ArxiRuta: L’Arxiu Comarcal de l’Urgell

L’Arxiu Comarcal de l’Urgell (ACUR) es troba al carrer de les Sitges, 4-6 de Tàrrega. La titularitat és de la Generalitat de Catalunya i la gestió es coordina entre el Departament de Cultura, el Consell Comarcal de l’Urgell i l’Ajuntament de Tàrrega. El seu director actual és en Carles Quevedo Garcia. 

Història

L’Arxiu Comarcal de l’Urgell es va crear l’any 1982 arran d’un conveni signat el 14 de juliol entre el Departament de Cultura i l’Ajuntament de Tàrrega. Les seves instal·lacions es van inaugurar el 22 de novembre de 1986. L’Arxiu Comarcal de l’Urgell forma part de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya (XAC) del Departament de Cultura.

Anteriorment a la creació de l’arxiu, com un bon gruix documental de l’arxiu el conforma la documentació municipal de Tàrrega, aquesta es conservava a les dependències de l’ajuntament. La resta de fons documentals han anat ingressant progressivament procedents dels organismes, institucions o persones que els han generat.

Fons documentals

Actualment, conservem 181 fons documentals, tant públics com privats de la comarca. El nucli fonamental és constituït pels fons històrics de 13 ajuntaments de la comarca. Destaca el fons de l’Ajuntament de Tàrrega, en el que es conserven els llibres de privilegis del segle XIV i els llibres de consells, registres i resolucions des de l’any 1300, i més de 400 pergamins. Altres fons municipals d’especial rellevància són els de Guimerà (s. XIV-XX) i Vilagrassa (s. XIII-XVII). D’aquest últim fons es conserva el llibre de privilegis de la vila i prop de 200 pergamins. 

L’Arxiu Comarcal custodia i gestiona també altres fons, entre els quals cal destacar el fons de la Cort del Batlle de Tàrrega (segles XIV-XVII) i el de Guimerà (s. XV-XIX); el fons patrimonial de la família Pedrolo (s. XIII-XVIII), el fons de la fàbrica de maquinària agrícola J. Trepat (s. XX), de l’Ateneu de Tàrrega i diferents fons personals, patrimonials i d’associacions. Així mateix, també disposa d’una biblioteca auxiliar especialitzada en temes d’història de l’Urgell i una hemeroteca amb diverses capçaleres de publicacions periòdiques de la comarca.

Les possibilitats d’investigació són força variades, tot i que bàsicament s’han de fonamentar, des de diferents punts de vista, en l’estudi de la història local. I tot això complementar-ho amb la informació que ens podem oferir els diferents fons particulars, d’empreses, d’associacions, d’entitats i familiars per així poder arribar a conèixer diferents aspectes de la realitat històrica de la societat targarina i de la comarca de l’Urgell.

El document més antic pertany al fons de l’Ajuntament de Vilagrassa. Es tracta d’un pergamí de 3 de juny de 1224 en el que Guillem de Cervera regula el càstig de la cugucia, l’adulteri de la dona, als habitants de la vila de Verdú.

Personal

El personal de l’Arxiu està format des d’aquest 2023 per 3 persones a jornada completa: un tècnic superior arxiver que ocupa la direcció, un tècnic d’arxiu i una administrativa; I una persona a un terç de jornada amb les funcions d’auxiliar administrativa. 

Edifici

L’Arxiu Comarcal es troba en un edifici de tres plantes ubicat al centre històric de la ciutat de Tàrrega en un edifici de nova planta construït els anys vuitanta. Actualment, s’està projectant una ampliació que incrementarà notablement la capacitat i funcionalitat de l’arxiu. L’Arxiu disposa de 9 dipòsits documentals i un volum de documentació de 1.757,50 m.l. No hi ha aparells de climatització, però hi ha un control periòdic de la temperatura i humitat.

Serveis

Els serveis que s’ofereix l’Arxiu són la consulta presencial i en línia. La consulta telemàtica és des del portal web de l’Arxiu accedint a ‘Arxius en Línia’ i ‘Xac Premsa’.  A més hi ha un servei de biblioteca i hemeroteca auxiliar i reprografia. L’Arxiu també dona suport tècnic a les administracions i entitats de la comarca en la gestió dels seus arxius. A més ofereix un ventall ampli d’activitats en el marc de la difusió dels fons documentals: cursos de paleografia i cal·ligrafia,  tallers educatius, exposicions, publicacions i presentacions de llibres. L’Arxiu anualment organitza i gestiona un projecte de residència de creació recerca i investigació.

Els serveis estan adreçats als usuaris i públic en general, si bé algunes activitats de difusió poden dirigir-se a un públic específic (escoles o altres col·lectius específics). El cost dels serveis són assumits pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya amb el suport logístic de l’Ajuntament de Tàrrega i el Consell Comarcal de l’Urgell, així com d’alguna entitat en algun cas concret.

L’ACUR disposa de pàgina Web https://xac.gencat.cat/ca/llista_arxius_comarcals/urgell/ i és present a les xarxes socials. Els podeu trobar a Instagram @arxiucomarcalurgell, Twitter https://twitter.com/aclurgell i Facebook https://www.facebook.com/acurgell/. I Tenen una llista de vídeos al canal de YouTube https://www.youtube.com/playlist?list=PLapni7w1-Vcr8V-iXZ3lqNw0Ze7mflnfB.

Gestió documental

L’ACUR segueix en aquest àmbit els ritmes d’implantació promoguts pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, especialment les eines pròpies de gestió documental. En paral·lel, però l’ACUR ha participat i participa en la gestió documental de l’Ajuntament de Tàrrega. Des de la creació del Quadre de classificació fins a la planificació de les transferències a l’arxiu, passant per alguns dels procediments. En aquest sentit, la comunicació i col·laboració amb aquest organisme ha estat constant i fluida des de la creació de l’ACUR. No cal menystenir el suport que fem a l’administració local de tota la comarca de l’Urgell.    

Peculiaritats

Sense confondre peculiaritat amb exclusivitat, sí que podríem ressaltar com un dels fets destacats del nostre centre l’accent que volem donar a la difusió i al vessant social de l’arxiu. Especialment mitjançant dos eixos programàtics ben definits: El programa de formació i el programa de residències de creació i investigació.  

El programa de formació és una proposta educativa anual que des de l’any 2011 té una estabilitat i continuïtat en els continguts. Aquesta oferta didàctica està adreçada a tota la ciutadania amb la voluntat i objectiu d’oferir eines i recursos per un públic potencial ampli, en l’àmbit de la recerca i del patrimoni documental. El programa té un fort component en la presencialitat però sense oblidar la formació virtual com una estratègia per arribar a un públic i un àmbit territorial força més ampli. Així com a resum ràpid podem assenyalar que durant aquest període s’han fet  69 cursos i una participació de 1.046 assistents. 

L’altra programa a destacar és el projecte de residències de creació i investigació de l’ACUR. Aquesta iniciativa va veure la llum l’any 2017 després de tres anys madurant la idea i treballant les diverses aliances que van fer possible la seva realització. Aquest programa té per objectiu potenciar projectes de creació, recerca o investigació a partir dels fons custodiats a l’ACUR o dels arxius i documents en general. Una aposta per facilitar i potenciar la reutilització dels fons i la informació del nostre equipament, actuant activament per obrir el ventall de públics del centre. Els objectius específics del programa de residència són:

• Fomentar de la investigació i la producció creativa en un arxiu públic
• Contribuir a la promoció creativa relacionada amb la interpretació dels documents
• Enriquir l’experiència per als residents  i la ciutat amfitriona, sobre la base d’un diàleg entre elles
• Obrir un nou camp d’enfocament transdisciplinari dels arxius

Mitjançant aquest programa, l’Arxiu Comarcal de l’Urgell dona suport als creadors i investigadors que produeixin, reflexionin o investiguin, des de qualsevol disciplina de les ciències o de la creació artística, al voltant dels documents i els arxius com a matèria primera d’inspiració o subjecte de treball. Les sol·licituds estan obertes, doncs, a professionals de qualsevol sector de la cultura,  l’art o les ciències. Creadors, investigadors de tots els camps (arts visuals, literatura, música, ciències socials, ciències naturals, científics, etc.) que vulguin centrar les seves obres o projectes d’investigació al nostre centre.

Des de la primera edició d’aquestes experiències de residència de creació, l’any 2017, fins a la convocatòria actual d’aquest 2023, s’han presentat un total de 147 projectes. D’aquests s’han acabat seleccionant 26 projectes. 

Un punt que hem considerat del tot estratègic d’aquest projecte és el de creure en la idoneïtat de posar en contacte el treball dels residents, durant la seva estada, amb els habitants del territori. Aquest fet és bàsic per donar resposta a l’objectiu d’enriquir l’experiència tant per als residents com per la  comarca que els acull. Aquest donar a conèixer els projectes desenvolupats s’ha concretat de diverses maneres en funció de la idiosincràsia de cada producció. Així podem parlar de presentacions, conferències, accions, exposicions, tallers, caminades o converses del públic amb els creadors. 

Totes aquestes activitats de difusió s’aixopluguen sota unes jornades anuals sota el títol-concepte de Transdocumentar. Durant diverses jornades al mes de juliol es tracta de visibilitzar aquesta feina de transmutar el sentit primigeni dels documents per un seguit de noves aproximacions.  Així doncs, l’acció de transdocumentar sorgeix de forma gairebé espontània fruit d’un dels objectius intrínsecs del programa de residència de l’ACUR, com és la voluntat de possibilitar una segona vida als documents mitjançant la seva reutilització. Una transformació dels documents per part dels residents que amb la seva acció podríem dir que els transdocumenten.  Si fem un petit balanç de les activitats portades a terme en aquestes jornades durant els anys 2017 i 2022, constatem que s’han dut a terme 28 activitats de diversa índole inscrites dins de les jornades Transdocumentar. Xifres que ens permeten afirmar que l’objectiu d’establir un diàleg entre residents i ciutadans es va assolint edició darrera edició. 

Visió Professió

Una sensació, gairebé endèmica, d’estar en una cruïlla. Com si fóssim en una placa tectònica de transformació social i cultural que fa que haguem d’estar en constant adaptació als canvis presents però també amb un ull als possibles del futur. I al mateix temps no deixar-se arrossegar per tendències aparentment construïdes sobre unes bases poc contrastades. Una situació que pot fàcilment provocar un cert desassossec, ja que les certeses dels camins a transitar no existeixen. En aquest sentit, sols cal recordar alguns dels plantejaments inicials que se’ns van teoritzar en la gestió electrònica i que han anat quedant pel camí o la recent aparició de la intel·ligència artificial. Nous reptes?  Noves oportunitats? El temps ho dirà. 

Però al mateix temps tot això esmentat, tot aquest hàndicap, és un reflex clar que la professió està al bell mig de la societat i que com aquesta està exposada als seus canvis i transformacions. Estem vius, estem al centre. Hi som. Això no impedeix que per poder-hi fer front calguin recursos de tots tipus: econòmics, personals, de formació si es vol que hi continuem sent.  

Tot això esmentat,  i enllaçant amb la situació actual on el bit és hegemònic, crec  que hi haurà d’haver un compromís clar, una voluntat, a no oblidar que la nostra professió és una eina per servir a les persones. 

No hauríem de permetre que la tecnologia desplaci la persona, el ciutadà. Les eines i estratègies que utilitzem en el nostre dia a dia són instruments per fer la nostra feina millor, no per lligar-nos-hi. 

Dediquem molts esforços als processos, a les eines tecnològiques, a la digitalització de la societat, però no oblidem mai que la societat digital no és el centre ni el nucli dur de la nostra societat. Aquest son les persones. Les ciutadanes a qui servim.