Editorial 167 – El context professional del futur del Pla

Tenim un pla… i ara aprovat 

Des del primer moment, l’any 2018, com a AAC vam esdevenir altaveu per tal de fomentar la participació en les taules de debat territorials, sectorials i de síntesi. Vam bolcar-nos participant activament en totes les taules. I vam deixar la nostra veu, que no és altra que la veu que ens transmetia el col·lectiu. Ho vam fer i, sobretot, ho van fer quasi 300 professionals, en el que és ja la major participació històrica d’arxiveres i arxivers en un procés participatiu.  

Com a AAC, celebrem que finalment tinguem un pla, i un pla aprovat. Ho celebrem perquè, més enllà del que per nosaltres és un error estratègic i conceptual d’adscripció i de rang, el Pla el que sí que és, és un full de ruta pels anys vinents. I és necessari. Un full de ruta a més dotat de recursos econòmics (73 milions d’euros), i humans (amb un coordinador i cinc tècnics/es en exclusiva per fer-ho possible). Per això, des de l’AAC aplaudim que ja puguem començar a treballar en el pla. I volem felicitar a les quasi 300 persones que hi van participar, són l’autèntic motor del SAC. Volem també valorar la feina interna per part de l’equip de l’actual Subdirecció General d’Arxius i Gestió Documental, que ha esmerçat moltes hores a fer possible l’aprovació del pla. Sense elles i ells tampoc hauria estat possible. 

Així doncs, celebrem aquest pla, el pla que tenim, el pla que el govern ha recollit, perquè té molts punts bons, i tot i els anys que han passat, encara molt actuals. Centrem-nos en la suma i aprofitem el pla que ara s’inicia per millorar-nos.  

Aquest és un extracte del text complet del discurs que vam pronunciar el passat divendres 3 de novembre a la presentació davant del sector professional del document “Arxius 2030. Pla d’Arxius i Gestió Documental de Catalunya” i que podeu trobar íntegre en el següent enllaç: https://arxivers.com/discurs-del-president-de-laac-a-la-presentacio-del-pla-darxius/  

Arxivística global

El passat 6 d’octubre, en la inauguració del curs d’aquest any del Màster d’arxivística i governança de la informació de la FUABFormació, vam fer entrega, conjuntament amb la FUAB, del premi al millor TFM. En aquest lliurament, vam ressaltar un fet que cada cop és més present a la nostra professió i que li dona futur. La transversalitat i la interseccionalitat de l’arxivística amb altres ciències, afins o aparentment allunyades, ens aporta un univers de completesa que ens fa millor com a professió i com a professionals. És motiu per felicitar a totes i tots els participants i és un punt d’inflexió que hem de saber captar i aprofitar. La nostra professió està canviant, ens trobem en una arxivística global, aquella que té en compte no sols la seva “intra-essència” sinó també la seva interconnexió amb espais i coneixements que envolten l’ecosistema científic. Aquest moviment cap a una arxivística atenta, present, global, ens porta a entendre el futur d’aquesta sempre des de la seva completesa. Els principis arxivístics, fonaments rígids, estan en ple sacseig per aquesta agitació interna i externa. És per això que més ara que mai, cal sentir les veus de les noves i nous professionals, i veure com es poden obrir perspectives tant des de la visió més patrimonial, amb molt terreny per recórrer en aquest nou cicle, com en la gestió més avançada sobre algoritmes i estructures descentralitzades d’informació.  

En aquest escenari, com a professió no hem de perdre de vista aquesta unicitat, aquesta globalitat, per no portar-nos a un trencament que tindria més costos que oportunitats. Si bé és cert que l’endarreriment en matèria de gestió electrònica i en la gestió de la governança de dades, a posteriori, ha pogut desequilibrar la balança de l’atenció anys enrere, no ho és menys que aquest toc d’atenció era estrictament necessari i ha ajudat a posicionar-nos en espais que ara podem perdre si ens relaxem. Hem de ser capaços de trobar l’equilibri i no retornar a situacions que afavoreixin una part del tot. Ara tenim un pla. I aquest pla ens canvia la nostra posició com a col·lectiu, passem d’activa demanda -com fins ara- a una posició d’acció activa. Quan no fas moviments, no avances; però quan et mous, ho has de fer amb fermesa i amb una mirada atenta. D’aquesta manera, hem de ser capaços d’exercir els moviments que ens acostin estratègicament a tots els espais en els quals professionalment puguem aportar. Tant aquells que ens són tradicionalment més afins, com pot ser la participació en la nova Llei de Patrimoni Cultural Català, com aquells que ens reforcen en noves realitats, com pot ser la presència arxivera en comissions sobre ètica de les dades o ser presents en el desenvolupament de normativa sobre gestió de dades, govern obert o, encara amb més raó, en normativa de transparència. Aconseguir l’equilibri és complex, mantenir-lo hauria de ser un objectiu ineludible. Les noves i els nous professionals, com aquells que van obtenir el títol del Màster d’arxivística el passat dia 26, necessiten que cuidem l’ecosistema professional. Ara tenim l’instrument, només ens falta obrir perspectiva. Per descomptat, la nova i necessària Llei d’Arxius, haurà de ser la que marqui el nou escenari, però per fer-se realitat encara queden anys, per tant, en aquest temps cal no perdre pel camí oportunitats ni camins ja construïts.  

Camins que ens obliguen 

Acabem de deixar enrere un congrés internacional d’arxius en el que com a AAC ja vam anunciar que no participaríem, i ara, un cop finalitzat topem amb una realitat present i imponent: en menys de dos anys tenim el congrés a Barcelona. Som conscients des de fa temps, i així ho transmetem, que un congrés internacional s’ha d’organitzar amb anys d’antelació, i que per fer-ho calen recursos i temps. El comitè impulsor fa mesos que treballa en aquest esdeveniment, que ha de marcar un abans i un després en l’arxivística catalana. Mai anteriorment una estructura d’estat com el Sistema Arxivístic de Catalunya s’ha vist posada en un aparador mundial per exposar-se, tant en l’àmbit organitzatiu com pel que fa al seu mateix potencial. El Pla d’Arxius i Gestió Documental en marxa, la Llei d’Arxius aprovant-se, canvis cabdals en l’estructura del SAC com la Subdirecció General d’Arxius recentment estrenada, i altres moviments propers que ens han d’arrencar de situacions i dinàmiques del segle passat, més pròpies d’un desgovern personalista que d’un sistema que vol reinventar-se. En els darrers temps a l’AAC ens han arribat situacions que deriven d’aquests anys sense direcció entesa en arxivística. Anys que han perpetuat actituds i que no han deixat potenciar els i les professionals amb tota la seva capacitat. Anys, però, de deixadesa amb relació a la mirada global que ha de tenir una direcció del SAC. Cal tenir clara una idea: la direcció del SAC no és la direcció d’una part del SAC, sinó de tot el sistema. I cal vetllar per aquest sistema. Per això s’ha d’estar atent a demandes d’ajut que, si no es resolen, porten a un greu risc de pèrdua de patrimoni documental. Els i les professionals del SAC no es poden veure desemparats, desatesos, han de poder tenir un referent a qui sol·licitar recursos, ajudes o accions, i rebre la resposta adequada. No volem més casos Roset perpetuats en el temps, no volem arxius tancats per manca d’inspeccions sol·licitades i respostes ambigües, no volem comodats il·legals entre arxius que, en paraules recents del conseller de recerca i universitats, Joaquim Nadal i Farreres, eludeixen clarament les seves responsabilitats. No volem més intents de sotamà per pervertir el sistema. Som conscients que amb la nova Subdirecció, aquesta és també la seva intenció i la de la Direcció General, i que es vol revertir. I ens n’alegrem. Cal felicitar l’entesa i que la nostra premissa de mà estesa s’hagi entomat amb tota la franquesa. Ara la feina s’acumula i per part nostra continuarem amb el mateix esperit de donar altaveu i atenent les veus que ens alerten, així com denunciant les situacions irregulars que detectem, alhora que continuarem ajudant a construir aquesta nova realitat de confiança, social i professional, amb el sistema.  

Recerca, innovació i nous projectes 

No volem finalitzar aquest editorial sense anunciar que des de l’AAC continuem potenciant àmbits de recerca que ens permetin seguir oferint l’avantguarda del coneixement arxivístic. Per fer-ho, volem comptar amb totes i tots. És per això que obrirem grups de treball a la participació dels i les associades i convidem a totes aquelles persones que vulguin participar, a contactar amb els grups i ser partícips d’aquest treball intens de l’AAC. Totes i tots sou associació, i totes les mans són benvingudes. Estem treballant, per altra banda, des de fa uns mesos en la Jornada d’Estudi i Debat, pensada el maig de 2024, i esperem aviat poder-vos donar idees del seu contingut i data exacta. En tot cas, el sentit d’aquest editorial va alineat amb el que serà aquesta jornada, una porta al debat i a la connexió professional.  

Aquest 2024 ens portarà també productes nous, estudis que ens han d’ajudar a situar on estem laboralment, marcant indicadors i detectant mancances i oportunitats que ens ajudin a avançar com a professió; i també ens han d’ajudar a saber on estem o podem estar amb relació a la formació i a l’accés a la vida laboral. Estem teixint, així mateix, noves aliances acadèmiques que ens han d’ajudar a obrir l’arxivística a nous sectors. I, com a gran novetat, us oferirem una nova proposta per fomentar la recerca arxivística. Com veieu, res s’atura, al contrari. Estigueu atents al canal de notícies. L’arxivística està en moviment, i tu en formes part activa.