El fons documental del “Casal de la Dona”: revertint el biaix de gènere als arxius

Com cada any, el 8 de març esdevé una jornada de reivindicació i reflexió que posa sobre la taula la persistent situació de vulnerabilitat i invisibilització de les dones arreu del món i en els àmbits més diversos. Els arxius no n’estan exempts, i és que, segons les xifres, la presència de fons documentals produïts per dones als arxius catalans no reflecteix ni de lluny la proporció de dones i homes que conformen la nostra societat. Estem parlant que el nombre de dones supera lleugerament el 50% de la població, mentre que als arxius el nombre de dones productores de fons documentals està per sota del 10% a la majoria d’arxius, i inclús és molt inferior en molts d’ells: és una xifra realment desproporcionada i que no contribueix a la construcció d’una memòria plural per a les generacions futures, com ja ha apuntat la Dra. Remei Perpinyà en diverses ocasions.

Aquest greu dèficit no només el podem atribuir al menysteniment i invisibilització al qual ha estat sotmesa la dona al llarg dels segles i que ha fet que amb prou feines ens hagin arribat els seus fons documentals, sinó que actualment també es deu a les escasses mesures des de les institucions arxivístiques per revertir-ho. Des del nostre sector hauríem de fer autocrítica i assumir, en alguns casos, part de la nostra responsabilitat, ja que en els darrers anys hem pogut disposar d’un volum més considerable de fons de dones, però finalment no hi ha hagut la voluntat o consciència d’ingressar-los. Què ha passat? S’han prioritzat fons produïts per homes que han reeixit en algun camp concret -sigui polític, artístic o científic- i s’han deixat al marge els de dones perquè no s’han considerat prou rellevants o perquè s’allunyen d’aquests àmbits, menyspreant altres esferes molt necessàries que podrien contribuir a explicar en un futur la societat actual. Sense les dones, el relat serà incomplet.

Conscients d’aquest fet, en els darrers anys s’han pres algunes mesures des d’alguns arxius -encara insuficients- per revertir el biaix de gènere detectat i s’han alçat veus diverses que l’han posat de manifest de manera reiterada, com és el cas de la ja citada Dra. Remei Perpinyà. Paula Gomila, ex-alumna del màster en Arxivística i Gestió de Documents de l’ESAGED, també ho exposà clarament i amb xifres en el seu treball final de màster “Geolocalització i dades obertes. Un projecte per a la visibilització de la dona com a productora de fons documentals d’arxiu” (2019). 

L’Arxiu Històric de Terrassa – Arxiu Comarcal del Vallès Occidental fou pioner a posar fil a l’agulla i aquest mes farà dos anys que publicà el “Compromís de l’Arxiu amb la Perspectiva de Gènere”, un document on detallava els compromisos que adquiria l’arxiu en matèria de perspectiva de gènere i respecte a la diferència. Un dels compromisos fou: “Integrar la perspectiva de gènere en la política d’adquisicions i ingressos de fons i fer polítiques proactives de cerca de fons documentals produïts per dones i/o que donin testimoni de les activitats de les dones a la nostra societat”. Fruit d’aquest compromís fou l’ingrés a l’arxiu del fons documental de l’associació feminista de Terrassa “Casal de la Dona” l’abril de 2019. 

El “Casal de la Dona” de Terrassa

El “Casal de la Dona” és una associació feminista egarenca, encara activa, i que aquest any compleix el seu 35è aniversari. Va néixer de la unió d’esforços d’un grup de dones, moltes de les quals ja havien estat compromeses amb els moviments polítics, sindicals o veïnals durant el tardofranquisme i la transició. Part d’aquestes dones fundadores provenien de les vocalies de dones de les associacions de veïns dels barris de Ca n’Anglada o de Sant Llorenç de Terrassa. Sense pretendre ser d’entrada un moviment feminista, les seves reivindicacions per aconseguir millores en les infraestructures i serveis dels seus barris les acabà portant a reivindicacions associades amb el moviment feminista.

El 1976, aquest grup de dones de Terrassa, junt amb el grup de Dones de Nacions Unides, ja participaren en les populars Primeres Jornades Catalanes de la Dona celebrades a la Universitat de Barcelona, i posteriorment constituïren la Coordinadora Feminista de Terrassa, vinculada a la Coordinadora Feminista de Barcelona. Entre les demandes d’aquells temps, destaquen millorar la formació de les dones per accedir al mercat laboral -en què l’índex d’atur femení era molt elevat- i la creació de serveis de ginecologia i centres de planificació familiar als centres de salut. La despenalització de l’ús d’anticonceptius i de l’avortament fou una de les reivindicacions en què se centraren més esforços des del col·lectiu feminista de principis dels anys vuitanta del s. XX. 

La Coordinadora Feminista de Terrassa sol·licità el 1978 a l’Ajuntament de Terrassa un local on poder trobar-se i dur a terme activitats diverses. Aquest espai de trobada no es materialitzà fins anys més tard de la mà del recent aparegut Grup de Dones, que redactà el projecte “Casal de la Dona” en el qual concretà les línies estratègiques i motivacions per disposar d’aquest espai. Al Grup de Dones li donaren suport altres entitats i grups d’ideologies diverses però amb un objectiu comú: que les dones de Terrassa gaudissin d’un espai de trobada i de suport mutu. D’aquesta manera, el març de 1986 i coincidint amb els actes de celebració del Dia Internacional de la Dona, s’inaugurava el local “Casal de la Dona”, que també s’havia constituït legalment com a associació. 

Al llarg dels anys l’associació s’ha anat adaptant a les demandes i necessitats del col·lectiu. Per exemple, en un principi es va fer molt necessari oferir un servei d’atenció a la dona maltractada en un anys on l’atenció a les comissaries de policia no era l’adequada. Aquest servei anys després l’assumí el propi Ajuntament de Terrassa i ja no es feu al local. En els darrers anys molts esforços s’han encaminat a la coeducació i a la formació de docents en aquest àmbit com a eina per transformar la societat des de les etapes inicials de la vida. Des de la seva fundació i fins als nostres dies el “Casal de la Dona” ha esdevingut tot un referent a la ciutat de Terrassa, pel seu compromís i lluita per l’alliberament de la dona. 

El fons documental “Casal de la Dona”

El fons documental “Casal de la Dona” conté dos metres i mig lineals de documentació que abasta des de 1975 fins als nostres dies. Part d’aquest fons provenia del local de l’associació, però també va ingressar documentació que es trobava a les llars de diverses sòcies. Aquest fet va suposar un esforç addicional d’organització, atès que va caler trobar una manera de disposar la documentació que en facilités el posterior accés i consulta. Com ja s’ha comentat, les dones de l’associació procedien d’àmbits molt diversos i aportaren documentació que no només feia referència al moviment feminista, sinó que també van ingressar documentació d’altres moviments polítics, sindicals o socials. D’aquesta manera, es va distribuir aquesta documentació en col·leccions diverses i s’hi pot trobar documentació de partits polítics i sindicats com Nacionalistes d’Esquerra, Bandera Roja, Partit dels Comunistes de Catalunya o CCOO. També hi ha documentació relativa als moviments d’objecció de consciència de finals dels anys setanta o del Front d’Alliberament Gai de Catalunya. Tot plegat ens ajuda a fer-nos una idea de la sensibilitat i elevat compromís social de les dones de l’associació.

Pel que fa a la documentació més estretament vinculada a l’associació, hi trobem el seu projecte inicial, estatuts i modificacions, documentació de gestió diversa i nombroses actes. Aquestes actes no són només de les assemblees de l’associació, sinó que també de les reunions amb altres entitats feministes o comissions de l’Ajuntament de Terrassa on participen. Si hi ha un fet a destacar és que tot i que algunes actes no segueixen els aspectes formals requerits, hi ha sempre una gran voluntat de documentar i deixar constància de la seva activitat.

Un altre dels reptes a l’hora d’organitzar aquest fons va ser intentar reconstruir la seva activitat any rere any. Es van elaborar uns expedients per anys que recollissin la documentació generada dels diversos actes, inclosos els diversos manifests llegits i amb els retalls de premsa relacionats. Tot plegat hauria de servir per fer-nos una idea de  l’evolució del tipus d’activitats i reivindicacions del moviment feminista a Terrassa durant els darrers 35 anys. 

El fons també conté nombrosa documentació de difusió del moviment feminista des d’abans de la creació de l’associació, no només d’àmbit local, sinó també de Catalunya i de l’Estat espanyol: fulletons, díptics, cartells i nombroses ponències. Recentment ha ingressat nova documentació que s’està descrivint, de la qual cal destacar la col·lecció fotogràfica de l’associació, potent testimoni gràfic dels 35 anys de compromís del “Casal de la Dona”.

La informació i documentació del fons es pot consultar a Arxius en Línia fent clic al següent enllaç: Fons “Casal de la Dona”.

Dones i fons documentals: el camí cap a la igualtat (també als arxius)

El fons documental “Casal de la Dona” és un exemple de fons documental produït per dones i a més a més feministes, tan necessari als nostres arxius per poder explicar i entendre en un futur la lluita i reivindicació del moviment. Però hem de tenir en compte que els fons de les associacions feministes, i per extensió també dels moviments LGBTIQ+, no són els únics necessaris per revertir el biaix de gènere existent. Avui més que mai es fa necessari l’ingrés de fons personals de dones molt diverses que expliquin la seva visió del món des d’altres àmbits i donin testimoni de les seves experiències. Des dels arxius catalans s’hauria de fer un esforç per modificar les polítiques d’adquisició de fons personals per anar revertint el dèficit, com també apuntava Perpinyà a l’article “Els arxius han de ser feministes” (2019), publicat en aquest mateix mitjà. 

Un dels documents sorgits del procés participatiu del Pla d’Arxius i Gestió Documental de Catalunya és el que fa referència a la perspectiva de gènere i minories. En concret diu: “Els arxius catalans fomenten activament la visualització de les dones en la història i la societat catalanes. L’acció dels arxius és inclusiva i promou el reconeixement dels drets de les minories socials de tot tipus”. Ara s’haurà de veure com s’articula en el redactat final del Pla d’Arxius i si s’obren noves escletxes que permetin un augment dels fons documentals de les dones als arxius catalans.