ArxiRuta: L’Arxiu de l’Institut d’Estudis Catalans

18 Març, 2019 - Sergi Borrallo Llauradó (Tècnic de l’Arxiu General de la Diputació de Tarragona)

El Servei de Documentació i Arxiu (SDA) de l’IEC, un exemple de singularitat i supervivència documental

Presentació

Un arxiu privat que ha sobreviscut durant molts anys en cases particulars i que conté les fitxes originals del Diccionari Pompeu Fabra. El seu principal objectiu és la investigació científica de la cultura catalana, en especial de la nostra llengua.

Fitxes originals manuscrites del Diccionari Fabra. ©Arxiu IEC. Foto: Begonya Masdefiol

Història

Els inicis de l’Arxiu ens remeten al període quan l’IEC estava ubicat al Palau de la Generalitat. El trobem documentat l’any 1917, quan el responsable n’era Ramon d’Alòs-Moner i de Dou. En èpoques de dictadures, guerra i postguerra, l’arxiu reflecteix la dispersió i el deteriorament obvis, tot i que s’arriba a conservar en cases particulars i en institucions diverses. L’any 1975 el ple de l’IEC acorda la recuperació de l’Arxiu, que es consolidarà definitivament als anys noranta. L’arxiu és gestionat tècnicament pel Servei de Documentació i Arxiu, i el seu director acadèmic forma part de l’Equip de Govern de l’IEC.

Fons documentals

Es custodia el fons de l’arxiu històric i administratiu de l’IEC, que abraça des del 1907 fins a l’actualitat. També es custodien trenta-dos fons personals i d’entitats, que procedeixen tant de l’àmbit humanístic com de l’àmbit científic, i que es poden consultar mitjançant la pàgina web de l’Arxiu de l’IEC.Tenen rellevància especial els fons de Pompeu Fabra, el més exhaustiu del país, i el de Mercè Rodoreda, difós per la fundació que porta el seu nom. Tot i que els documents més antics són diversos pergamins del Fons Rafel Patxot i Jubert, la majoria de documents pertanyen a l’entorn del segle vint.

Es gestionen també quatre biblioteques auxiliars: producció editorial de l’IEC, fons de llengua, Fons Pompeu Fabra de Jordi Mir, i Fons Mercè Rodoreda.

Personal

L’equip humà de l’arxiu el formen dues persones permanentment, la cap de Servei de Documentació i Arxiu, Eulàlia Miret i Raspall, i la tècnica Anna Font i Reñé. Esporàdicament es rep el suport de beques i pràctiques especialitzades.

Edifici

L’Arxiu de l’IEC es troba ubicat al claustre de l’edifici històric de la Casa de Convalescència de l’Hospital de la Santa Creu, de Barcelona, on els dipòsits de documents es troben equipats amb compactes i amb els aparells de climatització pertinents. Actualment conformen un quilòmetre lineal de prestatgeria.

Claustre de la Casa de Convalescència de l’Hospital de la Santa Creu. ©Arxiu IEC. Foto: Montse Catalan

Serveis

S’ofereix cerca guiada i especialitzada, consulta de documents en sala, consulta en línia de documents digitalitzats, servei d’obtenció de documents, i biblioteca auxiliar. També es gestiona la difusió de documents per a les activitats pròpies de l’IEC, el préstec per a exposicions externes, la col·laboració amb mitjans de comunicació, i amb editorials diverses.

Servei de Documentació i Arxiu de l’IEC. Sala de consulta. ©Arxiu IEC. Foto: Eulàlia Miret

Projectes

La gestió electrònica de documents està implantada en alguns àmbits de la institució. L’arxiu rep majoritàriament documentació en paper, i esporàdicament i en augment, documentació nascuda en digital, bàsicament d’imatge i so.

Els projectes que es porten a terme són la digitalització de l’Arxiu Històric de l’IEC, i la difusió del fons via web mitjançant espais especialitzats. En aquest cas s’han publicat l’Espai Fabral’Espai Patxot, i l’espai dels arxius de membres de l’IEC, on els investigadors poden localitzar els fons dels erudits, malgrat aquests no es trobin custodiats a l’IEC.

Peculiaritats

L’Institut d’Estudis Catalans té per objectiu l’alta investigació científica a tots els elements de la cultura catalana, en aquest sentit el seu arxiu reflecteix aquesta transversalitat temàtica: tant les humanitats com les ciències s’hi troben àmpliament representades.

A l’exercir d’acadèmia de la llengua catalana, és peculiar la sèrie documental de materials lexicogràfics, fruit de la tasca de l’elaboració de diccionaris, entre els que destaquen les fitxes originals manuscrites del conegut Diccionari Fabra.

Visió Professió

La cap del Servei considera que els professionals de l’arxivística són peces claus per a la difusió cultural, i per la preservació futura de la documentació, una responsabilitat que va en augment gràcies als canvis tecnològics de les darreres dècades. Caldria disposar de polítiques, i eines de fàcil aplicació, per la gestió i la conservació de la documentació nascuda en digital dels darrers vint anys, ja que correm el risc de perdre part de la nostra història.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *