IV Simposi de l’Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà – Semiòtica a l’Arxiu: Tradició vs Modernitat

El dimecres 8 de novembre de 2023 se celebrà el IV Simposi de l’Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà – Semiòtica a l’Arxiu: Tradició vs Modernitat. Una quarta edició que seguint l’objectiu de les anteriorsproposava ser un punt de trobada de la semiòtica als arxius, entre el passat històric i la modernitat actual, i que una edició més ha millorat en organització, amb temes d’interès i desenvolupament, proposant taules no només l’exposició d’idees sinó també de generació de debat i conversa. Prescindint de papers en mà, presentacions de diapositives, i lectura de textos, i animant a la interacció en viu, el que ha beneficiat l’àgil successió de temes i el ric intercanvi de coneixement.

El Simposi s’inicià amb la intervenció del senyor Joaquim Borràs, cap de la Subdirecció General d’Arxius i Gestió Documental, Generalitat de Catalunya, el qual expressà l’agraïment per la invitació al IV Simposi de l’Arxiu de Santa Maria de Barberà tot exemplificant-lo com un bon exemple de col·laboració acadèmica i institucional amb l’Ajuntament de Vilassar de Dalt, l’escola EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona (UAB), l’arxiu municipal de Vilassar de Dalt, l’Arxiu Comarcal del Maresme i l’Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà. També parlà de com els Simposis del castell de Vilassar han estat rellevants per potenciar el diàleg entre arxius medievals, patrimonials i nobiliaris, fons privats que s’han de salvaguardar i conservar amb la col·laboració pública i privada. I de com en aquesta potenciació i difusió hi ajudaria el desenvolupament del futur Portal d’Arxius, la nova Llei d’Arxius,… i més eines que han de potenciar també l’accés als fons privats del país. Per part del Departament de Cultura reafirmà el compromís de treballar conjuntament amb la resta d’administracions, com l’arxiu comarcal del Maresme per tal de preservar l’arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà. Agraint, a més, a Coral Cuadrada el seu entusiasme contagiós i la seva dedicació envejable per la conservació del patrimoni documental històric. La il·lustríssima senyora Carola Llauró, alcaldessa de Vilassar de Dalt, donà la benvinguda al Simposi d’Arxius, remerciant als marquesos de Barberà, i en especial a l’excel·lentíssim senyor Ramon de Sarriera-Pinós l’acolliment a l’espai inigualable de la Sala Vidriada del castell de Vilassar per celebrar l’esdeveniment.

Tot seguit es realitzà una presentació de l’exposició present a la sala al llarg de la qual es parlà de la importància dels segells en els documents, de l’elaboració dinàstica dels escuts i la representació dels llinatges, de les marques dels mercaders a la correspondència i a les mercaderies dels comerciants, de les filigranes i del disseny de la iconografia representativa, així com un joc de l’oca heràldic, segells de plom i cera i signatures de nobles i notaris. En contraposició a tots aquests signes que constitueixen el que es titllà com a tradició, a la mateixa exposició es mostrà la modernitat en forma d’ExLibris, manuals d’identitat corporativa i projectes d’escuts, com el de la ciutat de Barcelona.

A continuació es visionà un vídeo d’una conversa entre Armand de Fluvià i Claret Serrahïma, en el qual parlaren sobre l’escut de Barcelona, i de les regles de l’heràldica, les propietats, els personatges, el sentit d’identificació i de disseny actuals també. Com l’heràldica nasqué als camps de batalla per identificar escuts i armorials familiars, l’heràldica gentilícia, i com també hi ha l’heràldica municipal per distingir indrets i territoris, i l’heràldica religiosa i personal per identificar les pertinences. El coneixement dels escuts es normalitzaria i se sintetitzaria en l’heràldica, per establir paràmetres i acords sobre la identificació de les persones i ens. Actualment, els símbols identifiquen productes, empreses, companyies i governs. L’heràldica té formes formals a complir, però el disseny gràfic actual s’ha diversificat i s’ha orientat cap a la significació del mateix símbol. Sobre el redisseny de l’escut de Barcelona parlaren de com Pasqual Maragall volia un escut de 2 pals o 4, modernitzant l’escut de la ciutat. I com no prosperà el debat sobre les convencions de l’escut d’històric de la ciutat i els desitjos de modernització que demandava el poder polític de la ciutat. Concloent que la solució no era modernitzar-lo sinó simplificar-lo per ser fàcil de representar en la imatgeria de la institució actual, però el debat ideològic no aconseguí aclarir i culminar amb un ideal final.

Tot seguit es projectà un vídeo de presentació dels escuts al castell de Vilassar i de l’Arxiu dels Marquesos, La identitat del llinatge. Mostrant la decoració conservada i el seu espai domèstic, amb els quadres, la vaixella, els tapissos, les llars de foc, i la rica decoració amb gran presència d’escuts nobiliaris, predominant els dels llinatges Sarriera, Copons i Pinós.

A la següent taula de conversa titulada Segells i Signatures varen intervenir Joaquim Graupera, historiador de l’art (Amics de l’Art Romànic, IEC), Daniel Piñol, paleògraf (Institut de Recerca en Cultures Medievals, UB) i Francesc de Ribot, dissenyador i investigador (ELISAVA, Escola Universitària de Disseny, UVic-UCC), i presentada per Alexis Serrano, arxiver (Arxiu Comarcal del Maresme), girà al voltant dels segells i les signatures. Daniel Piñol començà definint què eren els signes, les signatures i els segells, que són coses diferents, però tenen funcions molt iguals. Com en l’àmbit heràldic se sumen elements que van conformant els escuts i segells, i com s’hi afegeix la inscripció que descriu aquests escuts i segells. També com influeix la conservació dels elements al llarg del temps. La iconografia i la iconologia, què presenta i què es representa. En l’àmbit més actual Francesc Ribot parlà del pas de la paleografia a la tipografia, de com el disseny gràfic ha modernitzat la identificació d’idees i coneixements, del moment de la creació per exemple dels ExLibris i tants d’altres exemples en forma de segell que han anat sorgint al llarg de la història. Joaquim Graupera reculà fins a època mesopotàmica i els registres en argila, passant fins al segle XIII amb la reglamentació de segells d’identitat i també de preservació dels documents per evitar que fossin llegits per exemple lacrant-los. Daniel Piñol remarcà com a l’alta edat mitjana els documents s’escriuen per algú que sap escriure, però no té la capacitat jurídica per signar amb el seu nom aquell document sinó que signa per algú per damunt seu, i amb la recuperació del dret romà aquest es difon per la Mediterrània i es recupera la fe pública i que concedeix a una persona la capacitat de validar documents i a més pot dir qui autoritza i per qui valida aquell document.

A la taula Marques – Logos, Lourdes Soriano, filòloga (Biteca-Biblion, UB), Maria Dolores López, medievalista (Gramp-Med, Grup de Recerca Medieval i Postmedieval, UB), Pablo Juncadella, dissenyador i soci-fundador de Mucho, Josep Maria Mir, dissenyador i soci-fundador de SUMMA, i la moderació de Coral Cuadrada, directora de l’Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà, parlaren sobre la rellevància de les marques i logotips en el comerç. Coral Cuadrada introduí el diàleg parlant de les marques de les companyies i com els escuts representaven, en canvi, les famílies, i les filigranes representaven les empreses. Maria Dolores López comentà de com l’època medieval al segle XIV no era una època fosca i moltes empreses actuals reben l’herència d’aquella època. A més parlà de com les marques representaven la propietat de les mercaderies, però no la seva qualitat, indicaven només la pertinença. Lourdes Soriano parlà de les marques en el paper per identificar el fabricant del paper. Josep Maria Mir sobre les marques d’aigua en el fil de cotó en el paper. També sobre les sensacions que transporten els logos. Pablo Juncadella sobre com els dissenyadors gràfics arriben a representar sensacions i comuniquen idees. De com el disseny porta al significat a través de la representació, explicant intangibles a través de la iconografia. Coral Cuadrada assenyalà com l’analfabetisme d’època medieval portà a una societat que es comunicava per simbologia i per referències visuals, tenint un univers d’imatges molt més ampli, ja que havien de suplir la manca d’informació textual. Maria Dolores afegí que les marques de mercaders es mantenen fins al segle XIX. Pablo Juncadella per acabar comparà com l’analfabetisme portà al llenguatge visual i com la velocitat actual també ens porta de nou al llenguatge visual.

Josep Maria Palau, historiador de l’art (Institució Catalana de Genealogia i Heràldica, ICGenHer), Miquel de Moragas, catedràtic emèrit a l’Institut de Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, Claret Serrahïma, dissenyador gràfic i soci fundador de Cla-Se, i la moderació d’Anna Majó, dissenyadora, docent i investigadora a EINA, Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona de la Universitat Autònoma de Barcelona, parlaren a l’última taula al voltant de l’Heràldica i els escuts. Començant per l’escut del Futbol Club Barcelona, i els seus detalls referents al país com l’escut de quatre barres, la Creu de Sant Jordi, els colors del club, i la pilota de futbol; en canvi, l’escut del Real Madrid només representa una corona monàrquica i els colors del club. També es comentà com cada cultura idea escuts segons els seus elements pertinents, i com hi ha concepcions que no han canviat al llarg de la història fins i tot més enllà de la irrupció de Gutenberg. S’animà a desenvolupar la perceptibilitat per adaptar-nos a la identificació visual que es va generant. També es comentà la situació de com dels 947 municipis de Catalunya, 753 poblacions tenen escut municipal seguint les normes d’Armand de Fluvià, 160 fan servir escuts que no són oficials sinó dissenys, i 10 dels municipis fan servir un símbol per identificar el municipi i que no és igual a l’escut. Es plantejà com s’ha de fer una relectura icònica dels símbols que la societat actual identifica. Acabant per diferenciar els emblemes dels escuts, de com els escuts han de respectar l’heràldica i la tradició, però els emblemes, en canvi, poden ser canviants.

A continuació tingué lloc un ric debat al voltant de la tradició i la modernitat i la profunditat de la semiòtica. Coral Cuadrada conclogué la jornada agraint la participació de tothom i convidant als i les assistents a visitar la web de l’arxiu per recuperar els vídeos i la resta d’informació al voltant del Simposi: https://arxiumarquesosdebarbera.cat/activitats/simposis/semiotica-a-larxiu-tradicio-vs-modernitat/