secció de Gestió en la Direcció General. 

Història

Arran de la celebració del I Congrés de Cultura Popular i Tradicional Catalana (1981-1982) el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va impulsar l’any 1993 l’ens del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC) adscrit a la Direcció General de Patrimoni Cultural on, entre altres equipaments, va dissenyar la creació d’un arxiu especialitzat en cultura popular. Des del 2011 el (CPCPTC) és reemplaçat en el rang de direcció general.

L’equipament al llarg de la seva història ha estat ubicat en diferents edificis de l’administració. Des de l’any 2012, però està en la instal·lació actual en l’edifici de la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya. Els fons documentals existents s’han anat incorporant amb el pas dels anys a partir de compres i donacions particulars. 

Aquest servi es troba estructurat dintre de la DGCPAC com centre de documentació. Inclou tres unitats: biblioteca, fonoteca i arxiu. 

Fons documentals

L’arxiu està estructurat en tres tipus de fons: personals, musicals i de danses en, l’actualitat, arriben a trenta. Els fons més rellevants són els dels folkloristes Joan Amades i Josep M. Vilarmau; els musicals com el del mestre Joan Tomàs, Josep Crivillé o, entre d’altres, els de dansa d’en Josep Bial i Joan Comas. 

Disposem d’un fons de llibres (obres històriques i edicions contemporànies), beques, Premis Nacionals d’etnologia, fullets, catàlegs, fons multimèdia i hemeroteca. 

Entre la riquesa de materials destacar el fons d’imatgeria festiva d’en Joan Amades on hi ha col·leccions de goigs del segle XVIII, auques xilogràfiques del segle XIX; estampes religioses pintades amb les tècniques del bac, trepa i morisca o, entre d’altres, felicitacions nadalenques cromolitogràfiques d’oficis com l’escombriaire, sereno, vigilant… del segle XX.

Trobem pergamins testamentaris, capítols matrimonials, causes pies… del segle XIII; documents d’imatgeria festiva com auques, goigs, romanços… del segle XVIII en endavant; partitures musicals originals, coreografies de dansa, materials fotogràfics de vidre estereoscòpics i sonors d’inicis del segle XX.

El centre documental

En la seva arquitectura de gestió aplega tres entitats interconnectades: La Biblioteca de Patrimoni Etnològic, l’Arxiu de Patrimoni Etnològic i la Fonoteca de Música Tradicional Catalana (FMTC) les quals, s’adrecen a persones interessades en cultura popular i tradicional del territori, alumnat en formació acadèmica i públic expert, com per exemple, persones investigadores en el folklore, l’etnologia, la musicologia, l’antropologia, la història…

Són competències de treball del Servei de Recerca i Protecció les següents tasques:

– El disseny i execució de línies i programes de recerca sobre cultura popular i tradicional.
– La coordinació de l’inventari i catalogació dels elements de la cultura popular i tradicional.
– La tramitació dels procediments de declaració de festes i elements festius.
– Proposar i tramitar expedients de declaració de bé cultural d’interès nacional en la categoria de zones d’interès etnològic. També les candidatures a la inclusió dins la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco.
– La responsabilitat del fons documental en matèria de cultura popular i tradicional i la fonoteca.

En referència al tractament dels materials que custòdia el Servei de Recerca i Protecció, tots aquests, formen part del centre de documentació que té cura de la classificació, conservació i divulgació.

La Biblioteca de Patrimoni Etnològic

Com a finalitat de treball vetlla per recopilar, sistematitzar, catalogar i difondre la màxima informació produïda en el sector i recull en l’actualitat 20.200 registres bibliogràfics i d’exemplars disponibles en diferents formats. Especialitzada en cultura popular i tradicional, els fons existents, s’agrupen en els següents apartats:

– Llibres: obres procedents de les biblioteques històriques de personalitats en recerques folklòriques, musicològiques, danses populars… a més d’edicions contemporànies.
– Beques: treballs de recerca sobre temes d’interès etnològic, becats d’ençà de 1985 pel Departament de Cultura (els quals inclouen també les Beques de la Fonoteca de Música Tradicional Catalana).

– Premis Nacionals de Recerca Etnològica Joan Amades: treballs premiats en les tres edicions del certamen (en el present el premi és gestionat de forma independent per l’Associació Cultural Joan Amades).

– Fullets, catàlegs i biografies: conjunt de documents menors, amb informacions complementàries dels apartats precedents.

– Fons multimèdia: elements divulgatius sobre temes d’interès etnològic, en format CD-Rom, vídeo i DVD.

– Hemeroteca: col·lecció de més de 130 revistes nacionals i estrangeres. A més a més de publicacions periòdiques en dipòsit i en curs.

Entre les accions per apropar els continguts en línia de la biblioteca convé destacar la confecció del Butlletí de novetats el qual és una publicació que ofereix una selecció de les adquisicions que es van incorporant en el fons i, també, el catàleg de les Biblioteques Especialitzades de la Generalitat de Catalunya on es pot fer cerca de tots els materials emprant el desplegable “Cultura popular”.

Darrer butlletí: https://cultura.gencat.cat/web/.content/cultura_popular/06_centre_de_documentacio/01_biblioteca/documents/SD_Adquisicions-des23.pdf

Catàleg BEG: https://milleniumbeg.cultura.gencat.cat

L’Arxiu de Patrimoni Etnològic

La relació d’arxius que configuren aquest fons s’ordenen temàticament de la següent manera: Arxius personals, Arxius musicals i Arxius de danses. També formen part del fons la documentació de les recerques promogudes pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

– Arxius personals: documents procedents del fons: Joan Amades, Joan Tomàs, Josep M. Vilarmau, Jaume Vilalta, Artur Quintana i Ester Limorti, Enric Mañosas, Antoni Fortuny, Antoni Anguela i, recentment, l’Arxiu de l’AEEF.

– Arxius musicals: fons especialitzats en documents de músiques originaris de: l’Arxiu de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, l’Arxiu de mossèn Sala i Salarich, l’Arxiu del Grup de Recerca Folklòrica d’Osona, l’Arxiu de mestres directors de l’Orfeó de Sants, l’Arxiu de mestres directors de l’Orfeó Nova Tàrrega, l’Arxiu Antoni Botey, l’Arxiu de la Cobla Orquestra Barcelona, l’Arxiu musical de la Beguda Alta, l’Arxiu Porrera, Esteve Camprobí i, darrerament, l’Arxiu Xesco Boix.

– Arxius de danses: materials sobre balls naturals tradicionals recopilats en els fons: Joan Bial, Joan Comas, Josep M. Castells, Pere Comas, l’Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona, l’Obra del Ballet Popular, l’Arxiu Cobla Orquestra Lluïsos de Taradell, l’Arxiu Arrahona, l’Arxiu Brian Bishop, l’Arxiu de l’Esbart Sant Pau del Camp, l’Arxiu Esbart Folklore de Catalunya, l’Arxiu Societat Coral Bon Matí i, des de fa uns mesos, l’Arxiu Joan Serra.

La Fonoteca de Música Tradicional Catalana (FMTC)

És un programa dedicat a la recerca, inventari, conservació de materials de música tradicional i que en potencia la divulgació. Les accions de treball són realitzades pel seu interès etnofònic i contemplen aspectes relacionats amb els següents entorns sobre: música, paramúsica, paisatges sonors, informacions parlades i escrites relatives a fets sonors i musicals. Pel que fa a la classificació dels documents s’estructuren en dos apartats: els Arxius sonors (fonogrames editats i inèdits) i els Arxius en suport de paper (escrits musicals i partitures). En paral·lel formen part de la Fonoteca les publicacions musicals editades i coeditades per la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural.

– Arxius sonors: fonogrames impresos i comercialitzats provinents de donacions, adquisicions, enregistraments de recerca etnomusicològica o inèdits. És una col·lecció que arriba als 2000 materials en suports com ara: discos de pedra, vinils, cassets, CD, CD Rom i DVD de música antiga, nova cançó, música ètnica o tradicional dels països catalans. Per altra banda, i de forma molt especial, la Fonoteca disposa d’un segell discogràfic el qual és accessible en línia en el repositori calaix.cat. Es tracta de 17 enregistraments agrupats en 5 sèries: Documents testimonials de recerca directa; Temes monogràfics; Festes tradicionals; Documents recuperats i Mostres de música tradicional. I, com a documentació inèdita, hi ha beques d’estudis de musicològica i un recull de treballs format per 23.000 fonogrames sobre cançons, cantarelles, crits de carrer, romanços…

– Arxius en suport de paper: aplecs de partitures de temàtica diversa: vocals, instrumentals, corals, sardanes… en formats manuscrits, editats o fotocopiats. En especial, però, hi ha digitalitzat l’Obra del Cançoner de Catalunya (1922 – 1936) que conté partitures manuscrites, memòries dels recercadors i informació de les cançons i informants. Els documents originals són propietat de l’Abadia de Montserrat i a part de les còpies digitalitzades i microfilmades de la Direcció General, la Biblioteca de Catalunya també disposa de duplicats de consulta. A més i com a tasca editorial, amb l’Abadia de Montserrat s’ha donat suport per poder fer possible la publicació de 21 volums sobre una selecció dels materials.

Repositori sonor: https://calaix.gencat.cat/handle/10687/53055

Personal

En aquest servei, actualment, hi treballa una persona. El centre de documentació, però, l’integren a més a més, una bibliotecària i dos musicòlegs. 

Aquesta mateixa persona desenvolupa, en l’arxiu a la vegada, les funcions de tècnic i administratiu.

Edifici

El servei està ubicat en un edifici del tot modern. Ocupem una petita part del dipòsit de l’edifici de la Filmoteca de Catalunya. Els dipòsits disposen d’un espai per encabir 4.000 metres lineals documentació repartits en mòduls compactes, planeres i mobiliari de sala. La seva instal·lació, a nivell de climatització, està correctament equipada.

Serveis

Com a servei públic al centre de documentació disposem d’una sala de consultes on, amb molt de gust, atenem de forma personalitzada als usuaris facilitant informació bibliogràfica, llistats temàtics, acompanyament en les cerques i equip de reprografia. A la vegada que oferim l’obtenció de materials duplicats i programació de visites guiades.

Les consultes de la documentació s’han de fer amb cita prèvia, per poder mantenir la qualitat de l’atenció personalitzada i el respecte al fons. Els musicòlegs, antropòlegs, documentalistes i altres professionals de la Direcció General us assessoraran i ajudaran en les vostres consultes. Es poden sol·licitar per telèfon o bé per correu electrònic. L’horari de consulta és de dilluns a divendres de 9 h a 14 h.

Estem presents a la xarxa dintre de l’estructura comunicativa del Departament de Cultura:

• La web: https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/index.html
• El repositori: https://calaix.gencat.cat/handle/10687/53054
• La xarxa social: https://twitter.com/cultpopular_cat

Gestió documental/projectes

Pel que fa al grau d’implantació de l’Administració Electrònica, nosaltres seguim les directrius del Departament de Cultura. Som presentes en la implantació del projecte Endreça en el nou sistema de documents de la unitat de xarxa. 

Peculiaritats

La nostra diferència és que som especialitzats en cultura popular. Com a peculiaritat podem destacar el contingut festiu dels documents; a més a més d’estudiosos de la cultura popular, estem en contacte directe amb el teixit cultural associatiu del país. 

Visió Professió

Nosaltres veiem que, tal com està actualment l’arxivística, hi ha molt camí per poder recórrer. Els professionals del sector són molt bons, però, malauradament, necessitem poder ampliar plantilles, espais i disposar de més recursos econòmics.

Creiem que sempre es pot i s’ha de millorar tot. En especial però poder de disposar de més professionals per atendre les necessitats dels arxius.

Moltes gràcies!