ArxiRuta: Centre de Documentació de l’Orfeó Català

Presentació

El Centre de Documentació de l’Orfeó Català (CEDOC) es troba al carrer Palau de la Música, 4-6, de Barcelona. La seva directora és Marta Grassot Radresa i la titularitat i gestió correspon a la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana.

Anteriorment, el seu nom era Biblioteca i Arxiu de l’Orfeó Català, però a partir del 2012 passà a denominar-se Centre de Documentació de l’Orfeó Català.

Història

Des que es va fundar l’Orfeó Català el 1891  per part d’Amadeu Vives i Lluís Millet, per a poder interpretar el repertori autòcton i també universal de la música clàssica, es va projectar la necessitat de crear una Biblioteca per poder donar suport als socis i als cantants, i al mateix temps un arxiu de música especialitzat  en obres per l’execució del mateix Orfeó. D’aquesta manera dins la mateixa Biblioteca es varen crear dues seccions: per una banda, la biblioteca musical i sala de lectura, i, per altra banda, l’arxiu de partitures, que es va anar ampliant a partir del repertori que interpretava l’Orfeó Català. El servei de la Biblioteca i Arxiu van esdevenir un element essencial que donava suport tant el soci i cantant, com també als concerts que oferia l’Orfeó. 

La  nova seu de l’Orfeó es va inaugurar el 1908 en el que és ara el Palau de la Música, en aquells moments la Biblioteca i la Sala de Lectura estaven ubicades a la planta baixa  de l’edifici, on actualment hi ha el Foyer. La biblioteca, en un principi, tenia com a principal finalitat convertir-se en una biblioteca general pels socis de l’Orfeó Català, és per això que encara actualment  una part dels seus fons no són exclusivament musicals,  hi podem trobar també molts llibres d’altres temàtiques com: ciències, literatura, història, art o geografia, entre altres temes. 

El Centre és privat però accessible a tot el públic interessat a conèixer els seus fons i col·leccions. No pertanyen al Sistema d’Arxius de Catalunya, però hi estan treballant per formar-ne part ben aviat. El centre gestiona la part d’arxiu, biblioteca i també porta a terme la gestió documental de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana.

Fons documentals 

El CEDOC custodia 34 fons documentals procedents de donacions de particulars, en la seva majoria compositors, intèrprets o altres personalitats relacionades amb el món de la música. Hi trobem per exemple els fons de Francesc Pujol, Lluís Millet i Pagès, Josep Rodoreda, Amadeu Vives, Carles G. Vidiella, Maria Canals, Antoni Nicolau, Lluís Romeu, Josep A. Clavé, Pep Ventura, Juli Garreta o Antoni Ros Marbà.

D’altra banda, existeix el fons propi d’arxiu de l’activitat de l’Orfeó Català, i el seu arxiu de partitures. Ambdós fons configuren un volum molt important tant de documentació històrica com també de partitures pròpies que ha interpretat l’Orfeó des del 1891 testimoniant el paper principal de l’Orfeó i el Palau en l’activitat musical catalana, sense oblidar l’extens fons de partitures de més de 20.000 documents que configuren l’arxiu de partitures de l’Orfeó Català.

A part dels fons d’arxiu privats conserven altres fons i col·leccions de rellevància:

• Una col·lecció bibliogràfica musical de més de 7.000 volums amb edicions musicals que es remunten al segle XVII.
• Una rica col·lecció de programes de concerts que documenta l’activitat musical barcelonina del segle XX.
• Un extens fons fotogràfic tant de l’activitat de l’Orfeó Català com del Palau de la Música Catalana amb més de 20.000 imatges.
• Una singular col·lecció de música manuscrita amb documents que abasten des del segle XII fins a l’actualitat, destacant originals i autògrafs de compositors com Antonio Soler, Carles Baguer, Francesc Valls, Ferran Sor, Joaquim Malats, Enric Granados, Isaac Albéniz, etc.
• Per últim, també voldríem incidir, en el fons sonor amb enregistraments de l’Orfeó Català des de la dècada de 1920 fins als anys 70. Aquest fons ha estat digitalitzat i posat en línia. 

Tots els fons són accessibles i oberts a la investigació des de la part de partitures com la part de documentació històrica que contextualitza bàsicament la història de la música a Catalunya especialment durant els segles XIX i XX. Les possibilitats d’investigació són múltiples, des d’aspectes de la història de la música fins a investigació sobre músics, compositors, o repertori que conserven. Per a més informació sobre els fons consulteu: https://www.cedoc.cat/ca/fons-i-col-leccions_573

Els documents més antics són fragments de  música del segle XII, i alguns més del segles XIV al XVII, a partir del segle XVIII augmenta el seu volum documental. Una part dels documents més rellevants i antics els podeu trobar en l’exposició virtual “Els tresors del CEDOC”.

Personal

El personal del CEDOC es concreta en dues persones, una tècnica superior d’arxiu i un tècnic mig.

Edifici

El Centre es troba ubicat a la cinquena planta del Palau de la Música, concretament en l’ampliació de l’edifici històric que va realitzar Òscar Tusquets a la dècada de 1980, i que es pot observar a la part esquerra d’una de les tres façanes del Palau. Conté un dipòsit d’arxiu amb capacitat per 565 metres lineals, a més de dos magatzems externs.

Serveis

Des del nou projecte del Centre de Documentació de l’Orfeó Català iniciat el 2012, el Centre està compromès a fer un salt important en digitalitzar, catalogar, preservar i fer accessible els seus fons a través dels diferents catàlegs en línia.

Podeu accedir a tots els seus fons a través del catàleg, una altra part important també a través de la Memòria Digital de Catalunya: https://mdc1.csuc.cat/ca/collist/PMOC

El CEDOC ofereix els serveis de reprografia, consulta i serveis de referència, assessorament tècnic, préstec de llibres per a socis i préstec per a exposicions externes. Aquests van adreçats a tothom que estigui interessat en la consulta dels fons custodiats. Els serveis són gratuïts, excepte el servei de reprografia que disposa d’unes taxes.

Estan presents a Internet a través del seu web www.cedoc.cat i també a les següents xarxes socials: Facebook, Instagram i Twitter.

El CEDOC es manté actiu a les xarxes socials, ofereix visites guiades especialitzades i també organitza exposicions i conferències entorn dels seus fons musicals, aspectes complementaris que ajuden a crear una millor difusió del patrimoni documental alhora que faciliten un diàleg més directe amb el públic. Una de les activitats que ofereixen tot l’any són les visites guiades, que permeten donar a conèixer un arxiu i biblioteca encara molt desconeguda per la població.

Pel que fa a exposicions organitzen una mitjana de tres exposicions físiques l’any que tenen lloc al foyer del Palau de la Música, garantint una notable afluència de públic. Aquestes exposicions un cop finalitzen són inserides textos i material com exposició virtual al seu web: https://www.cedoc.cat/ca/exposicions_593

A més, cada any l’arxiu s’obre als alumnes de pràctiques del Grau en Musicologia de la UAB, amb la voluntat que aquests puguin treballar amb partitures originals i així poder establir vincles amb futurs musicòlegs.

Gestió documental

La Fundació com a entitat privada, té implementat un sistema de gestió documental que disposa d’una aplicació específica que permet garantir un control dels documents en tot el seu cicle de vida, des de la seva creació fins a la seva conservació o eliminació a fi que en un futur sigui fàcil d’accedir-hi, des de la programació artística fins a tota la resta de documentació generada per l’activitat del Palau de la Música, tot plegat amb la voluntat de garantir l’accés intern i la seguretat del material conservat. 

D’aquesta manera, la Fundació es converteix en una entitat que es preocupa per la bona gestió de la informació, aspecte que genera molts avantatges, entre els quals cal destacar: una millor productivitat, tot contribuint a la millora dels processos administratius; aquesta gestió documental també facilita i documenta la creació de polítiques i la presa de decisions en l’àmbit directiu, tot permetent establir millors acords en un futur, i, en tercer lloc, també permet estar protegit contra possible litigis.

Peculiaritats

El Centre de Documentació de l’Orfeó Català (CEDOC) és un centre especialitzat en documentació musical i en especial en tota aquella documentació que agrupa la història de l’Orfeó Català i el Palau de la Música Catalana. Per la importància del seu fons, és considerat un dels principals centres musicals creats per una entitat civil privada a Catalunya.

També diuen ser l’únic arxiu privat d’una Fundació que a més de gestionar el fons històric tenen el control de la documentació activa que es genera en el dia a dia, amb la creació d’un reglament intern i tots els instruments específics que es necessiten per aquesta funció.

Visió Professió

L’opinió de la directora, Marta Grassot, és que el món dels arxius encara ha de treballar molt per tal de fer-se visible. Ha millorat en certs aspectes per tal de fer-se un lloc especialment en la gestió documental d’empreses o ens públics, però encara queda molt camí per recórrer especialment la funció de l’arxiver en entitats privades, on molt sovint, encara està molt associat al tractament de fons històrics però poc en la gestió documental. 

Externament, el que fem els arxivers continua essent quelcom força desconegut, per la gran majoria, la majoria de la gent desconeix què ha de dur a terme un arxiver i quines són les seves principals funcions, en general creu que no es valora l’ofici pel mateix desconeixement de què significa portar-lo a terme.

També vol incidir en el seu cas concret, els arxivers que treballen en centres musicals necessiten tenir coneixements musicals, la situació idònia és que estiguin formats en musicologia. A poc a poc surten llicenciats en musicologia i amb estudis d’arxivística, però ha costat molt. Massa sovint es creu per treballar en centres com el seu, només és necessari tenir coneixements en història o musicologia, quan fa falta tota la branca de l’arxivística, per això és tan necessari donar a conèixer en què consisteix el nostre ofici, i el paper que hi tenim a l’hora de gestionar la informació sigui pública o privada, en tot el seu cicle de vida.